| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A2 | Exploració física general i per sistemes, apropiada a l’edat del pacient, al sexe, a l’estat mental i físic, d’una manera completa i sistemàtica | |
| A41 | Els coneixements bàsics | |
| A42 | L’estructura i la funció de l’organisme humà en estat de salut i de cadascun del seus òrgans i aparells | |
| A43 | El cicle de la vida | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B7 | Metodologia científica i de recerca | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Prendre i valorar les constants vitals (freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, tensió arterial i temperatura) Valorar el nivell de consciència Valorar la presència de simptomatologia vegetativa Explorar el camp visual Explorar els parells cranials Explorar la força i el to musculars Identificar el signe de Romberg Explorar el cerebel | |
| A41 |
Conèixer l’estructura de les biomolècules per entendre les propietats determinants de la seva funció biològica en el context cel•lular i de l’organisme Conèixer les estructures i les funcions bàsiques de les cèl•lules de l’organisme humà, amb l’aplicació dels conceptes i el llenguatge bioquímics Aprendre a utilitzar l’enfocament bioquímic en l’estudi de les funcions cel•lulars i de l’organisme Conèixer les bases teòriques i pràctiques de les tècniques bioquímiques aplicades a la investigació i la mesura de les funcions cel•lulars. Conèixer les bases moleculars de la malaltia Conèixer les bases genètiques que li permetin comprendre la fisiopatologia | |
| A42 |
Conèixer i descriure les funcions normals dels diversos sistemes i aparells de l’organisme, en els diversos nivells d’organització (des de l’organisme intacte fins als nivells cel•lular, subcel•lular i molecular) Conèixer els mecanismes homeostàtics i de regulació dels diversos sistemes i aparells Conèixer les bases teòriques i l’aplicació dels diversos mètodes d’exploració funcional del sistemes i dels aparells. | |
| A43 |
Ha de conèixer con afecten en l’estructura i la funció normal els diferents estats de la vida: fetus, neonats, infants, adolescència, adults, vellesa i mort. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B7 |
Reconèixer la necessitat de la recerca per a la progressió del coneixement Conèixer la relació entre recerca bàsica i recerca clínica Conèixer la metodologia científica Conèixer els procediments bàsics d’un laboratori de recerca | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA. COMUNICACIÓ I INTEGRACIÓ | TEMA 1. Introducció a la fisiologia general. Organització funcional del cos humà. Compartiments funcionals del cos. Integració dels processos de membrana. Homeòstasi. TEMA 2. Coordinació de les funcions del cos humà en base a la comunicació entre cèl•lules. Vies de senyals i la seva modulació. Sistemes de control: respostes i bucles de retroalimentació. Ritmes circadians. |
| CAPÍTOL II. EXCITABILITAT I ELECTROFISIOLOGIA CEL•LULAR | TEMA 3. Fisiologia general de las cèl•lules excitables. Potencial d’acció. Període refractari. Conducció continua i saltatoria. Conducció antidromica. Propietats i reaccions de l’impuls nerviós enfront a paràmetres de variabilitat. Conducció en els diferents tipus de fibres nervioses. TEMA 4. Transmisió sinàptica. Sinapsis elèctrica i química. Característiques i implicacions funcionals. Sinapsis química. Neurotransmisors i neuromoduladors. Potencials postsinàptics. Sumació temporal i espacial. Fenòmens de facilitació i inhibició. Circuits neuronals. |
| CAPÍTOL III. FISIOLOGIA GENERAL DEL MÚSCUL | TEMA 5. Funcions genèriques dels ossos, dels músculs i de les articulacions. Tipus d'ossos. Grans sistemes musculars. Mecànica elemental del moviment humà. Tipus de fibres musculars. TEMA 6. Fonaments de la contracció muscular. Proteïnes contràctils. Sistema de la Troponina. El calci com a regulador de la contracció muscular. Dipòsits de calci a les cèl•lules de les fibres musculars. Calci i aportació energètica als diferents tipus de fibres musculars. TEMA 7. Homeòstasi mineral. El moviment humà com a triple conseqüència de la fisiologia del calci. Parathormona, vitamina D i calcitonina. Síntesi, secreció i accions. Homeòstasi mineral a d'altres espècies. TEMA 8. Teixit esquelètic. Formes dels dipòsits de calci esquelètic. Remodelació òssia. Efectes de les hormones de la homeòstasi mineral sobre les diferents poblacions de cèl•lules esquelètiques. Efectes d'esteroides sexuals i d'altres reguladors. TEMA 9. Les funcions dels teixits cartilaginós, esquelètic i musculars en les successives etapes de la vida humana. Edat i mineralització. Desmineralització en edats avançades. Prevenció de les disfuncions de l'aparell locomotor en edats avançades. TEMA 10. Evolució biològica i aparell locomotor. Conjunt de característiques funcionals específiques de l'aparell locomotor humà. Adaptació al medi físic i aparell locomotor. Valoració comparativa de les prestacions mecàniques humanes respecte de les d'espècies superiors. Evolució de l'aparell locomotor i disponibilitat energètica. TEMA 11. Aportació energètica i funció del moviment humà. Cansament muscular. Dietes orientades. Tipus d'entrenaments físics. Adaptació general dels diferents aparells als esforços intensos o mantinguts. |
| CAPÍTOL IV. FISIOLOGIA GENERAL DEL SISTEMA NERVIÓS |
TEMA 12. Estructura funcional del sistema nerviós. Processament de la informació: circuits nerviosos. Sensibilitat somàtica: receptors i propietats dels receptors. Mecanismes de transducció en els receptors somàtics. TEMA 13. Funcions motores de la medul•la espinal i reflexos espinals. Organització de la medul•la per la integració de les funcions motores reflexes. Utilitat clínica dels reflexos. TEMA 14. Funcions motores del tronc de l’encèfal. Reflexos posturals: manteniment de l’equilibri i la postura. TEMA 15. Control cortical dels moviments corporals . Funció del cerebel en el control de la postura i els moviments. Ganglis bassals i moviment. Control integrat del moviment corporal. Alteracions en el control del moviment i les seves conseqüències. Diferències en el control de la musculatura esquelètica o somàtica i el control dels músculs viscerals. TEMA 16. Funció encefàlica. Sistemes encefàlics que influeixen en el control dels sistemes motors corporals. |
| Contingut programa pràctic: Seminaris |
3 seminaris de cerca i comentari d'articles relacionats amb els continguts de l'assignatura |
| Contingut programa pràctic: Sessions pràctiques |
Primers auxilis I Primers auxilis II Pràctica de simulació (fisiologia del múscul esquelètic) Exploració del sistema nerviós I (sensibilitat somàtica i especial) |
| CONTINGUTS DE BIOQUIMICA CAPITOL 1 FISIOLOGIA MOLECULAR |
TEMA 1. Bases moleculars de la immunitat Generalitats de la resposta immunitaria. Complement: funcions biològiques de les proteïnes del complement. Mecanismes : via clàssica i via alternativa. El complexe d’atac a la membrana, regulació. Anticossos: estructura, regions variables i constants. Classes d’immunoglobulines. Reordenació dels gens de les immunoglobulines. Generació del repertori d’anticossos. Control transcripcional de la producció d’anticossos. Aspectes estructurals de la unió antigen-anticos. Complexe major d’histocompatibilitat (MHC) : sentit biològic de les molècules del MHC. Estructura de les molècules de classe I i II, comparació amb les immunoglobulines. Organització genòmica del MHC. Paper dels gens del MHC en els mecanismes de la autoimmunitat. Mecanisme molecular de la producció d’anticossos. Presentació de l’antígen a les cèl.lules T, restricció pel MHC. Activació de les cèl.lules T restringida pel MHC, paper de les proteïnas CD4 i CD8. Efectes bioquímics dels antígens sobre les cèl.lules B. Interaccions entre linfòcits T i B en el mecanisme de producció d’anticossos. TEMA 2. Proteïnes transportadores de gasos Hemoglobina i mioglobina, estructura i funció. Grup Hemo. Paper del d-2,3-bifosfoglicerat (BPG). Comportament cooperatiu de la molècula d’hemoglobina, equació de Hill. Transport de C02 i efecte Bohr. Canvis conformacionals lligats a la funció transportadora. Regulació alostèrica. Família genètica de l’hemoglobina. TEMA 3. Bioquímica de la contracció muscular Estructura molecular del múscul estriat. Característiques bioquímiques de les molècules d’actina i miosina. Proteïnes associades : tropomiosina, troponina i distrofina. Mecanisme de la contracció : model dels filaments lliscants. Energètica i control de la contracció. Mecanisme i control de la contracció en el múscul llis. Actina i miosina en cèl.lules no musculars. TEMA 4. Bioquímica de los òrgans dels sentits Bioquímica de la visió: la retina, estructura dels fotorreceptors. Potencial de membrana de les cèl.lules fotorreceptores i paper del GMPc. Estructura de la rodopsina. Metabolisme del 11-cis-retinal i relació amb la vitamina A. Fotoexcitació de la rodopsina. Transducció de senyals a partir de la metarrodopsina II : paper de la transducina i de la GMPc fosfodiesterasa. Fase de regeneració del cromòfor. Visió dels colors. Bioquímica de la audició. Estructures relacionades. Transducció de la senyal. TEMA 5. Bases moleculars de l’absorció i transport de coenzims i biomolècules Bomba Na+/K+. Absorció intestinal de NaCl, secreció epitelial de bicarbonat. Absorció epitelial de glucosa. Absorció de glúcids, proteïnes i lípids. TEMA 6. Metabolisme dels xenobiòtics. Estrés oxidatiu i envelliment Metabolisme dels xenobiòtics: funcions biològiques del citocrom p450. Radicals lliures i oxidació. Enzims antioxidants i envelliment. |
| CAPITOL 2 MECANISMES DE SENYALITZACIÓ I COMUNICACIÓ MOLECULARS |
TEMA 7. Citoquines i Factors de creixement La resposta de fase aguda. Estructura del lipopolisacàrid (LPS). Cascada de citocines en la sepsis: paper del factor de necrosi tumoral (TNF) i interleucines 1 i 6 (IL-1, IL-6). Citocines com a reguladores de l'activació, proliferació i diferenciació cel.lulars: IL-2 i IL-3. D'altres citoquines implicades en la immunitat natural: interferó i quimiocines. TEMA 8. Hormones El sistema endocrí. Clasificació. Jerarquització molecular. Hipotàlam. Hipòfisi. Mecanismes moleculars de transducció de la senyal hormonal. Adenilatciclasa. AMPc. Proteïnes G. Proteinquinases. GMPc. Implicacions mèdiques de receptor d’insulina. Paper del fosfatidilinositol. El Ca++ com a segon missatger. TEMA 9. Mecanismes moleculars de mort cel.lular Mecanismes de mort cel.lular i funcions biològiques de l’apoptosi: implicacions en processos neurodegeneratius i càncer. Mecanismes moleculars : via extrínseca, via intrínseca, caspases, vies independents de caspases. Radicals lliures i funció mitocondrial. Efectes del dany oxidatiu al DNA, mecanismes de reparació. Vies de senyalització molecular: ATM i ATR, p53, MAP kinases, JNK kinases, ciclines i quinases depenents de ciclines, factors de transcripció. Factors epigenètics: histones i silenciament gènic, mecanismes de metilació del DNA. Models d’estudi: models animals, models “in vitro”. |
| CONTINGUTS PROGRAMA PRÀCTIC Seminaris |
En els seminaris es treballaran tres casos problema i es durà a terme una activitat de tipus PBL, proposats a l’inici del curs, i que els alumnes aniran treballant en grups al llarg del mateix. Per a la resolució dels casos, els alumnes podran utilitzar la informació bibliogràfica i els recursos bioinformàtics recomanats, així com els continguts teòrics de les classes magistrals. SEMINARIS DE DISCUSSIÓ (3): Presentació dels casos. Presentació dels recursos bibliogràfics i bioinformàtics. Discussió dels casos 1,2 i 3. SEMINARIS PBL (2) : Presentació de l’activitat i discussió |
| Pràctiques de laboratori | PRÀCTICA 1: Determinació de proteïna C reactiva. PRÀCTICA 2: Valoració d’una corba de glucosa en plasma. PRÀCTICA 3: Determinació de la creatina quinasa (CK) i del seu isoenzim MB. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
18 | 27 | 45 | ||||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
9 | 2 | 11 | ||||||
| Seminaris |
|
9 | 2 | 11 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
18 | 27 | 45 | ||||||
| Seminaris |
|
6 | 1.5 | 7.5 | ||||||
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
3 | 0.5 | 3.5 | ||||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
9 | 2 | 11 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Proves mixtes |
|
5 | 0 | 5 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral | F: Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura. |
| Pràctiques a laboratoris | F: Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d’un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través dels diferents laboratoris (aula d'habilitats i aula de lliteres). |
| Seminaris | F: Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Cerca i comentari d'articles relacionats amb els continguts de fisiologia |
| Sessió Magistral | BQ: Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura |
| Seminaris | BQ: Estimular l'autoaprenentatge i la resolució de problemes en equip |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques | F: Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través de les TIC. |
| Pràctiques a laboratoris | BQ: Pendre contacte amb les tècniques bàsiques d'un laboratori de biomedicina |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Les hores d'atenció a l'alumne es donaran el primer dia de classe. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
F: En la prova on s'avaluarà el contingut teòric hi hauran preguntes sobre les pràctiques realitzades en els laboratoris | 20% | ||||
| Seminaris |
|
F: En la prova on s'avaluarà el contingut teòric hi hauran preguntes sobre els temes desenvolupats en les sessions de seminaris | 5% | ||||
| Sessió Magistral |
|
BQ: En la prova test s'avaluarà el contingut teòric, hi hauran preguntes de seminaris i pràctiques de laboratori | 80% | ||||
| Seminaris |
|
BQ: S'avaluarà l'assistencia, la participació i la presentació de treball | 15% | ||||
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
F: En la prova on s'avaluarà el contingut teòric hi hauran preguntes sobre la pràctica de simulació realitzada a través de les TIC | 5% | ||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
BQ: S'avaluarà la presencialitat i la participació en el treball pràctic | 5% | ||||
| Proves mixtes |
|
F: Proves que combinen preguntes objectives curtes i/o proves objectives tipus test. | 70 % | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
FISIOLOGIA Berne, R.; Levy, M. Fisiología. 4ª ed. Elsevier Mosby. 2006. Dvorkin, M.A.;
Cardinali, D.P. Best y Guyton, A.C.; Hall, J.E. Tratado de Fisiología Médica. 11ª ed. Elsevier Saunders. 2006. Pocock, G.; Richards, C.D. Fisiología Humana. La base de la medicina. 2ª ed. Masson. 2005. Silverthorn, D.U.; Fisiología Humana. 4ª ed. Panamericana. 2008. Thibodeau, G.A.; Patton, K.T. Anatomía y Fisiología. 6ª ed. Elsevier Mosby. 2007. Tortora, G.J.; Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 11ª ed. Panamericana. 2006. Tresguerres, J.A.F. Fisiología Humana. 3ª ed. Interamericana-Mc Graw-Hill. ed. 2005. Cleaver, B.; Crawford, R.; Armstrong, V.J. Manual de Primeros Auxilios. Pearson Education 2007 BIOQUIMICA 1. Llibres de text recomanats : - Bioquímica. Libro de texto con aplicaciones clínicas. Devlin TM (2004). Editorial Reverté, 4ª edición. - Bioquímica Médica. Baynes JW, Dominiczak MH. (2006). Elsevier Mosby, 2ª edición. - Inmunologia Celular y Molecular. Abbas AK, Lichtman AH. (2003). Elsevier, 5ª edición. . - Immunologia. Janeway, Junqueira, Rhoa. (2004). Masson, 1ª edición. 2. Recursos bioinformàtics: http://www.ncbi.nlm.nih.gov http://sebbm.bq.ub.es/BioROM/indices/index.html http://www.dnalc.org/home_alternate.html http://genome.ucsc.edu/index.html |
|||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
| Recomanacions |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent