DATOS IDENTIFICATIVOS 2013_14
Asignatura (*) DISSENY D'INVESTIGACIÓ Código 11665218
Titulación
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2012)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
6 Optativa Únic anual
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Pedagogia
Coordinador/a
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
Correo-e merce.gisbert@urv.cat
juan.gonzalezm@urv.cat
santos.urbina@urv.cat
mariapaz.prendes@urv.cat
jesusmaria.salinas@urv.cat
Profesores/as
GISBERT CERVERA, MARIA MERCEDES
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
URBINA RAMÍREZ, SANTOS
PRENDES ESPINOSA, MARIA PAZ
SALINAS IBÁÑEZ, JESÚS MARIA
Web
Descripción general e información relevante Aquesta assignatura serà impartida pels Drs. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es), M.ª Paz Prendes (pazprend@um.es) i Santos Urbina (santos.urbina@uib.es).

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comú
  AC13 Desplegar processos individuals i col•lectius de gestió del coneixement en activitats i processos d'e-learning.
  AC15 Aplicar els principis del mètode científic a la resolució de problemes de recerca educativa.
  AC16 Utilitzar eines tecnològiques per al disseny i desenvolupament d'instruments i recursos per a la investigació.
  AC17 Aplicar tècniques d'anàlisi de dades en investigació educativa.
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC8 Gestionar projectes tècnics o professionals.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge
Objetivos Competencias
Conocer los fundamentos del diseño de investigaciones en Tecnología Educativa. Conèixer els fonaments de disseny d'investigacions en Tecnologia Educativa. AC13
AC16
AC17
BC3
BC4
CC3
Diseñar investigaciones experimentales, cuasi-experimentales y no experimentales. Dissenyar investigacions experimentals, quasi-experimentals i no experimentals. AC15
BC2
BC3
CC3
Comprender y analizar la estrategia de investigación del estudio del caso. Comprendre i analitzar l'estratègia de recerca de l'estudi del cas. AC15
AC16
AC17
BC3
BC4
BC8
CC5
Desarrollar proyectos combinados de investigación y diseño en Tecnología Educativa. Desenvolupar projectes combinats de recerca i disseny en Tecnologia Educativa. AC15
AC16
AC17
BC2
BC3
CC6

Continguts
tema Subtema
Diseños de investigación en Tecnología Educativa
Dissenys d'investigació en Tecnologia Educativa
Diseños experimentales, cuasi-experimentales y no experimentales
Dissenys experimentals, quasi-experimentals i no experimentals
Estudio del caso
Estudi del cas
Investigación de diseño y desarrollo en Tecnología Educativa
Investigació de disseny i desenvolupament en Tecnologia Educativa

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Activitats Introductòries
1 5 6
 
Sessió Magistral
4 8 12
Seminaris
4 20 24
Treballs
5 25 30
Debats
5 30 35
 
Atenció personalitzada
5 10 15
 
Proves pràctiques
5 25 30
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Actividades introductorias a la materia.
Activitats introductòries a la matèria.
Sessió Magistral Videoconferencias con exposiciones teóricas y debates aplicados.
Videoconferències amb exposicions teòriques i debats aplicats.
Seminaris Trabajo en pequeños grupos de forma síncrona y asíncrona.
Treball en petits grups de manera síncrona i asíncrona.
Treballs Resolución de casos prácticos de modo analítico. Proyectos de diseño.
Resolució de casos pràctics de manera analítica. Projectes de disseny.
Debats Análisis grupal de elementos de discusión.
Anàlisi grupal d'elements de discussió.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Treballs
Proves pràctiques
descripción
Tutoría y mentoría para la correcta resolución de los enunciados planteados. Tutoria i mentoria per a la correcta resolució dels enunciats plantejats.

Avaluació
  descripción Peso
Proves pràctiques L'avaluació es basarà en: avaluació continuada a partir de la realització de les activitats que es proposen al llarg del curs; grau de participació en els debats i les aportacions que s'hi facin. És convenient seguir el cronograma de les activitats tal i com es proposen al curs i complir els terminis que es marquen per a cada lliurament. D'aquesta manera es podrà garantir la coherència i la correcta integració dels continguts de tots els cursosals que cadascú s'ha matriculat. Es recomana l'assistència a un minim del 80 % de les sessions de videoconferència. 100 %
Otros

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens. D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria. Finalment, es recorda a l'alumnat la convinença de consultar la planificació específica allotjada a l'espai Moodle de l'assignatura.

 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fonts d'informació

Bàsica

ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.

BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.

BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.

BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.

BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.

CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.

CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.

CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.

CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.

CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.

DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.

DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.

DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.

HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.

HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning,

New Jersey

, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction,

Massachusetts

, Addison-Wesley.

HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.

JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.

Madrid

: Síntesis.

JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.

KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.

KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.

KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.

MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.

MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning,

Cambridge

, Cambridge University Press.

NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).

NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.

ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.

PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching, San Francisco, Jossy-Bass.

PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.