DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA Codi 125051108
Ensenyament
Arqueologia Clàssica (2006)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer Únic anual
Impartició
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
DILOLI FONS, JORDI
Adreça electrònica carme.belarte@urv.cat
Professors/es
BELARTE FRANCO, CARME
Web
Descripció general i informació rellevant La Protohistòria és, actualment, un dels camps més actius dins de la investigació arqueològica, doncs permet interrelacionar diferents cultures i processos d'anàlis en un mateix periode, lement crucial per entendre el desenvlupament de les formacions socials coetànies i psteriors. En el cas de la Protohistòria de la Mediterrània, la determinació geogràfica defineix un marc en el que es relacionen las grans cultures mediterrànies, fenicis, grecs, cartaginesos, ibers, etruscs i romans. Es pretén analitzar aquests contactes i la seva influència en el propi desenvolupament de les mateixes
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, aquesta assignatura es realitza a través de tutoria. Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1.- Introducció a la Protohistòria del Mediterrani. Concepte de Protohistòria. Marc geogràfic. Models teòrics i d’anàlisi. Esquemes cronològics i perioditzacions. Bibliografia.
2.- L’espai Mediterrani a principis del primer mil•leni a.n.E. El Mediterrani Oriental: la crisi dels imperis. El Mediterrani Central. El Mediterrani Occidental: la costa mediterrània a la Península Ibèrica.
3.- Els fenicis. Marc geogràfic: Orient i Occident. Estructura cronològica. Les ciutats-regne fenícies: política, economia i societat. La expansió fenícia pel Mediterrani: el Mediterrani Central, el nord d’Àfrica i el Mediterrani Occidental.
Els fenicis a la Península Ibèrica.
4.- Grècia: colons i comerciants. Introducció. Els moviments migratoris grecs: causes i conseqüències. Comerç i colonitzacions: les primeres fundacions. La Magna Grècia. Els grecs a Occident.
5.- Cartago: naixement i ocàs d’un estat. La fundació de Cartago: el mite i l’arqueologia. El desenvolupament polític, econòmic i social cartaginès. Els cartaginesos al Mediterrani Central i Occidental. L’expansió romana: Cartago versus Roma. La política bàrquida: els cartaginesos a la Península Ibèrica. Crisi i ocàs de Cartago.
6.- La Península Itàlica: d’Etrúria a Roma. Introducció. Marc geogràfic. Les ciutats-estat etrusques. Política, economia i societat del mon etrusc. Les primeres monarquies romanes. L’expansió romana i la integració etrusca.
7.- El Mediterrani Occidental: de Tartessos als ibers. El Bronze Final a la Península Ibèrica. El nord-est: els camps d’urnes. El llevant i el sud: el període orientalizant. L’aparició de la cultura ibèrica. Caracterització i cronologies del període ibèric. Estructura econòmica i social del mon ibèric. Formes polítiques. El final de l’època ibèrica. Els ibers del nord.

Atenció personalitzada
Descripció
L'atenció personalitzada consistirà en un seguiment curricular de l'alumne per tal de guiar-lo en el desenvolupament dels seus estudis. En aquest sentit es preveu l'acció de les tutories i la possibilitat de facilitar-li l'accés a la recerca en Protohistòria.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació prevista compren la participació dels alumnes a les sessions teòriques i pràctiques. Al realitzar-se aquesta de forma continua, s'ha de practicar un seguiment tutoritzat de l'alumnat al que es controli la participació a totes les activitats proposades. En aquest sentit, es considera imprescindible la assistència a las lliçons teòriques, al menys en un 75 %, que s'avaluaran mitjançant un treball de síntesi i explicació de les mateixes a través d'articles que toquin la temàtica impartida (75 % de la nota), l'assistència a les pràctiques externes (15 % de la nota) i la participació als seminaris que es desenvolupin a l'aula o fora d'aquesta (10 %).


Fonts d'informació
Bàsica , , ,

AUBET. M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Ed. Crítica. Barcelona.

BELTRAN, F.; MARCO, F. (1987): Atlas de Historia Antigua. Ed. Libros Pórtico. Zaragoza.

BLAZQUEZ, M.; ALVAR, J.;GONZÁLEZ WAGNER, C. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed. Cátedra. Madrid.

CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente. Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla.

COLLIS, J. (1989): La Edad del Hierro en Europa. Ed. Labor. Barcelona.

DD. AA. (1992): Les etrusques et l’Europe. Ed. Réunion des Musées Nationaux. París.

DEL OLMO, G.; AUBET M.E. (ed.) (1986): Los fenicios en la Península Ibérica. I. Ed. Ausa. Sabadell.

DOMÍNGUEZ, A.J. (1991): La polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI. Ed. Síntesis.

GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C.

GRANT, M. (1982): Le città e i metalli. Storia e cultura degli etruschi. Milà.

HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid.

HUSS, W. (1993): Los cartagineses. Ed. Gredos. Madrid.

JAMES, P. (1993): Siglos de oscuridad. Desafío a la cronología tradicional del mundo antiguo. Ed. Crítica.

LANCEL, S. (1994): Cartago. Ed. Crítica. Barcelona.

PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis.

RIDGWAY, A.J. (1997): El alba de la Magna Grecia. Pitecusa y las primeras colonias griegas de Occidente. Ed. Crítica.

RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona.

SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (2005): Els ibers del nord. Rafael Dalmau, Editor.

TORELLI, M. (1996): Historia de los etruscos. Ed. Crítica. Barcelona.

VEGAS, M. (ed.) (1998): Cartago Fenicio-Púnica. (1998). Las excavaciones Alemanas en Cartago 1975-1997. Cuadernos de Arqueología Mediterranea, 4. UPF. Barcelona.

WAGNER, C. G. (2000): Cartago. Una ciudad, dos leyendas. Ed. Alderabán. Madrid.

Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent