Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A2 |
Exploració física general i per sistemes, apropiada a l’edat del pacient, al sexe, a l’estat mental i físic, d’una manera completa i sistemàtica |
| A41 |
Els coneixements bàsics |
| A42 |
L’estructura i la funció de l’organisme humà en estat de salut i de cadascun del seus òrgans i aparells |
| A43 |
El cicle de la vida |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B7 |
Metodologia científica i de recerca |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | C3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Prendre i valorar les constants vitals (freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, tensió arterial i temperatura)
Valorar el nivell de consciència
Valorar la presència de simptomatologia vegetativa
Explorar el camp visual
Explorar els parells cranials
Explorar la força i el to musculars
Identificar el signe de Romberg
Explorar el cerebel
| | A41 |
Conèixer l’estructura de les biomolècules per entendre les propietats determinants de la seva funció biològica en el context cel•lular i de l’organisme
Conèixer les estructures i les funcions bàsiques de les cèl•lules de l’organisme humà, amb l’aplicació dels conceptes i el llenguatge bioquímics
Aprendre a utilitzar l’enfocament bioquímic en l’estudi de les funcions cel•lulars i de l’organisme
Conèixer les bases teòriques i pràctiques de les tècniques bioquímiques aplicades a la investigació i la mesura de les funcions cel•lulars.
Conèixer les bases moleculars de la malaltia
Conèixer les bases genètiques que li permetin comprendre la fisiopatologia
| | A42 |
Conèixer i descriure les funcions normals dels diversos sistemes i aparells de l’organisme, en els diversos nivells d’organització (des de l’organisme intacte fins als nivells cel•lular, subcel•lular i molecular)
Conèixer els mecanismes homeostàtics i de regulació dels diversos sistemes i aparells
Conèixer les bases teòriques i l’aplicació dels diversos mètodes d’exploració funcional del sistemes i dels aparells.
| | A43 |
Ha de conèixer con afecten en l’estructura i la funció normal els diferents estats de la vida: fetus, neonats, infants, adolescència, adults, vellesa i mort.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B7 |
Reconèixer la necessitat de la recerca per a la progressió del coneixement
Conèixer la relació entre recerca bàsica i recerca clínica
Conèixer la metodologia científica
Conèixer els procediments bàsics d’un laboratori de recerca
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús
|
Tema |
Subtema |
CONTINGUTS DE BIOQUIMICA:
CAPITOL 1
FISIOLOGIA MOLECULAR |
TEMA 1. Bases moleculars de la immunitat
Generalitats de la resposta immunitaria. Complement: funcions biològiques de les proteïnes del complement. Mecanismes : via clàssica i via alternativa. El complexe d’atac a la membrana, regulació. Anticossos: estructura, regions variables i constants. Classes d’immunoglobulines. Reordenació dels gens de les immunoglobulines. Generació del repertori d’anticossos. Control transcripcional de la producció d’anticossos. Aspectes estructurals de la unió antigen-anticos. Complexe major d’histocompatibilitat (MHC) : sentit biològic de les molècules del MHC. Estructura de les molècules de classe I i II, comparació amb les immunoglobulines. Organització genòmica del MHC. Paper dels gens del MHC en els mecanismes de la autoimmunitat. Mecanisme molecular de la producció d’anticossos. Presentació de l’antígen a les cèl.lules T, restricció pel MHC. Activació de les cèl.lules T restringida pel MHC, paper de les proteïnas CD4 i CD8. Efectes bioquímics dels antígens sobre les cèl.lules B. Interaccions entre linfòcits T i B en el mecanisme de producció d’anticossos.
TEMA 2. Proteïnes transportadores de gasos
Hemoglobina i mioglobina, estructura i funció. Grup Hemo. Paper del d-2,3-bifosfoglicerat (BPG). Comportament cooperatiu de la molècula d’hemoglobina, equació de Hill. Transport de C02 i efecte Bohr. Canvis conformacionals lligats a la funció transportadora. Regulació alostèrica. Família genètica de l’hemoglobina.
TEMA 3. Bioquímica de la contracció muscular
Estructura molecular del múscul estriat. Característiques bioquímiques de les molècules d’actina i miosina. Proteïnes associades : tropomiosina, troponina i distrofina. Mecanisme de la contracció : model dels filaments lliscants. Energètica i control de la contracció. Mecanisme i control de la contracció en el múscul llis. Actina i miosina en cèl.lules no musculars.
TEMA 4. Bioquímica de los òrgans dels sentits
Bioquímica de la visió: la retina, estructura dels fotorreceptors. Potencial de membrana de les cèl.lules fotorreceptores i paper del GMPc. Estructura de la rodopsina. Metabolisme del 11-cis-retinal i relació amb la vitamina A. Fotoexcitació de la rodopsina. Transducció de senyals a partir de la metarrodopsina II : paper de la transducina i de la GMPc fosfodiesterasa. Fase de regeneració del cromòfor. Visió dels colors. Bioquímica de la audició. Estructures relacionades. Transducció de la senyal.
TEMA 5. Bases moleculars de l’absorció i transport de coenzims i biomolècules
Bomba Na+/K+. Absorció intestinal de NaCl, secreció epitelial de bicarbonat. Absorció epitelial de glucosa. Absorció de glúcids, proteïnes i lípids.
TEMA 6. Metabolisme dels xenobiòtics. Estrés oxidatiu i envelliment
Metabolisme dels xenobiòtics: funcions biològiques del citocrom p450. Radicals lliures i oxidació. Enzims antioxidants i envelliment.
|
CAPITOL 2
MECANISMES DE SENYALITZACIÓ I COMUNICACIÓ MOLECULARS |
TEMA 7. Citoquines i Factors de creixement
La resposta de fase aguda. Estructura del lipopolisacàrid (LPS). Cascada de citocines en la sepsis: paper del factor de necrosi tumoral (TNF) i interleucines 1 i 6 (IL-1, IL-6). Citocines com a reguladores de l'activació, proliferació i diferenciació cel.lulars: IL-2 i IL-3. D'altres citoquines implicades en la immunitat natural: interferó i quimiocines.
TEMA 8. Hormones
El sistema endocrí. Clasificació. Jerarquització molecular. Hipotàlam. Hipòfisi. Mecanismes moleculars de transducció de la senyal hormonal. Adenilatciclasa. AMPc. Proteïnes G. Proteinquinases. GMPc. Implicacions mèdiques de receptor d’insulina. Paper del fosfatidilinositol. El Ca++ com a segon missatger.
TEMA 9. Mecanismes moleculars de mort cel.lular
Mecanismes de mort cel.lular i funcions biològiques de l’apoptosi: implicacions en processos neurodegeneratius i càncer. Mecanismes moleculars : via extrínseca, via intrínseca, caspases, vies independents de caspases. Radicals lliures i funció mitocondrial. Efectes del dany oxidatiu al DNA, mecanismes de reparació. Vies de senyalització molecular: ATM i ATR, p53, MAP kinases, JNK kinases, ciclines i quinases depenents de ciclines, factors de transcripció. Factors epigenètics: histones i silenciament gènic, mecanismes de metilació del DNA. Models d’estudi: models animals, models “in vitro”.
|
CONTINGUTS PROGRAMA PRÀCTIC BIOQUÍMICA:
Seminaris |
En els seminaris es treballaran tres casos problema i es durà a terme una activitat de tipus PBL, proposats a l’inici del curs, i que els alumnes aniran treballant en grups al llarg del mateix. Per a la resolució dels casos, els alumnes podran utilitzar la informació bibliogràfica i els recursos bioinformàtics recomanats, així com els continguts teòrics de les classes magistrals.
SEMINARIS DE DISCUSSIÓ (3): Presentació dels casos. Presentació dels recursos bibliogràfics i bioinformàtics. Discussió dels casos 1,2 i 3.
SEMINARIS PBL (2) : Presentació de l’activitat i discussió
|
Pràctiques de laboratori |
PRÀCTICA 1: Determinació de proteïna C reactiva.
PRÀCTICA 2: Valoració d’una corba de glucosa en plasma.
PRÀCTICA 3: Determinació de la creatina quinasa (CK) i del seu isoenzim MB.
|
CONTINGUTS DE FISIOLOGIA:
CAPÍTOL 3.
INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA. COMUNICACIÓ I INTEGRACIÓ |
TEMA 10. Introducció a la fisiologia general. Organització funcional del cos humà. Compartiments funcionals del cos. Integració dels processos de membrana. Homeòstasi.
TEMA 11. Coordinació de les funcions del cos humà en base a la comunicació entre cèl•lules. Vies de senyals i la seva modulació. Sistemes de control: respostes i bucles de retroalimentació. Ritmes circadians.
|
CAPÍTOL 4.
EXCITABILITAT I ELECTROFISIOLOGIA CEL•LULAR |
TEMA 12. Fisiologia general de les cèl•lules excitables. Potencial d’acció. Període refractari. Conducció continua i saltatoria. Conducció antidromica. Propietats i reaccions de l’impuls nerviós enfront a paràmetres de variabilitat. Conducció en els diferents tipus de fibres nervioses.
TEMA 13. Transmisió sinàptica. Sinapsis elèctrica i química. Característiques i implicacions funcionals. Sinapsis química. Neurotransmisors i neuromoduladors. Potencials postsinàptics. Sumació temporal i espacial. Fenòmens de facilitació i inhibició. Circuits neuronals.
|
CAPÍTOL 5. FISIOLOGIA GENERAL DEL MÚSCUL |
TEMA 14. Transmissió neuromuscular.
TEMA 15. Funcions dels músculs. Tipus de músculs i fibres musculars. Unitats motores.
TEMA 16. Fisiologia de la contracció del múscul esquelètic. Teoria de la contracció del filament lliscant. Proteïnes contràctils. Sistema de la Troponina. El calci com a regulador de la contracció muscular.
TEMA 17: Energètica de la contracció muscular. Contracció lenta i ràpida. Mecànica del moviment corporal. Adaptacions dels musculs.
TEMA 18: Bases funcionals de la contracció del múscul cardíac i llis.
|
CAPÍTOL 6. FISIOLOGIA GENERAL DEL SISTEMA NERVIÓS
|
TEMA 19. Estructura funcional del sistema nerviós. Processament de la informació: circuits nerviosos. Sensibilitat somàtica: receptors i propietats dels receptors. Mecanismes de transducció en els receptors somàtics.
TEMA 20. Funcions motores de la medul•la espinal i reflexos espinals. Organització de la medul•la per la integració de les funcions motores reflexes. Utilitat clínica dels reflexos.
TEMA 21. Funcions motores del tronc de l’encèfal. Reflexos posturals: manteniment de l’equilibri i la postura.
TEMA 22. Control cortical dels moviments corporals . Funció del cerebel en el control de la postura i els moviments. Ganglis bassals i moviment. Control integrat del moviment corporal. Alteracions en el control del moviment i les seves conseqüències. Diferències en el control de la musculatura esquelètica o somàtica i el control dels músculs viscerals.
TEMA 23. Funció encefàlica. Sistemes encefàlics que influeixen en el control dels sistemes motors corporals.
|
CONTINGUT PROGRAMA PRÀCTIC FISIOLOGIA:
Seminaris |
3 seminaris de cerca i comentari d'articles relacionats amb els continguts de l'assignatura
|
Sessions pràctiques |
PRÀCTICA 4: Primers auxilis I i II.
PRÀCTICA 5: Sistema Nerviós I
PRÀCTICA 6: Sistema Nerviós II
PRÀCTICA 7: Pràctica de simulació (fisiologia del múscul esquelètic)
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Sessió Magistral |
|
36 |
54 |
90 |
Pràctiques a laboratoris |
|
18 |
4.5 |
22.5 |
Seminaris |
|
15 |
3.75 |
18.75 |
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
3 |
0.5 |
3.5 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
|
Proves objectives de tipus test |
|
5 |
0 |
5 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
Sessió Magistral |
Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura. |
Pràctiques a laboratoris |
Prendre contacte amb les tècniques bàsiques d'un laboratori de biomedicina. Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d’un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través dels diferents laboratoris. |
Seminaris |
Estimular l'autoaprenentatge i la resolució de problemes en equip. Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Cerca i comentari d'articles relacionats amb els continguts de l'assignatura. |
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través de les TIC. |
Atenció personalitzada |
Atenció personalitzada de l'alumne sobre els continguts de l'assignatura. |
Descripció |
Les hores d'atenció a l'alumne es donaran el primer dia de classe. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Sessió Magistral |
|
En la prova final tipus test s'avaluaran els continguts teòrics de l'assignatura. |
60% |
Pràctiques a laboratoris |
|
En la prova final tipus test s'avaluaran els continguts pràctics de l'assignatura. També s'avaluarà la presencialitat i la participació en el treball pràctic. La no assistència implicarà la no avaluació de la matèria. |
20% |
Seminaris |
|
En la prova final tipus test s'avaluaran els continguts desenvolupats en els seminaris de l'assignatura. També s'avaluarà la presencialitat i la participació i la presentació del treball. La no assistència implicarà la no avaluació de la matèria. |
15% |
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
En la prova final tipus test s'avaluaran els continguts desenvolupats en aquestes sessions pràctiques de l'assignatura. També s'avaluarà la presencialitat. La no assistència implicarà la no avaluació de la matèria. |
5% |
Proves objectives de tipus test |
|
Hi haurà una prova final on s'avaluaran els continguts teòrics, pràctics i de seminaris de l'assignatura mitjançant preguntes tipus test. |
100% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Bàsica |
|
FISIOLOGIA
LLIBRES DE TEXT RECOMANATS:
- Berne, R.; Levy, M. Fisiología. 6ª ed. Elsevier Mosby 2009.
- Constanzo, L. Fisiología. 4ª ed. Elsevier 2011.
- Cleaver, B.; Crawford, R.; Armstrong, V.J. Manual de Primeros Auxilios. Pearson Education 2007
- Dvorkin, M.A.; Cardinali, D.P. Best y Taylor. Bases fisiológicas de la práctica Médica. 14ª ed. Panamericana, 2010.
- Fox, S. Fisiología Humana. 12ª ed. McGraw-Hill 2011.
- Guyton, A.C.; Hall, J.E. Tratado de Fisiología Médica. 12ª ed. Elsevier Saunders. 2011.
- Mulroney, S.; Myers, A.K. Fundamentos de Fisiología. 1ª ed. Elsevier 2011.
- Pocock, G.; Richards, C.D. Fisiología Humana. La base de la medicina. 2ª ed. Masson. 2005.
- Silverthorn, D.U.; Fisiología Humana. 4ª ed. Panamericana. 2008.
- Thibodeau, G.A.; Patton, K.T. Anatomía y Fisiología. 6ª ed. Elsevier Mosby. 2007.
- Thibodeau, G.A.; Patton, K.T. Estructura y Función del Cuerpo Humano. 14ª ed. Elsevier. 2012.
- Tortora, G.J.; Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 11ª ed. Panamericana. 2006.
- Tresguerres, J.A.F. Fisiología Humana. 4ª ed. Interamericana-Mc Graw-Hill. ed. 2010.
BIOQUIMICA
1. Llibres de text recomanats :
- Bioquímica. Libro de texto con aplicaciones clínicas. Devlin TM (2004). Editorial Reverté, 4ª edición.
- Bioquímica Médica. Baynes JW, Dominiczak MH. (2006). Elsevier Mosby, 2ª edición.
- Inmunologia Celular y Molecular. Abbas AK, Lichtman AH. (2003). Elsevier, 5ª edición. .
- Immunologia. Janeway, Junqueira, Rhoa. (2004). Masson, 1ª edición.
2. Recursos bioinformàtics:
- http://www.ncbi.nlm.nih.gov
- http://sebbm.bq.ub.es/BioROM/indices/index.html
- http://www.dnalc.org/home_alternate.html
- http://genome.ucsc.edu/index.html
|
Complementària |
, , ,
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|