DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) PENSAMENT AFRICÀ I RELIGIONS Codi 12715104
Ensenyament
Ciències Socials del Desenvolupam:Cultures i Desenvolupam. a Àfrica (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP
Adreça electrònica josep.sanchez@urv.cat
Professors/es
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP
Web
Descripció general i informació rellevant PENSAMIENTO AFRICANO Y RELIGIONES. Prof. Responsable: Francesc-Xavier Marin (URLL)/Ferran Iniesta (UB)

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Analitzar i assessorar amb un enfocament interdisciplinari situacions de desenvolupament de les societats africanes
  AC3 Comprendre la diversitat i la unitat de les societats i cultures africanes, així com la seva evolució històrica i la seva capacitat per aplicar aquest coneixement a situacions de desenvolupament
  AC4 Comprendre les concepcions i els factors d'igualtat i desigualtat en les societats africanes (gènere, edat, rang, etnicitat, classe...) i tenir-los en compte en situacions de desenvolupament
  Professionalitzador
  Recerca
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
  BC7 Tenir sensibilització en temes mediambientals.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC5 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania)
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional que es planteja a la universitat (Orientació professional)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
O.1.1. Conocer la historia y de las dinámicas históricas de las sociedades africanas y poder proyectarlas sobre las previsiones del futuro continental O.1.2. Conocer los factores ecológicos y geográficos presentes en la evolución de las sociedades africanas y aprender a incorporar estos conocimientos en el diseño y asesoramiento de proyectos y políticas de desarrollo y cooperación O.1.3. Conocer las estructuras sociales del África actual y su evolución, así como aprender a aplicar este conocimiento en situaciones de cooperación O.1.4. Comprender la singularidad del pensamiento y la religión en las sociedades africanas, ponderando su diversidad y sus elementos comunes, así como su influjo en la vida local, regional, nacional y transnacional O.1.5. Analizar las realidades africanas desde una perspectiva de género O.1.6. Comprender y potenciar el papel de las mujeres como agentes de desarrollo AC1
AC3
AC4
BC4
BC5
BC7
CC3
CC5
CC6

Continguts
Tema Subtema
UNIDAD 1. SISTEMAS AFRICANOS DE PENSAMIENTO (I): UN DEBATE ABIERTO
Paradojas de la terminología: ¿sistemas de pensamiento o filosofía?, ¿sistemas africanos de pensamiento o sistemas de pensamiento en África?, ¿filosofía africana o filosofía en África?...
Filosofía y ciencias sociales: antropología, etnografía, sociología... Pensamiento y Lenguaje: filosofía y Palabra africana, filosofía y discursividad.
Oralidad y pensamiento.
Filosofía y escritura: el debate sobre el uso de las lenguas y sus condicionamientos.
UNIDAD 2. RELIGIONES AFRICANAS (I):
La delgada línea entre pensamiento y religión en África: el predominio del enfoque holista
La religiosidad subsahariana: ¿religiones tradicionales, religiones autóctonas, religiones animistas?
El concepto de tradición y las cosmovisiones africanas
Religiosidad, sociedad y rito: la centralidad del culto de los antepasados
Significado del pluralismo religioso africano: diversidad y unidad
UNIDAD 3. SISTEMAS AFRICANOS DE PENSAMIENTO (II): SOBRE ESCUELAS Y PERSPECTIVAS
El debate sobre las posibilidades de clasificación de las escuelas filosóficas africanas.
El pensamiento africano: entre la Tradición y el Destino; filosofía y religión, filosofía y cosmogonía, filosofía y desarrollo social... Etnofilosofía: el Ser-Fuerza (Tempels), Pensamiento y Lenguaje (Kagame).
Filosofía y tradición. Filosofía crítica: filosofía y recuperación de la identidad africana (Houtondji, Towa...).
UNIDAD 4. RELIGIONES AFRICANAS (II): ISLAM AL SUR DEL SÁHARA
Propagación del Islam al sur del Sáhara: una historia singular
La polémica inacabada sobre el Islam noir
Sufismo y tradiciones africanas
Reformistas y marabouts

UNIDAD 5. SISTEMAS DE PENSAMIENTO AFRICANO (III): IDENTIDAD I ALTERIDAD
Pensamiento, colonización y descolonización mental
La búsqueda de la identidad africana como base de emancipación y desarrollo
Filosofía e Ideología.
1. Los antecedentes (Equiano, Vassa...),
2. Los etnólogos (Frobenius, Delafosse...),
3. Los africanos de Paris (Césaire, Damas, Sainville, Maugrée, Diop, Soce, Senghor...),
4. La African Personality (Blyden, Crummel, Grant, Crowther, Serbah, Casseley-Hayford...)
5. La Negritud (Senghor)
6. Las filosofías políticas (Kenyata, N’Krumah, Mobutu...)
UNIDAD 6. RELIGIONES AFRICANAS (III): CRISTIANISMOS SUBSAHARIANOS
El sentido de absoluto en la religiosidad africana
La iniciación tradicional y la sacramentalidad cristiana: diferencias y similitudes entre las vías protestantes y católica en África
El concepto de salvación
Pluralismo y cristiandad en África: entre el ecumenismo y las iglesias independientes; modernización y elasticidad en la eclosión de los evangelismos
UNIDAD 7. SISTEMAS AFRICANOS DE PENSAMIENTO (IV): “PATRIMONIALIZACIÓN” FILOSÓFICA DE LA TRADICIÓN
Tradición y conocimiento; pensamiento y sabiduría.
La filosofía africana al rescate del desarrollo La concepción del ser y el vitalismo en la tradición africana.
Congruencias e incongruencias con el humanismo globalizado del siglo XXI Pensamiento y regeneración.
Éticas africanas para el “postdesarrollo”: ¿hacia una miríada de concepciones africanas de la sociedad civil?
UNIDAD 8. RELIGIONES AFRICANAS (IV): LA TRADICIÓN RECALCITRANTE
La permanencia de las tradiciones: sobre el “eterno retorno de los brujos” y la “revolución pendiente”
Claroscuros y limitaciones del neotradicionalismo: de las logias
La autoridad tradicional en el corazón de las religiones africanas del siglo XXI ¿Adónde miran los maestros?

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
15 0 15
Treballs
12 50 62
Metodologies integrades
30 40 70
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Treballs Treballs que realitza l'alumne.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Treballs
Descripció
El alumno debrá preesntar los trabajos requeridos para superar la asignatura. Dichos trabajos irán precedidos y acompañados de atención personalizada para su buen desarrollo.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs El alumno deberá presentar los trabajos requeridos para superar la asignatura 100%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Akinjogkin, I.A. et allii. El concepto de poder en Africa. Serbal-Unesco. Barcelona. 1984.
Ankunde, Laurent. Philosophie et sous-développement. Présence Africaine, n.81. 1er trim. Paris. 1972. Pp.3-17.
Appiah, Kwame Anthony. In My Father’s House. Africa in the Philosophy of Culture. New York. Oxford University Press, 1992.
Apostel, Leo. African Philosophy: Myth or Reality?. Ed.Story-Scientia. Gent. 1981.
Asante, Molefi Kete – Abarry, Abu S. African Intellectual Heritage. A Book of Sources. Temple University Press. Philadelphia. 1996.
Azombo-Menda, S. – M.Enobo Kosso (eds). Les philosophes africains par les textes. Nathan Afrique. 1978.
Azombo-Menda, S. – Enobo Kosso, M. Les philosophes africains par les textes. Nathan Afrique. Paris. 1978.
Basinsa, Nlandu – Hountondji, P. Sur la philosophie africaine. Critique de l’éthnophilosophie. Textes à l’appui. Maspéro. Paris. 1977.
Bayart, J.F. (dir). Religion et modernité politique en Afrique noire. Dieu pour tous et chacun pour soi. Karthala. Paris. 1993.
Benot, Yves. Indépendances africaines. 2 vols. Maspero. Paris. 1975.
Bidima, Jean-Godefroy. La philosophie négro-africaine. PUF. Paris. 1995.
Bilolo, Mubabinge. Contribution à l’histoire de la reconnaissance de Philosophie en Afrique Noire Traditionnelle. Éditions des Facultés Catholiques de Kinshasa. 1978.
Biyogo, G. Histoire de la philosophie africaine, Livre I Le berceau égyptien de la philosophie, Livre II Introduction à la philosophie moderne et contemporaine, Livre III Les courants de pensée et les livres de synthèse, Livre IV Entre la post-modernité et le néo-pragmatisme. L'Harmattan, Paris, 2006.
Bodunrin, Peter O. Philosophy in Africa. Ife Press. Ife. 1985.
Boulaga, Eboussi. Le bantou problématique. Présence Africaine. Paris. 1968.
Boulaga, Eboussi. La crise du Muntu. Authenticité africaine et philosophie. Présence Africaine. Paris. 1977.
Bujo, Bénézet. Introduction à la théologie africaine. Academie Press Fribourg. Fribourg. 2008.
2
Calame-Griaule, G. L’art de la parole dans les cultures africaines. Présence Africaine. Paris. 1963.
Calame-Griaule,G. Etnología y lenguaje.La palabra del pueblo dogon. Editora Nacional. Madrid. 1982.
Cesaire, Aimé. Cahier d’un retour au pays natal. Présence Africaine. Paris. 1956.
Coetzee, P.H. – Roux, A.P.J. The African philosophy reader. Routledge. London. 1998.
Diagne, Souleyman Bachir. Culture de développement. Codesria. Dakar. 1991.
Dieng, A.A. Contribution à l’étude des problèmes philosophiques en Afrique noire. Nubia. Paris, 1983.
Dieterlen, G. Textes sacrés de l’Afrique noire. Gallimard. Paris. 1965.
Diop, Cheikh Anta. L’unité culturelle de l’Afrique noire. Présence Africaine. Paris. 1960.
Ela, Jean-Marc.El grito del hombre africano. Cuestiones dirigidas a los cristianos y a las iglesias de África.Verbo Divino. Estella. 1998.
Elungu Pene Elungu. L’Éveil philosophique africain. L’Harmattan. Paris. 1984.
English, Parker – Kalumba, Kibujjo. African Philosophy. A Classical Approach. Upper Saddle River. Prentice Hall. 1996.
Eze, Emmanuel. Postcolonial African Philosophy. A Critical Reader. Blackwell. Cambridge, Mass. 1997.
Eze, Emmanuel. African Philosophy. An Anthology. Oxford. Blackwell. 1998.
Flristad, Guttorm (ed). Contemporary Philosophy. A new survey. Vol. 5: African Philosophy. Martinus Nijhoff. Dordrecht. 1987.
Forde, Daryll (ed). African Worlds.Studies in the cosmological ideas and social values of African peoples. Oxford University Press. Oxford. 1960.
Fortes, M. – Dieterlen, G. African systems of thought. Oxford University Press. Oxford. 1963.
Griaule, Marcel. Philosophie et religion des Noirs. Présence Africaine. Paris. 1950.
Guissé Mbargane, Y. Philosophie, culture et devenir social en Afrique. NEA. Dakar, 1980.
Gutema, Bekele. The Contribution of African Philosophy to the Contemporary and Future Philosophy of Mankind. Dissertation. Wien. 1997.
Gyekye, Kwame. An Essay on African Philosophical Thought. Cambridge University Press. New York. 1987.
Gyekye, Kwame. Tradition and Modernity. Philosophical reflections on the African Experience. Oxford University Press. Oxford-New York. 1997.
Hallen, Barry– Sodipo, J.Olubi. Knowledge, Belief and Witchcraft. Analytic Experiments in African Philosophy. Stanford University press. Stanford. 1986.
Hampaté Bâ, A. Aspects de la civilisation africaine. Présence Africaine. Paris. 1972.
Hegba, M. Croyance et guérison. Clé. Yaoundé. 1973.
3
Hountondji, P. Sur la philosophie africaine. Maspero. Paris. 1977.
Imbo, Samuel Oluoch. An introduction to African philosophy. Rowman & Littlefield. Lanham. 1998.
Imbo, Samuel Oluoch. Oral traditions as philosophy. Rowman & Littlefield. Lanham. 2002.
Iniesta, F. (ed). La frontera ambigua. Tradición y democracia en África. Bellaterra. Barcelona. 2007.
Iniesta, F. (ed). El islam del África Negra. Bellaterra. Barcelona. 2009.
Junyent, M.Carme. Estudis africans. Empúries. Barcelona. 1996.
Kabou, Axelle. Et si l’Afrique refusait le développement?. L’Harmattan. Paris. 1991.
Kahiga, Joseph Kiruki. Towards a Black African Philosophy. Diplomarbeit. Wien. 1990.
Mana, Kä. Philosophie africaine et culture. Malaika. Ottawa. 2003.
Mana, Kä. Teología africana para tiempos de crisis. Cristianismo y reconstrucción de África. Verbo Divino. Estella. 2000.
Masolo, D.A. African philosophy in search of identity. Indiana University Press. Bloomington. 1994.
Maurier, Henri. Philosophie de l’Afrique noire. Verlag des Anthrops-Instituts St Augustin. Bonn. 1976.
Molefi Kete Asante. Kemet, Afrocentricity, and Knowledge,Africa World Press, Trenton, 1990.
Moore, David Chioni. Keywords in African philosophy. Definitions of Africa, past and present. African Studies Association. Toronto. 1994.
Mosley, Albert G. African philosophy: selected readings. Prentice Hall. Englewood Cliff. 1995.
Mudimbe, V.Y. The invention of Africa: Gnosis, Philosophy and the Order of Knowledge. Bloomington. Indiana University Press, 1988.
Mudimbe, V.Y. The idea of Africa. Indiana University Press. Bloomington. 1994.
Mveng, E. Identidad africana y cristianismo. Palabras de un creyente. Verbo Divino. Estella. 1999.
Nagl-Docekal, Herta – Wimmer, Franz Martin (eds). Postkoloniales Philosophieren: Afrika. R.Oldenbourg Verlag. Wien-München. 1992.
Ndaw, Alassane. La pensée africaine. Recherches sur les fondements de la pensée négro-africaine. Les Nouvelles Editions Africaines. Dakar. 1983.
Ochieng-Odhiambo, F. African Philosophy: An Introduction. Nairobi. 1995.
Oguejiofor, J.Obi (ed). Africa, philosophy and public affairs: proceedings of an international conference held at Bigard Memorial Seminary. Delta Publications Limited. Enugu. 1998.
Okere, Theophilus. African philosophy. A historico-hermeneutical investigation of the conditions of its possibility. University Press of America. Lanham. 1983.
Okolo, Chuckwadum B. African Philosophy: an overview.CECTA. Enugu. 1992.
Oladipo, O. The Idea of African Philosophy. Motecular Publication. Ibadan. 1992.
Oruka, H.Odera. Sage Philosophy and the Modern Debate on African Philosophy. Leiden. Brill. 1990.
4
Pol-Droit, R. (dir). Philosophie et démocratie en Afrique. Unesco. Yamoussoukro. 1999.
Praef, Leonhard. African philosophy and the quest for autonomy: a philosophical investigation. Rodopi. Amsterdam. 2000.
Ruch, E.A. – Anyanwu, K.C. African Philosophy. An Introduction to the main philosophical trends in Contemporary Africa. Catholic Book Agency-Officium Libri Catholici. Roma. 1981.
Safro, Kwame (ed). Readings in African Philosophy: An Akan Collection. Lanham, Universisty Press of America. 1995.
Serequeberhan, Tsenay. African Philosophy: The Essential Readings. Paragon House. 1991.
Shutte, A. Philosophy for Africa. Cape-Town. University of Cape-Town Press. 1993.
Smet, A.J. Philosophie africaine. Kinshasa. PUZ, 1975.
Sumner, Claude (ed). African Philosophy / Philosophie africaine. Addis Ababa University Press. Addis Ababa. 1980.
Towa, Marcien. L’idée d’una philosophie négro-africaine. Clé. Yaoundé. 1979.
Willens, Wendy. Representation, resistences and discourses on African philosophy. University of Maastricht, Maastricht. 2000.
Wiredu, Kwasi. Philosophy and an African Culture. Cambridge University Press. Cambridge. 1980.
Wright, Richard A. (ed). African Philosophy. An Introduction. Lanham, MD. University Press of America. 1984.
VVAA. Enseñanza de la filosofía e investigación filosófica en África. Serbal/Unesco.Barcelona. 1984.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent