Treball Social (2001) |
Assignatures |
TREBALL SOCIAL EN LA FAMÍLIA I LA INFÀNCIA |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2012_13 |
Assignatura | TREBALL SOCIAL EN LA FAMÍLIA I LA INFÀNCIA | Codi | 15051210 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1r | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
4.5 | 3 | 1.5 | Optativa | Primer |
Continguts | Atenció personalitzada | Avaluació |
Fonts d'informació |
Tema | Subtema |
PRIMER BLOC LA FAMÍLIA 1.- Marc legal sobre infància i adolescència: |
1.1. En el marc internacional: -Declaració de Ginebra: primer document internacional que recull les necessitats més bàsiques de la infantesa. -La Declaració Universal dels Drets Humans de Nova York, l’any 1948, l’articles 25.2 de la qual establia una necessitat d’espacial protecció a la maternitat i a la infància. -Declaració Universal dels Dretas de l’Infant (novembre de 1959), vista com una ampliació de la Declaració de Ginebra. 1.2. En el marc autonòmica: -La Llei 11/1985 , esmentada com a la primera llei dictada pel Parlament de Catalunya un cop li havien estat transferides les competències en matèria de protecció de menors. 1.3 La Legislació vigent en l’atenció a la infància i a l’adolescència: -La Llei 37/91, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció: Llei actual que respon primordialment a la necessitat de proporcionar una protecció al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament. -La Llei 37/91 fou desenvolupada pel Decret 2/1997 de 7 de gener que aprovà el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. -La Llei 8/1995 de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels menors i dels adolescents i de modificació de la Llei 37/1991 de 30 de desembre: Aquesta llei recull en el seu articulat un reconeixement dels drets del nen i de l’adolescent a més d’incidir en la prvalença de l’interès d’aquests en les decisions que els afecten. -La Llei 8/2002 de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991 i que incorpora dos nous apartats a l’articles dos. El primer afegit disposa la creació d’unitats d’actuació urgent, la segona addició recull noves mesures específiques per a la població adolescent. |
2.- Els Serveis Socials d’Atenció Especialitzada: |
2.1 l’Organigrama català de protecció a la infància .- 2.2 Els Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència en risc social (EAIA): -Com han nascut els EAIA? -Què són els EAIA -Les Funcions de l’EAIA -Composició de l’EAIA i l’interdisciplinarietat de la seva tasca: el Treballador-a Social, el Pedagog-a, el Psicòleg-a, i l’Educador-ra social. 2.3 - Els indicadors d’alt risc social en la intervenció tècnico-administrativa dels EAIA: -Situacions personals del menor. -Situacions familiars -Situacions del medi familiar -Les competències parentals: còm evaluar les competències parentals, considerant aquestes com la font principal del cuidatge per assegurar la satisfacció de les necessitats infantils en una família. -Escales del Benestar Infantil 2.4- Còm poden arribar casos a un EAIA? Com s’ha de rebre la derivació i els circuits administratius: -Derviació de casos dels Serveis Socials d’Atenció Primària a l ‘EAIA -El Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència. -El Ministeri Fiscal |
3.- Procés d’intervenció de l’EAIA en els casos: |
-Concepte de treball interdisciplinari -Iniciar l’estudi del cas: l’entrevista, visites a domicili, coordinacions amb altres Serveis etc. -Diagnòstic interdisciplinari, còm elaborar-lo i el diagnòstic social en la intervenció del treballador/a social a l’EAIA -Valoració tècnica de l’EAIA i proposta de mesures. -Les Síntesi Avaluatives -Els Plans de Millora Familiar: disseny dels objectius generals a treballar amb la família des de l’EAIA. |
4.- Les mesures administratives en l’atenció a la infància i l’adolescència: Explicació de cadascuna de les mesures administratives i el còm aplicar-les des de l’EAIA .- |
-La mesura d’Atenció a la Pròpia família -La mesura d’Acolliment Simple Institucional: els Centres Residencials d’Acció Educativa. -La mesura d’Acolliment Simple amb família extensa: quan el menor passa a viure amb tiets, avis, etc. -La mesura d’Acolliment Simple amb família aliena: Les famílies d’Acollida. -La mesura d’Acolliment familiar pre-adoptiu. -La Contenció de la família en el propi medi. |
5.- La intervenció en crisi i procés d’acolliment d’urgència: quan considerar que un cas és urgent: |
-L’Atenció Immediata i Transitòria: quan i còm aplicar-la -Les famílies d’urgències -Els Centre d’Acollides d’Urgències. -Els circuits d’urgències |
6.- Els maltractaments d’infants i adolescents: |
-Què són? -Tipus de maltractaments: Físic, psíquic o emocional, negligència o abandonament, l’abús sexual, i inducció a la mendicitat, maltractament prenatal. -El Treball Infantil: què entenem per treball infantil: explicació de la meva experiència professional com a treballadora social amb menors treballadors del carrer a Nicaragua (centreamèrica) i explicació i veure casos pràctics de famílies multiproblemàtiques de Nicaragua: barraquisme, embaraços d’adolescents, alcoholisme, atur server, prostitució etc. |
7.- L’Adolescència en risc social: |
-El Pla Interdepertamental: què és, a quina població atén, objectius i finalitats - El procés de treball i seguiment personal dels nois i noies dins del pla interdepertamental. A càrrec d’un Professional invitat |
8.- Els projectes de les famílies col•laboradores: Els destinataris principals d’aquests projectes són els menors residents en Centres Residencials d’Acció Educativa. |
A càrrec d’un Professional invitat |
9.- L’Adopcio: L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) |
-Què fan? -Adoptar: una elecció compromesa -Reflexions al voltant de l’adopció A càrrec d’un Professional invitat DINS DEL PRIMER BLOC DESTINAT A TRACTAR EL TEMA DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, es treballaran amb l’alumnat casos reals pràctics per entendre el procés d’intervenció de l’EAIA, i com aplicar en casos reals les diferents mesures administratives i d’urgències així com aprendre a elaborar els Informes-Propostes i les Síntesis Avaluatives. |
SEGON BLOC FAMÍLIA 1.- Tractar en primer lloc el tema de gènere: saber a què ens referim quan parlem de gènere |
-Explicació sobre identitat i condició de gènere i les funcions que compleix en les relacions humanes. -La construcció social de les identitats masculines i femenines |
2.- La violència domèstica: |
-La família: Veure a la famílies, per les seves característiques d’intimitat i privacitat, com una organització humana que tendeix a ser conflictiva analitzant els factors que poden incrementar un risc o alt risc social. -Violència domèstica: conceptualització: examinar el què vol dir i què és violència domèstica. -Tipus de violència domèstica: veure de quines maneres pot manifestar-se els maltractament contra les dones. -Causes i factors facilitadors de la violència domètica -Els cicles de la violència domèstica: -Els mites al voltant de la violència domètica: perquè una dona roman en una relació on hi ha maltracte conjugal i saber reconèixer com a agents socials, quan en trobem davant d’un mite al voltant del maltracte a la dona -La violència intrafamilair: quan els menors també reben maltractament: per defensar a la víctima, per enfrentar-se al violentador etc. -La violència emocional al a dona: còm mesurar-la -Característiques i símptomes que presenta la dona maltractada. -La denúncia: veure perquè a la dona li és tan difícil fer la denúncia. |
3.- Les famílies multiproblemàtiques.- |
-Fenomenologia de la família multiproblemàtica: -El Nivell Social: misèria com a factor de risc important. -La manca de competències i habilitats socials en les famílies multiproblemàtiques. -Les xarxes de suport: veure còm les xarxes de recolzament en les famílies multiproblemàtiques són sovint inexistents, relacions complicades amb les -famílies extenses, famílies immigrants, dificultats en demanar ajuda en la xarxa dels serveis socials etc. -Les condicions de vida: l’organització de l’habitatge i l’economia de les famílies multiproblemàtiques és un mirall fidel d’una desorganització que agreuja les conseqüències de la misèria. -Ingressos econòmics de famílies multiproblemàtiques sóvint són il•legals i difícil de definir les ingressos de la família: venda de xatarra, treball de paleta en diner negre etc. També de vegades les famílies viuen només de les diferents pensions: dels avis i del tiet discapacitat que viuen a casa, de l’ajuda d’infància, de la PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) etc. DINS DEL SEGON BLOC: FAMÍLIA: veure en aquest apartat casos pràctics de famílies multiproblemàtiques i de violència domèstica que han arribat a l’EAIA, així com visionar vídeos que tracten el tema de la violència domèstica. |