| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Professionalitzador | ||
| AP1 | Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. | |
| AP2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AP3 | Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AP4 | Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AP5 | Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. | |
| AP6 | Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. | |
| AP7 | Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. | |
| AP10 | Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. | |
| Recerca | ||
| AR1 | Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. | |
| AR2 | Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. | |
| AR3 | Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. | |
| AR4 | Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. | |
| AR6 | Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret | |
| AR7 | Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC4 | Resoldre problemes de manera efectiva. | |
| BC5 | Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement. | |
| BC6 | Actuar amb un esperit crític i responsable. | |
| BC17 | Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC3 | Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau | |
| CC5 | Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura | AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic | AP6 AP7 AR4 AR7 |
BC4 BC5 |
CC3 CC5 |
| 3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina | AP3 AP5 AP6 AR3 AR6 |
BC6 BC17 |
CC3 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| I. ANTROPOLOGIA I INDÚSTRIA | 1. Del camp i de l’objecte: cap a una definició de l’Antropologia Industrial. |
| II. ANTROPOLOGIA INDUSTRIAL: UNA HISTÒRIA. | 2. Orígens: del pensament social del XIX al projecte Hawthorne i l’Escola de Relacions Humanes. 3. Periode de creixement inicial (1940s 1950s): de W. Lloyd Warner a Eliot D. Chapple. Els estudis de Manchester. 4. Periode de retraiment, latència i canvi de direcció (1960 1970): la tornada a l’study down i a les societats exòtiques. 5. Periode de maduració, expansió i resorgiment: dels anys 70 fins al present. |
| III. L’APLICABILITAT DE L’ANTROPOLOGIA INDUSTRIAL. |
6. Antropologia Aplicada: de la proscripció a la prescripció. 7. Antropologia aplicada a la indústria. |
| IV. DE LA SOCIETAT I CULTURA INDUSTRIAL AL CAPITALISME FLEXIBLE, LA SOCIETAT DEL RISC I LA GLOBALITZACIÓ. |
8. La societat industrial: origen i característiques. 9. Evolució de la societat industrial. El fenomen de la globalització. |
| V. CULTURA, TREBALL I ORGANITZACIONS. |
10. Naturalesa, valor i concepte de treball. 11. Organització i processos de treball: (sub)cultura(es) del treball i de l’empresa. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
10 | 20 | 30 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
6 | 6 | 12 | |||||
| Treballs |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
12 | 12 | 24 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
3 | 0 | 3 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació d'eines i instruments de treball (biblioteca, sistema tutorial) |
| Sessió Magistral | Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor |
| Presentacions / exposicions | Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació |
| Treballs | El treball consistirà en un assaig individual per part de l'alumne sobre una temàtica específica. En principi el tema a elegir el decideix l'estudiant prèvia consulta als professors de l'assignatura |
| Resolució de problemes, exercicis | Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | S'avaluarà mitjançant l'elaboració d'un assaig, amb base etnogràfica, en la qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs. | 40 % | |
| Presentacions / exposicions | Avaluació dels diferents treballs realitzats | 15% | |
| Treballs | Redacció d'un assaig del curs | 30 % | |
| Resolució de problemes, exercicis | Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs | 15 % | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, Bibliografia, , |
Bauman, Z. 1992 Intimations of postmodernity, 2000 Trabajo, consumismo y nuevos pobres, Barcelona, Gedisa. Beck, U. 1998 ¿Qué es la globalización?, Barcelona, Paidós. Beck, U.; Giddens, A.; Lash, S. 1994 Reflexive modernization. Politics, tradition and aesthetics in the modern social order, Stanford, Stanford University Press.
Finkel, L. La organización social del trabajo, Madrid, Pirámide
Gorz, A. 1997 Metamorfosis del trabajo, Madrid, Sistema.
Holzberg, C. S. y Giovannini, M. J. 1981 "Anthropology and Industry: Reappraisal and new directions", Annual Review of Anthropology, 10: 317-360. Roca Girona, Jordi 1998 Antropología industrial y de la empresa, Barcelona, Ariel. SENNET, Richard1998 La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo, Barcelona, Anagrama
Schwartzman, H. B. Ethnography in organizations,
VV.AA. 1989 Cultures du travail, Paris, Ethnologie de la France, 4, Maison des sciences de l'homme.
Wallman, S. (ed.) 1979 Social anthropology of Work,
Wright, S. 1994 Anthropology of organizations,
|
|
| Complementària | |
| Recomanacions |