| Competències |
| Codi | |
| A1 | Conèixer i comprendre la complexitat dels processos educatius, en general (finalitat i funcions de l'educació i del sistema educatiu, teories del desenvolupament i de l'aprenentatge, l'entorn cultural i social i l’àmbit institucional i organitzatiu de l'escola, el disseny i desenvolupament del currículum, el paper del docent. |
| A4 | Conèixer el desenvolupament del llenguatge en l'etapa de l'educació infantil i dissenyar estratègies didàctiques orientades a l'enriquiment de les competències comunicatives. |
| A7 | Conèixer el desenvolupament psicomotor i dissenyar intervencions destinades a promoure’l. |
| A9 | Potenciar en els infants el coneixement i el control del seu cos i les seves possibilitats motrius, així com els beneficis que tenen sobre la salut. |
| A10 | Conèixer les estratègies metodològiques per desenvolupar nocions espacials, geomètriques i numèriques. |
| A13 | Promoure l'ús del dibuix i de la creació de figures com a instruments de l'aprenentatge i com a productes de l'esforç personal. |
| A14 | Ser capaç de dissenyar activitats d'aprenentatge de noves formes d'expressió artística a partir de materials diversos per potenciar la creativitat. |
| A15 | Ser capaç de desenvolupar en els infants hàbits d'autonomia personal i el respecte a les normes de convivència. |
| A22 | Saber utilitzar el joc com a principal recurs didàctic. |
| A24 | Ser capaç de crear, seleccionar i avaluar materials curriculars destinats a promoure l'aprenentatge a través d'activitats amb sentit per a l'alumne d'aquestes edats. |
| A25 | Ser capaç de dissenyar, aplicar i avaluar activitats i materials que fomentin la creativitat infantil. |
| A26 | Ser capaç d’utilitzar l'observació sistemàtica com a principal instrument d'avaluació global, formativa i contínua de les capacitats de l'alumne. |
| A34 | Organitzar l'ensenyament en el marc dels paradigmes epistemològics de les àrees curriculars, utilitzant de forma integrada els sabers disciplinaris, transversals i multidisciplinaris adequats al respectiu nivell educatiu. |
| A42 | Conèixer la diversitat de recursos didàctics concrets, tant a l'aula com externs, per a l'ensenyament-aprenentatge de les ciències i als criteris per decidir com i quan utilitzar-los i adaptar-los a la diversitat dels alumnes i situacions |
| A47 | Conèixer els continguts que s'han d'ensenyar i la seva singularitat espistemològica i l'especifitat de la seva didàctica |
| B1 | Aprendre a aprendre. |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva. |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu. |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa. |
| B5 | Treballar de forma col•laborativa. |
| B9 | Tenir capacitat d'anàlisi i sintesi |
| B11 | Comprometre's en potenciar el rendiment acadèmic dels alumnes i els seus progressos escolars en el marc d'una educació integral |
| B13 | Tenir capacitat d'organització i planificació |
| B15 | Tenir un raonament crític |
| B16 | Ser creatiu |
| B21 | Tenir una actitud de valoració i respecte cap a la diversitat de l'alumnat. |
| C3 | Desenvolupar la vida personal professional tenint una perspectiva àmplia i global del món. |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia. |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Conèixer i entendre el significat de la Plàstica. La seva utilització com a llenguatge expressiu. Diferències amb el dibuix tècnic (lenguatge científic). | A9 A13 A14 A15 A22 A34 A42 A47 |
B1 B3 B5 B9 B13 B15 B16 |
C3 C5 |
| Perdre la por al dibuix i a la utilització dels llenguatges gràfics (coneixe'ls i interpretar-los). Pautar canvis en el sistema d'aprenentatge. Libertat d'acció i d'interpretació. | A4 A10 A13 A14 A15 A22 A47 |
B1 B3 B4 B16 B21 |
C3 C5 |
| Actitud positiva enfront de l'assignatura. A nosaltres com a pedagogs us correspon un paper destacat dintre del procés d'aprenentatge de l'alumne. Importància de l'assignatura de plàstica en la visió que es té de l'entorn i en la formació de l'individuo. Conceptes de creativitat, originalitat i diversitat. | A1 A4 A9 A10 A13 A14 A25 A26 A47 |
B1 B3 B13 B15 B16 B21 |
C3 C5 |
| Coneixer les possibilitats de l'activitat artística com a forma de coneixement en el marc escolar. | A7 A10 A13 A14 A22 A34 A47 |
B1 B3 B4 B9 B11 B16 |
C3 C5 |
| Adquirir els recursos conceptuals i metodològics necessaris per programar i conduir una clase d'expressió plàstica en els diferents nivells d'Educació Infantil. | A1 A4 A13 A14 A15 A24 A25 A47 |
B1 B2 B3 B4 B9 B13 B15 B16 B21 |
C3 C5 |
| Conèixer els matrials i la seva utilització. Investigar les seves possibilitats expresives. | A13 A14 A22 A25 A42 A47 |
B1 B3 B4 B5 B13 B16 |
C3 C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 0. L’Educació visual i plástica a l’Ensenyament Infantil. La pràctica a les escoles i les demandes de l’Administració. Anàlisi del Vitae en l’Àrea d’Educació Visual i Plástica. | 0.1.Orientacions per a l’educació Infantil. Motivacions, gènesis i desenvolupament. Estudis evolutius. Mètodes d’ensenyament. 0.2.La importància dels valors de l’art a nivell individual i social 0.3.L’Art en l’Educació. Historia. Conceptes, definicions i teories de les cultures visuals. Introducció a l’educació artística. 0.4.El rol de l’educador en l’expressió plàstica. L’educació artística dins i fora de l’aula. 0.5.Didàctica de l’expressió plàstica en l’educació infantil. Dissenys curriculars. Unitats didàctiques. Objectius. Aspectes metodològics. Criteris d’avaluació. |
| 1. El llenguatge plàstic: elements i articulació. | 1.1 El Punt. 1.2 El traç i la línea. Variables i posibilitats expressives. Experiències d’aprenentatge als diversos nivells d’Educació Infantil. 1.3 El Color: mescles i relacions. Gama i contrast. Colors freds i càlids. Variables del color: tò, saturació, valor. Experiències d’aprenentatge. 1.4 Textura. Tipos i valors expressius. 1.5 Forma bidimensional. Tipos de formes: simples, geomètriques, orgàniques. Interrelacions. 1.6 Forma tridimensional. Volum, buit, estructura. |
| 2. L’apreciació estètica. Les arts visuals a l’escola. | 2.1 Enmarcament teòric: apunts per a un anàlisis de la sensibilitat. Percepció, creativitat, connotació. 2.2 Desenvolupament del critèri estètic : etapes en la comprensió de l’art. 2.3 Àmbits d’anàlisi de l’art a l’escola : experiències, formes, simbologia, material, context. |
| 3. L'evolució espontànea de l'expressió gràfica en el nen a l'etapa d'Educació Infantil. | 3.1 El gargot. 3.2 Etapa preesquemàtica |
| 4 Línies conceptuals i d’acció en l’expressió plàstica a l’escola. | 4.1.Comunicació visual i llenguatge plàstic a l’escola. Principis i processos de treball. 4.2.Maneres de percebre. Creativitat, autoexpressió i activitat artística en el marc escolar. Possibilitats didàctiques. 4.3.Art i entorn. L’art com a via de coneixement e interrelació amb l’entorn en el món de l’educació |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 32 | 52 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
20 | 0 | 20 | |||||
| Treballs |
|
32 | 26 | 58 | |||||
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
5 | 5 | 10 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
2 | 4 | 6 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Material de presentació. Programa, eines i full d'activitats. |
| Sessió Magistral | Explicació del professor/a dels continguts conceptuals de la matèria, dins del marc d'una estratègia d'ensenyament-aprenentatge activa i participativa. Els mètodes de treball, individuals i col•lectius, els materials, la motivació, la participació, l’experimentació i la immersió en el context cultural, constituiran estratègies metodològiques encaminades a procurar l’acció docent, la motivació i la comunicació didàctica |
| Presentacions / exposicions | -Les classes taller es desenvoluparan d’acord amb el següent ordre: preparació i presentació dels materials; explicació de conceptes i tècniques; motivació; expressió o creació; comentaris i avaluació. -Exposició a classe de temes teòrics impartits pel professor i orientats a situar a l’alumne en la reflexió de l’educació artística, a través d’una acció docent que combina els ensenyaments expositius i socràtics amb els ensenyaments per descobriment (individualitzats i orientatius), que amb el suport de mètodes audiovisuals ens permetrà la presentació de les diferents propostes didàctiques. -Treballs teòrics de tipus “comentari de dibuixos e imatges”, en format de seminari. -Realització d'exercícis individuals o en grup, que ajudin a assimilar els continguts teòrics i a investigar amb els nous mitjans expressius expressius i didàctics. |
| Treballs | -Les classes pràctiques seran les més utilitzades. La paraula taller no es referirà tan sols a un espai físic concret, sinó que es una metodologia de treball en la que el professor ha de complir tasques de coordinador i promotor de les activitats i on els alumnes tenen llibertat per a investigar, suggerir, modificar i avaluar. -Desenvolupament d’activitats de tipus pràctic, individuals o en grup, en aules taller; orientades a l’anàlisi, desenvolupament i aplicació dels diferents continguts en situacions concretes de l’aprenentatge. Es valorarà: la claredat de conceptes, el seu desenvolupament, la materialització de les propostes i la comunicació en els seus diferents aspectes. -Exposició pràctica d’aquestos projectes. Comentari col•lectiu amb el grup a classe. |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | -Es realitzaran també activitats de diversa índole: Col•loquis. Visites a museus, exposicions o altres manifestacions plàstiques relacionades amb els contingut de l’assignatura. Classes o conferències impartides per especialistes invitats per a tractar algun tema en particular. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | Assistència a les classes | 10% | |
| Presentacions / exposicions | Anàlisis de diferents obres d'art, corresponents als diferents llenguatges artísitics. | 10% | |
| Treballs | 1. Treball sobre el traç, el punt, la línea i el grafisme, entorn dels conceptes de trajectòria, configuració, intensitat, densitat. 2. Treball sobre el color entorn dels conceptes primàris, secundàris, terciàris, gamma, contrast, càlids i freds, saturació i valors. 3. Treball sobre la forma bidimensional en base als conceptes de superfície, format i contorn. 4. Treball sobre la forma tridimensional en base als conceptes de volum concau/convex, plans i arestes, buit/ple. |
50% | |
| Proves de Desenvolupament | Exàmen teòric | 30% | |
| Altres | 1.- MEMÒRIA DEL CURS - Caràtula amb títol, nom, curs, any, assignatura i nom del professor. - Índex paginat on consti: Introducció Temes tractats Activitats Valoració personal Bibliografia 2.- DESENVOLUPAR DOS TEMES TRACTATS A L'AULA O QUE TINGUIN RELACIÓ AMB L'ASSIGNATURA. 3.- RECENCIÓ D'UN DELS LLIBRES DE LA BIBLIOGRAFIA. |
20% 20% |
|
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Arheim, R., Arte i percepción visual, Alianza, Madrid, 1999
Balada, M., Educació visual i plàstica, Eds. 62, Barcelona, 1999
Balada, M., i Juanola, R., L'Educació Visual a l'Escola, Eds. 62, Barcelona, 1984
Bosch, E., El plaer de mirar. El museu del visitant, Actar, Barcelona, 1998
I.R.S.E. Piemont, Educació artística. Actualització científica., Eds. 62, Barcelona, 1996
Eisner, E. W., Educación de la visión artística, Paidós, Barcelona, 1995
Gardner, H., Arte, mente i cerebro, Paidós, Barcelona, 1990
Gardner, H., Educación artística y desarrollo humano, Paidós, Barcelona,1996
Hargreaves, J., Infáncia i educación artística, Morata, Madrid, 1994
Hernández, F., i Jodar, A., ¿Que es la educación artísitica?, Sendai, Barcelona, 1991
Huerta, R., Art i Educació, Unicersitat de València, València, 1995
Boix, E., i Creus, R., L'art a l'escola, La Polígrafa, Barcelona, 1987
Merodio, I., Otro lenguaje: la enseñanza de la expresión plàstica., Narcea, Madrid, 1987
Cherry, C., El arte en el niño de preescolar, Eds. CEAC, S.A., Barcelona, 1978 |
BIBLIOGRAFIA ACERETE, D.M. (1982): Objetivos i didáctica de la expresión plástica. Ed. Kapelusz, Buenos Aires. AGIRRE ARRIAGA, I. (2000): Teorias y prácticas en educación artística. Ideas para una revisión pragmatista de la experiéncia estética. Pamplona: Universidad Pública de Navarra. ALCAIDE, C. (2003): Expresión plástica y visual para educadores. Madrid. ICCE. ARNHEIM, R. (1979): Arte y percepción visual. Alianza Editorial, Madrid. BALADA, M. i JUANOLA, R (1984): L’educació visual a l’escola. Eds. 62, Barcelona. BERSON, M. (1962): Del garabato al dibujo. Ed. Kapelusz. Buenos Aires. BOIX, E., i CREUS, R. (1987): L’art a l’escola. Edit. La Polígrafa. Barcelona. BOSCH, E., et alt. (1999): Fer plàstica: un procés de diàlegs i situacions. Temes d’Infancia, A.M. Rosa Sensat. Barcelona. BOU, M. (1998). Como enseñar el arte. Eds. CEAC. Barcelona. CABANELLAS, I. (1980): Formación de la imagen plástica del niño. Didactica y desarrollo del sentido del espacio. Diputación Floral de Navarra. CALMY, G. (1977): La educación del gesto gràfico. Ed. Fontanella. Barcelona. CHERRY, C. (1978): El arte en el niño de preescolar. Ed. CEAC, Barcelona. COMUNE DI REGGIO EMILIA. SCUOLE DELL’INFANZIA (1997): I centro linguaggi dei bambini. Reggio Children, Reggio Emila. DAVOLI, M. i FERRI, G. (eds.)(2000): Reggio Tutta, Reggio Children, Reggio Emila. DONDIS, D.A. (1976): La sintaxis de la imagen. Edit. Gustavo Gili. Barcelona. EISNER, E. W.(1996): Educació de la visión artística. Paidós, Barcelona. ESCUELAS INFANTILES DE REGGIO EMILIA (1995): La inteligencia se construye usándola. Eds. Morata, Madrid. GARCIA BERMEJOS, S. (1978): El color en el arte infantil. Ed. Cepe. Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA: Nois i plàstica. Experiències didàctiques. HARGEAVES, J. (1994): Infáncia i educación artística. Eds. Morata. Madrid. KANDINSKY, V. (1977): Punto y línea sobre el plano. Ed. Seix Barral. Barcelona. KELLOGG, R. (1979): Análisis de la expresión plástica en el preescolar. Eds. Cincel, Madrid. LOWENFELD, V., 1 BRITTAIN, L. W. (1980): Desarrollo de la capacidad creadora. Ed. Kapelusz, Buenos Aires. LUQUET, G.H. (1972): El dibujo infantil. Eds. A. Redondo. Barcelona. LURÇAT, L. (1980): Pintar, dibujar, escribir, pensar. Ed. Cincel. Madrid. MARTINEZ, E., DELGADO, J. (1982): Los orígenes de la expresión. Ed. Cincel, Madrid. MENDEZ, M.S. (1983): El collage infantil. Aspectos artísticos y aplicaciones pedagógicas. Ed. Nestlé. Barcelona. MERODIO, I. (1987): Otro lenguaje: la enseñanza de la expresión plástica. Ed. Narcea, Madrid. RAY MURRAY: Manual de técnicas. Ed. Gustavo Gili. Barcelona. READ, H. (1982): Educación por el arte. Ed. Paidós. Barcelona. RIUS ESTRADA, M.D. (1989): Grafomotricidad. Seco Olea editores. Madrid. TILLEY, P.: El arte en la educación especial. Ed. Leal TORRES I TARRÉS, M. & JUANOLA I ARGEMÍ, R. (1998): Dibujar: mirar y pensar. Elsa Peretti Fondation. Barcelona. TORRES I TARRÉS, M. & JUANOLA I ARGEMÍ, R. (1998): Una manera de enseñar artes plásticas en la escuela. Elsa Peretti Fondation. Barcelona. VIGOTSKII, L. 5. (1982): La imaginación y el arte en la infancia. Ed. Akal. Madrid. |
|
| Complementària | |
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |
| Es aconsellable cursar, a posteriori, l'optativa "Tècniques plàstiques al marc escolar" |