DATOS IDENTIFICATIVOS 2010_11
Asignatura (*) CONSTRUCCIÓ DE DISCURSOS PERSUASIUS Código 12725104
Titulación
Comunic. Política, Instit. i Corpor. en Entorns de Crisi i de Risc (2010)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
3 Obligatòria Primer Únic anual
Impartición
Departamento Estudis de Comunicació
Coordinador/a
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Correo-e arantxa.capdevila@urv.cat
Profesores/as
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Web
Descripción general e información relevante

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comú
  AC1 Conèixer els conceptes teòrics i metodològics relacionats amb la comunicació estratègica per a partits polítics, empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc, tant per a la seva aplicació professional com de recerca
  AC2 Identificar, analitzar i interpretar els processos i els fenòmens informatius i comunicatius de partits polítics, empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc
  Professionalitzador
  AP1 Crear i desenvolupar missatges de caràcter persuasiu que siguin eficaços, correctes i atractius per als diferents tipus d'empreses, institucions, organitzacions o partits polítics, així com dominar els conceptes i les tècniques de planificació estratègica de comunicació en entorns canviants
  Recerca
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comú
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
  BC6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Objectius d'aprenentatge
Objetivos Competencias
Reflexionar sobre els components estratègics dels discursos polítics, institucionals i de les organitzacions. AC1
BC3
CC3
Estudiar l'estructura dels discursos persuasius. AC2
CC3
Construir discursos persuasius adaptats a situacions comunicatives concretes. AP1
BC4
BC5
BC6
CC4
Analitzar discursos persuasius dels àmbits de la comunicació institucional, pollítica i corporativa. AP1
BC6
CC4

Continguts
tema Subtema
Tema 1. Conceptualització teòrica del discurs persuasiu. 1.1. Comunicació estratègica. La clau persuasiva.
1.2. Definició retòrica del discurs.
1.3. El fet retóric i el text retòric.
Tema 2. El discurs persuasiu com a estratègia. 2.1. Les etapes en la construcció/anàlisi dels discursos.
2.2. Intellectio: La valoració pragmàtica de la situacióncomunicativa.
2.3. Inventio: La base argumentativa del discurs.
2.4. Dispositio: L'estructura del discurs.
2.5. Elocutio: Els elements textuals.
2.6. Actio: La posada en escena del discurs.
Tema 3. Construcció i anàlisi dels discursos persuasius. 3.1. Categorias de generació/anàlisi dels discursos.
3.2. Graella d'anàlisi.
3.3. Exemples d'anàlisi i de construcció de discursos.
Tema 4. Realización/evaluación de casos prácticos.

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
19 0 19
Debats
5 8 13
Presentacions / exposicions
5 5 10
Treballs
5 7 12
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de desenvolupament
0 18 18
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Presentació del curs.
Explicació de les dinàmiques de treball: debats en grup, presentacions i discusions i treball individual.
Sessió Magistral Exposició dels principals conceptes relacionats amb la comunicació estratègica. En concret, les explicacions se centaran en els discursos polítics, institucionals i corporatius.
Debats Discusió en grup de conceptes clau relacionats amb els continguts teòrics a partir de lectures recomanades per la professora.
Presentacions / exposicions Presentacióo a l'aula de les conclusions a les quals s'ha arribat en les sessions de debat.
Treballs Realització de discursos adaptats a situacions proposades per la professora

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Debats
descripción
Horari d'atenció: Dilluns de 16:00 a 17:00 hores. També pot demanar-se cites personaliizades. Tutories no presencials a través del correu electrònic.

Avaluació
  descripción Peso
Debats A partir d'unes lectures indicades per la professora, els i les alumnes hauran de debatre sobre conceptes bàsics del curs. 15%
Presentacions / exposicions Exposició a classe de les conclusions assolides en les sessions de debat. Discussió entre grups. 30%
Treballs A partir de situacions comunicatives concretes proposades per la professora, caldrà realitzar discursos persuasius 15%
Proves de desenvolupament LLiurament de dos treballs individuals (20% de la nota cadascú).
40%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fonts d'informació

Bàsica

ALBALADEJO MAYORDOMO, A. (1993a): La retórica. Madrid: Síntesis, [1989].

- (1993b): “Algunos aspectos pragmáticos del sistema retórico”. En RODRÍGUEZ PEQUEÑO, M. (Comp.): Teoría de la literatura. Investigaciones actuales. Valladolid: Universidad de Valladolid. Páginas 47-61.

- (1998a): “Textualidad y comunicación: perspectiva y renovación del sistema retórico (La retórica recepta como base de la retórica moderna). En RUIZ CASTELLANOS, A.; VIÑEZ SÁNCHEZ, J.; SAEZ DURAND, J. (Coord.) (1998). Cádiz: Universidad de Cádiz. Páginas 3-14.

- (1998b): Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa. Alicante: Universidad de Alicante. [1986]

- (2009): "El sistema de la retórica". En Ferreira, i.; Gómez Cervantes, M. M. (Org.): Retórica e mediatizaçao. Covilha: Libros Labcom, pp. 5-28.

ALBALADEJO, T.; CHICO RICO, F. (1998): “La intellectio en la serie de las operaciones retóricas no constituyentes de discurso”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 339-352.

ARDUINI. S. (1993): “La figura retórica como universal antropológico de la expresión”. En Castilla. Revista de estudios literarios. Páginas 7-18.

- (1998): “El estatuto de la figura en la retórica contemporánea”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 353-371.

- (1999): “Sociosemiótica de la metáfora”. En DIEZ DE REVENGA, P.; JIMÉNEZ CANO, J.M. (eds.) (1999): Estudios de sociolingïística II. Sincronía y diacronía. Murcia: Universidad de Murcia. Páginas 53-60.

- (2000): Prolegómenos a una teoría general de las figuras. Murcia: Universidad de Murcia.

ARISTÓTELES (1985): La retórica. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.

BRETON, P. (1995): (1996): L’argumentation dans la communication. París: Editions la Découverte.

BRETON, P., GAUTHIER, G. (2000): Histoire des théories de l’argumentation. París: Editions La Découverte.

CAPDEVILA, A. (2004): El discurso persuasivo. Barcelona: Aldea Global.

CATTANI, A. (2003): Los usos de la retórica. Madrid: Alanza Ensayo.

CHICO RICO, F. (1988): Pragmática y construcción literaria. Discurso retórico y discurso narrativo. Alicante: Universidad de Alicante.

- (1989): “La intellectio. Notas sobre una sexta operación retórica”. En Castilla. Revista de estudios literarios. Páginas 47-55.

DECLERCQ, G. (1993): L’art d’argumenter. Structures rhétoriques et litteraires. Bruxeles: Editions Universitaires.

DEL RÍO, E.; CABALLERO, J.; ALBALADEJO, T. (1998): Quintiliano y la formación del orador político. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos.

ECO, U. (1992): Los límites de la interpretación. Barcelona: Lumen. [1990]

- (1993): Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen. [1979]

- (1996): Seis paseos por los bosques narrativos. Barcelona: Lumen. [1994]

- (2000): Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen. [1976]

GARCÍA NOBLEJAS, J.J. (1996): Comunicación y mundos posibles. Pamplona: Eunsa.

GAUDREAULT, A.; JOST, F. (1995): El relato cinematográfico. Cine y narratología. Barcelona: Paidos. [1990]

GÓMEZ ALONSO, J. C. (1994): “Influencia de memoria y actio en la construcción del discurso retórico”. En The Journal of Rhetorical Studies/Le Revue Canadienne d’Études Rhétoriques, nº 8. Páginas 9-15.

GÓMEZ CERVANTES, M. M. (2006): Propuestas para la nueva retórica empresarial. La programación neurolingüística y la metodología del problem solving. Tonos Digital, 12. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/viewArticle/61

- (2007): "La presencia de los géneros retóricos en la realidad comunicativa de la empresa". Tonos Digital, 13. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/viewArticle/112

GOODMAN, N. (1990): Maneras de hacer mundos. Madrid: Visor. [1978]

GRUPO m (1987): Retórica general. Barcelona: Paidos. [1982]

- (1993): Tratado del signo visual. Madrid: Cátedra. [1992]

HERNÁNDEZ GUERRERO, J.A. (1998a): “Hacia un planteamiento pragmático de los procedimientos retóricos”. En Teoría/Crítica, nº 5. Alicante: Universidad de Alicante. Páginas 403-425.

- (1988b): “De la actio de Quintiliano a la imagen pública”. En ALBALADEJO, T.; DEL RÍO, E.; CABALLERO, J. (1998): Quintiliano: Historia y actualidad de la retórica. Vol. II. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 87-100.

HOOGAERT, C. (1995): “Perelman et Toulmin. Pour une rhétorique neo-dialèctique. A Hermès, 15. París: CNRS. Pàgines 155-171.

LAKOFF, G.; JOHNSON, M. (1998): Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra. [1980]

LAUSBERG, H. (1990): Manual de retórica literaria. Madrid: Gredos. 3 vol. [1967]

LE GUERN, M. (1981): “Metaphore et argumentation”. En DD. AA. (1981): L’argumentation. Lyon: Presses Universitaires du Lyon. Páginas 65-74.

- (1990): La metáfora y la metonimia. Madrid: Cátedra. [1973]

LO CASCIO, G. (1998): Gramática de la argumentación. Madrid: Alianza.

LÓPEZ EIRE, A. (2000): Esencia y objeto de la retórica. Salamanca: Universidad de Salamanca.

MARIMON LLORCA, C. (1998): “La especificidad pragmática de la pronuntiatio y su incidencia en la construcción del discurso retórico”. En ALBALADEJO, T.; DEL RÍO, E.; CABALLERO, J. (1998): Quintiliano: Historia y actualidad de la retórica. Vol. II. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. Páginas 645-658.

MARZOCCHI, C. A. (1998): Interpretare il discorso argumentativo. Teoria, aspetti e problemi. Trieste: Universidad de Trieste.

PERELMAN, Ch. (1997): El imperio retórico. Retórica y argumentación. Santa Fe de Bogotá: Norma. L’empire rhétorique. Rhétorique et argumentation. París: Libraire Filosofique J. Vrin. [1977]

PERELMAN, Ch,; OLBRECHTS-TYTECA, L. (1994): Tratado de la argumentación. La Nueva Retórica. Madrid: Gredos. [1958].

PERICOT, J. (1987): Servirse de la imagen. Un análisis pragmático de la imagen. Barcelona: Ariel.

- (1997): “Transitar por los mundos posibles”. En Temes de Disseny, 14. Barcelona: Elisava. Páginas

- (2002): Mostrar para decir. La imagen en contexto. Barcelona: Aldea Global.

PUJANTE, D. (2003): Manual de retórica. Madrid: Castalia Universidad.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.