El propòsit de l’assignatura és oferir les bases teòriques i metodològiques per què els futurs professionals de la Pedagogia puguin desenvolupar la funció d’orientació pedagògica en matèria d’educació per a la salut (EpS) i alhora actuar com d’agents promotors de la salut en els diferents entorns socials d’influència. Per aquest fi, es realitzarà un examen dels fonaments i la justificació les diferents teories i evidències com a marc explicatiu de la naturalesa dels programes i projectes en l’àmbit de la promoció de la salut.Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant,
aquesta assignatura es realitza a través de tutoria. Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció
personalitzada del professor.
Continguts
Tema
Subtema
Unitat temàtica 1.
FONAMENTS I JUSTIFICACIÓ DE L'EDUCACIÓ PER A LA SALUT:
1.1. La salut i els seus determinants.
1.2. La salut com a concepte dinàmic.
1.3. Bases teòriques de l’EpS. Antecedents.
1.4. L’EpS vs educació sanitària.
LA SALUT COM A PATRIMONI DE LA COL.LECTIVITAT: LA PROMOCIÓ O FOMENT DE LA SALUT.
1.2. Conferències sobre Promoció de Salut:
-Alma-Ata, 1978
-Carta d’Ottawa, 1986
-Conferència d’Adelaida, 1988
-Conferència de Swudswall, 1991
-Cimera de la Terra, 1992
-Conferència de Yakarta, 1997
1.3. Eixos de la Promoció de la salut.
Unitat temàtica 2.
LA PROMOCIÓ DE LA SALUT COM EINA A L'ABAST DE LA PEDAGOGIA.
2.1. La Salut Pública: historia, conceptes, evidències.
-Sistemes de salut. La Organització Mundial de la Salut. Conceptes bàsics: risc, perill, accident, vulnerabilitat. Prevenció: tipus. La vulnerabilitat natural, física, econòmica, ideològica, política, cultural i educativa.
2.2.Professionals de la pedagogia vs professionals de la salut.
-Perfil professional.
Unitat temàtica 3.
LA PEDAGOGIA I LES CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ AL SERVEI DE LA PROMOCIÓ DE LA SALUT DE LA CIUTADANIA I LES COMUNITATS.
3.1. Concepte comunitat, tipus i desenvolupament.
3.2.L’EpS i el màrqueting com a eines de Promoció de Salut.
3.3. Els valors, creences, actituds i pràctiques socials.
3.4. Objectius d’Eps.
3.5.Tècniques i instruments del màrqueting social.
Unitat temàtica 4.
LA DIDÀCTICA A L'ABAST DE L'EpS.
4.1. Metodologia d’intervenció en EpS.
4.2. Tècniques per a la comunicació grupal.
4.3. Tècniques per a la comunicació personal.
4.4. Evidència de la Promoció de la salut. Eficàcia de les intervencions. Resultats socials i de salut.
4.5. Recursos didàctics a l’abast de la Promoció de la Salut.
Unitat temàtica 5.
PROGRAMES D’EpS SEGONS NECESSITATS I PROBLEMES DE LA POBLACIÓ.
5.1. Els grups socials i les seves necessitats en matèria d’EpS.
5.2. Programes d’EpS i contextos d’aplicació.
- Alimentació.
- Gestió del temps per una vida saludable.
- Afectivitat i sexualitat. Planificació Familiar.
- Relacions de dependència i violència segons gènere, ètnia, classe i raça.
- Ciutats i pobles saludables. Viure, treballar i gaudir de pobles i ciutats.
- Escoles i universitats promotores de salut.
- Centres hospitalaris i d’atenció primària, promotors de salut.
Atenció personalitzada
Descripció
A fi de promoure l’autoregulació de l’aprenentatge, l’alumnat tindrà tutories per resoldre dubtes i fer el seguiment del seu procès instructiu individualment i grupalment.
Avaluació
Altres comentaris i segona convocatòria
Per tal d'assolir l'aprovació de l'assignatura cal realitzar tots i cada un dels treballs encomanats.
En l'elaboració del programa teòric-pràctic d'EpS. Aquest programa s'haurà de presentar per escrit. Es tindran en compte els aspectes formals de presentació de la informació com són la consignació de les parts principals i complementaries del contingut del programa d'EpS i la redacció del mateix. Es farà especial incís en la l'assenyalament de les referències de les fonts bibliogràfiques emprades. Aquest treball s'haurà d'exposar seguint les normes indicades per fer presentacions, aquestes no podràn superar els 10 minuts. El valor d'aquesta prova representa un 30% del total de l'avaluació.
Els treballs que s'encomanin a l'aula representaran un 20% del total de la nota.
L'assistència, (obligatòria) i la participació a classe esdevé un punt important en l'avaluació final.
Finalment es realitzarà una prova escrita que representa el 50% del total de la nota.
Fonts d'informació
Bàsica
ADEPS V (2000):
Conferencia Europea de Promoción de la
Salud y Educación para la Salud. Resumenes de trabajos. Madrid:
Eneida Ediciones. 2000.
ASOCIACION DE
EDUCACIÓN PARA LA SALUD. (1997) Congreso
nacional: La cultura de la salud en España. Madrid: A.D.E.P.S.
AAVV (2003):40 éxitos en comunicación.
Madrid: Pearson Educación; 2003.
AAVV (1995): Red de
Actividades de promoción de la salud número 1, 3 Granada: Edit. Escuela
Andaluza de Salud Pública.
AAVV (2005):Evolució de les desigualtats
en la salut a Catalunya. Barcelona: Mediterrània.
AAVV (1997):Jornadas aragonesas de EPS. Actas.Saragossa: Edit. Universitat de Saragossa i Govern
d’Aragó; 1997.
AGUADERO F. (1997): La cultura audiovisual.
Madrid: Ciencia 3.
AGUADO L.
(2005): Emoción, afecto y motivación. Madrid: Alianza.
ANGULO, F. BLANCO, N. (1994): Teoría
y desarrollo del curriculum.. Archidona: Aljibe.
ANTUNES C. (2005): Juegos para estimular las inteligenciasmúltiples.
Madrid: Narcea.
BERLO,D.K.(1982):El proceso de comunicaciónBuenos Aires;13ª edición.Edit. "El
Ateneo" 1982.
BERNARDO, E. GUTIÉRREZ, M. AROCHA, S.L. (1996): Salud Pública y Educación para la Salud.Las Palmas: Edit. Instituto Canario de Estudios y
Promoción Social y Sanitaria. 1996.
BOLIVAR, A. (1995): La
evaluación de valores y actitudes Madrid Edit. Anaya. 1995.
BUCAY J.(2004): El juego de los cuentos [5 CD-ROM] Buenos Aires:
Nuevo Extremo.
CASTILLO Mª D. I
LEÓN Mª T. (2005): Educación
sanitaria en alimentación y nutrición. 4ª ed. Alcalá la Reial (Jaén): Formación
Alcalá.
CHOQUE S, CHOQUE
J. (2004): Actividades de
animación para la tercera edad. Barcelona: Paidotribo.
CLÈRIES X. (2006): La comunicación. Barcelona:
Elsevier.
COLECTIVO IOÉ (2004):Salud y estilos de vida en
España : un análisis de los cambios ocurridos en la última década.
Madrid : Fundación de las Cajas de Ahorros (FUNCAS).
COSTA, M. LÓPEZ, E. (1996): Educación
para la salud. Una estrategia para cambiar estilos de vida Madrid. Edit.
Pirámide.
ESTEBARANZ, A. (1994): Didáctica
e innovación curricular. Sevilla. Edit. Pub. Universidad de Sevilla.
FERNANDEZ
ABASCAL EG, ET AL. (1997): Cuaderno de prácticas de motivacióny emoción. Madrid:
Pirámide.
FORTUNY, M. (1997). Reflexions
al voltant de l’educació per a la salut.Escola Catalana, 337, 6-8.
FORTUNY, M. I MOLINA, M.C. (Eds.) (2003) Experiencias
educativas para la promoción de la salud y la prevención. Barcelona:
Laertes.
GENERALITAT
DE CATALUNYA. (1984) Orientacions i programes. Educació per a lasalut a
l'escola, Barcelona.
GIMENO, J. y PEREZ, A. (1992):Compreneder y transformar la
enseñanza. Morata. Madrid.
HAWE, P. DEGELING, D. HALL, J. (1993):Evaluación de la
Promoción de Salud Barcelona. Edit.
Masson.
HIGUERAS C,
KEENOY A.M, GIL N, (ED.)
(2000): Catálogo de material didáctico sobre salud escolar. Granada :
Escuela Andaluza de Salud Pública.
KOTLER, P. ROBERTO, E.L. (1992):Marketing Social. Madrid. Edit.
Díaz de Santos.
KRUEGER, R.A. (1991): El grupo
de discusiónMadrid Edit.
Pirámide.
LINDSTRÖM A. (2006): Implicación y corparticipación
del ciudadano en las decisiones de políticas sectoriales: el caso de la salud y
los servicios sanitarios. Barcelona/Madrid: Fundación Salud, Innovación y
Sociedad.
MANEN M. (2004): El tono en la enseñanza. El
lenguaje de la pedagogía. Barcelona: Paidós.
MARQUES F. ET
AL. (2000) : Jornada de promoció i educació per a la salut.Universitat de Lleida. 2000.1a.
MARTOS R. (2005): Fundamentos de la educación para
la salud y la atención primaria.Alcalá la Real: Formación Alcalá.
MÉNDEZ CARRILLO, X. MACIÀ, A. OLIVARES D. (1993): Intervención coductual en contextos
comunitarios I Programas aplicados de prevención. Madrid. Edit. Piràmide.
MINISTERIO DE
SANIDAD Y CONSUMO, ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD. Glosario
de terminos de Promoción de la
Salud.
NAIDOO, J. WILLIS, J.(1994): Health
Promotion. London.Baillière Tindall. 1994.
NOSHIC, G.M. (2002): Aprender a pensar. Madrid:
Prentice Hall.
PÉREZ Mª L. I
JUANDÓ J. (2001): Gestionar
la información para que se comprenda. Barcelona: Edebé.
QUINTANA CABANAS, J.M. (1995): Teoría de la Educación Madrid. Edit.
Dikinson.
CUADERNOS DE
PEDAGOGIA. 214 (1993): “Monogràfic sobre Educació per a la salut”
RIBAS SERNA J,
(COORD.) (1990): Educación
para la salud en la prácticadeportiva escolar. Málaga:
Unisport.
ROCHON, A. (1991): Educación para la salud. Barcelona. Edit Masson.
S.E.C.C. (1992) Projecte
curricular: Què és, què pretén, de què consta i com s’elabora. (4 quaderns) Barcelona.
SANTOS, M.A. (1990): Hacer
visible lo cotidiano .Madrid. Edit. Akal.
SEGURA M. (2003): Educar las emociones y los sentimientos. Madrid:
Narcea.
SERRAMONA, J. (2000): Teoría de
la educación. Barcelona Edit. Ariel.
SERRANO GONZALEZ (ED.) (1988):La Educación para la salud del siglo XXI. Madrid: Ed.Díaz de Santos.
TONES,
KEITH, TILFORD, S. (1990):Healt Education. Effectiveness, efficiency and equity London. Edit. Chapman & Hall.
TORT, J. (1997): “El
programa d’educació per a la salut a l’escola”
Escola Catalana,337, 9-11.
VALLEJO-NÁJERA
J.A. (2004):Aprender a
hablar en público hoy. 35ªed. Barcelona: Planeta.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent