| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- Introducció a la Protohistòria del Mediterrani. | Concepte de Protohistòria. Marc geogràfic. Models teòrics i d’anàlisi. Esquemes cronològics i perioditzacions. Bibliografia. |
| 2.- L’espai Mediterrani a principis del primer mil•leni a.n.E. | El Mediterrani Oriental: la crisi dels imperis. El Mediterrani Central. El Mediterrani Occidental: la costa mediterrània a la Península Ibèrica. |
| 3.- La cultura fenícia. | Marc geogràfic: Orient i Occident. La terra de Canaà. Estructura cronològica. Les ciutats-regne fenícies: política, economia i societat. La expansió fenícia pel Mediterrani. La colonització del Mediterrani Central i Occidental. Les principals ciutats fenícies del Mediterrani: el Mediterrani Central, el nord d’Àfrica i el Mediterrani Occidental. |
| 4.- Grècia: colons i comerciants. | Introducció. Els moviments migratoris grecs: causes i conseqüències. Comerç i colonitzacions: les primeres fundacions. La Magna Grècia. Els grecs a Occident. |
| 5.- Cartago: naixement i ocàs d’un estat. | La fundació de Cartago: el mite i l’arqueologia. El desenvolupament polític, econòmic i social cartaginès. Els cartaginesos al Mediterrani Central i Occidental. L’expansió romana: Cartago versus Roma. La política bàrquida. Crisi i ocàs de Cartago. |
| 6.- La Península Itàlica: d’Etrúria a Roma. | Introducció. Marc geogràfic. Les ciutats-estat etrusques. Política, economia i societat del mon etrusc. Les primeres monarquies romanes. L’expansió romana i la integració etrusca. |
| 7.- El Mediterrani Occidental: de Tartessos als ibers. | El Bronze Final a la Península Ibèrica. El nord-est: els camps d’urnes. El llevant i el sud: el període orientalizant. L’aparició de la cultura ibèrica. Caracterització i cronologies del període ibèric. Estructura econòmica i social del mon ibèric. Formes polítiques. El final de l’època ibèrica. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'atenció personalitzada consistirà en un seguiment curricular de l'alumne per tal de guiar-lo en el desenvolupament dels seus estudis. En aquest sentit es preveu l'acció de les tutories i la possibilitat de facilitar-li l'accés a la recerca en Protohistòria. |
| Avaluació |
| Altres comentaris i segona convocatòria |
|
L'avaluació prevista compren la participació dels alumnes a les sessions teòriques i pràctiques. Al realitzar-se aquesta de forma continua, s'ha de practicar un seguiment tutoritzat de l'alumnat al que es controli la participació a totes les activitats proposades. En aquest sentit, es considera imprescindible la assistència a las lliçons teòriques, al menys en un 80 % (15 % de la nota final) que s'avaluaran mitjançant una prova escrita o un treball d'investigació (50 % de la nota), l'assistència a les pràctiques externes (25 % de la nota), i la participació a les pràctiques que es desenvoluparan a l'aula, anàlisi de textos i anàlisis de mapes geopolítics (10 %). |
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||
AUBET. M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Ed. Crítica. Barcelona. BELTRAN, F.; MARCO, F. (1987): Atlas de Historia Antigua. Ed. Libros Pórtico. Zaragoza. BLAZQUEZ, M.; ALVAR, J.;GONZÁLEZ WAGNER, C. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed. Cátedra. Madrid. CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente. Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla. COLLIS, J. (1989): La Edad del Hierro en Europa. Ed. Labor. Barcelona. DD. AA. (1992): Les etrusques et l’Europe. Ed. Réunion des Musées Nationaux. París. DEL OLMO, G.; AUBET M.E. (ed.) (1986): Los fenicios en la Península Ibérica. I. Ed. Ausa. Sabadell. DOMÍNGUEZ, A.J. (1991): La polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI. Ed. Síntesis. GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C. GRANT, M. (1982): Le città e i metalli. Storia e cultura degli etruschi. Milà. HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid. HUSS, W. (1993): Los cartagineses. Ed. Gredos. Madrid. JAMES, P. (1993): Siglos de oscuridad. Desafío a la cronología tradicional del mundo antiguo. Ed. Crítica. LANCEL, S. (1994): Cartago. Ed. Crítica. Barcelona. PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis. RIDGWAY, A.J. (1997): El alba de la Magna Grecia. Pitecusa y las primeras colonias griegas de Occidente. Ed. Crítica. RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona. SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (2005): Els ibers del nord. Rafael Dalmau, Editor. TORELLI, M. (1996): Historia de los etruscos. Ed. Crítica. Barcelona. VEGAS, M. (ed.) (1998): Cartago Fenicio-Púnica. (1998). Las excavaciones Alemanas en Cartago 1975-1997. Cuadernos de Arqueología Mediterranea, 4. UPF. Barcelona. WAGNER, C. G. (2000): Cartago. Una ciudad, dos leyendas. Ed. Alderabán. Madrid. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|||||||||