|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC1 |
Reconèixer l'envelliment fisiològic i saber distingir de la patologia. |
| |
Professionalitzador |
| |
Recerca |
| |
AR1 |
Adquirir habilitats per formular hipòtesis, dissenyar projectes i aplicar la metodologia estadística adequada en cada cas. |
| |
AR2 |
Seleccionar i aplicar els dissenys d'investigació, els procediments per formular i contrastar hipòtesis i per interpretar resultats en els estudis d'envelliment i salut. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
| |
BC4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
| |
BC5 |
Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC1 |
Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. |
| |
CC3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
| |
CC4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| |
CC5 |
Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania) |
| |
CC6 |
Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional que es planteja a la universitat (Orientació professional) |
| Objectius |
Competències |
| Conèixer les diferents teories de l'envelliment. |
AC1
|
BC3
|
|
| Aplicar les òmiques en l'estudi del procés d'envellir. |
AC1
AR1
AR2
|
BC3
BC4
BC5
|
CC3
CC5
|
| Desenvolupar un pensament crític. |
AR1
AR2
|
BC3
|
CC1
CC3
CC4
CC5
CC6
|
| Poder realitzar qualsevol de les tècniques de laboratori aplicables a l'estudi l'envelliment. |
AR1
AR2
|
|
|
| Tema |
Subtema |
| 1. BIOLOGIA MOLECULAR DE LA CÈL•LULA |
En aquesta lliçó es farà un breu repàs de diferents conceptes de biologia molecular bàsica tant a nivell genètic, proteic com metabòlic per entendre les teories i el procés de l’envelliment. |
2. BIOLOGIA I TEORIES DE L’ENVELLIMENT
|
En aquesta lliçó es farà un breu repàs de les teories de les causes de l’envelliment més rellevants desenvolupades durant els darrers anys. Aquestes diverses teories no són mútuament excloents, sinó que fan més o menys èmfasi en determinats factors o modificacions que es donen amb el procés d’envelliment.
|
| 3. PROJECTE GENOMA HUMÀ I L’ERA DE LES CIÈNCIES ÒMIQUES |
La finalització del projecte Genoma Humà va demostrar que existeixen un número relativament limitat de gens que puguin explicar la totalitat dels complexos processos biològics humans. Aquesta investigació va permetre acabar de subratllar que hi ha altres nivells de regulació a part de la senzilla seqüència de l’ADN. Amb aquesta idea, cada cop més, s’està passant de l’estudi de molècules aïllades a l’anàlisi ampli de col•leccions de molècules. Les ciències òmiques s’encarreguen d’investigar el conjunt de molècules en els seus diferents àmbits d’estudi. |
4. GENÒMICA
|
Amb l’arribada de la genètica moderna s’ha vist que els diversos gens que poden regular i determinar l’envelliment s’associen amb una varietat de funcions que sovint abasten les diferents hipòtesis de l’envelliment. La Genòmica és la ciència encarregada de l’estudi global del genoma (conjunt de gens i els seus processos). El camp de la genòmica es divideix en Genotipificació (centrada en la seqüència del genoma), Transcriptòmica (centrada en l’expressió del genoma) i la Epigenòmica (centrada en la regulació epigenètica de l’expressió del genoma).
|
5. PROTEÒMICA
|
A partir d’un cert nombre de gens es pot produir un nombre molt més elevat de proteïnes. Els mecanismes de modificació de les proteïnes després de la seva biosíntesi (post-traduccionals) així com les interaccions amb altres proteïnes que formen complexos macromoleculars proteics, són els responsables en últim termini d’exercir la funció gènica. El proteoma consisteix en el conjunt de proteïnes presents en un determinat tipus de cèl•lula o teixit. Al contrari que el genoma, el proteoma és molt variable amb el pas del temps, entre els diferents tipus de cèl•lules i pot canviar com a resposta a l’ambient cel•lular.
|
6. METABOLÒMICA
|
El metaboloma és el conjunt dinàmic de petites molècules i elements químics (metabòlits) en una cèl•lula, teixit o òrgan. El fenotip metabòlic és producte dels resultats de la interacció entre la genètica, l’ambient, l’estil de vida i altres factors. L’acumulació d’aquests metabòlits per l’organisme poden tenir conseqüències negatives com ara el deteriorament directe o indirecte de l’ADN, de l’ARN i la modificació estructural de les proteïnes.
|
7. CIÈNCIES ÒMIQUES I ENVELLIMENT
|
En aquest darrer apartat es veurà quin seria l’encaix de les diferents ciències òmiques en les teories de l’envelliment més rellevants, i quines futures aplicacions poden tenir per poder resoldre l’enigma de l’envelliment.
|
| 8. PRACTIQUES DE LABORATORI A TRAVES DE TIC |
Cerca científica del coneixement en ciències òmiques:
1. Recerca d’articles científics que donin suport a les diferents teories de l’envelliment explicades en la sessió teòrica (presencial).
2. Crítica i debat sobre un article de divulgació científica publicat en un mitja de comunicació escrit que no sigui una revista científica (presencial).
3. Treball d’aprofundiment: anàlisi crític d’articles científics relacionats amb els temes exposats i cerca de cites bibliogràfiques que doni suport a la seva opinió (presencial i virtual).
4. Realització i presentació d’un model de projecte d’investigació relacionat amb els temes exposats (virtual).
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Seminaris |
|
5 |
5 |
10 |
| Sessió Magistral |
|
4 |
0 |
4 |
| Pràctiques a través de TIC |
|
0 |
15 |
15 |
| Debats |
|
0 |
15 |
15 |
| Treballs |
|
0 |
17 |
17 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
0 |
5 |
5 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
0 |
8 |
8 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i presentació de l’assignatura.
|
| Seminaris |
Exercicis teòrics i pràctics directament relacionats amb el programa de l’assignatura. |
| Sessió Magistral |
Exposició teòrica de les sessions temàtiques a l’aula ordinària. |
| Pràctiques a través de TIC |
Cerca científica del coneixement en ciències òmiques i envelliment: treball d’aprofundiment amb l’anàlisi crític d’articles científics relacionats amb els temes exposats i la cerca de cites bibliogràfiques que doni suport a la seva opinió, així com la realització i presentació d’un model de projecte d’investigació relacionat amb els temes exposats. |
| Debats |
Discussions sobre les teories existents de l'envelliment a través de treballs científics publicats: plantejament del treball, metodologies aplicades, anàlisis dels resultats i de les conclusions. |
| Treballs |
1) anàlisi crític de treballs científics relacionats amb els temes exposats, 2) recerca de cites bibliogràfiques que suporta les opinions de l'alumne, 3 ) realització i presentació d'un model de projecte d'investigació relacionat amb els temes exposats. |
| Atenció personalitzada |
|
|
|
|
Descripció |
| Virtual: Els alumnes poden consultar els seus dubtes per correu electrònic directament amb el professor: mlejeune.ebre.ics@gencat.cat; mlejeune.htvc.ics@gmail.com
(pràctiques i problemes de genètica).
També podran concertar per correu electrònic el dia i l’hora per una entrevista personalitzada.
|
|
| |
Descripció |
Pes |
| Seminaris |
L’assistència i la participació als seminaris de ciències òmiques i envelliment s’avaluaran de manera continuada mitjançant les aportacions de cadascun dels alumnes als fòrums de debat durant l’assignatura. S’avaluarà la participació activa i la interpretació correcta dels diferents exercicis proposats. Totes aquestes activitats es desenvoluparan de manera virtual a través de la plataforma moodle. |
25% |
| Pràctiques a través de TIC |
PRÀCTICA 1: LECTURA CRÍTICA D’UN ARTICLE I CERCA BIBLIOGRÀFICValoració del treball final i avaluació continuada de la participació de cadascun dels alumnes al fòrum de discussió. S’avaluarà específicament la manera d’utilitzar els principals recursos bioinfomàtics emprats a les pràctiques i interpretar correctament els resultats. Totes aquestes activitats es desenvoluparan a la sessió pràctica i de manera virtual a través de la plataforma moodle.
|
25% |
| Treballs |
PRÀCTICA 2: PRESENTACIÓ I EXPOSICIÓ D’UN TREBALL DE RECERCA Valoració del treball final presentat a través de la plataforma moodle. S’avaluarà més específicament el plantejament de l’estudi, l’elecció de tècniques adequades per a assolir un objectiu concret en el disseny d’un experiment i la manera d’analitzar els resultats.
|
25% |
| Proves objectives de preguntes curtes |
Els continguts dels temaris explicats a les classes s’avaluaran a traves de proves objectives de preguntes curtes al final de cadascun dels temaris que s’hauran de superar amb una nota mínima de 5 sobre 10 per a considerar-los aprovats. Al final de l’assignatura és realitzarà també un examen final de sintesí. L’estructura de les proves serà de preguntes curtes o esquemes i preguntes de pràctiques. La nota final serà la mitjana de totes les notes obtingudes (proves parcials i examen final), sempre que estiguin totes aprovats. Sinó es així, la nota final serà l’obtinguda en l’examen final. Les proves parcials i l’examen final de síntesi es desenvoluparan de manera virtual a través de la plataforma moodle. |
25% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els criteris d'avaluació es basaran en el grau de l'assoliment de les competències descrites en l'assignatura.
La nota final de l'assignatura és el sumatori de la nota obtinguda en el desenvolupament dels continguts (25%), l'avaluació continuada de l'assistència i participació a seminaris de debat i fòrum de discussió (25%), l'avaluació continuada de la tasca de lectura crítica d'articles (25%) ila nota obtinguda en els treballs en grup (25 %). |
|