DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) GENÈTICA I ÒMIQUES DE L'ENVELLIMENT Codi 14625209
Ensenyament
Envelliment i Salut (Campus Terres de l'Ebre) (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa Únic anual
Impartició
Departament Ciències Mèdiques Bàsiques
Coordinador/a
LEJEUNE ., MARYLÈNE MARIE
Adreça electrònica marylenemarie.lejeune@urv.cat
Professors/es
LEJEUNE ., MARYLÈNE MARIE
Web
Descripció general i informació rellevant L’envelliment es defineix com un conjunt de processos que produeixen una acumulació progressiva de canvis deleteris en un organisme amb el pas del temps i que condueixen a pèrdues funcionals, augment de la probabilitat d’emmalaltir i de morir. Aquests processos poden tenir lloc tant a nivell cel•lular, tissular com orgànic. Encara que existeixen més de 300 teories diferents sobre les causes que produeixen l’envelliment, en aquest curs s’explicaran solament les teories a nivell molecular que han tingut una major rellevància a nivell científic. A nivell molecular, per entendre com funciona un determinat gen o proteïna o el funcionament d’una cèl•lula o teixit concret en un moment determinat, les tècniques d’investigacions moleculars actuals no tracten d’un gen o d’una proteïna tan sols, sinó de milers. Aquests tipus d’investigacions a gran escala a nivell molecular són les ciències “òmiques”, necessàries per entendre com funciona un organisme de forma global. La terminació –òmica prové de la terminació grega –oma que significa “tot” i per tant les ciències òmiques s’encarreguen d’investigar el conjunt de molècules en els seus diferents àmbits d’estudi: la Genòmica és la ciència que s’encarrega de l’estudi del conjunt de gens, la Proteòmica del conjunt de proteïnes i la Metabòlomica del conjunt de metabòlits. L’objectiu fonamental d’aquesta assignatura és que l’alumne adquireixi els coneixements bàsics del vessant biològic del procés d’envelliment ensenyant-li els conceptes, mètodes i aplicacions de les ciències òmiques en l’estudi de l’envelliment.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Reconèixer l'envelliment fisiològic i saber distingir de la patologia.
  Professionalitzador
  Recerca
  AR1 Adquirir habilitats per formular hipòtesis, dissenyar projectes i aplicar la metodologia estadística adequada en cada cas.
  AR2 Seleccionar i aplicar els dissenys d'investigació, els procediments per formular i contrastar hipòtesis i per interpretar resultats en els estudis d'envelliment i salut.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania)
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional que es planteja a la universitat (Orientació professional)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer les diferents teories de l'envelliment. AC1
BC3
Aplicar les òmiques en l'estudi del procés d'envellir. AC1
AR1
AR2
BC3
BC4
BC5
CC3
CC5
Desenvolupar un pensament crític. AR1
AR2
BC3
CC1
CC3
CC4
CC5
CC6
Poder realitzar qualsevol de les tècniques de laboratori aplicables a l'estudi l'envelliment. AR1
AR2

Continguts
Tema Subtema
1. BIOLOGIA MOLECULAR DE LA CÈL•LULA En aquesta lliçó es farà un breu repàs de diferents conceptes de biologia molecular bàsica tant a nivell genètic, proteic com metabòlic per entendre les teories i el procés de l’envelliment.
2. BIOLOGIA I TEORIES DE L’ENVELLIMENT
En aquesta lliçó es farà un breu repàs de les teories de les causes de l’envelliment més rellevants desenvolupades durant els darrers anys. Aquestes diverses teories no són mútuament excloents, sinó que fan més o menys èmfasi en determinats factors o modificacions que es donen amb el procés d’envelliment.
3. PROJECTE GENOMA HUMÀ I L’ERA DE LES CIÈNCIES ÒMIQUES La finalització del projecte Genoma Humà va demostrar que existeixen un número relativament limitat de gens que puguin explicar la totalitat dels complexos processos biològics humans. Aquesta investigació va permetre acabar de subratllar que hi ha altres nivells de regulació a part de la senzilla seqüència de l’ADN. Amb aquesta idea, cada cop més, s’està passant de l’estudi de molècules aïllades a l’anàlisi ampli de col•leccions de molècules. Les ciències òmiques s’encarreguen d’investigar el conjunt de molècules en els seus diferents àmbits d’estudi.
4. GENÒMICA
Amb l’arribada de la genètica moderna s’ha vist que els diversos gens que poden regular i determinar l’envelliment s’associen amb una varietat de funcions que sovint abasten les diferents hipòtesis de l’envelliment. La Genòmica és la ciència encarregada de l’estudi global del genoma (conjunt de gens i els seus processos). El camp de la genòmica es divideix en Genotipificació (centrada en la seqüència del genoma), Transcriptòmica (centrada en l’expressió del genoma) i la Epigenòmica (centrada en la regulació epigenètica de l’expressió del genoma).
5. PROTEÒMICA
A partir d’un cert nombre de gens es pot produir un nombre molt més elevat de proteïnes. Els mecanismes de modificació de les proteïnes després de la seva biosíntesi (post-traduccionals) així com les interaccions amb altres proteïnes que formen complexos macromoleculars proteics, són els responsables en últim termini d’exercir la funció gènica. El proteoma consisteix en el conjunt de proteïnes presents en un determinat tipus de cèl•lula o teixit. Al contrari que el genoma, el proteoma és molt variable amb el pas del temps, entre els diferents tipus de cèl•lules i pot canviar com a resposta a l’ambient cel•lular.
6. METABOLÒMICA
El metaboloma és el conjunt dinàmic de petites molècules i elements químics (metabòlits) en una cèl•lula, teixit o òrgan. El fenotip metabòlic és producte dels resultats de la interacció entre la genètica, l’ambient, l’estil de vida i altres factors. L’acumulació d’aquests metabòlits per l’organisme poden tenir conseqüències negatives com ara el deteriorament directe o indirecte de l’ADN, de l’ARN i la modificació estructural de les proteïnes.
7. CIÈNCIES ÒMIQUES I ENVELLIMENT
En aquest darrer apartat es veurà quin seria l’encaix de les diferents ciències òmiques en les teories de l’envelliment més rellevants, i quines futures aplicacions poden tenir per poder resoldre l’enigma de l’envelliment.


8. PRACTIQUES DE LABORATORI A TRAVES DE TIC Cerca científica del coneixement en ciències òmiques:

1. Recerca d’articles científics que donin suport a les diferents teories de l’envelliment explicades en la sessió teòrica (presencial).
2. Crítica i debat sobre un article de divulgació científica publicat en un mitja de comunicació escrit que no sigui una revista científica (presencial).
3. Treball d’aprofundiment: anàlisi crític d’articles científics relacionats amb els temes exposats i cerca de cites bibliogràfiques que doni suport a la seva opinió (presencial i virtual).
4. Realització i presentació d’un model de projecte d’investigació relacionat amb els temes exposats (virtual).

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Seminaris
5 5 10
Sessió Magistral
4 0 4
Pràctiques a través de TIC
0 15 15
Debats
0 15 15
Treballs
0 17 17
 
Atenció personalitzada
0 5 5
 
Proves objectives de preguntes curtes
0 8 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i presentació de l’assignatura.
Seminaris Exercicis teòrics i pràctics directament relacionats amb el programa de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició teòrica de les sessions temàtiques a l’aula ordinària.
Pràctiques a través de TIC Cerca científica del coneixement en ciències òmiques i envelliment: treball d’aprofundiment amb l’anàlisi crític d’articles científics relacionats amb els temes exposats i la cerca de cites bibliogràfiques que doni suport a la seva opinió, així com la realització i presentació d’un model de projecte d’investigació relacionat amb els temes exposats.
Debats Discussions sobre les teories existents de l'envelliment a través de treballs científics publicats: plantejament del treball, metodologies aplicades, anàlisis dels resultats i de les conclusions.
Treballs 1) anàlisi crític de treballs científics relacionats amb els temes exposats, 2) recerca de cites bibliogràfiques que suporta les opinions de l'alumne, 3 ) realització i presentació d'un model de projecte d'investigació relacionat amb els temes exposats.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Virtual: Els alumnes poden consultar els seus dubtes per correu electrònic directament amb el professor: mlejeune.ebre.ics@gencat.cat; mlejeune.htvc.ics@gmail.com (pràctiques i problemes de genètica). També podran concertar per correu electrònic el dia i l’hora per una entrevista personalitzada.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris L’assistència i la participació als seminaris de ciències òmiques i envelliment s’avaluaran de manera continuada mitjançant les aportacions de cadascun dels alumnes als fòrums de debat durant l’assignatura. S’avaluarà la participació activa i la interpretació correcta dels diferents exercicis proposats. Totes aquestes activitats es desenvoluparan de manera virtual a través de la plataforma moodle. 25%
Pràctiques a través de TIC PRÀCTICA 1: LECTURA CRÍTICA D’UN ARTICLE I CERCA BIBLIOGRÀFICValoració del treball final i avaluació continuada de la participació de cadascun dels alumnes al fòrum de discussió. S’avaluarà específicament la manera d’utilitzar els principals recursos bioinfomàtics emprats a les pràctiques i interpretar correctament els resultats. Totes aquestes activitats es desenvoluparan a la sessió pràctica i de manera virtual a través de la plataforma moodle.
25%
Treballs PRÀCTICA 2: PRESENTACIÓ I EXPOSICIÓ D’UN TREBALL DE RECERCA Valoració del treball final presentat a través de la plataforma moodle. S’avaluarà més específicament el plantejament de l’estudi, l’elecció de tècniques adequades per a assolir un objectiu concret en el disseny d’un experiment i la manera d’analitzar els resultats.
25%
Proves objectives de preguntes curtes Els continguts dels temaris explicats a les classes s’avaluaran a traves de proves objectives de preguntes curtes al final de cadascun dels temaris que s’hauran de superar amb una nota mínima de 5 sobre 10 per a considerar-los aprovats. Al final de l’assignatura és realitzarà també un examen final de sintesí. L’estructura de les proves serà de preguntes curtes o esquemes i preguntes de pràctiques. La nota final serà la mitjana de totes les notes obtingudes (proves parcials i examen final), sempre que estiguin totes aprovats. Sinó es així, la nota final serà l’obtinguda en l’examen final. Les proves parcials i l’examen final de síntesi es desenvoluparan de manera virtual a través de la plataforma moodle. 25%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els criteris d'avaluació es basaran en el grau de l'assoliment de les competències descrites en l'assignatura.
La nota final de l'assignatura és el sumatori de la nota obtinguda en el desenvolupament dels continguts (25%), l'avaluació continuada de l'assistència i participació a seminaris de debat i fòrum de discussió (25%), l'avaluació continuada de la tasca de lectura crítica d'articles (25%) ila nota obtinguda en els treballs en grup (25 %).


Fonts d'informació

Bàsica

The Biology of Aging: Observations and Principles, the third Edition (2006). Robert Arking. Oxford University Press (Biblioteca URV: 616-053.9 Ark)

Aging of the genome: The dual role of DNA in life and death (2007). Jan Vijg. Oxford University Press

The biology of Human Longevity. Inflammation, Nutrition, and Aging in the Evolution of Lifespans" (2007). Caleb Finch. Elsevier press. (Biblioteca URV: 616-0513.9 Fin)

Biología molecular de la célula (1994). Bruce Alberts. Omega (Laboratori de Biologia Molecular i Recerca, hospital de Tortosa Verge de la Cinta) 

Teorías del envejecimiento. Perspectiva evolutiva. Laura Ruth Guelman.

Biología del envejecimiento. Viviana Pérez & Felipe Sierra (2009).

The evolutionary theories of aging revisited - A mini-review. Predrag Ljubuncic & Abraham Z. Reznick (2009).

Mammal aging: Active and passive mechanisms and their medical implications. Theodore C. Goldsmith (2009).

Why aging research? The moral imperative to retard human aging. Colin Farrelly (2010).

Theories of ageing. Jose Viña et al. (2007).

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent