Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
|
Professionalitzador |
|
AP1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
|
AP2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
|
AP3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
|
AP4 |
Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. |
|
AP5 |
Adquisició d'un coneixement prou aprofondit sobre els principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans a un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret. |
|
AP6 |
Adquisició d'un coneixement aprofondit en tots els grans temes, corrents i debats en que ha participat l'antropologia urbana fins a l'actualitat, per tal de tenir una idea precisa d'allò que l'antropòleg urbà pot aportar i oferir en un projecte de rereca aplicat, en una consultoria o un disseny d'intervenció social. |
|
AP7 |
Adquisició d'una significativa experiència pràctica en projectes d'etnografia urbana, així com en el disseny de projectes d'abast multidisciplinar on s'ha de saber ubicar el rol de l'antropòleg urbà, p. Ex., en l'articulació de tècniques de recollida i anàlisi de dades empíriques de tipus qualitatiu i quantitatiu. |
|
AP10 |
Adquisició de la suficient experiència de treball de camp (en el doble sentit de saber estar i saber analitzar) com per a ser mereixedor d'una titulació que dona entrada a l'alumne al camp professional. |
|
Recerca |
|
AR1 |
Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació urbana, a partir de la consideració dels tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques urbanes: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals. |
|
AR2 |
Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema urbà particular i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre les possibles solucions. |
|
AR3 |
Domini de la literatura en matèria d'estudis urbans més destacada (no tan sols de l'àmbit específic de l'antropologia, sinó de les altres ciències socials), així com la capacitat per a localitzar la documentació necessària per a documentar un treball de recerca en antropologia urbana. |
|
AR4 |
Adquisició de la suficient experiència pràctica en projectes de recerca dins l'àmbit urbà, com per estar en condicions d'una incorporació immediata a un equip de recerca disciplinar o multidisciplinar. |
|
AR6 |
Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació urbana, mediació social i resolució de conflictes urbans en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret |
|
AR7 |
Adquirir l'experiència suficient (teòricopràctica) per a saber fer un bon disseny de recerca en antropologia urbana o en el disseny d'una recerca multidisciplinar. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Comú |
|
BC4 |
Resoldre problemes de manera efectiva. |
|
BC5 |
Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a l’àrea específica de coneixement. |
|
BC6 |
Actuar amb un esperit crític i responsable. |
|
BC17 |
Capacitat de valorar i participar en el treball de grups i organitzacions. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Comú |
|
CC3 |
Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau |
|
CC5 |
Gestió del temps per al desenvolupament acadèmic i professional |
Objectius |
Competències |
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura |
AP1 AP2 AP4 AP10 AR1 AR2 AR3 AR4
|
BC4 BC5
|
CC3 CC5
|
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic |
AP6 AP7 AR4 AR7
|
BC4 BC5
|
CC3 CC5
|
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina |
AP3 AP5 AP6 AR3 AR6
|
BC6 BC17
|
CC3
|
Tema |
Subtema |
1. Els sistemes de protecció social i les polítiques de benestar. |
-Antropologia i polítiques públiques. Actors, activitats i influències en les decisions polítiques, en la seva aplicació i resultats.
-Els sistemes de protecció social. Els models d'Estat del Benestar. L'EB mediterrani.
-Estructura social i desigualtats socials. Exclusió social i vulnerabilitat.
-Principis d'actuació i reptes actuals |
2. Accés a l’habitatge i polítiques urbanístiques. Guetos o barreja social |
- Les dificultats d'accés a l'habitatge. Els problemes dels joves. Els problemes de les persones immigrades.
- Les polítiques d'habitatge. La llei catalana de Dret d’accés a l’habitatge
- Les polítiques de vertebració territorial versus la segregació
- Ciutat, espai públic i ciutadania.
- Els plans comunitaris i els plans integrals de barris. La llei de barris de Catalunya.
|
3. Les polítiques educatives |
- Infància i educació
- La infància i les noves migracions. Escola inclusiva?
- Respostes socials i polítiques públiques. Les polítiques d’infància i de família. Les polítiques educatives
|
4. Les polítiques d'igualtat |
- Les desigualtats entre dones i homes. Respostes socials i polítiques públiques
- Gènere, ciutat i benestar ciutadà
- Les polítiques d’usos i gestió dels temps
- Seguretat, violencia i polítiques públiques. La dimensió de gènere
|
5. Debat. La prohibició del burka i del niqab. Normatives preventives? Quines són les necessitats; quins ens efectes? |
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
|
Sessió Magistral |
|
10 |
20 |
30 |
Presentacions / exposicions |
|
6 |
6 |
12 |
Treballs |
|
2 |
2 |
4 |
Resolució de problemes, exercicis |
|
12 |
12 |
24 |
|
Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball. |
Sessió Magistral |
Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor. |
Presentacions / exposicions |
Presentacions de grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
Treballs |
El Treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l'alumne sobre una temàtica específica. |
Resolució de problemes, exercicis |
Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l'aula. |
|
Treballs |
Atenció personalitzada |
Presentacions / exposicions |
Resolució de problemes, exercicis |
Sessió Magistral |
|
Descripció |
L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs. |
|
|
Descripció |
Pes |
Sessió Magistral |
S'avaluarà mitjançant l'elaboració d'un assaig, amb base etnogràfica, en la qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològics del curs.
|
40% |
Presentacions / exposicions |
Avaluació dels diferents treballs realitzats |
15% |
Treballs |
Redacció d'un assaig del curs |
30% |
Resolució de problemes, exercicis |
Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs |
15% |
Altres |
L'assistència acreditada a una conferència sobre la temàtica de l'assignatura, si es produeix, suposarà un 10% del total de la qualificació |
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
L'assistència acreditada a una conferència sobre la temàtica de l'assignatura, si es produeix, suposarà un 10% del total de la qualificació |
Bàsica |
|
Adelantado, J. i Noguera, J. (2007), Cambios en el Estado de bienestar. Barcelona. Icaria-UAB
Borja, J. (2003), La ciudad conquistada, Madrid. Alianza, pp. 163-267
Brullet, C. (dir) (2002), Polítiques d’infància i família a escala local a vint-i-dos ciutats europees. Barcelona. CIMu. Diputació de Barcelona.
Castiñeira, A. (coord.) (2003), Llibre blanc del tercer sector civico-social. Barcelona. Generalitat de Catalunya
Comas d’Argemir, D. (2002), “Antropologia social i política. El paper orientador de l’antropologia en la intervenció social”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 21: 8-19. Barcelona.
Comas d’Argemir, D. (en premsa), “Noves famílies i polítiques públiques. La situació a Catalunya”, Revista d’Etnologia de Catalunya
Flaquer, Ll. (2002), “Family Change and Child Poverty in Comparative Perspective”. Wellchi Working Papers Series núm. 1/2007. Barcelona. Children’s Well-being International Documentation Center. www.ciimu.org/webs/wellchi/publications.htm
Fundació Jaume Bofill (2005), Estructura social i desigualtats a Catalunya. Vol. I. Classes socials, educació, treball i usos del temps. Vol. II. Pobresa, salut, joventut, habitatge i llengua. Barcelona. Fundació Jaume Bofill
Generalitat de Catalunya (2003), IV Pla d’Actuació Social 2003-2006. Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Giménez, C. (2003), Qué es la inmigración. ¿Problema u oportunidad? ¿Cómo lograr la integración de los inmigrantes? ¿Multiculturalismo o interculturalidad? Madrid. Integral.
Gomà, R. i Subirats, J. (coords.) (2001), Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Vol. I. Autonomia i benestar. Vol. II. Coneixement, sostenibilitat i territori. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona
Gómez-Granell, C., Garcia, M., Ripoll-Millet, A. I Pachón, C. (coords.), Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona. Ariel
Juliano, D. (2002), La prostitución: el espejo oscuro. Barcelona. Icaria.
Lagrange, H. (2006), L’épreuve des inégalités. Paris. PUF
Lewis, J. (ed.) (2006), Children, Changing Families and Welfare States. Cheltenham. Edward Elgar
Manual sobre integració per a responsables de l’elaboració de polítiques i professionals. Comunitats Europees 2004. Barcelona. Representació de la Comissió Europea a Barcelona. http://europa.eu.int/comm/justice_home
Navarro, V. (coord.) (2003), L’estat del benestar a Catalunya. Barcelona. Diputació de Barcelona.
Petonnet, C. (2002), On est tous dans le brouillard. Paris. Éditions du CTHS.
Roigé, X. (2006), Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona. Icaria.
Sarasa, S. (2003), Una propuesta de servicios comunitarios de atención a personas mayores, Madrid. Fundación Alternativas. Documento de trabajo núm 15/2003. www.fundacionalternativas.com/laboratorio
Sasson, A.S. (eds.), Las mujeres y el Estado. Los límites cambiantes de lo público y lo privado. Madrid. Vindicación Feminista.
Shore, C. i Wright, S. (eds.), (1997), Anthropology of Policy. Critical perspectives on governance and power. London. Routledge
Singly, F. de (2004), Enfants, adultes. Vers une égalité de statut? Paris. Éditions Universalis
Zamanillo, T. (1996), “Bienestar y trabajo social. Anàlisis de sus relaciones”, a Béjar, R. i Tortosa, R. (eds.), Pros y contras del estado del bienestar. Madrid. Tecnos, pp. 337-365.
Zapata-Barrero, R. (2004), Inmigración, innovación política y cultura de acomodación en España. Barcelona. CIDOB
|
Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|