2021_22
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A A 
català 
Recerca Avançada en Estudis Humanístics (2019)
 Assignatures
  HUMANITATS DIGITALS I CIÈNCIES HUMANÍSTIQUES
   Continguts
Tema Subtema
El temari de l'assignatura es dividirà en dos blocs un teòric i conceptual i un altre pràctic.
BLOC I. Part teòrica i línies de recerca
1. Les Humanitats Digitals (HD): Conceptes i evolució
En aquest primer tema es farà una introducció tant als conceptes d'HD com a l'evolució històrica prenent com a referència inicial el índex Thomistiqus desenvolupat pel Pare Busa en els anys 50’ del segle passat.
 1.1. Els manifestos de les DH: The Digital Humanities Manifesto 2.0 i el Manifesto for the Digital Humanities
1.2. La formació digital dels humanistes i els científics socials
1.3. La generació col·lectiva de coneixement
1.4. La cultura dels obert. Creative Commons. La cultura Maker
1.5. Himmanen i l'ètica Hacker
1.6. L'Impacte social, Crowd Science, Citizen Science o Networked ScienceAnálisis de casos de projectes Col·laboratius en HD i els MediaLab: MediaLab Prado, MediaLab UGR.
2. El document Digital
Sigui per a la preservació i conservació del patrimoni documental, o per a la millora de la gestió documental en general, la digitalització de documents és el primer pas per a la posterior implantació i gestió d'un veritable sistema de gestió documental basat en imatges facsímils de documents.
És en aquesta primera fase d'obtenció de les imatges digitals dels documents on se centra aquest tema, per la qual cosa es pretén que al final l'alumne sigui capaç de determinar la millor manera de digitalitzar un determinat document en funció de l'ús posterior que es vagi a donar a la seva imatge digital, així com de realitzar el procés de digitalització d'una forma eficaç i eficient, dominant totes les variables que puguin influir en aquest procés.

Hem de tenir en compte que les línies de recerca que s'estan plantejant en el temari tenen algunes d'elles l'anàlisi informatitzada dels documents que han estat prèviament digitalitzats, i arxivats en bases de dades documentals, i per tant matèria primera de treball. 		2.1. Introducció: la informació digital, arxius gràfics i arxius de text
2.2. Dispositius de captura o digitalitzadors: Càmeres digitals, Parametrització i control de l'escàner.
2.3. Tècniques bàsiques per a la digitalització de documents. Formats gràfics i estàndard. Principals formats gràfics. Etiquetes i metadades
2.4. Tractament i gestió d'imatges digitals. Conversions i tractament de la imatge digital. Sistemes de OCR: De l'arxiu gràfic a l'arxiu de text. Els gestors de bases de dades documentals.
2.5. Anàlisi de casos: Digital Art History (Getty Foundation) ; La biblioteca digital Gallica (Bibliteque National de France, BNF)
3. GIS i Spatial Turn en les Humanitats
L'aparició dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) en la segona meitat del segle XX s'ha vist desbordada per la seva aplicació en disciplines i línies de recerca per a les quals no havia estat concebuda inicialment. Sobrepassant el seu caràcter inicial d'eina productora de cartografies, els GIS s'han convertit en potents instruments d'anàlisis i visualització. En aquest tema veurem com s'ha produït aquesta simbiosi entre eina i línies de recerca que ja estaven prenent forma amb anterioritat a la creació dels GIS. 		3.1. Els Sistemes d'Informació Geogràfica. Conceptes bàsics i aplicacions a l'arqueologia i el patrimoni.
3.2. Introducció al Spatial Turn (ST). L'aplicació del ST a la Història (Spatial History). El ST en la Història de l'Art i la Literatura.
3.3. Anàlisi de casos: the Spatial History Project (Standford University); el projecte Spatial Humanities: Text, GIS & Plaus (Lancaster University Digital Humanities Hub)
4. L'anàlisi de les xarxes socials en la Història i la Història de l'Art
Les xarxes socials s'han definit com les estructures socials on es produeixen els processos de comunicació i transacció entre persones. Però aquest concepte, el qual supera la cortina digital i tecnològica contemporània, es perfila en les dècades finals del segle XX en teories, conceptes i mètodes aplicables a qualsevol context humà i en qualsevol època de la qual tinguem documentació escrita. Aquesta aplicabilitat es fonamenta que les pròpies formacions de les primeres comunitats humanes emparen aquests processos de comunicació i transacció abans esmentats. La matèria primera amb la qual s'analitzen les xarxes socials és, per tant, les dades relacionals, entenent cada relació com el vincle específic existent entre un parell d'elements. La forma d'analitzar aquestes xarxes socials (Social Network Analysis) s'estableix primer sobre una base gràfica construïda sobre matrius i teoria de xarxes, sobre les quals es representen les relacions entre nodes, i, en segon lloc, sobre un corpus analític basat en la quantificació i exploració estadística de les relacions entre els actors. Tot això independentment de quin sigui la naturalesa d'aquestes relacions: polítiques, econòmiques, de parentiu, amistat, cooperació, conflicte, etc. 		4.1. El concepte de xarxa social.
4.2. L'anàlisi de xarxes socials.
4.3. Conceptes bàsics. La teoria de grafs
4.4. Explicació de la xarxa: Mesures de centralitat i anàlisi de cohesió de la xarxa.
4.5. Anàlisi de casos: Social Network in Bizantine Egypt;Visualing Historical Networks Project (Harvard University); el projecte Charting Culture (Texas University) ; the Six Degrees of Francis Bacon project (Carnegie Mellon University)
5. Dades massives: Big Data i Data Minning. Tractament i anàlisi de textos no Estructurats.
Aquest tema desenvoluparà aspectes relacionats amb el tractament i anàlisi de la informació documental ja digitalitzada i en la xarxa i per tant massiva quant al volum de dades amb el qual es treballa. La necessitat d'analitzar els documents de text no estructurat per a extreure els valors amb els quals completar explorar automàticament els camps de les taules de base de dades porta al concepte de Corpus Query Processor. A partir d'aquestes taules és possible llavors l'analitzar quantitativa i espacialment la informació extreta. Tota aquesta informació documental, digitalitzada i continguda en la xarxa porta al concepte de Big Data Research a través del qual es pretén convertir els fluxos d'informació en la xarxa en sistemes de coneixement estructurats que documenten la vida de persones, empreses i institucions, agregant informació sobre llocs, temes o esdeveniments. Però per a fer-ho és necessària l'aplicació de la trucada Data Mining és a dir l'ús de potents mètodes de cerca de patrons a través de grans col·leccions de textos. 		5.1. Big Data: Introducció i característiques.
5.2. Big Data Digital Humanities vs. Small Data Digital Humanities.
5.3. Big data en el passat.
5.4. Data mining : Close Reading, Not-Reading, Distant Reading.
5.5. Components tècnics del Data Mining.
5.6. Analisis de casos: Automatically analysing large texts in a GIS environment: the Registrar General’s reports and cholera in the nineteenth century (Lancaster University); Data-mining Shakespeare Project; Visualizing Venice (Duke University).
BLOC II. Part instrumental.
1. Taller pràctic: Spatial Analisys
L'objectiu d'aquest taller és el d'iniciar-se en el maneig dels SIG i de la seva aplicació en un cas concret de Spatial Analysis, utilitzant el Programari Lliure QGIS. 		1.1. Introducció bàsica al funcionament del SIG lliure QGIS.
1.2. Presentació del cas.
1.3. Preparació de la base de dades.
1.4. Creació dinàmica de mapes.
1.5. Visualització de resultats
2. Taller pràctic: Social Network Analysis (SNA)
L'estudiant adquirirà a través d'aquest taller els coneixements necessaris per a construir una xarxa social a partir d'un cas concret, analitzar-la i visualitzar els resultats. S'emprarà el programa de SNA open source Gephi 		2.1. Introducció al funcionament bàsic del programa Gephi.
2.2. Presentació del cas.
2.3. Anàlisi de centralitat de la xarxa.
2.4. Anàlisi de cohesió de la xarxa.
2.5. Visualització de resultats.
3. Taller sobre Big Data i Data Mining.
En aquest taller es veuran veurem alguns exemples de cercadors i aplicatius de “mineria de dades” per a tenir consciència de les capacitats i possibilitats d'aquestes tècnica
 3.1. Google Ngram Viewer.
3.2 Voyant
4. Taller de digitalització i anàlisi de documents
L'objectiu del taller és el de passar per les fases de gestió, tractament i anàlisi de documents, des de la captura i tractament de la imatge (càmera fotogràfica, scanner, tractament digital mitjançant Photoshop o GIMP), passant per la gestió del document en bases de dades documentals (usant el programa de codi obert Alfresco) i realitzant un processament amb el geoparser Edinbourg que permet la creació de taules estructurades a partir de textos no estructurats (llibres de naixement, matrimoni i defunció, censos, etc).
 4.1. Presentació del cas.
4.2. Digitalització de documents.
4.3. Elaboració de metadades.
4.4. Creació de la base de dades documental.
4.5. Introducció a l'eina Edingburgh geoparser.
5. Taller de difusió en la xarxa: disseny Web
No podem deixar a part la qüestió de la difusió del coneixement en la xarxa internet. Un dels objectius de les HD és precisament la compartició de les dades, la seva anàlisi i resultats buscant entorns col·laboratius. Per aquesta raó el taller està destinat a l'aprenentatge de la creació d'una web sobre la qual puguin mostrar-se les dades treballades, l'estudi realitzat i els resultats obtinguts en una recerca. Tinguem en compte que els resultats d'estudis realitzats tant en projectes de Spatial History o SNA tenen present la visualització i difusió, paràmetres propis de les DH. 		5.1. Introducció bàsica al programa Kompozer.
5.2. Presentació del cas.
5.3. Incorporació dels resultats obtinguts en el Spatial Analysis, SNA i dels documents digitalitzats.