|
Els objectius que es proposa l’assignatura són els següents:
1. Disposar d’elements i criteris que permetin de valorar les aportacions de la psicologia de l’educació a la teoria i a la pràctica educativa en l’educació infantil.
2. Facilitar la integració dels continguts desenvolupats al llarg dels cursos de formació en l'Ensenyament de Mestres i l’anàlisi de les pràctiques educatives observades i experimentades en el Practicum II.
3. Familiaritzar-se amb les concepcions més recents sobre el desenvolupament psicològic propi de l’etapa zero-sis, sobre tot emfasitzant la dependència del desenvolupament respecte de les influències educatives.
4. Identificar les característiques més rellevants de les pràctiques educatives escolars i valorar el seu paper com a contextos de desenvolupament.
5. Identificar les característiques específiques de l’etapa d’educació infantil i analitzar unes determinades realitats escolars i les seves pràctiques a l’aula.
6. Conèixer i argumentar les implicacions de la concepció constructivista de l’ensenyament i de l’aprenentatge en relació a la caracterització, naturalesa i funcions del currículum escolar així com en els criteris generals de l’actuació educativa a l’escola infantil.
7. Analitzar i assegurar un domini expert del currículum: comprendre els objectius generals de l’etapa, analitzar el sentit educatiu que prenen les àrees curriculars i aprofundir en el lligam entre l’aprenentatge dels continguts escolars i el desenvolupament de capacitats.
8. Perfeccionar i adquirir procediments i pautes d’actuació per a intervenir adequadament sobre el procés d’aprenentatge i desenvolupament del nen petit.
9. Perfeccionar i adquirir tècniques personals de treball individual i col•lectiu : lectura activa, recerca d’informació, treball col•laboratiu, aplicació del coneixement teòric, etc. que facilitin i promoguin l’intercanvi i la reflexió professional.
10. Definir i gestionar, de manera adequada, els espais tecnològics per garantir uns bons nivells de qualitat de l’aprenentatge i de la docència.
11. Perfeccionar les pròpies actituds i valors a partir dels coneixements sobre la psicologia infantil per desenvolupar la futura tasca de mestres.
|
|
L’estratègia metodològica que es planteja en l’assignatura és el resultat de la presa d’una sèrie de decisions que configuren la seva identitat:
La seva contextualització
El desenvolupament de l’activitat professional del futur mestre/a especialista en educació infantil comporta un grau molt elevat de contextualització . Situem l’estratègia metodològica en el procés de professionalització progressiva dels alumnes en el seu futur àmbit de treball, l’etapa 0-6 anys, i amb la forma en què es desenvolupa aquesta pràctica professional.
Una proposta que abasti tota l’etapa: l’escola bressol i el parvulari
Bona part de la formació del futur mestre d’educació infantil s’ocupa, en general, del parvulari. L’assignatura intenta posar de relleu les continuïtats i també allò que hi ha d’específic en els dos cicles.
Referents disciplinaris diversos
Els àmbits d’experiència en què es concreten els continguts de l’assignatura reposen en referents disciplinaris diversos tot i que , en el nostre cas, el referent psicològic i psicopedagògic n’és l’eix vertebrador.
Formació global i integradora
L’alumne és un estudiant de 3r curs que finalitza el seu període de formació. Per una banda, parteix de coneixements previs en l’àmbit de la psicologia procedents d’altres assignatures cursades anteriorment -psicologia evolutiva i psicologia de l’educació- i per tant, es tracta d’evitar la repetició de continguts. Per altra part, necessita construir una visió global que l’ajudi a integrar i relacionar els aprenentatges realitzats.
Es pretén, en primer lloc, contextualitzar els continguts en el període temporal que ens delimita ja que contempla una especificitat i uns canvis que no tenen paral•lelisme en l’etapa de la vida de les persones. En segon lloc, establir relacions entre els temes desenvolupats en altres assignatures del curs i d’altres cursos.
Vincular el treball de l’estudiant amb el Practicum II
L’assignatura es cursa el segon quadrimestre i l’estudiant ja ha realitzat el Practicum II. L’estratègia metodològica vincula les activitats proposades amb el Practicum realitzat per l’alumne.
Ajuda educativa orientada a promoure una anàlisi de les pràctiques educatives
El tipus de demandes i les necessitats a les qual ha de parar esment un mestre/a d’infantil es resolen de maneres manifestament diverses però responen a premisses que poden ser abordades en la formació dels futurs professionals. Apropem l’alumne a l’anàlisi d’aquesta realitat professional complexa, per tal que adquireixi els instruments bàsics per encarar-se de manera eficaç a aquestes situacions canviants, ajudant-los a prendre decisions ajustades i parant esment a les condicions que defineixen la naturalesa i l’abast d’aquestes situacions.
Seqüència de formació general per a tots els mòduls
Definim una seqüència formativa general per a tots els mòduls:
 Fase inicial, de presentació i contextualització.
En aquesta fase es pretén que l’estudiant arreli els objectius a assolir en el context professional
 Fase de desenvolupament, d’elaboració i treball
És la fase en la qual professorat i alumnat desenvolupen tasques i activitats diverses per promoure la construcció d’aprenentatges. L’ alumne elabora informació, integra coneixements, fa recerca a fonts d’informació, ... És molt decisiva la tutorització i el seguiment de la professora
 Fase de tancament, de resultats i conclusions
És la fase de síntesi, d’estructuració del que s’ha treballat en les fases anteriors.
L’alumne presenta resultats i conclusions, qüestions obertes i nous problemes
En les diverses fases de la seqüència formativa general per a tots els mòduls hi ha descrit la naturalesa del treball de l’estudiant:
- Treball d’activitats presencial: hores de treball i docència presencial.
- Treball dirigit: hores estimades per a la realització de treballs encarregats, dirigits o supervisats per la professora. Inclouen la tutoria.
- Aprenentatge autònom : hores d’estudi i treball autònom per assolir els objectius de l’assignatura
- Activitats d’avaluació: hores de treball relacionat amb l’avaluació, que inclouen el temps de preparació i el temps dedicat a la realització de les activitats d’avaluació
Estructura de participació col•laborativa
L’estratègia metodològica adoptada es basa en el treball cooperatiu. La interacció entre iguals com a font d’aprenentatge .
Dinàmica interactiva de construcció conjunta de coneixements mediada per les TIC
El nostre projecte assumeix la inclusió de les TIC en el procés d’ensenyament i aprenentatge des de diferents vessants: la pissarra digital, l’entorn virtual, la tutorització, ...
L’avaluació continuada de l’aprenentatge dels alumnes
L’avaluació està present en els tres àmbits o fases de la seqüència de formació general per a tots els mòduls i es basa en una avaluació per carpetes.
|
|
L’avaluació inclou:
- Avaluació de l’aprenentatge dels estudiants
- Avaluació de l’ensenyament, de la docència de l’assignatura
- Avaluació de l’ús de l’entorn tecnològic
Avaluació de l’aprenentatge dels estudiants
L’avaluació està present en els tres àmbits o fases de la seqüència de formació general per a tots els mòduls i es basa en una avaluació per carpetes.
 Fase inicial, de presentació i contextualització.
El sentit de l’avaluació en aquesta fase és l’activació inicial de motius i metes, de destreses i coneixements.
 Fase de desenvolupament, d’elaboració i treball
El sentit de l’avaluació en aquesta fase és detectar errors i obstacles que dificulten l’aprenentatge, així com detectar les estratègies adequades d’elaboració i treball.
 Fase de tancament, de resultats i conclusions
El sentit de l’avaluació en aquesta fase és conèixer el progrés i la situació de cada estudiant en la fase final o de tancament.
Avaluació per carpetes
El sentit que pren l’avaluació per carpetes en aquesta experiència d’innovació es basa en els següents criteris:
- És una forma d’entendre el procés d’ensenyament i aprenentatge , basat en el diàleg, en una dinàmica que promou la reflexió
- Permet redefinir el rol del professor i l’alumne
- Integrar l’avaluació en el mateix procés d’ensenyament i aprenentatge i valorar els progressos. Avaluació formativa i sumativa.
- Avaluació continuada, centrada en el procés i no únicament en el producte
- Hi tenen cabuda diverses modalitats d’avaluació: coavaluació, autoavaluació, avaluació del procés, avaluació del producte
- Èmfasi en el paper de la metacognició: reflexió conscient sobre el procés. És un element autoregulatiu de l’aprenentatge dels mateixos estudiants
- L’aprenentatge és situat : les mostres de treball corresponen a situacions específiques
- Permet recollir informació sobre els tres tipus de continguts i potencia la relació entre ells
- Promou la pressa de decisions
L’avaluació per carpetes implica per part de l’alumnat l’elaboració d’un índex que inclourà tres tipus de mostres:
 Avaluació compartida: autoavaluació, coavaluació (avaluació entre companys) i coavaluació amb la professora
 Mostres opcionals i obertes.
 Mostres obligatòries (Activitats d’avaluació determinades per cada mòdul)
L’alumne recollirà aquest tipus d’avaluació a partir d’unes fitxes model:
 Fitxa d’avaluació compartida: autoavaluació, coavaluació (avaluació entre companys) i coavaluació amb la professora
 Fitxa de Mostres opcionals i obertes.
 Fitxa d’avaluació final: avaluació compartida, mostres obligatòries, mostres opcionals i obertes
Avaluació de l’ensenyament
A partir de diversos instruments es recolliran criteris referits a l’avaluació del disseny de l’assignatura i de la docència per part de l’alumnat.
Fitxa d’avaluació de l’ensenyament
Avaluació de l’ús de l’entorn tecnològic
Instruments d’avaluació per recollir dades que permetin copsar la dedicació, l’ús i el seguiment de la participació dels alumnes en l’ús de l’entorn TIC
Fitxa d’avaluació de l’ús de l’entron tecnològic
|
| Tema |
Subtema |
| MÒDUL I: L’escolarització dels petits. Desenvolupament i aprenentatge en l’etapa d’educació infantil |
1. Les pràctiques educatives escolars en l’educació infantil i el desenvolupament personal
2. Les pràctiques educatives escolars en l’educació infantil i la seva relació amb les pràctiques familiars
3. Escola i mitjans de comunicació.
4. Desenvolupament i aprenentatge a l’etapa 0-6
|
| MÒDUL II: Ensenyament i aprenentatge dels continguts. Elaboració i desenvolupament del currículum en l’etapa d’educació Infantil |
1. Les àrees del currículum : objectius, continguts, orientacions didàctiques i per l’avaluació.
2. El treball conjunt de l’equip docent.
3. La planificació i programació: El treball per projectes
|
| MÒDUL III: Estratègies organitzatives i metodològiques en l’Educació Infantil. |
1. Organització de l’espai i el temps
2. Els materials
3. Les situacions educatives principals
|
| MÒDUL IV: L’atenció a la diversitat en l’educació infantil. |
1. La explicació psicològica de la diversitat humana. En quins aspectes poden ser diferents els alumnes?
2. Concepte de diversitat i de necessitats educatives especials.
3. La adaptació de l’ensenyament a la diversitat de les característiques dels alumnes
4. Estratègies educatives de resposta a les diferències individuals.
|
| Bàsica |
|
La bibliografia es concreta per cada mòdul . L'alumne té a la seva disposició tots els continguts desenvolupats en format digital interactiu. Per cada mòdul pot consultar articles, capítols de llibres i webs . referenciades
ELBOJ,C. ; PUIGDELLÍVOL,M.; SOLER, G.; VALLS, R. (2002) Comunitats d’aprenentatge: transformar l’educació. Barcelona. Graó.
BASSEDAS,E; HUGUET, T; SOLÉ, I (2004) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona. Graó.
DOMINGUEZ, G. (2000) Proyectos de trabajo. Una escuela diferente. Madrid, La Muralla.
MARTIN, E. (1998) Materials didàctics i curriculars: elaboració, anàlisi i avaluació. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya. |
| Complementària |
|
|
|