DATOS IDENTIFICATIVOS 2010_11
Asignatura (*) ÚLTIMES TENDÈNCIES EN COMUNICACIÓ POLÍTICA, INSTITUCIONAL I CORPORATIVA Código 12725110
Titulación
Comunic. Política, Instit. i Corpor. en Entorns de Crisi i de Risc (2010)
 Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
3 Obligatòria Primer Únic anual
Modalidad y lengua de impartición Ver grupos de trabajo
Departamento Estudis de Comunicació
Coordinador/a
BATISTA VILADRICH, ANTONI MARIA CLARET
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
 Correo-e antonibatista@urv.cat
arantxa.capdevila@urv.cat
Profesores/as
BATISTA VILADRICH, ANTONI MARIA CLARET
CAPDEVILA GÓMEZ, ARANZAZU MARIA
Web
Descripción general e información relevante

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comú
  AC2 Identificar, analitzar i interpretar els processos i els fenòmens informatius i comunicatius de partits polítics, empreses, institucions i organitzacions en la societat del risc
  AC4 Diagnosticar i intervenir en les problemàtiques de la comunicació de risc i de crisi i dominar els processos, les tècniques i els instruments per a la seva anàlisi, gestió i avaluació en les organitzacions, empreses i institucions
  Professionalitzador
  Recerca
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comú
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objetivos Competencias
Reflexionar sobre les respostes comunicatives del sistema polític i de les institucions públiques ensituacions de crisi. AC2
Conèxier casos específics de comunicació política i institucional davant situacions de crisi. AC2
Valorar les respuestes comunicatives de partits politics e institucions públiques davant situacions de crisi concretes. AC4
Participar en la preparació de materials i en la realització de les conferencies de polítics i de representants d'institucions públiques. BC3
 CC3

Continguts
tema Subtema
Tema 1. La comunicació de les institucions públiques en situacions de crisi. 1.1. Planteajaments teòrics:
1.1.1. Els atemptats terroristes.
1.1.2. Crisis econòmiques.
1.1.3. Crisi i remodelacions del Govern.
1.1.4. Escándals en les instituciones.
1.1.5. Corrupció.
1.1.6. Catàstrofes naturals (incendis, nevades, etcétera) i accidents.

1.2. Casos práctics.
Tema 2. La comunicació dels partits polítics en situacions de crisi. 2.1. Plantejaments teòrics:
2.1.1. La gestió de la campanya electoral.
2.1.2. Crisis internes del partit.
2.1.3. Els escàndals polítics.

2.2. Casos pràctics

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
8 8 16
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
12 36 48
Debats
6 0 6
 
Atenció personalitzada
3 0 3
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Explicació dels paràmetres teòrics i pràctics bàsics del curs.
Presentació del treball que realitzaran els i les alumnes.
Sessió Magistral Explicació dels principals conceptes teòrics relacionats amb els temas que es desenvolupen durant el curs.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Presentació, per part de diversos experts de reconegut prestigi de casos específics de la comunicació política i institucional en situacions de crisi.
Els alumnes hauran de preparar els temas dels que parlaran els experts així com, les seves intervencions després de les conferències.
Debats Preparació de qüestions de debat al fil de les conferències dels experts

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
descripción
Horaris d'atenció: Dijous de 15:00 a 17:00

Avaluació
  descripción Peso
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Preparació mitjançant lectures de bibliografia específica d'una de les conferències que es realitzaran al llarg del curso. Presentació del tema i del conferenciant.
El tema es decidirà amb la col·laboració dels professors a principi de curso. 		50 %
Debats Preparació i realització de preguntes als experts. 25 %
Otros

Assistència i intervenció en les conferències que no es preparin específicament.

 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fonts d'informació

Bàsica

A) Bibliografia sobre Comunicació Política en general

AIRA, T.; CURTO, V.; ROM, J.: Comuniació política i d’institucions públiques. Barcelona: Editorial UOC, 2009.

BERROCAL, S. (coord.): Comunicación política en televisión y nuevos medios. Barcelona: Ariel Comunicación, 2003.

CANEL, M.J.: Comunicación política. Técnicas y estrategias para la sociedad de la información. Madrid: Tecnos, 1999.

MAAREK, P. J.: Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política. Barcelona: Paidos, 2009.

MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J.I. (Dr.): Comuniación política. Madrid: Universitas, 1995.

B) Bibliografia sobre campanyes electorals i persuasió

AIRA, T.: Màrqueting polític: L’art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube. Barcelona. Trípodos, 2008.

AIRA, T.: Això no és Amèrica. Claus de l’estratègia electoral. Barcelona: Niberta, 2009.

MAAREK, P.J.: Markéting político y comunicación. Barcelona: Paidos, 1997.

MARTÍN, L.: Márketing político, Arte y ciencia de la persuasión en democracia. Barcelona: Paidos, 2002.

MUÑOZ-ALONSO, A.; ROSPIR, J.I.: Democracia mediática y campañas electorales. Barcelona: Ariel Comunicación, 1999.

OROSA, J. J.: El marketing de los partidos políticos. La lucha por el poder. Barcelona: Erasmus Ediciones, 2009.

PERICOT, J.; CAPDEVILA, A.: “La evolución del discurso persuasivo electoral en televisión”. Formats 3, 2001.

PERICOT, J., CAPDEVILA, A.: L’espectre del tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2006 . Girona: Documenta, 2009.

C) Bibliografia sobre comunicació governamental

CANEL, M. J.: Comunicación de las instituciones públicas. Madrid: Técnos, 2007.

IZURIETA, R.; PERINA, R.; ARTERTON, C.: Estrategias de comunicación para gobiernos. Buenos Aires: La Crujía Ediciones, 2002.

MORA, J.J.: Diez ensayos de comunicación institucional. Pamplona: EUNSA, 2009.

MESSAGER, M.; MARCEAU, L.: La communication publique en practique. París: Les Éditions d'organisation, 1995.

VV.AA.: La publicidad en la administración española. Madrid: Asociación española de agencias de publicidad, 1991.

D) Bibliogradia sobre escàndol polític

ARROYO, L. (1997): “Fabulas y fabuladores. El escándalo político como fenómeno en los medios de comunicación”. En LAPORTA, F.; ÁLVAREZ, S. (eds.): La corrupción política. Madrid: Alianza, pp. 335-358.

CANEL, M. J.; SANDERS, K. (2005): "El poder de los medios en los escándalos políticos: la fuerza simbólica de la notícia icono". Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, 32, pp. 163-178.

CANEL, M. J. (2009): “El impacto de los sucesos imprevistos en la imagen pública de los gobiernos españoles”. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, 38, pp. 219-236.

JIMENEZ, F. (2004): “The Politics of Scandal in Spain: Morality Plays, Social Trust, and the Batttle for Public Opinion”. American Behavioral Scientist, 47, pp. 1099-1121

PUGLISI, R.: SNYDER, J. (2008): "Media Coverage of Political Scandal". NBER Working Paper. Nº. 14598, pp. 1-40.

THOMPSON, J. B. (2001): El escándalo político. Poder y visibilidad en la era de los medios de comunicaión. Barcelona: Paidos.

TUMBER, H.; WAISBORD, S. (2004): “Introduction: Political Scandal and Media Across Democracies, Volumen I”. American Behavioral Scientist, 47, pp. 1031-1039.

TUMBER, H.; WAISBORD, S. (2004): “Introduction: Political Scandal and Media Across Democracies, Volumen II”. American Behavioral Scientist, 47, pp. 1143-1152.

Complementària

Recomanacions
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.