DADES IDENTIFICATIVES

2009_10

Assignatura (*)

LITERATURA

Codi

12254001

Ensenyament

Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009)

Cicle

1er

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Formació bàsica

Primer

Anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Filologia Anglogermànica
Filologia Catalana
Filologies Romàniques

Coordinador/a

PENALBA SUAREZ, MARIA NIEVES

CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT

RODRÍGUEZ CAMPILLO, MARÍA JOSÉ

Adreça electrònica

montserrat.corretger@urv.cat
josefa.rodriguez@urv.cat
neus.penalba@urv.cat
ana.garciaarroyo@urv.cat

Professors/es

CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT

RODRÍGUEZ CAMPILLO, MARÍA JOSÉ

PENALBA SUAREZ, MARIA NIEVES

GARCÍA ARROYO, ANA MARIA

Web

http://neus.penalba@urv.cat montserrat.corretger@urv.cat

Descripció general i informació rellevant

Primer quadrimestre:Coneixement sistemàtic de nocions fonamentals de teoria literària, crítica literària i gèneres literaris. Introducció a una història de la novel·la a Europa des d'un enfocament de literatura comparada. Continguts que són bàsics i essencials per tal de poder cursar el segon quadrimestre. Segon quadrimestre: coneixement sistemàtic, històric i filològic de la literatura catalana (narrativa i poesia) des dels anys 60/70 del segle XX fins a l’actualitat.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A5	Conèixer els corrents teòrics i metodològics de la teoria de la literatura i de la crítica literària
	A6	Saber relacionar el coneixement filològic amb altres àrees i disciplines
Tipus B	Codi	Competències Transversals
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A5	Adquirir coneixements sobre història, teoria i crítica literàries Adquirir coneixements literaris i culturals
	A6	Comprendre la literatura com a un espai de representació i debat ideològic i de construcció de discursos socials Comprendre tant la importància estètica de la literatura com el seu paper cultural, social i polític
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema	Subtema
TEMARI PRIMER QUADRIMESTRE I NOCIONS DE TEORIA LITERÀRIA I.I Què són la Teoria Literària i la literatura comparada?	Breu introducció a les disciplines
I.II Trets específics de la llengua literària	La "literarietat", la "funció poètica". Els mètodes formalistes: de Roman Jakobson a Roland Barthes.
I.III El concepte d' "horitzó d'expectatives" de Hans Robert Jauss	Introducció a l'hermenèutica
I.IV L'estudi de l'enunciació	Qui parla al relat?
II HISTÒRIA COMPARADA DE LA NOVEL·LA A EUROPA II.I Introducció general als gèneres literaris	De "La Poètica" d'Aristòtil a la violació moderna dels gèneres
II.II La novel·la com a gènere	Obstacles d'una definició
II.III Orígens pre-moderns de la novel·la	La novel·la hel·lenística i el Roman Courtois. Lectures: [A] "El cavaller de la carreta" i [B] Tristany i Isolda
II.IV Novel·la i modernitat	El naixement de la novel·la moderna: "El Lazarillo", "El Quixot", "Robinson Crusoe" [C] Anàlisi de fragments triats d'aquestes tres obres
II.V Diferents tendències narratives del XVIII	Sterne, Fielding, Richardson, Rousseau, Diderot [D] "Això no és un conte", de Denis Diderot.
II.VI La representació de la lectura com a material narratiu:	[E] "Les desventures del jove Werther" i [F] "Madame Bovary"
II.VII El realisme francès	[G] "Tres Contes", de G. Flaubert
II.VIII Les avantguardes narratives	[H] El punt de vista als relats de Kafka: "La metamorfosi" i "El veredicte". [I] Anàlisi de com funciona l'enunciació en fragments triats de les obres de V. Woolf, James Joyce, William Faulkner, Samuel Beckett i Mercè Rodoreda
TEMARI SEGON QUADRIMESTRE 1. Anys 60: la represa i els diversos camins de la narrativa. Les poètiques després de les empremtes del Noucentisme i del Simbolisme:	1.1. Les diverses obres procedents de l’exili: Del realisme i el psicologisme a l’existencialisme, la recerca en el desconegut i la preocupació social: Xavier Benguerel, Joan Sales, Domènec Guansé, Pere Calders, Mercè Rodoreda 1. 2. Novel·la ideològica i historicocultural: Llorenç Villalonga 1. 3. Existencialisme, motivació social o política i recerca tècnica: Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Mora, Jordi Sarsanedas, Josep M. Espinàs 1.4.El cànon poètic Castellet-Molas. La poesia realista d’arrel anglosaxona: Gabriel Ferrater, mestre de generacions
2. Lluita i consciència de la literatura catalana:	2.1. Poesia realista: V. Andrés Estellés, M. Martí i Pol 2.2. La poesia existencial: Joan Vinyoli, Miquel Bauçà, Montserrat Abelló 2.3. Els anys 70 i els narradors: Montserrat Roig, Jordi Coca, M. Antònia Oliver, Robert Saladrigas, Jaume Fuster, Blai Bonet, Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera 2.4. Els anys 70 i els poetes: Narcís Comadira, Marta Pesarrodona, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Josep Piera. Els més joves: M. Mercè Marçal, Miquel Desclot, X. Bru de Sala, Ramon Pinyol 2.5. Grups poètics. Antologies
3. La narrativa dels anys 80: crisi sociopolítica i reflexió generacional:	3.1. L’obra literària de Jaume Cabré, Quim Monzó, Jordi Coca, Biel Mesquida, Margarida Aritzeta, entre d’altres autors 3.2. La narrativa de gènere: 3.2.1. Novel·la històrica: Josep Lozano, Ramon Pallicé, Jaume Cabré, Isabel-Clara-Simó, Joan-Francesc Mira, Lluís-Anton Baulenas, Carme Riera 3.2.2. Novel·la negra: Ferran Torrent, Andreu Martín, Jaume Fuster, Isabel-Clara Simó 3.3. Literatura rural i literatura urbana: 3.3.1. L’obra de Jesús Moncada. Jordi-Pere Cerdà, Maria Barbal, Pep Coll 3.3.2. Narradors i postmodernitat: Sergi Pàmies, Màrius Serra, Maria Jaén, Magí Sunyer i d’altres autors 3.4. Narrativa experimental dels anys 90
4. L’evolució de la poesia des dels anys 80 fins a l’actualitat	4.1.La maduresa dels autors dels 70 i poetes tardans o redescoberts: Pere Gimferrer, Feliu Formosa, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Montserrat Abelló 4.2. Poetes projectats als 90: Jaume Subirana, Dolors Miquel, Magí Sunyer, Carles Torner, Enric Casasses, Ponç Pons, Albert Roig, Carles Hac Mor. 4.3. Poetes dels 2000: Manuel Forcano, Sebastià Alzamora, entre d’altres.
5. La narrativa dels noranta. El segle XXI:	5.1. Nous camins expressius. L’encaix amb l’audiovisual. 5.2. L'evolució d'autors com Quim Monzó, Sergi Pàmies, Jaume Cabré, J. M. N. Santaeulàlia, Josep Franco, Julià de Jòdar, Joan-Lluís Lluís, entre d’altres. Les noves generacions de narradors i narradores. 5.3.La novel·la històrica: noves aportacions: Martí Domínguez, Lluís Anton Baulenas, M. Mercè Roca, Miquel López Crespí i altres.
6. La prosa narrativa no imaginativa:	6.1. L’assaig i l’articulisme 6.2. La crítica literària

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

116

174

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Atenció personalitzada

Proves mixtes

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Prendre contacte i recollir informació de l'alumnat. Presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral	Explicacions teoricopràctiques del professor sobre els continguts de l'assignatura obertes al diàleg amb els alumnes. Es tracta de sessions-seminari on, rere els plantejaments teòrics, es treballa sobre models i casos pràctics.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Depenent de la filologia (catalana, hispàniques o anglesa), en el segon quadrimestre es contemplarà la possibilitat de fer un o més comentaris de text avaluables.
Treballs	En el primer quadrimestre existirà la possibilitat de fer un breu estudi monogràfic relacionat amb els temes treballats a classe i guiat per la professora. El treball serà de caràcter optatiu. Podrà triar de fer-lo l'alumnat que vulgui optar a una matrícula d'honor.

Atenció personalitzada

Descripció

Els alumnes podran visitar les professores a les hores de despatx. Qualsevol consulta que afecti el curs (temari, lectures, avaluació) es tractarà en aquestes hores de visita o també en acabar les classes i de cap manera per correu electrònic. Les hores de visita es pactaran amb l'alumnat per tal de faciliar-los la màxima atenció. Es durà a terme un seguiment de l'actitud, les intervencions i els exercicis de l'alumnat durant les classes magistrals i en les sessions dedicades a la pràctica textual. Seguiment individual del treball monogràfic de cada alumne.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Sessió Magistral

Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat

10%

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Seguiment de l'actitud, de les intervencions de l'alumnat i del seu treball i aportacions en les sessions dedicades a la pràctica textual (avaluació contínua).

10%

Treballs

Seguiment de la confecció i dels resultats d'un breu treball monogràfic sobre un llibre per l'alumnat que vulgui optar a una matrícula d'honor

10%

Altres

Dues proves mixtes -amb un apartat teòric i un de pràctic (comentari de text)- per a cada quadrimestre

80%


Altres comentaris i segona convocatòria
La nota final de l'assignatura resultarà de la mitjana dels dos quadrimestres sempre que s'hagin aprovat tots dos.

Fonts d'informació

Bàsica
	BIBLIOGRAFIA (Durant el curs s'anira proporcionant a l'alumnat la bibliografia monogràfica per a cada autor i obra estudiats) PRIMER QUADRIMESTRE: Manual bàsic de l’assignatura: Llovet, Jordi, Robert Caner, Nora Catelli, Antoni Martí i David Viñas, Teoría literaria y literatura comparada, Barcelona, Ariel, 2005. Albèrés, R-M, Metamorfosis de la novela, Madrid, Taurus, 1966. Amorós, A , Introducción a la novela contemporánea, Barcelona, Seix Barral, 1966. Auerbach, Erich, Mimesis. La representación de la realidad en la literatura occidental, Méjico, F.C.E., 1950 (Caps. I, VI, IX, XIII, XVIII, XX). Barthes, Roland, Essais critiques, Seuil, Paris, 1964. Barthes, R, Bersani, L. Hamon, Ph, Riffatterre, M., Watt, I, Littérature et réalité, Seuil, Paris, Seuil, 1982. Bajtin, M, Teoría y estética de la novela, Madrid, Taurus, 1975. Basanta, A., Cervantes y la creación de la novela moderna, Madrid, Anaya, 1992. Bobes Naves, Mª del Carmen, La novela, Madrid, Taurus, 1975. Calinescu, Matei, Cinco caras de la modernidad. Modernismo, vanguardia, decadencia, kitsch, posmodernismo, Tecnos, Madrid, 1991. Catelli, Nora, Testimonios Tangibles. Pasión y extinción de la lectura en la narrativa moderna, Barcelona, Anagrama, 2001. Cohn, Dorrit, Transparent Minds. Narrative Modes for Presenting Consciousness in Fiction, Princeton, Princeton University Press, 1983. Estébanez Calderón, D, Diccionario de términos literarios, Madrid, Alianza, 1986. Chartier, P. Introductions aux grandes théories du roman, Paris, Bordas, 1990. Chatman, S., Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine, Madrid, Taurus, 1978. García Berrio, A. i Huerta Calvo, J., Los géneros literarios: sistema e historia, Madrid, Cátedra, 1992. García Gual, C., Los orígenes de la novela, Madrid, Istmo, 1972. García Peinado, M.A., Hacia una teoría general de la novela, Madrid, Arco, 1998. Genette, Gérard, Figures III, Seuil, Paris, 1972. _____________, Nuevo discurso del relato, Madrid, Cátedra, 1983. Glowinski, M., “Los géneros literarios” en Teoría Literaria, Marc Angenot et al. (coord..), México, Siglo Veintiuno, 1993. Goldmann, L., Para una sociología de la novela, Madrid, Ayuso, 1964. Gullón, Germán, El narrador en la novela del siglo XIX, Madrid, Taurus. Hernadi, P., Teoría de los géneros literarios, Barcelona, Bosch, 1972. Jakobson, Roman, Lingüística i Poètica, Edicions 62, Barcelona, 1989. Jauss, Hans Robert, La literatura como provocación, Península, Barcelona, 1976. Kristeva, Julia, El texto de la novela, Barcelona, Lumen, 1970. Krysinski, W. Encrucijada de signos. Ensayos sobre la novela moderna, Madrid, Arco, 1997. Kundera, Milan, El arte de la novela, Barcelona, Tussets, 1998. Levin, H, El realismo francés, Barcelona, Laia, 1963. Llovet, Jordi (ed.), Lecciones de Literatura Universal, Madrid, Cátedra, 1996. Lukács, G. Teoría de la novela, Buenos Aires, Siglo Veinte, 1920. Mainer, J-C, La escritura desatada. El mundo de las novelas, Madrid, Temas de Hoy, 2000. Nabokov, Vladimir, Curso de literatura europea, Barcelona, Ed. B, 1997 (capítols sobre Flaubert, Stevenson, Proust, Kafka i Joyce). Ortega y Gasset, Meditaciones del Quijote e Ideas sobre la novela, Madrid, Revista de Occidente, 1914-1925. Pavel, Thomas, La pensée du roman, Gallimard, Paris, 2003. Ricoeur,P, Tiempo y narración, Madrid, Cristiandad, 1983.85. Riquer, Martí de, i José María Valverde, Historia de la Literatura Universal, 10 vols., Barcelona, Planeta, 1984-1986 (3ª edició). Robert, M, Novela de los orígenes. Orígenes de la novela, Madrid, Taurus, 1972. ________, Lo antiguo y lo nuevo: de Don Quijote a Franz Kafka, Madrid, Trifaldi, 2006. Sarraute, Nathalie, L’ère du soupçon. Essais sur le roman, Gallimard, Paris, 1956. Sullà, Enric (ed.), Teoría de la novela. Antología de textos del siglo XX, Barcelona, Crítica, 1996. Tacca, O., Las voces de la novela, Madrid, Gredos, 1973. Todorov, T, Poétique de la prose, Seuil, Paris, 1971. _______, Teoría de la literatura de los formalistas rusos, Siglo XXI, Madrid, 1970. _______, Introducción a la literatura fantástica, Tiempo Contemporáneo, Buenos Aires, 1972. Viñas Piquer, David, Historia de la crítica literaria, Barcelona, Ariel, 2002. Watts, Ian, The rise of the novel, Penguin, Harmondsworth, 1972. Wellek, René, i Austin Warren, Teoría literaria, Madrid, Gredos, 1993. Williams, Raymond, “Literatura”, dins Marxismo y literatura, Barcelona, Península, 1997. Yates, Alan, Una generació sense novel·la?: la novel·la catalana de 1900 a 1925, Barcelona, Edicions 62, 1984. Zéraffa, M, Novela y sociedad, Buenos Aires, Amorrortu, 1971. SEGON QUADRIMESTRE: Revistes: Caplletra,Caràcters, Els Marges, Serra d'Or, Catalan Review, Revista de Catalunya, L'Avenç i altres Llibres: Àlex Broch, Diccionari de literatura catalana, Gran Enciclopèdia Catalana, 2008 J. Molas-J. Massot i Muntaner, dirs., Diccionari de literatura catalana, Barcelona, Edicions 62, 1979. J. Molas (dir.), Història de la literatura catalana, vols. X i XI, Barcelona, Ariel, 1988. E. Bou, dir., Nou diccionari 62 de la literatura catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000. J. Fuster, Literatura catalana contemporània, Barcelona, Curial, 1972. À. Broch, Literatura catalana dels anys setanta, Barcelona, Edicions 62, 1980. À. Broch, Literatura catalana dels anys vuitanta, Barcelona, Edicions 62, 1991. À. Broch, Forma i idea en la literatura contemporània, Barcelona, Edicions 62, 1993. DD.AA., Literatura catalana actual, dossier de Caplletra, núm. 22 (primavera 1997). G-J Graells / O. Pi de Cabanyes, La generació literària dels setanta, Barcelona, Ed. Pòrtic, 1971. D. Oller, Els tres ordres de figuració a la poesia moderna i algunes consideracions sobre la postmoderna, dinsLa construcció del sentit, Barcelona, Empúries, 1986. J. Orja, Farenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent, Barcelona, La Magrana, 1989. V. Salvador / A. Piquer (eds.), Vint anys de novel·la catalana al País Valencià, València, Editorial 3i4, 1992 DD. AA., La cultura catalana recent (1960-1988), Barcelona, PAM, 1993 DD.AA., Creació literària al País Valencià. Problemes i propostes, AELC, 2000 Marta Nadal, Vint escriptors catalans, Barcelona, PAM, 1997 Dolors Oller, Deu poetes d'ara, Barcelona, MOLC-Ed. 62, 1996 F. Calafat, Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià, 1980-1990, València, Edicions de la Guerra, 1991. DD. AA., 70-80-90, València, 3i4, 1992. Sam Abrams, Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Proa, 2001 Josep Palomero, Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle XX, Alzira, Bromera, 1997 Albert Calls, Rafael Vallbona, Poesia noranta, Barcelona, Oikos-Poesia, 1997 Sam Abrams i Francesco Ardolino, Imparables. Una antologia, Barcelona, Proa 2004 Vicent Simbor, El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra, València-Barcelona, IIFV-PAM, 2005 DD.AA L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB (GELCC) i L’Avenç, 2006 Castellanos, Jordi, “La literatura catalana del segle XX. Un balanç”, L’Avenç, 243, gener 2000, p. 38-42 Corretger, Montserrat, “Crítica literària i societat a la Catalunya contemporània (1922-1939)”, L’Avenç, 238, juliol-agost 1999, pp. 44-46
Complementària

Recomanacions


Altres comentaris
Els alumnes hauran d'assistir a classe havent llegit els textos del dossier corresponents a cada sessió. Es recomana l'assistència a classe, ja que les anàlisis de textos es farà sempre a l'aula i, esporàdicament, es demanarà la participació activa de l'alumnat.

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent