DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura FONTS DE LA HISTÒRIA DE L`ART I Codi 12072013
Ensenyament
Història de l´Art (2001)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Quart Primer
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
BUTTÀ ., LICIA
Adreça electrònica licia.butta@urv.cat
Professors/es
BUTTÀ ., LICIA
Web
Descripció general i informació rellevant L'assignatura introdueix els alumnes a les principals tipologies de fonts escrites per al coneixement de la història de l'art antiga i medieval. El seu estudi, lectura i comentari permetrà aproximarse a la història de les arts figuratives des d'una perspectiva literària. Al Llarg de l'assignatura s'aprendrà a deduir informaciò i a interpretar-la críticament. L'anàlisi dels textos s'efectuarà utilitzant metodologies que pertanyen a l'analisis literària, atès que una perspectiva interdisciplinària resulta de gran utilitat en el estudi de les fonts artístiques. S'analitzaran les diverses tipologies de fonts i les seves diferents finalitats a l'hora de proporcionar informacions a l'historiador de l'art, incloent les fonts d'archiu, amb exemples trets de l'entorn directe de l'alumne. L'assignatura se situa a mig camí entre un curs d'història de l'art i un de metodologia de la investigació, atès que aprendre a manejar les fonts d'una forma filològica i intel.lectualment correcta és el primer pas per aprendre a investigar

Competències
Codi  
A
A
A
A
A
A
B
B
C
C

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Coneixer les fonts més significatives del període històric tractat a l'assignatura A5
A7
A11
A15
A16
A17
B3
B9
C1
C5
Anàlitzar críticament conceptes relatius a la producció artística a partir de les fonts A5
A7
A11
A16
A17
B3
C1
C5
Aprendre a buscar, seleccionar i distingir diferents tipologies de fonts A5
A15
A16
B3
C1
C5
Aprendre a utilitzar fonts bibliogràfiques i arxivístiques relacionades amb la història de l'art antigua i medieval A15
A16
A17
B3
C1
C5

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció a les fonts escrites per a la història de l'art antic i medieval

Tipologies de fonts. Principals fonts escrites. Fonts directes i fonts indirectes.
Els arxius. Contingut i ordenació de les seves fonts documentals. Utilització per part de l'Historiador de l'Art
2. Grècia
Fonts teoriques: anàlisi i valoració crítica de les obres de Plató i Aristòtil
La literatura artística hel·lenística
Fonts literàries gregues i temes mitològics
3. Roma
Les categories crítiques de les fonts romanes. Ciceró, Quintil.liá, Vitruvi, Pausanies, Plini el Vell.
La descripció d'obres d'arts a través dels clàssics llatins
4. Antiguitat Tardana i Alta Edat Mitjana

Textos teòrics sobre el concepte de bellesa:Plotí, Sant Agustí, Pseudo Dionisio Areopagita, Sant Atanasi, Origenes i Celso
Ornament i artifici: Isodor de Sevilla
Els escrits legals, la regla de les ordes religioses

5. Bizanci
Iconoclastia: textos teòrics en defensa i condemna de la imatge
Tractats d'arts plàstiques
Ekphrasis
6 Romànic
Didàctica per a artistes: tractats sobre tècniques
Receptaris: Teofilo, Heraclio
Models iconogràfics
Fonts històriques
Inscripcions: epigrafiesi la seva funció didàctica;el problema de la firma de l'artista
Literatura de viatges: peregrinació i descripció artística
Estètica i contra estètica del romànic versus gótic: Sant Bernat i l'art cistercenc, Abat Suger de Saint Denis
7. Fonts per a l'art Gòtic: noves i velles tipologies confrontades
Fonts històriques
Tractats d'art: Witelo, Villard d'Honnecourt, Cennino Cennini
La literatura cavalleresca com a font iconogràfica per a l'art profà
Jacopo da Varazze
Dante, Boccaccio, Petrarca, Filippo Villani, Sacchetti i les arts figuratives

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 0 4
 
Sessió Magistral
30 30 60
Seminaris
15 15 30
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
4 6 10
Pràctiques externes (de camp/sortides)
7 0 7
Presentacions / exposicions
7 7 14
Estudis previs
0 15 15
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves orals
1 0 1
Proves de Desenvolupament
2 6 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció als conceptes basics relatuis a les fonts historiques-artistiques: tipologies, vocabulari
Sessió Magistral Lliço magistral dels continguts teòrics adients de cada tema
Seminaris Seminaris a carreg del professor i/o de professors invitats
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Pràctiques externes (de camp/sortides) Visites a arxius, biblioteques, fons fotografics
Presentacions / exposicions Presentacions en forma de seminaris monogràfics dels temes destacats del curs per part dels alumnes
Estudis previs

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Proves orals
Descripció
Revisió dels examens i dels exercicis.

Avaluació
  Descripció Pes
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària 15%
Presentacions / exposicions Preparació de seminaris en el qual el alumne haurà de estudiar/comentar a classe una font o un assaig relatiu a un grup de fonts 20%
Proves orals Opcionals 20%
Proves de Desenvolupament Prova escrita que consistirà en un comentari de text i 4 preguntes sobre els continguts teòrics del curs 45%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La resolucio de problemes, i les proves de desenvolupament comprovaran el nivel d'aprenentatge. Les proves orals serån facultatives


Fonts d'informació

Bàsica
Bibliografia

INTRODUCTÒRIA I GENERAL

HOLT E. G., Storia documentaria dell’arte (1947), Milano, Feltrinelli, 1977

JANSON H.W (ed.)., Prentice Hall Sources and Documents. History of Art Series, New Jersey, diversos volums (antologia).

MERRIFIELD, Original Treatises Dating from the XIIth to XVIIIth centuries on the art of painting, 2 voll. London 1948

PELLIZZARI, I trattati attorno le arti figurative in Italia e nella Penisola Iberica. Dall’antichità al secolo XIII e Dal XIII al secolo XVI, 2 vols., Genova Roma Napoli, 1915, 1942

VENTURI L., Storia della critica d’arte, 1964 Torino

VON SCHLOSSER J., La literatura artistica, Cátedra, Madrid, 1976

YARZA LUACES J., Fuentes de la Historia del Arte I, Historia 16, Madrid, 1997

Grecia i Roma

SAGER J., Pliny on art and society, London New York 1991

JOSÉ PITARCH A. et alt., Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Arte Antiguo, Gustavo Gili, Barcelona, 1982

OVIDIO, Las Metamorfosis

PATERA B., La letteratura sull’arte nell’antichità, Palermo 1975

PLINIO EL VIEJO, Textos de Historia del Arte, ed a cargo de M. Esperanza Torrego, Madrid 1987

POLLITT J. J., The Art of Ancient Greece, sources and Documents, Cambridge University Press, 1992 (1983) (Antologia)

POLLITT J. J., The Art of Rome, New Jersey, 1972

REINACH A., Recueil Milliet-textes grecs et latins relatifs à l’histoire de la peinture ancienne, Paris 1921

STUART J.H., Selected passages from ancient writers illustrative of the History of Greek Sculpture, Londres 1895

Antiguedat Tardana, Alta etat mijana, Bisanci

DAMASCENO G., Difesa dele immagini sacre, (V. Fazzo ed.), Roma 1997

GALAN SANCHEZ, P.J. El género historiogr·fico de la chronica. Las crónicas hispanas de Època visigoda, Universidad de Extremadura, 1994.

MANGO C., The Art of the Byzantine Empire: 312-1453, Source and documents, New Jersey, 1972

MIGNE, Patrologiae cursus completus. Series graeca, Paris 1844-1866, 161 vols

MIGNE, Patrologiae cursus completus. Series latina, Paris 1844-1864, 221 vols

PROCOPIO DE CESAREA, De Aedificiis, (H.B. Dewing ed.), Cambridge (Mass.) 1971

Ròmanic

Medioevo: immagine e racconto. Atti del Convegno Internazionale di Studi (Parma, 27-30 settembre 2000), a cura di A.C. Quintavalle, Milano, Electa, pp. 433-455

NARDELLA C., Il fascino di Roma nel Medioevo. Le "Meraviglie di Roma" di maestro Gregorio, Roma Viella 1997

QUINTAVALLE A.C., "Viatico alle " fonti" delle strade dei pellegrini", in Arte d’Occidente temi e metodi. Studi in onore di Angiola Maria Romanini, 3, Roma 1999, pp.987-999

RODOLFO IL GLABRO, Cronache dell'anno Mille, Milano 1999

Gòtic

BRANNER R., "Villard de Honnecourt, Reims and the Origin of Gothic Architectural Drawing", Gazette des Beaux Arts, VI, LXI, 1963, pàgs. 133-141

CENNINO CENNINI, El libro del arte

ERLANDE BRANDENBURG A., PERNOUD R., GIMPEL J., BECHMANN R.(eds.), Carnet del Villard de Honnecourt, XIIIe siècle, Paris, s.d.

FRANKL P., The gothic. Literary Sources and interpretations through Eight Centuries, Princeton, 1960

MORTET V., Recueil de textes relatifs à l’Histoire de l’architecture et à la condition des architects en France au Moyen Age, Paris 1911 y 1929, 2 vols. (antologia).

SIMON A., "Letteratura e arte figurativa: Franco Sacchetti, un testimone d'eccezione?", in Mélanges de l'Ecole française de Rome, Moyen Age, 105, 1993 - 1, pp. 443-479

TEA E., "Witelo prospettico del secolo XIII", Arte, XXX, 1927, pàgs. 3-30

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
FONTS DE LA HISTÒRIA DE L`ART II/12072014


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ART CLÀSSIC/12071002
ART MEDIEVAL I/12071003
ART MEDIEVAL II/12071004
ART MEDIEVAL D`ESPANYA I/12073202