DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) PSICOLOGIA SOCIAL Codi 11161014
Ensenyament
Psicologia (2002)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
9 6 3 Troncal Primer Anual
Modalitat i llengua d'impartició Vegeu grups activitat
Departament Psicologia
Coordinador/a
BOADA GRAU, JOAN
 Adreça electrònica joan.boada@urv.cat
Professors/es
BOADA GRAU, JOAN
Web
Descripció general i informació rellevant 1.- Integrar els continguts bàsics (teòrics i pràctics) del programa, mitjançant l'aprenentatge per recepció (continguts exposats pel professor oralment amb transparències) i l'aprenentatge per descobriment (participació activa de l'alumne/a l'aula). 2.- Dominar alguns mètodes de recerca en l'àmbit de la Psicologia Social. 3.- Aplicar a la pràctica els coneixements adquirits facilitant la intervenció professional. 4.- Informar sobre els valors socials i laborals dominants, en el moment actual, que possibiliten una adequada integració en el mercat laboral. Possibilitar la socialització laboral i organitzacional.

Competències
Codi  
A1 Els diferents enfocaments i tradicions teòriques que han contribuït al desenvolupament històric de la psicologia, com també la seva influència en la producció del coneixement i en la pràctica professional, per tal de promoure la qualitat de vida de les persones i la societat.
A5 La dimensió social i antropològica de l’ésser humà, tot considerant les variables històriques i socioculturals en la configuració del psiquisme humà, en les relacions interpersonals i en les relacions de l’individu i dels grups amb el medi ambient.
A11 Els dissenys d’investigació, els procediments per formular i contrastar hipòtesis, i la interpretació dels resultats.
A12 Els procediments i les tècniques aplicats a la construcció i l’adaptació d’instruments d’avaluació psicològica.
A13 Els diversos camps d’aplicació de la psicologia, i els coneixements necessaris per incidir-hi i per promoure la qualitat de vida en els individus, grups i organitzacions en els diferents contextos: l’escolar, clínic i de la salut, el del treball i organitzacions, i el comunitari.
A15 Identificar les característiques dels individus, grups o organitzacions i els contextos rellevants per al servei que se sol·licita. (Avaluació)
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B5 Treballar de forma col·laborativa
B6 Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B7 Comunicar-se de manera efectiva i amb asertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà
B8 Sensibilització pels temes vinculats al medi ambient
B9 Planificació i organització
B13 Capacitat innovadora, emprenedora i d'adaptació a les noves situacions
B14 Pensament crític i creatiu, amb capacitat d’indagar i d’adoptar un enfocament científic i ètic en els diferents àmbits de la professió.
B15 Aplicació crítica i reflexiva dels seus coneixements, habilitats i valors en els diferents llocs de treball que ocupi.
B21 Comprensió de les limitacions de la perspectiva d’anàlisi psicològica del comportament humà i capacitat per incorporar-hi aportacions conceptuals i tècniques d’anàlisi pròpies d’altres disciplines.
B22 Flexibilitat, respecte i discreció en l’ús de les dades que afecten les persones, grups o organitzacions.
B23 Que pot adaptar-se a l’entorn, la tasca o el context, afrontar noves tasques i responsabilitats, i generar processos de canvi.
B24 Que pot interpretar el contingut i l’abast de la informació rebuda o demanada, oralment o per escrit, i el tractament que cal donar-hi segons la naturalesa del fet que es tracti.
B25 Que respecta i fa respectar el codi deontològic i actua de manera ètica en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
B26 Integrar els coneixements i avenços de la psicologia en la seva actuació professional.
B27 Adquirir independència i autonomia com a aprenent, i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i el desenvolupament de les seves habilitats.
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Integrar els continguts bàsics (teòrics i pràctics) del programa, mitjançant l'aprenentatge per recepció (continguts exposats pel professor oralment amb transparències) i l'aprenentatge per descobriment (participació activa de l'alumne/a l'aula). A1
A5
A13
 B1
B3
B5
B6
B7
B8
B9
B14
B15
B21
B22
B23
B24
B25
B26
B27
 C2
C3
2. Dominar alguns mètodes de recerca en l'àmbit de la Psicologia Social. A11
A12
A15
 B1
B2
B3
B6
B7
B13
B14
B15
B21
B22
B23
B24
B25
B26
B27
 C2
C3
3. Aplicar a la pràctica els coneixements adquirits facilitant la intervenció professional. A11
 B1
B2
B3
B6
B7
B14
B15
B21
B22
B24
B25
B26
B27
4. Informar sobre els valors socials i laborals dominants, en el moment actual, que possibiliten una adequada integració en el mercat laboral. B1
B3
B6
B7
B14
B15
B22
B24
B25
B26
B27
5. Possibilitar la socialització laboral i organitzacional. B1
B6
B7
B14
B15
B25
B26
B27

Continguts
Tema Subtema
Part I.-Introducció. -El concepte de la Psicologia Social .
-Fonaments del comportament social.
-Marcs teòrics en la Psicologia Social.
-Aspectes científics de la Psicologia Social.
-Àmbits d'aplicació de la psicologia social (o Psicologia Social Aplicada).
Part II .-Comportament Social Individual. -Percepció i cognició social
-Atribució social.
-Esterotips i prejudicis i racisme.
-Identitat, autoatribució i autoestima.
-Actituds i canvi actitudinal.
-Control psicològic i processos psicosocials.
-Ambient i conducta social.
Part III .-Comportament Social Interpersonal. -Socialització.
-Ordre social i conformitat.
-Atracció interpersonal i persuassió.
-Altruisme, conducta assistencial i prosocial.
-Agressió i Conflicte.
-Territorialitat.
Part IV.-Comportament Social Grupal. -Estudi dels grups des de la Psicologia Social.
-El grup com a resultat de la interacció.
-Els grups i el comportament grupal.
-Relacions entre grups.
-Poder i influència.
-Paper dels rols.
-Rol sexual i de gènere.
-El rendiment grupal.
Part IV.-Comportament Social Col.lectiu. -El comportament col.lectiu.
-Biaxos i problemes del comportament col.lectiu
-Les multituds i la seva tipologia.
-Teories del comportament col.lectiu.
-Rumors, multituds i catàtrofes.
-Els moviments socials.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
30 30 60
Seminaris
30 57 87
Pràctiques de camp/sortides
30 45 75
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves objectives de tipus test
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Informació sobre el programa i les pràctiques.
Sessió Magistral Mètode Escolàstic: el professor explica de forma magistral els continguts del programa amb suport audiovisual, tot fent participar als alumnes a base de preguntes aleatòries.
Seminaris Mètode Socràtic: l'alumne setmanalment ha de realitzar una lectura obligatòria i s'ha de preparar preguntes que realitzarà al professor.
Pràctiques de camp/sortides Pràctica 1: Entrevista psicosocial -A.
Pràctica 2: Comparació d'entrevistes.
Pràctica 3: Entrevista psicosocial -B.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Seminaris
Pràctiques de camp/sortides
Descripció
El professor resoldrà els dubtes en les activitats que es plantegin.

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques de camp/sortides A partir d'un guió elaborat pel professor l'alumne realitza dues entrevistes psicosocials i una comparació entre les mateixes.
L'alumne ha de presentar una memòria d'elles. 		30%
Proves objectives de tipus test Es plantegen uns ítems de resposta múltiple en els quals la validesa és d'una d'elles. 70%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Llibres:

Baron, Psicología  Social. Madrid: Prentice Hall (pp.5-38).

Blanco, A. (1989) Cinco  Tradiciones  de  la  Psicología  Social. Madrid: Morata.

Blumer, H. (1982) El  Interaccionismo  Simbólico. Barcelona: Hora.

Boada, J. (1999) Psicología del  (Trabajo + Organizaciones + Recursos Humanos). Barcelona: PPU.

Clemente, M. (Coord.) (1992) Psicologia Social. Métodos y Técnicas de Investigación. Madrid: Eudema.

Crespo, E. (1995) Introducción  a  la  Psicología  Social. Madrid: Editorial Universitas.

Deutsch, M. y  Krauss, R.M. (1980) Teorías en Psicología Social . Barcelona: Paidós.

Fernández-Dols, J. M. (1990) Patrones para el Diseño de la Psicología Social. Madrid: Morata.

Fernández Dols, J.M. ; Carrera, P. Oceja, L. V. y Berenguer, J. (1997)  Tratado de Psicología Social (Vol 1 y 2). Madrid: Síntesis.

Javaloy, F.; Rodríguez, A.; Espelt, E. (2001) Comportamiento colectivo y movimientos sociales. Madrid: Prentice-Hall.

Jimenez Burillo, F. (1991) Psicología Social. Madrid: Ediciones Académicas (pp.1 -191).

Hewstone, M. et al. (Dir.) Introducción a la Psicología Social. Una perspectiva europea. Madrid: Ariel (pp. 21-98).

Morales, J. F. (Coord.) (1994) Psicología Social. Madrid: McGraw Hill (pp. 1-42).

Morales, J. F. (Coord.) (1999) Psicología Social. Madrid: McGraw Hill (pp. 1-22).

Morales, J. F.; Huici, C.; Blanco, A. y Fernández, J.M. (1985) Psicología Social Aplicada. Bilbao: Desclée de Brower.    

Munné, F. (1986)  La psicología social como ciencia teórica. Barcelona: Alamex.

Munné, F. (1993) Entre el Individuo y la Sociedad. Barcelona: PPU.

Myers, D. G. (1995) Psicología  Social. México: McGraw Hill (pp. 1-30).

Ovejero, A. (Ed.) (2000) La psicología social en España al filo del año 2000: balance y perspectivas. Madrid: Biblioteca Nueva.

Pastor Ramos, G. (2000) Conducta Interpersonal: Ensayo de Psicología Social Sistemática. Salamanca: Universidad Pontificia (pp.17-56).

Sánchez, J.C. y Ullán, A. M. (1995) Procesos psicosociales básicos y grupales. Madrid : Eudema.

Smith, E.R. y Mackie, D.M. (1997) Psicología  Social. Madrid: Panamericana (pp.1-66).

Vander Zanden, J.W. (1990) Manual de Psicología Social. Barcelona: Paidós (pp. 15-50).

Articles Científics.

Ayllón, E. y otros. (2003) Acerca de la legitimación de la violencia: revisión desde diferentes niveles. Encuentros en Psicología Social, 1 (2), 159-162.

 

Cardemas, M. y Blanco, A. (2006) Representación e influencia de los nuevos movimientos sociales (el Movimiento Antiglobalización).  Revista de  Psicología Social, 21 (2) , 153-169.

 

Carrasco, A.M. (2004) Consumo de alcohol y estilos de vida: una tipología de los adolescentes españoles. Revista de Psicología Social, 19 (1), 51-79.

 

Carreño, M. y Serrano, G. (1995) Análisis de instrumentos para la medida del amor. Revista de  Psicología Social, 10 (2) , 131-148. 

 

Casas, I.  y  Cao, P. (2000)  Postmodernismo.  La era del exceso. En D. Caballero, M. Teresa Méndez  y  Juan  Pastor  (Eds.) La  mirada  psicosociológica.  Grupos,  procesos,  lenguajes  y  cultura.  Madrid: Biblioteca Nueva (pp.551-558).

 

Cuadrado, I.; Molero, F.; Navas, M. y García, M.C. (2003) Inmigración y turismo: diferencias en percepciones y actitudes hacia los extranjeros en una muestra de niños-as almerienses. Revista de  Psicología Social, 18 (2), 107-120. 

 

Delgado, C. y Martín, M. F. (2003) Diferencias generacionales en atribuciones de género sobre rol doméstico y familiar. Encuentros en Psicología Social, 1 (3), 249-254.

 

Expósito, F. et  al.  (1998) Sexismo ambivalente:  medición y correlatos. Revista de  Psicología Social, 13 (2) , 159-169.

 

García, M.A. y Gómez, L. (2003) Efectos de los talleres de ocio sobre el bienestar subjetivo y la soledad en las personas mayores. Revista de Psicología Social, 18 (1), 35-47.

 

Gómez-Berrocal,  C.  y  Navas, M. (2000) Predictores  del  juicio  manifiesto  y  sutil hacia los gitanos. Revista de  Psicología Social, 15 (1), 3-30.

 

González, J.M. y Zarco, V. (2004) Semejanzas y diferencias de género en las actitudes hacia las demandas del mercado laboral. Revista de Psicología Social, 19 (3), 211-230.

 

Iraegui, A.; Delgado, C. y M.F. Martín (2005) Selección de marcadores de masculinidad y feminidad desde la taxonomía española dedescriptores de personalidad. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 361-369).

 

Javaloy, F. y otros. (1998) Felicidad y conducta prosocial. Un estudio a partir de las encuestas del CIRES. Revista de Psicología Social, 13 (2), 205-210.

 

Javaloy, F. (2004) Globalización psicosocial y movimientos sociales globales. Encuentros en Psicología Social, 2 (1), 453-460.

 

León, J.M. , et al. (1997) Efectos de la clasificación del comportamiento del modelo simbólico televisado sobre la agresividad infantil.  Revista de  Psicología Social, 12 (1) , 31-42.

 

Limone, F. (2003) Una aproximación teórica a la comprensión del machismo. Encuentros en Psicología Social, 1 (4), 220-223.

 

Marichal, F. y Nieves, M. N.  (1998) El estudio del estigma desde la atribución causal. Revista de  Psicología Social, 13 (3) , 503-511.

 

 

Molero, F. y Cuadrado, I. (2005) Variables predictoras de las actitudes hacia el turismo en diversas zonas españolas con distinto grado de saturación turística. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 639-646).

 

Morales, E. y otros. (2004) Predicción de estereotipos acerca de diferentes regiones de España. Encuentros en Psicología Social, 2 (1), 293-297.

 

Palomero, C. (2005) Los roles de género y la conciliación de las esferas familiar y laboral. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 417-424).

 

Pastor Ramos, G. (2000) Conducta  Interpersonal: Ensayo de Psicología Social Sistemática. Salamanca: Universidad Pontificia (pp.17-54).

Ramírez, M.A. (2004) Conflictos matrimoniales y problemas en los hijos. Revista de  Psicología Social, 19 (3), 255-264.

 

Ros, M. y Gómez, A. (1997) Valores personales individualistas y colectivistas y su relación con la autoestima colectiva. Revista de  Psicología Social, 12 (2) , 179-198.

 

Santamaría, R. y otros. (2003) El autoconcepto y la comunicación en familias monoparentales. Encuentros en Psicología Social, 1 (3), 221-226.

 

Segura, S. (2005) Lo que podría haber sido: razonamientos contrafácticos sobre atentados del 11 de marzo. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 205-209).

 

 

Torrente, G. y Rodríguez, A. (2003) Estilo educativo y clima familiar como antecedentes de conducta antisocial. Encuentros en Psicología Social, 1 (1), 90-93.

 

Ubillos, S. y González, J.L. (2003) Amor y Cultura: un estudio transcultural. Encuentros en Psicología Social, 1 (4), 169-172.

 
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent