Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Comú |
|
AC2 |
Coneixements científics i tècnics dels processos d’elaboració del vi. |
|
Professionalitzador |
|
Recerca |
|
AR1 |
Correcta visió, comprensió i coneixement de la ciència que envolta la vi i del seu entorn mediàtic. |
|
AR2 |
Perfecta capacitació per incorporar-se productivament a un departament universitari per tal de desenvolupar les tasques pròpies d’una Tesis doctoral. |
|
AR3 |
La concepció, planificació, execució i direcció de projectes de R+D+I. |
|
AR4 |
L’excel•lència en l’estudi i coneixement de l’àmbit de recerca en enologia. |
|
AR5 |
La realització de recerques bibliogràfiques exhaustives en temes enològics altament especialitzats. |
|
AR6 |
Conèixer i comprendre els sistemes d’anàlisi estadística, tractament gràfic de dades i gestió d’informació aplicats al camp de la recerca en enologia. |
|
AR7 |
La presentació de resultats en format de literatura científica, d’acord amb els estàndards comunament acceptats. |
|
AR8 |
L’avaluació crítica de resultats de recerca enològica, pròpia o aliena. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Comú |
|
BC1 |
Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals. |
|
BC2 |
Treballar autònomament amb iniciativa. |
|
BC3 |
Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants. |
|
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva. |
|
BC5 |
Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a la seva àrea específica. |
|
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable. |
|
BC9 |
Lideratge. |
|
BC10 |
Treballar en equip i gestionar equips. |
|
BC12 |
Aprendre a aprendre. |
|
BC13 |
Planificació i organització. |
|
BC14 |
Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat. |
|
BC16 |
Presa de decisions. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Comú |
|
CC1 |
Domini de l’expressió i la compressió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. |
|
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau. |
|
CC4 |
Desenvolupament d’habilitats informacionals. |
Objectius |
Competències |
Conèixer de les noves tendencies en microbiologia enològica. |
AC2 AR1 AR2 AR3 AR4 AR5 AR6 AR7 AR8
|
BC1 BC2 BC3 BC4 BC5 BC6 BC10 BC12 BC13 BC14 BC16
|
CC1 CC4
|
Desenvolupar la capacitat en l'actualització de coneixements en el camp de la microbiologia. |
AC2 AR1 AR2 AR3 AR4 AR5 AR7 AR8
|
BC2 BC3 BC4 BC6 BC9 BC10 BC12 BC16
|
CC1 CC3 CC4
|
Tema |
Subtema |
1. |
Ecología de microorganismos durante la fermentación vínica: Levaduras, bacterias lácticas y acéticas. |
2. |
Producción del “Aceto Balsamico Tradizionalle”: un modelo de estudio de interacción entre levaduras no Saccharomyces y bacterias acéticas. |
3. |
Selección de microorganismos para su uso como cultivos iniciadores.
|
4. |
Técnicas moleculares: Presentación de técnicas y discusión de uso y aplicabilidad en enología.
|
5. |
Nuevos retos en microbiología enológica: Hibridación y modificación genética de microorganismos.
|
6. |
Genómica, transcriptómica y proteómica en microbiología enológica:
6.1. Metabolismo de las levaduras y su regulación.
6.2. Herramientas de biología molecular en el estudio de fisiología de las levaduras
6.3. Genómica funcional: Chips de DNA, métodos para el análisis funcional.
6.4. Metodologías post-genómicas
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
|
Sessió Magistral |
|
15 |
15 |
30 |
Debats |
|
18 |
27 |
45 |
Presentacions / exposicions |
|
19 |
28.5 |
47.5 |
|
Atenció personalitzada |
|
1.5 |
0 |
1.5 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació de l’assignatura. |
Sessió Magistral |
Explicació dels continguts teòrics. |
Debats |
Discussió sobre temes concrets relacionats amb els continguts de l’assignatura via internet. |
Presentacions / exposicions |
Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita). |
|
Sessió Magistral |
Debats |
Presentacions / exposicions |
|
Descripció |
L’alumne pot contactar vía correu electrònic amb els professors o bé durant els periodes d’atenció programats. |
|
|
Descripció |
Pes |
Sessió Magistral |
Utilitzar els coneixements generals en l'elaboració del treball a exposar |
20 |
Debats |
Participació activa en els debats |
20 |
Presentacions / exposicions |
Exposició del treball a desenvolupar |
60 |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Bàsica |
|
- BOULTON, R.B. Principles and practices of winemaking. Chapman & Hall, Nueva York, 1996.
- DELFINI, C. & V.F. FORMICA. Wine Microbiology, Science and Technology. Ed. Marcel Dekker, Nueva York, 2001.
- FLEET, G.H. "Wine microbiology and biotechnology". Harwood academic publishers. Switzerland, 1993.
- FUGELSANG, K.C. Wine microbiology. Ed. Chapman and Hall Enology Library, New York, 1997.
- KURTZMAN, C P & FELL, J W. The yeasts: A taxonomic study Ed. Elsevier Science Pule. Co., Amsterdam, 1998.
- RIBEREAU-GAYON, P, DUBOURDIEU, D, DONECHE, B, LONVAUD, A. Traité d’oenologie. Microbiologie du vin. Ed. Dunod, Paris, 1998. (versión en Inglés, 2000).
|
Complementària |
|
- Cordier, H; Francois, JM Genetic engineering of a yeast strain for hyperproduction of glycerol YEAST, 20: S221-S221 Suppl. 1 JUL 2003.
- De Vero L., A. Pulvirenti, M. Gullo, P. Giudici. Sorting of mitochondrial DNA and proteins in Saccharomyces hybrids progeny. Annals of Microbiology. 2003. 53: (2) p. 219-231.
- Ghislain, M; Talla, E; Francois, JM Identification and functional analysis of the Saccharomyces cerevisiae nicotinamidase gene, PNC1 YEAST, 19 (3): 215-224 FEB 2002.
- Giudici P., C. Caggia, A. Pulvirenti, C. Zambonelli, S. Rainieri. Electroforetic profiles of hybrids between cryotolerant and non-cryotolerant Saccharomyces strains. Letters Appl. Microbiol. 27, 31-34, 1998.
- Giudici P., C. Caggia, A. Pulvirenti, A. Rainieri. Karyotiping of Saccharomyces strains with different temperature profiles. J. Appl. Microbiol. 84, 811-819, 1998.
- Giudici P., C. Caggia, A. Pulvirenti. Cryotolerant Saccharomyces strains and spoilage of refrigerated must. Ann. Microbiol.Enzimol., 49,155-161, 1999.
- Giudici P., Gullo M., De Vero L., Masini G. Modello teorico per la valutazione dell’ età e della produttività massima di una batteria di aceto balsamico tradizionale di Reggio Emilia. Industrie delle Bevande n. 191 (2004): 234-237.
- Giudici P., L. Solieri, A. Pulvirenti, S. Cassanelli. Strategies And Perspectives For Wine Yeasts Improvement. Applied microbiology and biotechnology. In press.
- Giudici P., Pulvirenti A., De Vero L., Landi S., Gullo M. Cristallizzazione dell’aceto balsamico tradizionale. Industrie delle Bevande XXXIII ottobre 2004.
- Giudici, P., Pulvirenti, A. Molecular Methods for identification of wine yeasts. In: “Biodiversity and Biotechnology of wine yeast” . Ed. M. Ciani, Managing Editor S.G. Pandalai. – Research Signpost 2002. India.
- Gullo M., De Vero L., Caggia C., Giudici P. Sugar tolerance as technological trait of acetic acid bacteria for traditional balsamic vinegar. (submitted for publication).
- Gullo M., De Vero L., Landi S., Giudici P. Pressione selettiva del mosto cotto sull’attività biologica dell’ABT. Industrie delle Bevande n.191 (2004): 229-234.
- Hagen, I; Ecker, M; Lagorce, A; Francois, JM; Sestak, S; Rachel, R; Grossmann, G; Hauser, NC; Hoheisel, JD; Tanner, W; Strahl, S: Sed1p and Srl1p are required to compensate for cell wall instability in Saccharomyces cerevisiae mutants defective in multiple GPI-anchored mannoproteins. MOLECULAR MICROBIOLOGY, 52 (5): 1413-1425 JUN 2004.
- Huet, C; Menendez, J; Gancedo, C; Francois, JM: Regulation of pyc1 encoding pyruvate carboxylase isozyme I by nitrogen sources in Saccharomyces cerevisiae. EUROPEAN JOURNAL OF BIOCHEMISTRY, 267 (23): 6817-6823 DEC 2000.
- Pretorius, I.S. 2000. Tailoring wine yeast for the new millennium: novel approaches to the ancient art of winemaking. Yeast 16: 675-729.
- Pulvirenti A. C. Caggia, C. Restuccia, P.Giudici, C. Zambonelli. Inheritance of mitochondrial DNA in interspecific Saccharomyces hybrids. Ann. Microbiol. 50, 61-64, 2000.
- Rainieri S., P.Giudici, C. Zambonelli. Enological properties of Saccharomyces bayanus and Saccharomyces cerevisiae intraspecies hybrids. Food Technol. Biotechnol. 36, 51-53, 1998.
- Rainieri, S. & I.S. Pretorius. 2000. Selection and improvement of wine yeasts. Annals of Microbiology 50: 15-31.
- Pretorius, I.S. & F.F. Bauer. 2002. Meeting the consumer challenge through genetically customised wine yeast strains. Trends in Biotechnology 20:426-432.
- Pretorius, I.S., M. du Toit & P. van Rensburg. 2003. Designer yeasts for the fermentation industry of the 21st century. Food Technology and Biotechnology 41: 3-10.
- Ranieri S., C.Zambonelli, A. Pulvirenti, P. Giudici. Saccharomyces uvarum, a distinct group within Saccharomyces sensu stricto. FEMS Microbiol. Lett. 177, 177-185, 1999.
- Ranieri S., C.Zambonelli, P. Giudici, L. Castellari. Characterisation of Thermotolerant Saccharomyces cerevisiae hybrids. Biotechnol. Letters, 20, 543-547, 1998.
- Restuccia C, A. Pulvirenti, C. Caggia., P. Giudici. A b-glucosidase positive strain of Saccharomyces cerevisiae isolated from grape must. Ann. Microbiol. 2002 53, 47-53.
- Solieri L., De Vero L., Gullo M., Antúnez O., Pérez-Ortín J.E,. Giudici P. Phenotypics Genetic and trascriptomic homogeneity of interspecific hybrids between Saccharomyces cerevisiae and Saccharomyces uvarum. (Submitted for publication).
- Spagna G., R.N. Barbagallo, R. Palmeri, C. Restuccia, P. Giudici. Properties of endogenous beta-glucosidase of a Saccharomyces cerevisiae strain isolated from Sicilian musts and wines. Enzyme-and-Microbial-Technology. 2002; 31(7): 1036-1041.
- Teste, MA; Enjalbert, B; Parrou, JL; Francois, JM The Saccharomyces cerevisiae YPR184w gene encodes the glycogen debranching enzyme FEMS MICROBIOLOGY LETTERS, 193 (1): 105-110 DEC 1 2000.
|
|