DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) ALIMENTACIÓ, SALUT I CULTURA Codi 125223206
Ensenyament
Joventut i Societat (2008)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
6 Optativa Únic anual
Modalitat i llengua d'impartició Vegeu grups activitat
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
 Adreça electrònica mabel.gracia@urv.cat
Professors/es
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Web
Descripció general i informació rellevant La cultura alimentària i els fenòmens que l’acompanyen constitueixen un àmbit d’estudi privilegiat per comprendre les mutacions socials contemporànies, així com per analitzar la concepció dual de la humanitat, les relacions entre allò social i/o natural o la naturalesa dels vincles entre salut i cultura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'Alimentació
Conèixer els principals corrents teòrics
Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holista i comparativa
Aprofundir en les principals temàtiques d'aquest subcamp, insistint en aquelles que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani

Continguts
Tema Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació. 1.1 La alimentació com objecte d’estudi científic.
1.1.1 Alimentació i Ciències Socials o l’autonomia dels aspectes culturals
1.1.2. Alimentació i Ciències Biomèdiques o la prevalència dels fets biològics

1.2. Del camp i de l’objecte.
1.2.1. Antropologia Social i Antropologia de l’Alimentació
1.2.2. Antropologies de l’alimentació
1.2.3. Alguns conceptes operatius

1.3. La complexitat biocultural del fet alimentari.
1.3.1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre naturalesa i cultura
1.3.2.- La gramàtica culinària
2.- Qüestions per a l’antropologia de l’alimentació: principals perspectives teòriques i metodològiques 2.1 Necessitats, rituals i funcions a l’entorn de l’alimentació
2.2 Els menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema
2.3. Bo per menjar, bo per pensar, bo per vendre
2.4. L’alimentació com a problema social
2.5. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i representacions alimentàries
3.- Tendències en l’alimentació contemporània: cap a un nou ordre alimentari?. 3.1.- La globalització alimentària: entre la macdonalizació les cuines “ètniques"
3.2. Les paradoxes de la "modernitat alimentària"
3.3. Migracions, alimentació i salut
3.4. Afluència alimentària, fam i pobresa
4.- La medicalització de l'alimentació 4.1. Menjar poc, menjar molt, no menjar: la construcció de la normalitat dietètica
4.2. Decalatge entre recomendacions i pràctiques alimentàries
4.2. Alimentació, cos i cultura: a propòsit dels TCA

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
 
Seminaris
9 10 19
Treballs
6 60 66
Sessió Magistral
20 40 60
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al curs: organització i programació docent
Seminaris Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals: presentació dels debats més rellevants
Treballs Realització de treballs teòrics i preguntes curtes sobre les unitats temàtiques
Sessió Magistral Presentació unitats temàtiques
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment de treball teòric i pràctic. És imprescindible utilitzar les sessions de tutories personalitzades per presentar propostes de treball

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Participació en debat 20%
Treballs Pregunta breu sobre les lectures bàsiques


Treball teòric i/o pràctic sobre un tema del programa 		40%


40%
Altres

Si no es pot assistir a classe, a l'inici de curs es pot valorar fer una avaluació alternativa.
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica



Bibliografía básica:

 

ATKINS, P. y BOWLER, I.: Food in Society. Economy, culture, geography. Londres, Arnold, 2001.

 

BEARDSWORTH, A. y KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997.

 

BELL, D. y VALENTINE, G.: Consuming geographies: we are where we eat, Londres, Routledge, 1997.

 

CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997.

 

CARRASCO, S: Antropologia i alimentació. Una proposta per a l'estudi de la cultura alimentaria, Bellaterra, Servei de Publicacions U.A.B, 1992.

 

CONTRERAS, J. (comp): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de Barcelona, 1995.

 

CONTRERAS, J. Y GRACIA, M.: Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Ariel, Barcelona, 2005

 

CRUZ, J: Alimentación y cultura. Antropología de la conducta alimentaria. EUNSA, 1991.

 

DIAZ, C (coord.) ¿Cómo comemos?. Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Editorial Fundamentos, Madrid, 2005.

 

FISCHLER, C.: L'(H)omnivore, Barcelona, Anagrama, 1995.

 

GERMOV, J. y WILLIAMS, L (ed): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999.

 

GOODY, J.: Cocina, cocinas y clases, Ed. Gedisa, Barcelona, 1995.

 

GRACIA, M. y MILLÁN, A (coords): Alimentación, salud y cultura: enfoques antropológicos, Trabajo Social y Salud, nº 51, julio 2005.

 

 

GRACIA, M. (coord.): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona,  Ariel, 2002.

 

GRIFFITHS, S. y WALLACE, J. (eds): Consuming passions: food in the age of ansiety, Manchester: Mandolin, 1998.

 

HARRIS, M: Bueno para comer, Alianza Editorial, Madrid, 1996

 

 

HARRIS-WHITE, B. y HOFFENBERG, R. (eds): Food: multidisciplinary perspectives, Oxford, Blackwell, 1994.

 

MAURER, D.  y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996.

 

MENNELL, S.; MURCOTT, A. y VAN OTTERLOO, A.H.: The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992.

 

MURCOTT, A. (ed.) The nation's Diet. The social Science of Food Choice, Londres, Longman, 1998.

 

POULAIN, J.P: Sociologies de l'alimentation, Presses Universitaires de France, Paris, 2002.

 

WARDE, A: Consumption, food and taste: culinary antimonies and commodity, Londres, Sage, 1997.

 

Revistas:

 

  • Appetite
  • Autrement
  • Anthropology of food. Ic@f Webjournal, hptt://www.icafood.org/AOF-webjour
  • British Food Journal
  • Cahiers de l'OCHA
  • Cahiers de Nutrition et Diététique
  • Digest: an Interdisciplinary Study of Food and Foodways
  • Ecology of Food and Nutrition
  • Estudis d'Història Agraria
  • Food and Foodways
  • Food and Society
  • Food Policy
  • Gastronomia
  • International Journal of Sociology of Agriculture and Food
  • Journal of Food and Society
  • Journal of Interdisciplanary Food History
  • Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros(Agricultura y Sociedad)
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent