Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Arqueologia Clàssica (2013) |
Assignatures |
MÈTODES I TÈCNIQUES EN EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2017_18 |
Assignatura | MÈTODES I TÈCNIQUES EN EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA | Codi | 12805201 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 2n | |||||
Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
6 | Optativa | 1Q |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. Historiografia de l’arqueologia | Dels arqueòlegs erudits del segle XIX a l’arqueologia de mitjan segle XX. L’arqueologia urbana. |
2. Arqueologia i Història. L’arqueologia entre les ciències socials. | El document arqueològic. Descripció arqueològica i interpretació històrica. Dialèctica arqueòlegs-historiadors. Altres fonts documentals (textos clàssics, epigrafia, papirologia, etc). Les fonts jurídiques clàssiques i les evidències arqueològiques, dos exemples (eliminació de residus urbans i servituds): La oratio L de Libanius i el Digesto. |
3.Arqueologia, entorn legal i situació professional. |
Excavacions d’urgència i excavacions programades. Marc legal i administració. Els arqueòlegs i les empreses d’arqueologia. |
4. Metodologia arqueològica. | Treball de camp i de laboratori. Prospecció Excavació |
5. Programació i estrategia d’excavació. | Plantejament, període d’execució i costos Denominació i numeració d’àrees, sectors, sondeigs, etc. Arqueologia urbana i desenvolupament urbanístic: tipus de fonamentacions (tradicional, pilotatges i micropilotatges), pilars, pilots, encepats, riostrat, etc. El programa de l’Unesco “Pour sauver Carthage”. Les excavacions a Ostia Antica. El Museum of London i el DUA. El projecte d’excavacions de Lattes. La Crypta Balbi (Roma): del projecte a la publicació i musealització. El PERI-2 (Jaume I-Tabacalera) de Tarragona. |
6. Evolució dels sistemes d’excavació. | Els anticuaristas B. Hernández Sanahuja i l’arqueologia decimonònica a Tarragona. J. Serra Vilaró: un exemple destacat de l’arqueologia d’inicis del segle XX. M. Wheeler i l’excavació reticular. E.C. Harris i el sistema de registre normalitzat aplicat a jaciments pluriestratificats. L’arqueologia medieval italiana |
7.Unitats Estratigràfiques (UE): descripció. | Identificació, definició i registre. Unitats de formació antròpica i unitats de formació natural. Unitats Estratigràfiques negatives i positives. Elements i estructures. Identificació i numeració. Composició geològica. Composició orgànica (fauna i malacologia). Cultura material: objectes ceràmics, metal.lics, etc. Elements i estructures: anàlisi de paraments i estratigrafia estructural. |
8. Unitats Estratigràfiques (UE): interpretació. | Dipòsits i contextos arqueològics: processos deposicionals. Tipologia de dipòsits: farciments i horitzons constructius, abocadors , nivells d’enderroc, nivells d’ús i d’abandonament, etc. Arqueologia de la mort (Unitats Funeràries): fossa, contenidor, incineració/inhumació, sepulchrum i monumentum, etc. Com datar: cronología relativa i cronología absoluta. Restitucions arquitectòniques i anàlisi arqueològic dels edificis. |
9. Relacions físiques i temporals: el registre arqueòlògic i la seqüència estratigràfica. | Anterioritat-contemporaneitat-posterioritat: tallar i ser tallat, cobrir i ser cobert, lliurar i ser lliurat. Sincronia i diacronia. Diagràmes estratigràfics. El diagrama (matrix) Harris. |
10. Anàlisi de sediments i ecofactes. | Sedimentologia i geomorfologia. Extracció de mostres i flotació i rentat de sediments. Antropología física. Palinologia. Antracologia. Paleocarpologia. Fauna. Malacologia Anàlisi de sediments. Anàlisis físico-químiques. Carboni 14. |
11. Cultura material. | Anàlisi objectual i anàlisi contextual: de l’objecte al context. El dipòsit arqueològic com a unitat d’anàlisi. Neteja, tractament (restauració i conservació) i siglat. Inventari i estudi de materials. Ceramologia. Objectes metal.lics i d’altra mena. Elements constructius i arquitectònics. Numismàtica. Estatuaria. Epigrafía. Documentació de peces significatives. |
12. Registre gràfic i planimètric. | Nocions bàsiques de topografia i cartografia. Plànols de situació, plantes generals, plantes de detall, seccions, alçats, dibuix de material arqueològic. Plantes esquematiques. Nivells òptics i estacions totals. Fotogrametria. Dibuix assistit per ordinador. Fotografia i video. |
13. Presentació dels resultats i publicació. | Arqueologia i informàtica: informatització dels registres i de la documentació. Documentació administrativa: Propostes i projectes d’intervenció arqueològica, informes, memòries, projectes de desmontatge, etc. Publicacions divulgatives i publicacions científiques. Estructures de publicació: monografia d’excavació i estudi de materials arqueològics. Metodologia de redacció en les publicacions científiques Introducció, documentació i conclusió. Làmines, gràfics, figures i indexs. El repte de la globalització de la informació (Internet): què cercar i on. |