| Competències |
| Codi | |
| A | |
| A | |
| A | |
| A | |
| A | |
| A | |
| B | |
| B | |
| B | |
| C | |
| C | |
| C |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Interpretar el Currículum d'Educació Infantil. | A11 A24 A26 A28 |
B1 |
|
| 2. Aprofundir en l'estudi teòric dels continguts de didàctica de les matemàtiques a través de la lectura de diferents autors, principalment dels llibres llegits i dels articles exposats a classe. | A10 A11 A28 |
B1 |
|
| 3. Conèixer les característiques dels materials didàctics de matemàtiques i elaborar guions per a la utilització d'aquests materials a l'aula. | A10 A11 A22 A24 |
B4 |
C2 |
| 4. Relacionar amb coherència els diferents elements que intervenen en el tractament de les matemàtiques a l'Educació Infantil | A10 A11 A24 A26 A28 |
B3 B4 |
C3 C5 |
| 5. Reunir informació organitzada dels recursos didàctics necessaris per al tractament dels diferents blocs temàtics. | A10 A11 |
B1 |
C2 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. MATEMÀTICA A L’EDUACIÓ INFANTIL. ASPECTES GENERALS |
Formació de l’estructura del pensament matemàtic de l’infant de 0 a 6 anys: Llenguatge matemàtic: Incidència de la matemàtica en la formació íntegra de l'infant. Funcions. La formació dels conceptes. Objectius globals de les matemàtiques a l’Educació Infantil. Coneixement de l’actual currículum del Departament d’Educació. Fonaments i bases psicopedagògiques del currículum. Criteris metodològics i d’avaluació. Capacitats a assolir en finalitzar l'Etapa d’Educació Infantil. Nivells de concreció. |
| 2. RELACIONS LÒGIQUES. | Qualitat dels objectes: Reconeixement i comparació de qualitats. Semblances i diferències. Seriacions. Agrupacions i subagrupacions. Afirmació i negació. Conjunció i disjunció. Classificacions. Transformacions: operadors qualitatius. Relacions: Relació d'equivalència: aparellaments segons qualitats sensibles. Relació d'ordre: ordenacions. Altres tipus de relacions. Correspondències qualitatives. Resolució de problemes. |
| 3. NOCIÓ DE QUANTITAT. EL NOMBRE. CÀLCUL MENTAL | Noció de quantitat i introducció al nombre: Aspectes teòrics. Els dos nivells del tractament del nombre. Plantejaments de Canals, Piaget, Kamii, Baroody, Brissiaud, Dickson, Brown, Gibson i d'altres. Primeres experiències numèriques. Conservació de les quantitats. Quantificadors: alguns, pocs, molts... Comparació quantitativa. Correspondència entre dues agrupacions. Relació d'equivalència quantitativa: classificació. Relació d'ordre: ordenació quantitativa, ascendent i descendent. Relació d'inclusió. Cardinalitat. Comptatge. Els símbols numèrics. Sèrie numèrica, ordinal i cardinal. Els nombres i la relació amb el món real. Descomposició del nombre. Càlcul: Noció experimental d'operació. Agrupació i subagrupació: el tot i la part. Noció d'operació com a transformació. Correspondència i diferència quantitativa entre dues agrupacions. El càlcul mental com a vertader càlcul. Relació entre els nombres. Simbologia: = + -. |
| 4. L'ESPAI: ORIENTACIÓ-POSICIÓ. INICI A LA GEOMETRIA | Domini de l’espai: Etapes d'orientació i organització espacial: organització interna del jo corporal, la situació de l'objecte respecte el propi cos, respecte l'objecte i la situació dels objectes entre si. Nocions de situació i posició. Nocions de direcció. L'orientació: organització segons els tres eixos. Camins sobre laberints i quadrícules. Coneixement de les figures: Percepcions tàctils i visuals. Equivalències topològiques. Volum, superfície i línia. Ordre lineal i cíclic. Línia oberta i tancada: dins, fora. Noció de frontera i regió a l'espai, superfície i línia. Relacions projectives. Noció intuïtiva de línia recta i corba. Superfície plana i corba. Observació i experimentació amb la vista, ombres i estampacions. Els punts de vista. Línies poligonals. Coneixement de les formes. Característiques comunes de diverses figures de l'espai i del pla: comparació i classificació. Figures planes bàsiques. La simetria. |
| 5. MESURES I ESTADÍSTIQUES SENZILLES | Noció elemental de magnitud i mesura. Mesures de longitud, capacitat, massa, temps i d'altres. Experimentació sensorial de les mesures. Descoberta de la unitat de mesura. Estadístiques senzilles de fets quotidians a l'abast dels nens i les nenes: presa de dades i representació en gràfics de barres i pictogrames. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
5 | 0 | 5 | |||||
| Treballs |
|
0 | 20 | 20 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
10 | 0 | 10 | |||||
| Sessió Magistral |
|
15 | 0 | 15 | |||||
| Pràctiques a través de TIC |
|
5 | 0 | 5 | |||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
25 | 0 | 25 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
0 | 5 | 5 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves pràctiques |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | En cada temàtica s'intenta establir una relació amb els continguts previs que pugui tenir l'aumnat a través d'un diàleg. |
| Treballs | Treballs del curs 2005-2006: Treball en grup de 2 o 3 alumnes: LECTURA I TREBALL SOBRE UN ARTICLE, COMUNICACIÓ, PONÈNCIA… Aspectes a tenir en compte: - Articles de revistes, aportacions extretes d’internet, comunicacions o ponències de congressos, jornades etc. que responguin a la línia constructivista de l’ensenyament / aprenentatge i que facin referència preferentment a la didàctica de les matemàtiques a l'educació infantil i/o cicle inicial de primària. - Exposicó oral davant la classe seguint el calendari establert. Hi participaran de manera proporcional els 2 o 3 components del grup. - Presentació escrita del treball amb una extensió de 3 pàgines, lletra Arial de 12 a 1.5 espais. - Síntesi de l'article, comunicació, ponència.... - Comentari subjectiu de cada membre del grup. - Annex: Fotocòpia de l'article, comunicació, ponència... Treball en grup de 3 o 4 alumnes: UNITAT DE PROGRAMACIÓ Aquest treball consisteix en confeccionar una unitat de programació entorn a una temàtica global encara que cal centrar-la només en continguts de l’àrea de Llenguatge matemàtic. Apartats de la UP: - Continguts i Objectius didàctics a desenvolupar en la UP - Activitats d’una o dues sessions a experimentar amb nens o nenes d’educació infantil. - Observacions recollides en la pràctica. - Material didàctic elaborat. Treball individual: 1 LECTURA DE DOS LLIBRES 1.1.Escollir-ne un dels dos següents: - Canals M. A (2000), Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col.lecció Temes d'Infància, núm 35. A.M. Rosa Sensat, 90 p. Barcelona. - Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens (1996), La lògica matemàtica a l'escola bressol. Col•lecció "Temes d'Infància", núm. 26. A.M. Rosa Sensat, 53 p., Barcelona. 1.2 Alsina, C i d'altres (1995), Ensenyar matemàtiques. Ed Graó. Barcelona. (Llegir almenys les primeres 92 pàgines) Per cada lectura fer un treball d'entre una pàgina i mitja i dues, lletra Arial de 12 a 1.5 espais. El contingut d'aquest treball ha de fer referència a textos concrets de l'obra que es considerin interessants de comentar i un apartat final que resumeixi l'opinió personal sobre el contingut del llibre. Els textos seleccionats per fer el comentari s'han de copiar fins un màxim de 4 línies i fer referència al número de la pàgina del llibre. L'opinió personal s'ha d'expressar amb les pròpies paraules. Altres activitats: Hi haurà propostes puntuals suggerides per situacions creades a classe. |
| Presentacions / exposicions | L'activitat específica de presentacions / exposicions és la que s'ha fet referència a l'apartat anterior. Veure lectura i exposició d'un article. |
| Sessió Magistral | Per cada apartat i/o tema de la programació l'alumnat disposa d'un dossier amb una selecció de textos i propostes didàctiques. Els espais expositius per part del professor consisteixen en comentar i ampliar la informació dels dossiers esmentats. |
| Pràctiques a través de TIC | Es programen sessions a l'aula d'ordinadors per a conèixer els materials i propostes didàctiques que es poden trobar a diferents webs nacionals i internacionals. |
| Pràctiques a laboratoris | Per a cada apartat de la programació l'alumnat fa una manipulació dels materials didàctics i jocs del laboratori de Didàctica de les Matemàtiques. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Situacions de resolució de problemes i/o pràctica d'exercicis a l'aula ordinària: - Durant la sessió magistral el professor provoca situacions a partir de les quals l'alumnat ha de descobrir els continguts , estratègies, procediments, etc. que hi estiguin relacionats. - A les sessions de laboratori es plantegen situacions de didàctica de les matemàtiques perquè les resolgui l'alumnat adoptant el paper d'alumne escolar. - S'exerciten activitats i/o jocs del laboratori i es relacionen amb els continguts que s'hi desenvolupen |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Activitats Introductòries | En cada temàtica s'intenta establir una relació amb els continguts previs que pugui tenir l'aumnat a través d'un diàleg. | Es fa un seguiment però no hi ha qualificació | |
| Treballs | Treball en grup de 2 o 3 alumnes: LECTURA I TREBALL SOBRE UN ARTICLE, COMUNICACIÓ, PONÈNCIA Treball en grup de 3 o 4 alumnes: UNITAT DE PROGRAMACIÓ Treball individual: 1 LECTURA DE DOS LLIBRES |
40 % | |
| Atenció personalitzada | Es dóna l'oportunitat a l'alumnat perquè revisi les valoracions que fa el professorat, tant el que es refereix als treballs com als exàmens. Es considera d'una gran importància que l'alumnat conegui els encerts i els errors de les actuacions que fa. |
||
| Proves de Desenvolupament |
CRITERIS D'AVALUACIÓ - Valoració dels objectius reflectits en aquets programa. - A totes les convocatòries d’examen es distribuirà el temps de dues hores, segons la tipologia de la prova: - Prova teòrica: Mitja hora per desenvolupar una temàtica sense utilitzar material de consulta. - Prova pràctica: Una hora i mitja amb la possibilitat d’utilitzar material de consulta: apunts, llibres, articles, etc. - Les proves tenen caràcter eliminatori. - Les preguntes seran sobre una temàtica del programa i/o global. - Cal superar cadascuna de les proves: teòrica i pràctica |
60 % Examen (40 % prova pràctica i 20 % prova teòrica) |
|
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
És imprescindible presentar tots els treballs. En el cas de suspendre l'assignatura caldrà recuperar les proves pendents a les diferents convocatòries. Es valorarà el nivell d'organització en l'acompliment del calendari i la correcta utilització d'aquest programa. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
|
BIBLIOGRAFIA (1) - Canals M.A. (1989), Per una didàctica de la matemàtica a l'Escola. Parvulari. Ed Eumo. Vic. - Canals M. A (2000), Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col.lecció Temes d'Infància, núm 35. A.M. Rosa Sensat. Barcelona. - Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens (1996) La lògica matemàtica a l'escola bressol. Col.lecció Temes d'Infància, núm 26. A.M. Rosa Sensat, 53 p. Barcelona. (1) - Alsina, C i d'altres (1995), Ensenyar matemàtiques. Ed Graó. Barcelona - Boule F. (1985), Manipular, organizar i representar. Ed Narcea. Madrid. - Vallès J. (1992) Didàctica de la matemàtica al Cicle Inicial. Dossiers Rosa Sensat. - Grup Almosta (1988) Més de 7 materials per a l'aprenentatge de la Matemàtica. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona (1) - Generalitat de Catalunya (1992) Currículum. Educació Infantil. (1) - Generalitat de Catalunya. (1992) Currículum . Educació Primària. (1) - Kamii C (1984), El Número en la educación Preescolar. Ed. Aprendizaje Visor. (1) - Fernández, Quer, Securum (1995) Racó a Racó. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Baroody A.J. (1988) El pensamiento matemático de los niños. Ed Aprendizaje Visor (1) - Dickson, Brown, Gibson. (1991) El aprendizaje de las matemáticas.Labor. Barcelona. (1) - Mira, M. R. (1987), Com fer viure la matemàtica a l'escola. Ed. Ceac. Barcelona. - Dienes Z.P. (1979), Los primeros pasos en matemática. Vol. 1, 2 i 3. Ed Teide - Bassedas, E. i d'altres (1991) Juguem, Comptem. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - De Orellana-Pizarro,L.J.(1982), El material del desenvolupament sensorial. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Bassedas E i d’altres (1998) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed. Graó. Barcelona. - Gallego C (2000), Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques. Ed Govern de les Illes Balears. - Saá, M. D. (2002), Las matemáticas de los cuentos y las canciones. Ed. EOS. Madrid. - Grup Xucurruc (2001) La matemàtica en la vida de les classes d’educació infantil. Ed. Ajuntament de Reus. - Bonals, J. (1997) Avaluar l’aprenentatge de 3 a 7 anys. Ed. CIMS. Barcelona. - Alsina, C. (2000) Estimar les matemàtiques. Ed. Columna. Barcelona. (1)- Lahora, C. (2000) Actividades matemáticas con niñas y niños de 0 a 6 años. Ed. Narcea. Madrid. (1)- Autors diversos (2002) Curs per a l’actualització de l’ensenyament / aprenentatge de les matemàtiques. Material de formació en llibre i CD. Departament d’Ensenyament. Barcelona. - National Council of teacher of Mathematics (2004), Principios y estándares para la educación matemàtica. Sociedad Andaluza de Educación Matemática Thales. Granada. (1)Llibres de consulta recomanats. Webs: http://www.xtec.es/ http://www.xtec.net/sgfp/llicenc/index.htm http://www.xtec.es/~ccols/ http://www.nctm.org/standards/ BIBLIOGRAFIA (1) - Canals M.A. (1989), Per una didàctica de la matemàtica a l'Escola. Parvulari. Ed Eumo. Vic. - Canals M. A (2000), Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col.lecció Temes d'Infància, núm 35. A.M. Rosa Sensat. Barcelona. - Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens (1996) La lògica matemàtica a l'escola bressol. Col.lecció Temes d'Infància, núm 26. A.M. Rosa Sensat, 53 p. Barcelona. (1) - Alsina, C i d'altres (1995), Ensenyar matemàtiques. Ed Graó. Barcelona - Boule F. (1985), Manipular, organizar i representar. Ed Narcea. Madrid. - Vallès J. (1992) Didàctica de la matemàtica al Cicle Inicial. Dossiers Rosa Sensat. - Grup Almosta (1988) Més de 7 materials per a l'aprenentatge de la Matemàtica. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona (1) - Generalitat de Catalunya (1992) Currículum. Educació Infantil. (1) - Generalitat de Catalunya. (1992) Currículum . Educació Primària. (1) - Kamii C (1984), El Número en la educación Preescolar. Ed. Aprendizaje Visor. (1) - Fernández, Quer, Securum (1995) Racó a Racó. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Baroody A.J. (1988) El pensamiento matemático de los niños. Ed Aprendizaje Visor (1) - Dickson, Brown, Gibson. (1991) El aprendizaje de las matemáticas.Labor. Barcelona. (1) - Mira, M. R. (1987), Com fer viure la matemàtica a l'escola. Ed. Ceac. Barcelona. - Dienes Z.P. (1979), Los primeros pasos en matemática. Vol. 1, 2 i 3. Ed Teide - Bassedas, E. i d'altres (1991) Juguem, Comptem. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - De Orellana-Pizarro,L.J.(1982), El material del desenvolupament sensorial. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Bassedas E i d’altres (1998) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed. Graó. Barcelona. - Gallego C (2000), Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques. Ed Govern de les Illes Balears. - Saá, M. D. (2002), Las matemáticas de los cuentos y las canciones. Ed. EOS. Madrid. - Grup Xucurruc (2001) La matemàtica en la vida de les classes d’educació infantil. Ed. Ajuntament de Reus. - Bonals, J. (1997) Avaluar l’aprenentatge de 3 a 7 anys. Ed. CIMS. Barcelona. - Alsina, C. (2000) Estimar les matemàtiques. Ed. Columna. Barcelona. (1)- Lahora, C. (2000) Actividades matemáticas con niñas y niños de 0 a 6 años. Ed. Narcea. Madrid. (1)- Autors diversos (2002) Curs per a l’actualització de l’ensenyament / aprenentatge de les matemàtiques. Material de formació en llibre i CD. Departament d’Ensenyament. Barcelona. - National Council of teacher of Mathematics (2004), Principios y estándares para la educación matemàtica. Sociedad Andaluza de Educación Matemática Thales. Granada. (1)Llibres de consulta recomanats. Webs: http://www.xtec.es/ http://www.xtec.net/sgfp/llicenc/index.htm http://www.xtec.es/~ccols/ http://www.nctm.org/standards/ BIBLIOGRAFIA (1) - Canals M.A. (1989), Per una didàctica de la matemàtica a l'Escola. Parvulari. Ed Eumo. Vic. - Canals M. A (2000), Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col.lecció Temes d'Infància, núm 35. A.M. Rosa Sensat. Barcelona. - Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens (1996) La lògica matemàtica a l'escola bressol. Col.lecció Temes d'Infància, núm 26. A.M. Rosa Sensat, 53 p. Barcelona. (1) - Alsina, C i d'altres (1995), Ensenyar matemàtiques. Ed Graó. Barcelona - Boule F. (1985), Manipular, organizar i representar. Ed Narcea. Madrid. - Vallès J. (1992) Didàctica de la matemàtica al Cicle Inicial. Dossiers Rosa Sensat. - Grup Almosta (1988) Més de 7 materials per a l'aprenentatge de la Matemàtica. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona (1) - Generalitat de Catalunya (1992) Currículum. Educació Infantil. (1) - Generalitat de Catalunya. (1992) Currículum . Educació Primària. (1) - Kamii C (1984), El Número en la educación Preescolar. Ed. Aprendizaje Visor. (1) - Fernández, Quer, Securum (1995) Racó a Racó. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Baroody A.J. (1988) El pensamiento matemático de los niños. Ed Aprendizaje Visor (1) - Dickson, Brown, Gibson. (1991) El aprendizaje de las matemáticas.Labor. Barcelona. (1) - Mira, M. R. (1987), Com fer viure la matemàtica a l'escola. Ed. Ceac. Barcelona. - Dienes Z.P. (1979), Los primeros pasos en matemática. Vol. 1, 2 i 3. Ed Teide - Bassedas, E. i d'altres (1991) Juguem, Comptem. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - De Orellana-Pizarro,L.J.(1982), El material del desenvolupament sensorial. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Bassedas E i d’altres (1998) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed. Graó. Barcelona. - Gallego C (2000), Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques. Ed Govern de les Illes Balears. - Saá, M. D. (2002), Las matemáticas de los cuentos y las canciones. Ed. EOS. Madrid. - Grup Xucurruc (2001) La matemàtica en la vida de les classes d’educació infantil. Ed. Ajuntament de Reus. - Bonals, J. (1997) Avaluar l’aprenentatge de 3 a 7 anys. Ed. CIMS. Barcelona. - Alsina, C. (2000) Estimar les matemàtiques. Ed. Columna. Barcelona. (1)- Lahora, C. (2000) Actividades matemáticas con niñas y niños de 0 a 6 años. Ed. Narcea. Madrid. (1)- Autors diversos (2002) Curs per a l’actualització de l’ensenyament / aprenentatge de les matemàtiques. Material de formació en llibre i CD. Departament d’Ensenyament. Barcelona. - National Council of teacher of Mathematics (2004), Principios y estándares para la educación matemàtica. Sociedad Andaluza de Educación Matemática Thales. Granada. (1)Llibres de consulta recomanats. Webs: http://www.xtec.es/ http://www.xtec.net/sgfp/llicenc/index.htm http://www.xtec.es/~ccols/ http://www.nctm.org/standards/ |
|
| Complementària | |
| Recomanacions |