Objectius |
Competències |
Reconèixer els trets bàsics de l'oralitat i les seues funcions |
|
|
C5
|
Conèixer les característiques i els elements condicionants dels textos orals, especialment els dels mitjans de comunicació orals |
A10
|
|
C5
|
Conèixer els trets propis del dialecte de l'alumne/a que també formen de la llengua estàndard |
|
B7
|
C5
|
Analitzar el procés d'estandardització oral de la llengua catalana |
|
B3
|
C3
|
Reflexionar sobre l'ús de la llengua en els MCM orals i en la publicitat |
A10
|
|
|
Conèixer i dominar el nivell fonètic de la llengua catalana |
|
|
C5
|
Conèixer els trets fonètics i morfològics del català que formen part de la llengua estàndard oral. |
|
|
C5
|
Dominar i utilitzar els trets fonètics i morfològics del català que formen part de la llengua estàndard oral i són adequats per a situacions formals, a partir de la varietat dialectal pròpia de l'alumne/a |
A19
|
B2 B15
|
C5
|
Desenvolupar la competència oral |
A19
|
B1 B7
|
C5
|
Identificar els problemes d'expressió oral més comuns |
A10
|
B3
|
|
Corregir els problemes d'expressió oral més comuns |
|
|
C5
|
Prendre consciència de la importància d'una bona expressió per al seu coneixement professional i personal |
A10
|
B1 B3
|
C5
|
Valorar el treball en equip |
|
B5
|
|
Tema |
Subtema |
1. L’estandardització de la llengua catalana
|
L’estandardització de la llengua catalana
|
2. La norma escrita i l’estàndard oral: aixopluc o constricció
|
La norma escrita i l’estàndard oral: aixopluc o constricció |
3. La dimensió funcional de la llengua i la variació estilística: recordatori |
La dimensió funcional de la llengua i la variació estilística: recordatori |
4. Els mitjans de comunicació orals, un reflex de la diversitat lingüística
|
4.1 El model de llengua als mitjans de comunicació orals
4.2 Funcions del llenguatge en els MCO
4.3 El discurs oral als MCO
|
5. La proposta d'estàndard oral de la llengua catalana
|
5.1 Consideracions generals
5.2 Anàlisi de la proposta
5.3 Els llibres d’estil dels diferents MCO. Complements de la proposta
|
6. L’estàndard: la no discriminació en el llenguatge
|
L’estàndard: la no discriminació en el llenguatge
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
2 |
4 |
|
Sessió Magistral |
|
30 |
30 |
60 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
30 |
30 |
60 |
Resolució de problemes, exercicis |
|
8 |
12 |
20 |
|
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
Proves objectives de preguntes curtes |
|
0.5 |
0.25 |
0.75 |
Proves pràctiques |
|
1.25 |
1.875 |
3.125 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Activitats inicials per copsar el nivell que tenen els alumnes sobre fonètica catalana, sobre aspectes fonològics i pronunciació. |
Sessió Magistral |
Classes teòriques d'exposició i explicació dels continguts del temari. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Resolució de les pràctiques relacionades amb els continguts teòrics tractats a les sessions magistrals. |
Resolució de problemes, exercicis |
Resolució de pràctiques relacionades amb els continguts teòrics tractas a les sessions magistrals elaborades pels alumnes fora de l'aula i comentari dels resultats. |
|
Sessió Magistral |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Resolució de problemes, exercicis |
Atenció personalitzada |
|
Descripció |
L'alumne/a serà atès per la professora per resoldre els dubtes i problemes que li plantegin els diferents continguts de l'assignatura i també altres qüestions que tinguin a veure amb la matèria. També se l'assessorarà, si ho necessita, sobre l'elaboració de les pràctiques individuals que hagi de realitzar. |
|
|
Descripció |
Pes |
Resolució de problemes, exercicis |
Els exercicis pràctics que els alumnes hauran de lliurar periòdicament puntuaran percentualment a la nota total.
També hi pot haver un o dos exercicis pràctics a l'examen que es farà amb la data de la primera convocatòria i de la segona. |
30% |
Proves objectives de preguntes curtes |
Les preguntes curtes són part de l'examen de les sessions magistrals, per tant només representen la manera com s'interroga sobre els continguts exposats a les sessions magistrals. |
50% |
Proves pràctiques |
A cada examen teòric hi ha algun exercici pràctic (un o dos, segons les pràctiques que s'hagin anat lliurant durant el quadrimestre) similar al de les pràctiques realitzades fora de l'aula o a l'aula. |
20% |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
S'avaluaran els continguts teòrics exposats en les sessions magistrals, a través d'un examen que es farà amb la data de la primera convocatòria. Els estudiants que al final de la primera convocatòria hagin suspès, hauran de presentar-se a la segona convocatòria d'avaluació de l'assignatura, en la qual hauran de realitzar un examen teòric que podrà incloure, també, preguntes pràctiques. Per als alumnes que hagin anat lliurant les pràctiques durant el curs, aquest examen valdrà només la part proporcional que els resti per arribar al 100% de la nota; la nota de les pràctiques que hagin lliurat els serà guardada, tant si les han aprovat com si no. En el cas dels estudiants que no hagin presentat cap pràctica i que no la presentin entre la primera i la segona convocatòria, hauran de realitzar un exercici addicional de l'examen i aquest examen valdrà 10 punts. |
Bàsica |
I. Creus, S. Romero, "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". LLengua i Ús. Revista Tècnica de Normalització Lingüística, 14, Generalitat de Catalunya, 1999
J. Castellanos, "Un model de pronunciació per a la llengua catalana". COM ensenyar català als adults, 29, COM ensenyar català als adults, 1994
Televisió de Catalunya, Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge, Edicions 62 i TV3, 1997
T. Mollà, La llengua als mitjans de comunicació, Bromera, 1990
A. Ferrando (ed.), La llengua als mitjans de comunicació. Actes de les Jornades sobre la llengua oral als mitjans de comunicació valencians, Institut de Filologia Valenciana, 1990
M. Bassols; M. Rico; A.M. Torrent, La llengua de TV3, Empúries, 1997
A. Aragonés, La llengua del Baix Ebre i del Montsià. Un model de llengua estàndard oral, CNL Terres de l'Ebre; Generalitat de Catalunya; Direcció General de Política Lingüística, 1995
G. Bibiloni, Llengua estàndard i variació lingüística, Ed. 3i4, 1997
J. Castellanos, Manual de pronunciació, Eumo, 1993
Institut d'Estudis Catalans, Proposta d'estàndard oral per a la llengua catalana. I. Fonètica, Institut d'Estudis Catalans, 1990
Institut d'Estudis Catalans, Proposta d'estàndard oral per a la llengua catalana. II. Morfologia, Institut d'Estudis Catalans, 1992
|
|
Complementària |
D.Paloma, A. Rico, Diccionari de dubtes del català, Edicions 62, 1998
J. Bruguera, Diccionari ortogràfic i de pronúncia, Enciclopèdia Catalana, 1990
Televisió de Catalunya, El català a TV3. Llibre d'estil, Edicions 62 i TV3, 1995
D. Casals, El català en antena. Deu anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio, Onada edicions, 2003
A. Agustí, El nord-occidental entre dues llengües? Actes de les Jornades d'estudi del català nord-occidental, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996
A.M. Badia i Margarit, Gramàtica de la llengua catalana, diatòpica, diafàsica i diastràtica, Enciclopèdia Catalana, 1994
Ajuntament d'Alcoi (ed.), I Jornades de sociolingüística "La llengua estàndard", Ajuntament d'Alcoi, 1992
Institut d'Estudis Catalans, La llengua i els mitjans de comunicació de massa, IEC, 1991
T. Mollà, La política lingüística a la societat de la informació, Bromera, 1998
J. Julià (ed.), Llengua i mitjans de comunicació, Pagès editors, 2000
J. Julià (ed.), Llengua i ràdio, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000
J. Julià (ed.), Llengua i ús a les Terres de Ponent. Criteris i àmbit d'aplicació, Pagès editors, 2000
E. Bonet; R. Lloret; J. Mascaró, Manual de transcripció fonètica, UAB, 1997
|
|
|