DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) TECNOLOGIA EDUCATIVA Codi 11151011
Ensenyament
Pedagogia (2002)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 3 3 Troncal Primer Segon
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
BLANES CAMPILLO, MONTSERRAT
 Adreça electrònica montserrat.blanes@urv.cat
Professors/es
BLANES CAMPILLO, MONTSERRAT
Web http://www.sre.urv.es/moodle
Descripció general i informació rellevant Definició i evolució de la Tecnologia educativa en l’educació. Models d’intervenció de la tecnologia educativa. L’articulació del curriculum al nostre sistema educatiu: components, agents, processos i desenvolupament curricular. Elaboració d’una unitat didàctica com a exercitació pràctica dels continguts de l’assignatura.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1. Marc conceptual i fonamentació teòrica.
 • Ciència i tecnologia
• Tecnologia i educació: Teoria General de Sistemes, Teories d'aprenentatge i Teoria de la comunicació
• Desenvolupament històric de la TE
• Recursos des de la cultura tecnològica
• L'ensenyament com a ciència, tecnologia i art
2. Models d'ensenyament, paradigmes, i concepcions de la T.E.
 • Models tradicionals i positivistes
• Models mediacionals
• Models ecològics
• La pràctica de l'ensenyament com a activitat tècnica, com a dimensió heurística i com a dimensió ètica o sociocrítica
3. El curriculum com a estructurador de la pràctica
 • Fonaments i bases curriculars
• Elements del curriculum. Objectius: teoria i formulació. Continguts: Selecció i seqüenciació. Les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats d'avaluació
• El Desenvolupament Curricular: del Disseny Curricular Base, al PEC, PCC, i a les unitats didàctiques
4.- El curriculum en acció 4.1. Les accions de l’ensenyament
• El professor/a. La Planificació. Elements d’actuació: els processos de comunicació i mediació
4.2. Les accions de l’aprenentatge
• La relació. La comunicació. Els medis. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge en relació als diversos continguts curriculars
5.- L’avaluació entorn del curriculum
 • L'avaluació. Concepte, principis i criteris
• L'avaluació i la seva instrumentalització: objectius, continguts i medis
• Tècniques i instruments d'avaluació dels aprenentatges

Atenció personalitzada
Descripció
Individual i grupal Atenció-seguiment al llarg de l’assignatura en les activitats a l’aula previstes per al desenvolupament dels exercicis, a les hores d’atenció al despatx i per mitjà del correu electrònic. Es dóna rellevància a la tutoria grupal com a fórmula d’implicació en el procés d’aprenentatge.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

AVALUACIÓ INICIAL Qüestionari inicial sobre coneixements previs i expectatives sobre l'assignatura (sense repercussió en la nota final) AVALUACIÓ CONTÍNUA Participació continuada en el progrés de l'assignatura. 10% Activitats pràctiques: 10% 1. ‘Activitat de sensibilització'. Anàlisi i síntesi pròpies sobre el que els alumnes detecten com a complex, problemàtic i/o millorable en l'àmbit educatiu. Consulta de fonts de referència tècnica per a construir posicions personals. Posada en comú de les diverses elaboracions. 2. ‘Activitat de simulació de disseny curricular'. Dissenyar dues intervencions una en l'àmbit formal i l'altra en el no formal, de manera que es pugui copsar que a ‘finalitats' similars, li poden correspondre diverses concrecions (com una analogia del que determinaran curricularment en la unitat didàctica). 3. Activitat d'argumentació grupal associada a la selecció de la temàtica pròpia de la unitat didàctica. Activitats col•lectives de posada en comú. 4. Desenvolupament d'una unitat de programació (revisió de les diferents parts de la unitat seguint una temporització determinada) AVALUACIÓ FINAL Prova de desenvolupament. 35% Lliurament del treball pràctic realitzat i revisat al llarg de tota l'assignatura (Unitat de programació). 45%


Fonts d'informació
Bàsica
  • ANTÚNEZ, S. et. al. (1991). Del Projecte Educatiu a la programació d’aula. BCN:Graó (14)
  • AA. VV. (2000). “Els eixos transversals: una reinterpretació del currículum”, Monogràfic a Perspectiva Escolar, Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
  • AVILÉS DE TORRES, D., RUIZ DOMÍNGUEZ, J. L. y SÀNCHEZ GUIRADO, F.(1999).  Unidades didácticas interdisciplinares. Madrid: La Muralla
  • BERTALANFFY, L.V. (1976). Teoría General de los sistemas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
  • BARTOLOME, A. (1989). Nuevas tecnologías y enseñanza. Barcelona: Graó
  • *BENEDITO, V. (1987). Introducción a la Didáctica. Fundamentación Teórica y Diseño Curricular. Barcelona: Barcanova
  • *CABERO, J. (1990). Análisis de los medios de enseñanza. Sevilla: Alfor
  • *CABERO, J. (2001). Tecnología educativa. Diseño y utilización de medios en la enseñanza. BCN: Col. Papeles de Comunicación 36, Ed. Paidos
  • CARR, W. y KEMMIS, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. BCN: Martínez-Roca
  • CEBRIAN de la SERNA, M. (coord.) (2002).Experiencias educativas con la imagen y el vídeo digital. Málaga: Universidad de Málaga
  • CONTRERAS, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.
  • *DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Publicacions sobre disseny i desenvolupament curricular, Educació Infantil, Primària i Secundària.
  • DÍAZ ALCARAZ, F. (2002): Didáctica y currículo: un enfoque constructivista, Col. Humanidades, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla – La Mancha
  • *DICCIONARIO ENCICLOPÉDICO DE DIDÁCTICA. Málaga: Aljibe
  • *ESCUDERO, J. M. (ed.)(1999). Diseño, desarrollo e innovación del curriculum. Madrid: Síntesis. Colección DOE.
  • FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, J. et. al. (2002). ¿Cómo hacer unidades didácticas innovadoras? Col. Investigación y enseñanza, Sevilla: Diada
  • FERRADA, D. (2001). Curriculo crítico comunicativo. BCN: El roure.
  • FERRERES, V. (1990). Elección y empleo de medios y recursos didácticos. Madrid: F. de F.
  • *FULLAN, M., HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP
  • *GALLEGO, M.J. (1996). La tecnología educativa en acción. Force-Universidad de Granada.
  • GIMENO SACRISTAN, J. (1981). Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículum. Madrid: Anaya:2
  • GIMENO SACRISTAN, J. (1982). La pedagogía por objetivos: Obsesión por la eficacia. Madrid: Morata
  • *GIMENO, J. (1988). El curriculum. Una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata
  • *GIMENO, J. y PEREZ, A.I. (1992). Comprender y Transformar la Enseñanza. Madrid: Morata
  • JIMENEZ, B. GONZALEZ, A.P. y FERRERES, V. (1989). Modelos didácticos para la innovación. Barcelona: PPU.
  • HERNÁNDEZ, F. y VENTURA, M. (2000). La organización del currículum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. BCN: Graó,
  • MALLAS, S. (1985). Vídeo y Enseñanza. Barcelona: ICE-UB.
  • *MEC. Diversas publicaciones sobre Diseño Curricular
  • MERCER, N. (1996). La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos. Barcelona: Paidós
  • PLA, M. (1997). Currículum y educación. Campo semántico de la didáctica. BCN: EUB.
  • PIXEL BIT Revista de Medios y Educación. Secretariado de Recursos Audiovisuales y Nuevas Tecnologías. Universidad de Sevilla.
  • POOLE, B. J. (1999). Tecnología educativa. Educar para la sociocultura de la comunicación y del conocimiento. Madrid: McGrawhill, 2ª. edició
  • REIGELUTH (ed.) y AA. VV. (2000). Diseño de la instrucción. Teorías y modelos. Un nuevo paradigma de la teoría de la instrucción. Madrid:Aula XXI, Santillana, Part I.
  • ROCA i CASAS, E. (1997). El desarrollo curricular en secundaria, BCN: CEAC
  • RODRÍGUEZ ROJO, M.(coord.) (2002): Didáctica general. Qué y cómo enseñar en la sociedad de la información. Madrid: Ed. Biblioteca nueva, Manuales universidad.
  • ROMÁN PÉREZ, M. y DÍEZ LÓPEZ, E. (1999). Currículum y programación. Diseños curriculares de aula. Madrid: Ed. EOS
  • SANCHO, J. Mª. (coord.) (2001). Para una tecnología educativa, Cuadernos para el análisis, Barcelona: Ed. Horsori
  • SANTOS GUERRA, M. A. (1990). “Avaluació d’alumnes i aprenentatge del professor.” InterCEP. Revista d’Educació dels CEPs de les Illes Balears, nº 2 (maig), Pp. 3-11.Sección  VI. Cap.: 2 y 3 (Investigación). 
  • *SEPÚLVEDA, F., RAJADELL, N. (Coord.). (2001).Didáctica General para psicopedagogos. UNED  SILBERMAN, M. (1996) Active learning. 101 Strategies to teach any subject. Boston: Allyn and Bacon
  • STUFFLEBEAM, D. L. I SHINKFIELD, A. J. (2002). Evaluación sistemática. Guía teórica y práctica. BCN: MEC y Piados, Col. Temas de educación.
  • TANN, C. S. (1993).Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid: Morata.
  • TENBRINK, T.D. (1988). Evaluación: Guía práctica para profesores. Madrid: Narcea 3ª ed.
  • TORRE, De La (1993). Didáctica y currículo: Bases y componentes del proceso formativo. Madrid: Dykinson.
  • TORRE, De la (1994). Innovación curricular. Procesos, estrategias y evolución. Madrid: Dykinson.
  • TORRES, X. (1994). Globalización e interdisciplinariedad: El currículum integrado. Madrid: Morata.
  • TORRES, X. (1994). El currículo oculto, Madrid: Morata
  • *ZABALZA, M.A. (1987). Diseño y desarrollo curricular. Madrid:Narcea 
  • * Llibres especialment recomanats.
Complementària
  • BOLÍVAR, A. (1999). “Tiempo y contexto del discurso curricular en España.” Profesorado, n. 2, v. 2. Granada: FORCE., Pp. 73-97.
  • BOLÍVAR, A. (2000a). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla.
  • BUENDÍA EISMAN, L. (1999). “Influencia de las concepciones del profesor en el proceso de enseñanza-aprendizaje” en PEÑAFIEL, GONZÁLEZ, AMEZCUA (1999). La intervención en Psicopedagogía. Granada: Grupo Editorial Universitario
  • CABERO, J. (1992). "Análisis, Selección y Evaluación de Medios Audiovisuales Didácticos" en Qurriculum nº4. Fac. Pedagogía. Universidad de Tenerife.
  • CHADWICK, C. (1988). Tecnología Educacional para el Docente. Buenos Aires: Paidós
  • ESCAÑO, J. y GIL DE LA SERNA, M. (1997). Cómo se aprende y cómo se enseña. BCN:ICE-Horsori.
  • FERRANDEZ, A. y GONZALEZ, A.P. (1990). La Programación del aprendizaje. Madrid:Fondo de Formación.
  • FERRANDEZ, A. y JIMENEZ, B. (1990). Seguimiento y Evaluación de los aprendizajes. Madrid: Fondo de Formación.
  • FERRANDEZ, A. y PUENTE, J.M. (Drts)(1993). La Evaluación en la Educación de las Personas Adultas. Madrid: Diagrama.
  • JACKSON, Ph. W. (1968-1996). La vida en las aulas. Madrid: Morata, 4ª ed.

 
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent