Tema |
Subtema |
|
Tema 1. Evolució religiosa i moral dels infants de 3 a 12 anys
1.1. Unitat de la persona humana, dimensió moral, espiritual i religiosa. Models teòrics per a la comprensió: Piaget, Kholberg, Selman.
1.2. L’evolució religiosa i moral de l’infant d’Educació Infantil.
1.3. L’evolució religiosa i moral del nen/a d’Educació Primària.
Tema 2. L’Ensenyament de la Religió a l’Escola
2.1. Concepte d’educació.
2.2. Escola i educació.
2.3. El lloc de l’ERE a l’escola. L’ERE a Catalunya i a l’Europa occidental.
Tema 3. Perfil del professor de Religió Catòlica
3.1. Doctrina actual de l’Església sobre l’educador cristià.
3.2. Característiques del professor de Religió Catòlica.
3.3. Professionalitat del professor de Religió. La DEI (Declaració Eclesiàstica d’Idoneïtat).
Tema 4. El context sociocultural i la seva incidència en el fet religiós
4.1. L’educador de la fe i el realisme sociològic.
4.2. Principals obstacles socioculturals que incideixen en el fet religiós.
4.3. Aspectes de la cultura i de la societat actual.
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Bàsica |
|
AA. VV., La educación moral en Primaria y Secundaria, Aula Reforma, 19, MEC-Edelvives, Madrid- Zaragoza, 1995.
- ARTO, Psicología evolutiva. Una propuesta educativa, CCS, Madrid, 1993.
P. CASTELLVÍ, Teories i models. Introducció a la psicologia evolutiva i educativa, Biblioteca Universitaria, Barcelona 1994.
J. PUIG, La construcción de la personalidad moral, Paidós, Barcelona, 1996.
E. TURIEL – I. ENESCO – J. LINAZA, El mundo social en la mente infantil, Alianza, Madrid, 1989.
——
Comisión Episcopal de Enseñanza y Catequesis (ed.), Documentos colectivos del Episcopado Español sobre formación religiosa y educación 1969-1980, Edice, Madrid,1981.
Comisión Episcopal de Enseñanza y Catequesis (ed.), Documentos colectivos del Episcopado Español sobre formación religiosa y educación 1981-1985, Edice, Madrid, 1986.
J. J. DÍEZ, Familia-escuela, una relación vital, Narcea, Madrid, 1982.
E. FAURE, Aprender a ser, Alianza Editorial Unesco, Madrid,61981.
- T. GARCÍA REGIDOR, La educación religiosa en la escuela, Ediciones San Pío X, Madrid, 1994.
- A. MARTÍNEZ BLANCO, La enseñanza de la Religión en los Centros docentes (A la luz de la Constitución y del Acuerdo con la Santa Sede), Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Murcia, 21994.
- Secretariat Interdiocesà d’ensenyament religiós de Catalunya, La religió en el Centre escolar, Barcelona, 21987.
——
Comisión Episcopal de Enseñanza y Catequesis (ed.), Documentos colectivos del Episcopado español sobre formación religiosa y educación 1969-1980, EDICE, Madrid, 1981.
Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, Educació primària: curriculum, 1992.
F. RIU, Tothom té dret a l’educació, Publicació del SECC, Barcelona, 1988.
A. SALA – J. GEVAERT – R. GIANNATELLI, Didáctica de la Enseñanza de la Religión. Orientaciones generales, Editorial CCS, Madrid, 1993.
Secretariat de l’Escola Cristiana, L’educador creient. El laic catòlic en l’escola, testimoni de la fe, Document de la sagrada Congregació per a l’educació Catòlica, Barcelona, 1983.
J. VECCHI – J. M. PRELLEZO, Proyecto educativo pastoral. Conceptos fundamentales, Editorial CCS, Madrid, 1986.
——
AA. VV., Cambios históricos e identidad cristiana, Sígueme, Salamanca, 1997.
AA. VV., Redescubrir hoy la identidad y la misión del educador de la fe, San Pío X, Madrid 1991.
AA. VV., La educación en valores, PPC, Madrid 1997.
AA. VV., Escuchar el mundo, oir a Dios. Teólogos y educación, PPC, Madrid, 1997,
J. BESTARD, Món d’avui i fe cristiana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980.
J. COMBLIN, Cristianos rumbo al siglo XXI. Nuevo camino de liberación, San Pablo, Madrid, 1996,
L. GONZÁLEZ CARVAJAL, Ideas y creencias del hombre actual, Sal Terrae, Santander, 1991.
- RAMONET, Un mundo sin rumbo, Temas de Debate, Madrid, 1997.
O. GONZÁLEZ DE CARDEDAL, Educación y educadores. El primer problema moral de Europa, PPC, Madrid, 2003. |
Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|