| Competències |
| Codi | |
| A | |
| A | |
| A | |
| A | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| B | |
| C |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Identificar el paper juga la Química Analítica com a branca de la Química. | A7 |
B2 B8 B15 |
C5 |
| Identificar clarament les diferents etapes del procés de mesura químic amb un exemple concret. | A7 |
B8 B15 |
C5 |
| Explicar en què consisteix cadascuna de les etapes del procediment analític. | A7 |
B2 B8 |
C5 |
| Identificar conceptes analítics rellevants associats a cadascuna de les etapes del procediment analític. Diferenciar entre anàlisi qualitativa i quantitativa. | A7 |
B2 B8 B15 |
C5 |
| Explicar la diferència entre error aleatori i sistemàtic en un procés analític Relacionar els binomis error aleatori - precisió i error sistemàtic – exactitud. | A7 |
B2 B8 B15 |
C5 |
| Justificar el desplaçament d’un equilibri químic en funció del valor de la seva constant en concentracions. | A4 |
B3 B4 B8 B15 |
C5 |
| Distingir entre àcids i bases. Identificar comportaments àcid/base emprant la teoria de Bronsted-Lowry, i identificar parells àcid/base conjugats i relacionar-los amb les equacions apropiades. Avaluar la força d’àcids i bases en funció de la seva constant d’acidesa. Definir pH, KBaB (ctt d’equilibri dels àcids) i KBwB (ctt d’equilibri de l’aigua). L’escala de pH. | A4 |
B1 B2 B4 B8 B15 B16 |
C5 |
| Calcular el pH d’una solució aquosa d’àcids i bases, forts i febles, a partir de les concentracions analítiques i el valor de les constant d’acidesa de les espècies presents. Avaluar les espècies que es formen a partir de reaccions entre varis àcids i bases. Calcular el pH d’una solució aquosa resultant de mesclar àcids i bases, | A1 A4 |
B2 B3 B8 B15 |
C5 |
| Escriure les constants de formació successives i globals per a un complex, així com la seva relació. Calcular els seus valors.Llistar diferents aplicacions dels equilibris de complexació Calcular la concentració (o constant d’equilibri) de cadascuna de les espècies existents en una solució on hi ha una reacció de complexació. Avaluar l’efecte de la acidesa sobre una reacció de complexació. | A1 A4 |
B1 B2 B8 B14 B15 B16 |
C5 |
| Calcular la solubilitat d’una substància. En el cas de precipitacions fraccionades, determinar l’ordre de precipitació dels analits així com si la precipitació és quantitativa. Avaluar l’ efecte de la acidesa o de reaccions de complexació sobre la solubilitat d’un compost | A1 A4 |
B1 B2 B4 B15 |
C5 |
| Definir oxidació, reducció, agent oxidant, agent reductor. Escriure semireaccions i emprar-les per a deduir les equacions de les reaccions redox. Identificar l’espècie oxidant i reductora en un sistema redox. Ajustar reaccions redox. Calcular el potencial d’un sistema redox i predir l’espontaneïtat de la reacció. Justificar perquè aquestes prediccions poden no funcionar a la pràctica.Avaluar el caràcter reductor o oxidant d’una substància en funció del seu potencial estàndard de reducció.Calcular la constant d’equilibri d’un sistema redox. | A1 A4 |
B1 B2 B3 B4 B8 B9 B15 |
C5 |
| Entendre els procediments i principis involucrats en les volumetries. Conèixer el concepte d’indicador, de reactiu valorant, de patró primari i secundari. Calcular la concentració d’una substància a partir de les dades d’una valoració. Explicar la metòdica que es porta a terme en una valoració. | A4 A7 |
B1 B2 B3 B4 B9 B15 |
C5 |
| Llistar diferents paràmetres que expressen el valor central i la dispersió d’una sèrie de valors. Calcular concentracions i incerteses amb dades obtingudes de mesures repetitives. Aplicar tests per a la detecció de punts discrepants. | A3 |
B1 B15 |
C5 |
| Conèixer els fonaments d’un sistema electroquímic . Conèixer la seva aplicació a les mesures potenciomètriques. Justificar la necessitat d’un elèctrode de referència. Descriure els diferents tipus d’elèctrodes indicadors. Descriure el fonament i la estructura d’un elèctrode de vidre per a mesures de pH. Descriure el fonament de les potenciometries. Distingir entre volumetries potenciométriques i potenciometríes directes | A7 |
B1 B2 B4 B15 |
C5 |
| Distinguir entre el tractament de resultats que s’obtenen a partir de tècniques clàssiques o tècniques instrumentals. Resoldre problemes numèrics on hi intervingui una regressió lineal. Aplicar-los a diferents situacions experimentals.Relacionar les característiques de la recta de calibratge amb paràmetres de qualitat analítics.Identificar els factors que fan que els resultats predits amb una recta de calibratge siguin més o menys precisos.Avaluar la importància d’expressar un resultat amb la seva incertesa.Derivar i calcular numèricament la incertesa d’un resultat. | A3 |
B1 B2 B4 B15 |
C5 |
| Enumerar i descriure paràmetres que descriuen la radiació electromagnètica amb utilitat analítica (freqüència, longitud d’ona, potència) .Raonar els trets diferenciadors entre espectres moleculars i espectres atòmics.Explicar els fenòmens d’absorció i emissió de fotons en àtoms i molècules.Relacionar absorbància i percentatge de transmitància. Enunciar l’expressió de la llei de Beer. Conèixer les seves limitacions. Comprendre la importància de l’absortivitat molar. Descriure les parts que composen els instruments òptics d’anàlisi basats en mesures espectroscòpiques. Identificar les semblances i diferències entre les tècniques atòmiques d’Absorció i d’emissió. Determinar concentracions e incerteses a partir de dades obtingudes mitjançant tècniques d’Absorció de radiació UV-visible. | A7 |
B1 B2 B4 B8 B15 |
C5 |
| Comprendre el fonament de les tècniques cromatogràfiques. Identificar diferents tècniques cromatogràfiques. Citar exemples d’aplicació de la cromatografia de gasos i la cromatografia líquida d’alta resolució.Identificar les parts d’un cromatògraf de gasos i un de cromatografia líquida d’alta resolució i descriure-les. Interpretar un cromatograma i la informació que dóna.Avaluar si una separació cromatogràfica és correcta. Aplicar criteris d’optimització d’una separació cromatográfica. Determinar concentracions e incerteses a partir de dades obtingudes mitjançant tècniques de cromatografía de gasos i líquida d’alta resolució. | A3 A7 |
B1 B2 B4 B8 B15 |
C5 |
| Ennumerar les principals tècniques instrumentals que aporten informació qualitativa. Relacionar el límit de detecció amb les possibilitats de fer l’anàlisi qualitativa | A7 |
B10 B15 |
C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. | Introducció: Definició i objecte de la Química Analítica. El procés de mesura química: aspectes Aspectes rellevants de cadascuna de les etapes del procediment analític. - Tipus de problemes analítics: anàlisi qualitatiu i anàlisi quantitatiu. - Tipus de T`ècniques analítiques: Tècniques clàssiques i tècniques instrumentals. Errors en Química Analítica Conceptes de traçabilitat, exactitud, precisió i incertesa. |
| 2. | Equilibri Químic:Introducció: Importància dels equilibris en el procés analític Equilibris àcid-base, de formació de complexos de precipitació, d’oxidació-reducció i d’extracció . |
| 3. | Anàlisi quantitativa Introducció. Tècniques clàsiques. Volumetries: Fonaments i aplicacions. molecular i atòmica. Aplicacions. |
| 4. | Tractament dels resultats analítics en mesures repetitives. Avaluació de la incertesa. |
| 5. | Anàlisi quantitativa Tècniques instrumentals. Tècniques electroanàlitiques. Conceptes i fonaments. Potenciometria. Aplicacions. Tècniques òptiques. Conceptes i fonaments. Espectroscòpia UV-Visible molecular i atòmica. Aplicacions. Tècniques cromatogràfiques. Aplicacions |
| 6. | Tractament dels resultats analítics en mesures instrumentals.Calibratge lineal. Propietats analítiques: sensibilitat, límits d’aplicació. Expressió del resultat analític: avaluació de la incertesa. |
| 7. | Analísi qualitativa.Introducció |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Sessió Magistral |
|
26 | 39 | 65 | |||||
| Avantprojecte |
|
15 | 30 | 45 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
13 | 26 | 39 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves pràctiques |
|
6 | 0 | 6 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a la presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura |
| Avantprojecte | Treball, en equip, realitzat integradament amb la resta d'assignatures del curs acadèmic. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Resolució de problemes conjuntament i presencialment a l'aula |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Avantprojecte | Prova grupal. Treball, en equip, realitzat integradament amb la resta d'assignatures del curs acadèmic. Es valora un informe escrit i una presentació seguida d'interpel•lacions individuals. | 25% | |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Lliurament d'exercicis realitzats individual i presencialment. | 10% | |
| Proves pràctiques | Avaluació de alguns dels exercicis lliurats (15). Prova individual: Mescla de preguntes conceptuals i exercicis d'aplicació; es realitza al final de quadrimestre (50%). | 65% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Per a determinar la nota de l'assignatura es requereix un mínim de 35% en cadascum dels següents conceptes: 1º)avantprojecte 2º) Exercicis lliurats+ avaluació dels exercicis. 3º) Prova final. Els alumnes que no facin avantprojecte, faran un treball sustitutori que s'avaluarà amb el mateix pes sobre la nota final que l'avantprojecte . L'alumne pot demanar ser avaluat ùnicament a travès d'una prova ùnica al final del quatrimestre. L'avaluació en segona convocatoria es farà a travès d'una prova ùnica. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
D. C. HARRIS, Análisis químico cuantitativo,, Reverté, 2ª ed., Barcelona, 2001.
J. N. MILLER, J. C. MILLER, Estadística y Quimiometría para Química Analítica, 4ª ed , Prentice Hall, Madrid, 2002
D.A. SKOOG, D.M. WEST i F.J. HOLLER, Fundamentos de Química Analítica. Volums I i II, Ed. Reverté, Barcelona, 1996
M. AGUILAR, Introducción a los equilibrios iónicos,, , Barcelona 1999
D. HARVEY, Química Analítica Contemporánea, McGraw-Hill, Madrid, 2002 |
| Complementària |
D. C. HARRIS, Análisis químico cuantitativo, Ed. Reverté, 2ª ed., Barcelona, 2001
J. N. MILLER, J. C. MILLER, Estadística y Quimiometría para Química Analítica, 4ª ed , Prentice Hall, Madrid, 2002
, Internet, ,
M. AGUILAR, Introducción a los equilibrios iónicos, Ed. Reverté, Barcelona, 1999
ATKINS, P. W., Physical Chemistry, 4a ed. W.H. Freeman & Co., 1990
D. A. SKOOG, F. J. HOLLER, T. A. NIEMAN, Principios de Análisis Instrumental, 5ª Ed. McGraw-Hill, Madrid, 2001
M. VALCÁRCEL, Principios de Química Analítica, Springer-Verlag Ibérica,
D. A. SKOOG, D. M. WEST, F. J. HOLLER. S. R. CROUCH, Química Analítica, 7ª ed., McGraw-Hill, México, 2001
D. HARVEY, Química Analítica Contemporánea, McGraw-Hill, Madrid, 2002
J. F. RUBINSON, K. A. RUBINSON, Química Analítica Contemporánea, Prentice Hall Hispanoamericana S. A., México, 2000
M. VALCÁRCEL, A. GÓMEZ, Tècnicas Analíticas de Separación, Reverté, Barcelona, 1988 |
| Recomanacions |