DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura ART I RELIGIÓ Codi 12073221
Ensenyament
Història de l´Art (2001)
Cicle
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Història i història d'art
Coordinador/a
RODA AIXENDRI, ROBERTO
Adreça electrònica roberto.roda@urv.cat
Professors/es
RODA AIXENDRI, ROBERTO
Web
Descripció general i informació rellevant Posar de manifest a què respon la presència d'allò religiós en l'art i en la forma d'entendre la bellesa, particularment en la nostra tradició occidental.

Objectius
Posar de manifest a què respon la presència d'allò religiós en l'art i en la forma d'entendre la bellesa, particularment en la nostra tradició occidental.

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
ART MEDIEVAL I/12071003
ART MEDIEVAL II/12071004
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL I/12071103
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL II/12071104
MITOLOGIA CLÀSSICA/12071108
HISTÒRIA DE LES IDEES ESTÈTIQUES I/12072019



Metodologia docent
- Classes teòriques: sessions magistrals. - Classes pràctiques: exercici crític i diàleg en base a diversos tipus de documents i activitats.

Metodologia avaluació
Seguiment del curs. Control de lectures i activitats. Examen final (opcional).

Programa
Tema Subtema
1. Art i bellesa. 1.1. L'esència de l'art.
1.2. La concepció de la bellesa.
1.3. L'actualitat d'allò bell.
2. El sentit religió en l'art. 2.1. L'experiència com a signe.
2.2. L'infinit com a factor constitutiu.
2.3. La presència del misteri com a factor comú en totes les civilitzacions.
3. La tradició occidental. 3.1. L'aportació greco-romana.
3.2. L'element semític: jueus i musulmans.
3.3. El canvi de mètode cristià.
4. Cristianisme i expresió artística. 4.1. La pedagogia de la Revelació.
4.2. L'experiència dels signes.
4.3. El camí de la verificació.

Perfil de competències
- Capacitat d'analisi, síntesi i de raonament crític. - Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual. - Habilitat en la comunicació (oral i escrita) dels continguts apresos. - Capacitat de consulta de les fonts bibliogràfiques. - Capacitat d'analisi de documents.

Fonts d'informació
Bàsica

ADORNO, TH.W.  Teoría estética.  Taurus, Madrid, 1971.

AUERBACH, E.  Mimesis: la realidad en la literatura. F.C.E. México, 1950.

BACHELARD, G.  La poétique de l’espace. PUF. París, 1974.

BALLÓ, J. – PÉREZ, X.  La semilla inmortal.  Anagrama. Barcelona, 1997.

BATTISTINI, M.  Símbolos y alegorías. Ed. Electa. Barcelona, 2003.

BEUCHOT, M. Las caras del símbolo: el icono y el ídolo. Caparrós. Madrid, 1999.

BIEDERMANN, H.  Diccionario de símbolos. Paidós. Barcelona, 1993.

BLANCH, A.  El hombre imaginario. P.P.C.Madrid, 1995.

BOZAL, V.  Mimesis: las imágenes y las cosas. Visor. Madrid, 1987.

CASSIRER, E. Esencia y efecto del concepto de símbolo. F.C.E. México, 1975.

           “             Filosofía de las formas simbólicas (3vols.) F.C.E. México, 1976.

           “             El problema del conocimiento. F.C.E. México, 1953..

CIRLOT, J.E.  Diccionario de símbolos. Grijalbo. Barcelona, 1995.

COLLINGWOOD, R.G. Los principios del arte. F.C.E. México, 1960.

CHEVALIER-GHEERBRANT.  Diccionario de los símbolos.  Herder. Barcelona, 1993.

D’ORS, E.  Introducción a la crítica del arte. Aguilar. Madrid, 1963.

DUFRENNE, M.  Esthétique et philosophie (3 vols.). Klincksieck. París, 1950.

DURAND, G.  La imaginación simbólica. Amorrortu. Buenos Aires, 1964.

ECO, U.  Historia de la belleza. Lumen. Barcelona, 2004.

ELIADE, M.  Imágenes y símbolos. Taurus. Madrid, 1955.

       “               Mito y realidad. Guadarrama. Barcelona, 1968.

       “               Tratado de historia de las religiones. Era. México, 1972.

ELIAS, N. Teoría del símbolo. Un ensayo de Antropología cultural. Península. Barcelona,94                

GADAMER, H.-G. Verdad y método (2 vols. ). Sígueme. Salamanca, 1984.

           “                    La actualidad de lo bello. Paidós. Barcelona.

GILSON, E.  Pintura y realidad. Aguilar. Madrid, 1965.

GRESSATO, A.  El libro de los símbolos. Grijalbo. Barcelona, 2000.

GRONDIN, J.  Introducción a Gadamer. Herder. Barcelona, 2003.

GUARDINI, R.  La Esencia de la obra de Arte. Guadarrama. Madrid, 1960.

          “                Obras I. Sobre la esencia de la obra de arte. Cristiandad. Madrid, 1981.

HORKHEIMER, M. Crítica de la razón instrumental. Trotta. Madrid, 2002.

KANDINSKY, V. De lo espiritual en el arte. Paidós. Barcelona, 19996.

MARITAIN, J.  La poesia y el arte. Emecé. Buenos Aires, 1955.

MERLEAU-PONTY, M. Fenomenología de la percepción. Península. Barcelona, 1975.

                 “                       Lo visible y lo invisible. Seix Barral. Barcelona, 1970.

                 “                       Signos. Seix Barral. Barcelona, 1964

ORTEGA Y GASSET.  La deshumanización del arte. Aguilar. Madrid, 1981.

ORTIZ-OSÉS, A.  Antropología hermenéutica.  Ricardo Aguilera. Madrid, 1973.

            “                 La razón afectiva. San Esteban. Salamanca, 2000.

PALMER, R.E.  Hermeneutics. Northwestern University press. Evanston, 1969.

PIGUET, J.C.  De l’Esthétique à la MetaphysiqueMartines Nijhoff. La Haye, 1959.

PLATÓ. Diàlegs. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1950.

RICOEUR, P. Le conflit des interprétations. Essais d´herméneutique. Du Seuil. Paris, 1969.

RUBERT DE VENTÓS, X.  Teoría de la sensibilidad.  Península. Barcelona, 1969.

SALINAS, P.  La realidad y el poeta.  Ariel. Barcelona, 1976.

SARTRE, J.P.  Lo imaginario. Losada. Buenos Aires, 1976.

          “             La imaginación. Edahsa. Barcelona, 1978.

SCHILER, F. La educación estética del hombre. Espasa-Calpe (Austral). Madrid, 1920.

SERVIER, J. L´homme et l´invisible. Robert Laffont. Paris,1964.

STEINER, G. Gramáticas de la creación. Siruela. Madrid, 2001.

         “             Lenguaje y silencio. Gedisa. Barcelona, 1994.

         “             Presencias reales. Destino. Barcelona, 1991.

TRADIGO, A.  Iconos y santos de oriente. Ed. Electa. Barcelona, 2004.

Complementària