El programa d’aquesta assignatura té una doble finalitat. En primer lloc, aborda la pertinença d´estudiar l’alimentació des d’una perspectiva antropològica. Les dimensions física, psicològica i social del fet alimentari apareixen estretament vinculades i recíprocament implicades. Si bé el vessant biològic és en part producte de la naturalesa i està condicionat per les seves exigències, les funcions simbòliques i materials atribuïdes al menjar estan dotades de pensament i raó, i són capaços de transcendir els constrenyiments naturals, particularment quan els éssers humans interactuen dins de sistemes organitzats. Acceptar aquesta premissa no suposa adoptar una concepció dualista entre allò innat i adquirit, la fisiologia o l'imaginari o entre allò material i/o cultural, sinó tot el contrari, apostar per una concepció relacional del fet alimentari.

En segon lloc, es revisa críticament els estudis socioantropològics que han abordat les relacions entre alimentació, salut i cultura, intentant explicar les lògiques de les preferències i les aversions, els tabús o de les prescripcions. L'alimentació és fonamental no només per entendre determinats processos relacionats amb la salut, la malaltia i l'atenció, sinó també per l'antropologia mèdica en si mateixa, ja que permet l'anàlisi de les relacions entre els actors socials, les institucions i les seves estructures i les relacions de poder. En aquesta assignatura es debat sobre els límits que suposen les aproximacions disciplinàries més reduccionistes i les possibilitats que proporciona l?aplicació d?una mirada holística, comparativa i diacrònica.