DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) DISSENY, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ DEL CURRÍCULUM Codi 11172002
Ensenyament
Psicopedagogia (2003)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Primer Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
CORNADÓ REBATE, JOSE MARIA
Adreça electrònica josemaria.cornado@urv.cat
Professors/es
CORNADÓ REBATE, JOSE MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
• Presentar els elements bàsics (vocabulari i normativa) al voltant dels quals els centres educatius utilitzen i desenvolupen el currículum establert. Aquesta presentació serà fonamentalment pràctica. • Conèixer els aspectes principals que justifiquen l'adopció d'unes decisions determinades al voltant del disseny curricular així com els diversos elements que incideixen en la seva concreció final a la pràctica educativa. • Introduir els elements bàsics del pensament curricular i analitzar per a comprendre la seva base constructivista i com es reflecteix en la concreció del currículum en la reforma. • Entendre el disseny i desenvolupament dels projectes educatius i curriculars com una estratègia d’innovació en els centre educatius i el seu entorn immediat. • Utilitzar diversos materials i fonts d’informació al voltant del currículum amb una màxima actualització. • Ser capaç de realitzar un disseny i impulsar un pla individual.

Continguts
Tema Subtema
Mòdul introductori. Vocabulari bàsic al Departament d’Educació. Les instruccions d’inici de curs per a les Llars d’Infants, Educació Infantil i Primària i a l’Educació Secundària. La LEC i el currículum.
Mòdul 1.
El currículum a l'educació
El concepte de currículum. Els tipus de currículum. Els components de l'estructura del currículum. El procés de desenvolupament del currículum.
Mòdul 2.
La concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i el currículum escolar.
La concepció constructivista. Les decisions bàsiques de la caracterització del currículum des d’una perspectiva constructivista de l’ensenyament i aprenentatge.
Mòdul 3.
El currículum de les diferents etapes de l'educació a Catalunya
El currículum de l'educació infantil, primària i secundària. El currículum del batxillerat i dels cicles formatius. Semblances i diferències en la concreció de les propostes curriculars de les diferents etapes educatives a Catalunya. Comparativa amb altres sistemes educatius.
Mòdul 4.
La innovació curricular: Els projectes d’innovació curricular
Es considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s'ensenya i en com s'aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l'estímul a pensar i l'esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l'alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l'èxit escolar de tot l'alumnat i promoure l'esforç de tots per aconseguir l'excel•lència educativa.
Mòdul 5.
Programació i gestió de l’aula
La programació com a pla d'acció estratègic a l'aula i el paper del professorat de psicopedagogia. Els Plans Individuals (PI). La gestió de l’aula: Dinamització del grup, organització de l’espai i el temps i gestió de recursos segons el currículum establert.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
 
Sessió Magistral
0 0 0
Seminaris
0 0 0
Treballs
0 0 0
 
Atenció personalitzada
0 0 0
 
Proves mixtes
0 0 0
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Seminaris
Treballs

Atenció personalitzada
 
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Seminaris
Treballs
Descripció

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris
Treballs
Proves mixtes
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

 

BIBLIOGRAFÍA BASICA

 

BASSEDAS, et. al. (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya: BCN: Graó.

 

BOLÍVAR, A. (1999).Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: Síntesis

 

BOLÍVAR, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla.

 

BOLÍVAR, A., DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla.

 

BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

 

BRETHOWER, D. y SMALLEY, K. (2000). La formación basada en los resultados. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.

 

CAMPS, A. et. al. (2000). Recerca i formació en didàctica de la llengua. BCN: Graó.

 

CARRETERO, M. R., PUJOLÀS, P., SERRA, J. (2002). Un altre assessorament per a l'escola. L'assessorament psicopedagògic des d'una perspectiva comunitària. BCN: La Galera

 

CONTRERAS, J. (1990, 1994).Enseñanza, curriculum y profesorado. Madrid: Akal, 2ª ed.

 

CONTRERAS, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.

 

CORONEL J. M. (1997). “El asesor y la deconstrucción organizativa.” en Marcelo, C., López, J. (coords.)(1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. BCN: Ariel educación. Pp. 173-185

 

DEL POZO, P. (1997). Formación de Formadores. Madrid: Pirámide.

 

DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau.

 

DISEÑO... (2000). Diseño de programas formativos. Barcelona: EPISE - Training Club - Gestión 2000.                         

 

DOMINGO, J. y FERNÁNDEZ, M. (1999). Técnicas para el desarrollo personal y formación del profesorado. Bilbao: ICE Deusto. Cuaderno 10.Bilbao

 

ELLIOTT, J. (1999). “La relación entre «comprender» y «desarrollar» el pensamiento de los docentes.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 364-398

 

ESCUDERO, J. M. (ed.) (1999). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis. Col. DOE.

 

ESCUDERO, J. M. i LUIS, A. (edits.). (2006). La formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Octaedro

 

ESSOMBA, M. A.(2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas.Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. BCN:Graó.

 

FERNÁNDEZ CRUZ, M. (1995). Los ciclos vitales de los profesores. Granada: Force-Universidad

 

FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2000). “La mitad del Cielo y tres cuartos de la tierra. En torno a la feminización de la docencia.” Cuadernos de Pedagogía, n. 289, Pp. 85-90.

 

FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2006). Desarrollo Profesional Docente. Granada: Grupo editorial Universitario

 

FERRERES, V. S. (Coord.). (1997). El desarrollo profesional del docente. Evaluación de los Planes Provinciales de Formación. Barcelona: Oikos-tau.

 

FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

 

GAIRÍN, J. (2000). “Cambio de cultura en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao:

ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 73-135)

 

GAN, F. (1999). Manual-guía para la elaboración de planes de formación: modelos y aplicaciones. Ejemplos prácticos:organización industrial y organización de servicios. Barcelona: Díaz de Santos

 

GAZÏEL, H.; WARNET, M. y CANTÓN, I. (2000). La calidad en los centros docentes del siglo XXI. Madrid: La Muralla.

 

GIMENO, J. (2000). La educación obligatoria: Su sentido educativo y social. Madrid: Morata.

 

GUINJOAN, M. y RIERA, J. M. (2000): Instrumentos para la gestión de la formación continua con criterios de la calidad ISO 9000. Barcelona: Díaz de Santos.

 

GUPTA, K. (2000): Guía práctica para evaluar necesidades. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, S.A.

 

HALL, B. (2000). “El desarrollo de valores y las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 27-53)

 

HARGREAVES, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad. Cambian los tiempos, cambia el profesorado. Madrid: Morata.

 

HARGREAVES, A. (2003). Replantear el cambio educativo. Un enfoque renovador. Buenos Aires: Amorrortu

 

HUBERMAN, S. (1999). Cómo se forman los capacitadores. Arte y saberes de su profesión. Buenos Aires: Paidós

 

IMBERNON, F. (1987). La Formació permanent del professorat. Anàlisis dels formadors de formadors. Barcelona: Barcanova.

 

IMBERNON, F. (1994). La Formación y el Desarrollo Profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Col. Biblioteca de Aula. Barcelona: Graó.

 

IRANZO, P. (2001). “Análisis de un proceso de formación para innovar curricularmente en EI y EP ('Enseñar y aprender a escribir con un enfoque constructivista'): percepción de las condiciones en las que se da el trabajo en común de los profesores orientado a la mejora.” A Revista de Profesorado, núm. 4 v.2, pp. 27-38. Granada: UG http://www.ugr.es/~recfpro

 

IRANZO, P. (2005). ‘Experiencias de integración e interculturalidad en Cataluña’ al monogràfic ‘La mejora de la educación en contextos de desventaja’. A Revista de Profesorado, núm. 9 vol. 1 Granada :UG http://www.ugr.es/~recfpro

 

JACKSON, Ph. W. (1968-1996). La vida en las aulas. Madrid: Morata, 4ª ed.

 

LISTON, D. P. y ZEICHNER, K. M. (1996). Formación del profesorado y condiciones sociales de la escolarización. Col. Educación Crítica, Madrid/La Coruña: Morata/Fundación Paideia.

 

MARCELO, C. (1994). Formación del profesorado para el cambio. Barcelona: EUB.(2ª edición).

 

MARCHESI, A. y MARTÍN, E. (1998): Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial

 

MONEREO, C., i SOLÉ, I. (coords.)(1996). Asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

 

MURILLO, F.J. i MUÑOZ-REPISO, M. (coords.) (2002). La mejora de la escuela. Un cambio de mirada. BCN: Octaedro

 

NIETO, J. M. Y BOTÍAS, F. (2000): Los equipos de orientación educativa y psicopedagógica. El asesoramiento a centros escolares desde un análisis institucional. Barcelona: Ariel.

 

SANTOS GUERRA, M. A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Teoría y práctica de la evaluación cualitativa de los centros escolares. Madrid: Akal Universitaria.

 

SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.

 

SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La luz del prisma. Para comprender las organizaciones educativas. Málaga: Aljibe, 2ª edición

 

VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 )

 

ZABALZA, M. A. (1991). Los diarios de clase. Documento para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

 

 

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent