|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Recerca |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Recerca |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Recerca |
| Objectius |
Competències |
| L'objectiu principal es que l'alumne/a es familiaritzi amb els temes mes punyents del magnetisme i el transport de càrrega en sistemes de mida nanomètrica. Durant la major part del s. XX, la microelectrònica (transport de càrrega) i el magnetisme (espín de l'electró) han estat tractats com a camps de recerca independents. En les darreres dues dècades, l'electrònica d'espín ha emergit com una nova disciplina que diferencia els portadors en dos tipus segons el valor del seu espín. En aquest curs, revisaren alguns dels nous fenòmens físics que hi apareixen quan el transport de càrrega es produeix en materials magnètics que contenen estructures nanomètriques. En finalitzar l'assignatura, l'alumne/a hauria de ser capaç d'endinsar-se per ell mateix dins les noves fronteres del magnetisme i el transport en la nanoescala. |
|
|
|
| Tema |
Subtema |
| Tema 1. Introducció al magnetisme |
Moment magnètic i magnetisme atòmic: diamagnetisme i paramagnetisme. Interaccions magnètiques. Comportaments col•lectius: ferro, ferri i antiferromagnetisme. Metalls i aïllants. Excitacions elementals: ones d’espín. Anisotropia magnètica i dominis magnètics. Materials magnètics i aplicacions: materials tous (sensors, transformadors), enregistrament magnètic i imants permanents. L’efecte magnetocalòric i la refrigeració magnètica. |
| Tema 2. Nanomagnetisme: un viatge de tres a zero dimensions... i volta enrera. |
Llargades de correlació. Nanomagnets de pocs espins: efecte túnel ressonant d’espín. Nanopartícules: partícules monodomini i model d’Stoner i Wohlfarth. Efectes de mida finita i de superfície. Superparamagnetisme. Contribució orbital al magnetisme: l’or magnètic, la nova alquímia del segle XXI? Auto-organització: els sòlids de partícules. Aplicacions biomèdiques. Capes primes i multicapes. Enregistrament magnètic. Nanofabricació d’estructures magnètiques: litografies físiques i mètodes d’autoensamblatge. Xarxes ordenades de nanoelements magnètics (patterned media). L’enregistrament magnètic d’ultra-alta densitat: el límit del Terabit per polsada quadrada. |
| Tema 3. L’espintrònica, o com i per què la càrrega i l’espín de l’electró importen. |
Càrrega i espín de l’electró: magnetisme vs microelectrònica. Transport de càrrega sota camp magnétic; magnetorresistència. Magnetorresistència ordinària en metalls normals i anisòtropa en metalls ferromagnètics: sensors de camp baix. Magnetorresistència gegant en multicapes ferromagnet/metall/ferromagnet: vàlvules d’espín; sensors magnètics i nous capçals de lectura/escriptura. Magnetorresistència túnel en unions ferromagnet/aïllant/ferromagnet: memòries magnètiques d’accés aleatori (magnetic RAM). Semiconductors magnètics: vers el transistor d’espín. |
| Tema 4. |
Noves fronteres del magnetisme i l’espintrònica. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
0 |
0 |
0 |
| |
| Sessió Magistral |
|
22 |
0 |
22 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
0 |
0 |
0 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
|
| Sessió Magistral |
|
| |
Descripció |
Pes |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
B. O’Handley, Modern magnetic materials: principles and applications, John Wiley and Sons, Inc., 2000
A.J. Freeman and S.D. Bader Editors, Magnetism beyond 2000, Journal of Magnetism and Magnetic Materials 200, 1-790, Journal of Magnetism and Magnetic Materials, 1999
X. Batlle and A. Labarta, Finite size effects in fine particles: magnetic and transport properties, Journal of Physics. D: Applied Physics 35, p. R15-R42, Journal of Physics. D: Applied Physics, 2002
|
|
| Complementària |
|
|
| |
| Altres comentaris |
|
No es demanen requisits previs, tot i que l’alumne hauria de disposar d’alguns coneixements de física/química quàntica (moment angular orbital i d’espín, nivells energètics atòmics, ...) i de física/química de l’estat sòlid (bandes d’energia, electrons localitzats i itinerants, metalls i aïllants, tipus d’enllaç, ...). Tot i així, aquesta assignatura intenta ésser auto-consistent. |
|