|
El nom amb el que la normativa vigent designa la matèria a que es refereix aquest programa és adequat en el seu complet significat: ordenament jurídic que es va crear i desenvolupar en una llarga i variada experiència històrica, i categories i mètodes d'anàlisi d'aquest ordenament que han estat vàlides al llarg de la història jurídica europea. Per això aquesta és una matèria que es troba entre dos camins; el de les concretes estructures jurídiques de cada institució, i la pròpia història del dret. No resulta fàcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalència, amb l'agreujant que la profunda comprensió de fenòmens complexos requereix certa maduresa intel•lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la ciència jurídica. Tot i això, la col•locació d'aquesta matèria a primer curs és adequada perquè pot desenvolupar el seu extraordinari component formatiu de manera més intensa que si ho estigués en un curs més avançat de la llicenciatura. A més, allò que s'ha estudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexió, i en definitiva el que es busca és formar un jurista capaç de fer una reflexió crítica de l'ordenament jurídic vigent, i capaç també de proposar camins superadors.
D'acord amb el pla d'estudis per la llicenciatura de dret de la Universitat Rovira i Virgili, la matèria Dret Romà té previst un quadrimestre lectiu, amb 5 hores setmanals de classe, 4 teòriques setmanals i 2 pràctiques en setmanes alternes.
El programa està estructurat en dues parts ben diferenciades: una part introductòria en la que s'inclouen la història del Dret Romà i els diversos procediments civils, i una altre part a la que s'estudien les institucions més importants del Dret Privat Romà. Quant a la primera part, l'estudi de la història de Roma es fa imprescindible per entendre que les institucions jurídiques, en el seu origen i el seu desenvolupament, no estan mai desconnectades de la societat i de les vicissituds en les que es produeixen; s'inclou l'estudi de les fonts jurídiques segons el moment històric en el que sorgeixen; l'estudi dels diversos procediments civils, sobre tot del procediment formulari, a més del seu caràcter formatiu, es fa necessari per entendre per una banda la pluralitat d'estratificacions jurídiques, tan genuïnament romana, i per altre el que l'ordenament jurídic privat romà no és un sistema de drets subjectius protegits mes o menys intensament, sinó que és un sistema d'accions que protegeix situacions en tan que es puguin canalitzar en la previsió d'aquestes accions.
La segona part segueix la sistemàtica pandectista, subdividida alhora en cinc parts, persones i família, (parts que tradicionalment es troben separades però que per la conjunció temàtica permeten impartir-se unitàriament i és recomanable per economia de temes), coses (possessió i drets reals donant gran protagonisme a l'adquisició de la propietat i fent només una referència als drets reals limitatius). Obligacions i contractes, donant més importància a la teoria general de les obligacions i fent només una referència conceptual als contractes; i finalment successions, intentant donar una visió encara que molt general, dels aspectes essencials d'aquesta part de l'ordenament jurídic privat. La finalitat d'aquesta sistemàtica és la d'assolir l'objectiu propedèutic proposat, ja que la sistemàtica amb la que l'alumne estudiarà el Dret civil, molt probablement serà també pandectista.
L'assistència a classe, amb predisposició de col•laboració activa sobre tot a les pràctiques, és el més recomanable per poder preparar el programa.
|
Assignatures
