Al llarg del quadrimestre es realitzaran dos exàmens objectius tipus test. Els alumnes que obtinguin una puntuació de 5 o superior en el primer examen (examen alliberador de matèria) evitaran haver de tornar a avaluar-se d'aquesta part del temari en la convocatòria final.

Per aquells alumnes que no superin l'assignatura en la convocatòria final, es planteja la possibilitat fer un examen de recuperació. Només podran optar a aquesta recuperació aquells alumnes suspesos en la convocatòria final, no pas aquells alumnes que no s'hagin presentat. Per tal de superar aquest requisit la puntuació mínima en cadascun dels exàmens haurà de ser de 5

Com no podia ser d'altra manera, el contingut de les classes pràctiques forma part del material susceptible de ser avaluat en els exàmens de l'assignatura.

${1}i En totes les activitats, l${1}i'originalitat en les aportacions personals és fonamental. Així, doncs, el plagi dels treballs comportarà la qualificació de suspens en la prova. En darrer terme, en cas de còpia, frau, plagi o qualsevol altra conducta inapropiada en un entorn acadèmic, l'alumne/s implicat/s suspendrà el treball i/o l'assignatura.

Els professors donaran les orientacions necessàries per a la realització dels diferents treballs i regularan, segons el seu criteri acadèmic, el tipus de suport que donen a l'alumne per tal de facilitar al màxim el seu procés d'aprenentatge i de treball personal (veure apartat d'avaluació). Igualment, es resoldran els dubtes ${1}iindividuals i concrets que puguin sorgir.${1}i

Inici de les sessions

Per tal de donar temps a que tothom arribi a l'hora i que es pugui gaudir d'uns minuts de descans respecte de classes anteriors, les sessions començaran 10 minuts després de l'hora en punt. Passats aquests deus minuts de cortesia, es tancaran les portes de l'aula i no es permetrà l'entrada.

Del Río, C. (2005). Guía de ética profesional en psicología clínica. Madrid: Pirámide

Froján, M.X. y Santacreu, J. (1999). Qué es un tratamiento psicológico. Madrid: Biblioteca Nueva.

Gavino, A (Coor.) (1997). Técnicas de terapia de conducta. Barcelona: Martínez Roca.

Gavino, A. (2004). Tratamientos psicológicos y trastornos clínicos. Madrid: Pirámide.

Guy, J.D. (1987/1995) La vida personal del psicoterapeuta. Barcelona: Piados.

Labrador, F.J., Cruzado, J.A. i Muñoz, M. (Eds.) (1995). Manual de técnicas de modificación y terapia de conducta (2a edició). Madrid: Pirámide.

Martin, G. i Pear, J. (1999). Modificación de conducta. Qué es y cómo aplicarla. Madrid: Prentice Hall (original de 1996).

Olivares, J. i Méndez, F.X. (2001). Técnicas de modificación de conducta (tercera edició). Madrid: Biblioteca Nueva.