La cultura alimentària i els fenòmens que l’acompanyen constitueixen un àmbit d’estudi privilegiat per comprendre les mutacions socials contemporànies, així com per analitzar la concepció dual de la humanitat, les relacions entre allò social i/o natural o la naturalesa dels vincles entre salut i cultura.
Competències
Codi
A1
Conèixer les diferents teories i debats antropològics.
A3
Analitzar i valorar críticament les aportacions més destacades de la teoria antropològica.
A4
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació social.
A5
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema social particular
B3
Aprendre a aprendre
B5
Resoldre problemes de forma efectiva
B6
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B7
Capacitat crítica davant dels sistemes experts i burocràtics de la modernitat (discursos i pràctiques biomèdics, pedagògics, etc.)
Objectius d'aprenentatge
Objectius
Competències
Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'alimentació
A1 A3
B6
Presentar els principals corrents teòrics
A1
B6
Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holista i comparativa
A3 A5
B3 B5 B6
Explicar els principals temes abordats, insistint en aquells que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani
A4
B6 B7
Abordar les aplicacions de l'antropologia social en el camp de l'alimentació
A5
B6
Continguts
Tema
Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació.
1.1 La alimentació com objecte d’estudi científic.
1.1.1 Alimentació i Ciències Socials o l’autonomia dels aspectes culturals
1.1.2. Alimentació i Ciències Biomèdiques o la prevalència dels fets biològics
1.2. Del camp i de l’objecte.
1.2.1. Antropologia Social i Antropologia de l’Alimentació
1.2.2. Antropologies de l’alimentació
1.2.3. Alguns conceptes operatius
1.3. La complexitat biocultural del fet alimentari.
1.3.1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre naturalesa i cultura
1.3.2.- La gramàtica culinària
2.- Qüestions per a l’antropologia de l’alimentació: principals perspectives teòriques i metodològiques
2.1 Necessitats, rituals i funcions a l’entorn de l’alimentació
2.2 Els menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema
2.3. Bo per menjar, bo per pensar, bo per vendre
2.4. L’alimentació com a problema social
2.5. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i representacions alimentàries
3.- Tendències en l’alimentació contemporània: cap a un nou ordre alimentari?.
3.1.- La globalització alimentària: entre la macdonalizació les cuines “ètniques"
3.2. Les paradoxes de la "modernitat alimentària"
3.3. Migracions, alimentació i salut
3.4. Afluència alimentària, fam i pobresa
4.- La medicalització de l'alimentació
4.1. Menjar poc, menjar molt, no menjar: la construcció de la normalitat dietètica
4.2. Decalatge entre recomendacions i pràctiques alimentàries
4.2. Alimentació, cos i cultura: a propòsit dels TCA
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat
Introducció al curs: organització i programació docent
Seminaris
Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals: presentació dels debats més rellevants
Treballs
Realització de treballs teòrics i preguntes curtes sobre les unitats temàtiques
Sessió Magistral
Presentació unitats temàtiques
Atenció personalitzada
Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment de treball teòric i pràctic. Es recomana fer sessions de tutories personalitzades per presentar les propostes de treball i discutir-les durant el calendari lectiu de l'assignatura.
Avaluació
Descripció
Pes
Seminaris
Síntesis dels debats
20
Treballs
4 Preguntes breus per avaluar comprensió lectures obligatòries de cada unitat temàtica
Desenvolupament d'un treball teòric i/o pràctic
40
40
Altres
Per poder seguir l'avaluació continuada, cal assisitir a classe. Amb una justificació prèvia a l'inici de curs, es pot valorar fer una avaluació alternativa.
Altres comentaris i segona convocatòria
L'assistència a classe té caràcter obligatori (75% de les classes presencials)
Fonts d'informació
Bàsica
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
ATKINS,
P. ; BOWLER, I.: Food in Society. Economy,
culture, geography. Londres, Arnold, 2001.
BEARDSWORTH, A. ; KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to
the study of food and society, Routledge, Londres, 1997.
BELL, D. y VALENTINE,
G.: Consuming geographies: we are where we eat, Londres, Routledge, 1997.
CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997.
CANESQUI, A.M. (org.) Antropologia
e Nutriçao: un diálogo possível, Rio de Janeiro: Fiocruz, 2005.
CONTRERAS, J. (comp): Alimentación
y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de
Barcelona, 1995.
CONTRERAS, J. ; GRACIA, M.: Alimentación
y cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel, 2005
COUNIHAN,
C y VAN ESTERIK, P.: Food and cultures. A
reader, Londres, Routledge, 1997.
DIAZ, C (coord.) ¿Cómo
comemos?. Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Editorial Fundamentos, Madrid, 2005.
FIELDHOUSE, P. Food and nutrition. Customs and culture. Lonres:
Chapman Hall, 1996
FISCHLER, C. Y MASSON, E. Manger. Français, Européens et Américains face à
l’Alimentation. París, Odeile Jacob, 2008
ü La Gran Bouffe (1973,
Marco Ferreri, 125 minutos)
ü El festín de Babette (1987, Dinamarca, Karen Blixen, 109 minutos)
ü El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante (1990, 158 min, Peter Greenaway)
ü Como agua para chocolate (1992, Alfonso Arau, 116 minutos)
ü Comer, beber, amar (1994, Ang Lee, 123 minutos)
ü El banquete de boda (1996, Ang Lee, 104 minutos)
ü El Balneario de Battle Creek (1996, Alan
Parker, 119 minutos)
ü
American Cuisine (1998, 92min, Jean-Yves Pitoun)
ü Chocolat (2000, Lasse
Hallström, 121 minutos)
ü
Deliciosa Marta (2000, 109 minutos, Sandra
Nettelbeck)
ü
Vatel (2000, Roland Joffé, 106 minutos)
ü
Tortilla Soup (2001, Maria Ripoll, 100
minutos)
ü
Sin Reservas (2007, Scott
Hicks, 105 minutos)
ü Informativos
TV·3 (Especial Vacas Locas, Trastornos comportamientos alimentarios)
ü Lisa la
vegetariana (1995, episodio de Los Simpsons, 25 minutos). Una visión divertida
del debate vegetariano.
ü
El hambre en
África 1990 (BBC). La feminización de
la pobreza
ü Informativos
TVE: Somos Lo que comemos, 2002 (50 minutos). La industrialización del
sistema alimentario en España.
ü
KARAKIA (serie TVC-33). Grups immigrants i cuines
ètniques a Catalunya
ü
“A Taula”,
Un món estrany (TV3)
ü
Millenium (2004): Somos lo que comemos…
ü
Super Size Me (2004, Morgan Spurlock, 98 minutos)
ü La pesadilla de Darwin (2004, Hubert Sauper, 107
minutos
ü
¿Sabemos lo que comemos?, Programa TV-1,
2007
ü Cómo
cocinar de tu vida, (2008 Doris Dörrie, 1.34 min.) (cocinero y sacerdote zen)
REVISTES DE REFERÈNCIA
ü Appetite
ü Autrement
ü
Anthropology of food. Ic@f Webjournal,
hptt://www.icafood.org/AOF-webjour
ü British Food
Journal
ü Cahiers de
l'OCHA
ü Cahiers de
Nutrition et Diététique
ü
Digest: an Interdisciplinary Study of Food and
Foodways
ü Ecology of Food and
Nutrition
ü Estudis d'Història
Agraria
ü Food and Foodways
ü Food , culture and
Society
ü Food Policy
ü Gastronomia
ü
International Journal of Sociologyof Agriculture
and Food
ü Journal of Food and
Society
ü Journal of
Interdisciplanary Food History
ü Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros(Agricultura y
Sociedad)
Complementària
Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent