DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) TEORIA DEL CONFLICTE Codi 12675109
Ensenyament
Migracions i Mediació Social (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
5 Obligatòria Primer Únic anual
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Dret Públic
Coordinador/a
MORERAS PALENZUELA, JORGE
Adreça electrònica jordi.moreras@urv.cat
Professors/es
MORERAS PALENZUELA, JORGE
Web
Descripció general i informació rellevant Aproximació a les teories del conflicte des d'una perspectiva multidisciplinar

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació social a partir del fet migratori, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AC2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió del fet migratori i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre els possibles abordatges.
  Professionalitzador
  AP6 Adquisió de capacitats per planificar, implementar i avaluar la intervenció de manera conjunta amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats, partint de l'anàlisi de les seves necessitats i circumstàncies.
  AP7 Capacitat per actuar, des dels diferents àmbits professionals, en la resolució de situacions de risc i de conflicte amb els propis col•lectius, la resta d'agents socials i les organitzacions.
  Recerca
  AR1 Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació, mediació social i resolució de conflictes en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Respecte profund per l’ètica i la integritat intel•lectual.
  Professionalitzador
  BP3 Apreciació de que el coneixement avançat proporciona a l’estudiant la capacitat de lideratge en l’àrea d’especialitat.
  BP6 Capacitat per involucrar-se, quan s’escaigui, en aspectes de la societat contemporània.
  Recerca
  BR1 Capacitat per iniciar projectes de recerca i definir el context i les variables que hi intervenen.
  BR4 Habilitats ben desenvolupades per resoldre problemes.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
  CC2 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3

Continguts
Tema Subtema
TEMA 1.- MARC CONCEPTUAL I TEORIA GENERAL 1.1. Noció socio-política de “conflicte”
1.2. Actors en conflicte
1.3. Elements d’influència en el conflicte (factors)
1.4. Tipologies de conflicte
TEMA 2.- PROCESOS DE NEGOCIACIÓ 2.1. Naturalesa de la negociació
2.2. Planificació de la negociació
2.3. Estratègies de negociació
2.4. Eficàcia dels processos de negociació
TEMA 3.- ALTRES TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES 3.1. La mediació: etapes i tècniques
* Etapa de pre-reunió
* Primera etapa: reunió pública o conjunta
* Segona etapa: les reunions privades o individuals
* Tercera etapa: reunió interna
* Quarta etapa: reunió pública o conjunta
* Tècniques per emprar en el procés de mediació
3.2. L’arbitratge
3.3. La conciliació
TEMA 4.- EL CONFLICTE SOCIAL EN EL MARC DE LA SOCIETAT MULTICULTURAL 4.1. Els fluxos migratoris construïts socialment com a problema i generadors de conflicte.
4.2. Els models de gestió de les relacions entre minories ètniques i societats d'acollida.
4.3. Conflictes pels recursos: habitatge, treball, seguretat social.
4.4. Conflictes de caràcter simbòlic
TEMA 5.- ELS CONFLICTES EN ENTORNS URBANS: LES LLUITES DINS L'ESPAI PÚBLIC 5.1. El factor territorial en les relacions interètniques.
5.2. Aproximació al concepte d'espai públic.
5.3. Les lluites pel control dels espais públics: factors de classe i ètnics.
5.4. Polítiques públiques, ciutadania i accés als espais públics
TEMA 6.- ESTUDI DE CAS 6.1. Pluralisme religiós, polítiques urbanes i mobilitació social: els conflictes al voltant de l'obertura de mesquites a Catalunya.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
 
Sessió Magistral
0 0 0
Seminaris
0 0 0
Treballs
0 0 0
 
Atenció personalitzada
0 0 0
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Seminaris
Treballs
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Sessió Magistral
Seminaris
Treballs
Descripció
L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs. A demanda dels alumnes, es podran concertar sessions de tutoria amb el professor, convingudes prèviament amb ell mitjançant el correu electrònic.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Avaluació de les fitxes de lectura i dels exercicis proposats per cadascú dels temes 35%
Seminaris Avaluació continuada de la participació i aportacions fetes pels estudiants, amb especial atenció a la proposta d'assaig que cada estudiant presentarà a debat 25%
Treballs Avaluació de l'assaig escrit que cada estudiant presentarà al finalitzar el curs. Es valoraran tant la documentació com l'elaboració teòrica i la capacitat d'argumentació 40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

DAHRENDORF, Ralf (1990), El conflicto social moderno. Ensayos sobre la política de la libertad. Madrid: Biblioteca Mondadori.

LORENZO CADARSO, Pedro Luis (2001), Fundamentos teóricos del conflicto social. Madrid: Siglo XXI.

REX, John (1985), El conflicto social: un análisis conceptual y teórico. Madrid: Siglo XXI

SIMMEL, Georg (1986, ed.or. 1904), “El conflicto, sociología del antagonismo”, en Sociología. Estudios sobre las formas de socializaciónMadrid: Alianza Editorial.

Complementària

 

 

ALLIEVI, Stefano (2009), Conflicts over Mosques in Europe. Policy issues and trends. Londres: Network of European Foundations-Alliance Publishing Trust.

ARES, A. (1999), “Formas y resolución de conflictos”, en VV.AA., MORALES, F.J. y YUBERO, S. (Coords.), El grupo y sus conflictos, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca,, pp. 137-144

BAUMANN, Gerd (2001), El enigma multicultural. Un replanteamiento de las identidades nacionales, étnicas y religiosas. Barcelona: Paidós

BENASAYAG, Miguel-DEL REY, Angélique (2007), Éloge du conflit. Paris: La Découverte

BRUBAKER, Rogers (2001), “The return of assimilation? Changing perspectives on immigration and its sequels in France, Germany, and the United States”, Ethnic and Racial Studies, vol. 24 (4): 531-548.

CACHÓN, Lorenzo (dir.)(2008), Conflictos e inmigración: experiencias en Europa. Madrid: Ayuntamiento de Madrid-Observatorio de Seguridad.

CAIVANO, Roque J., y otros (1998), Mecanismos Alternativos para la Resolución de Conflictos, Negociación, Conciliación y Arbitraje, Editor E. Moame Drago, Primera Edición.

CESARI, Jocelyne (2005), "Mosque Conflicts in European Cities: Introduction", Journal of Ethnic and Migration Studies, vol. 31(6): 1015-1024.

DELGADO, Manuel (2011), “Morfología urbana y conflicto social”, a Manuel Delgado, El espacio público como ideología. Madrid: Los libros de la Catarata, pp. 73-94.

ELIAS, Norbert-SCOTSON, John L. (1997), Logiques de l'exclusion: enquête sociologique au coeur des problèmes d'une communauté. Paris: Fayard.

FISHER, R. -URY, W. (1981), Obtenga el Sí. El arte de negociar sin ceder, CECSA, México.

FISHER, R.J. (1993), “Towards a social psychological model of intergroup conflict”, en K.S. LARSEN (ed.), Conflict and Social Psychology, SAGE, Londres, pp. 109-122

GARBAYE, Romain (2011), Émeutes versus intégration. Comparaisons franco-britanniques. Paris: Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques.

GARCÍA VILLALUENGA, L., TOMILLO URBINA, J.L., VÁZQUEZ DE CASTRO, E., FERNÁNDEZ CANALES, C., (Coords.)(2010), Mediación, arbitraje y resolución extrajudicial de conflictos en el siglo XXI, 2 vols., Editorial Reu.

GUSFIELD, Joseph S. (1981), The culture of public problems. Drinking-driving and the symbolic order. Chicago: Chicago University Press

HARVEY, David (2007), "Ciudad y justicia: movimientos sociales en la ciudad", a Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Madrid: Akal, pp. 204-224.

MAZA, Gaspar-McDONOGH, Gary-PUJADAS, Joan Josep (2002), “Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval”, Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 21: 114-131.

MELUCCI, Alberto (1999), Acción colectiva, vida cotidiana y democracia. México: El Colegio de México.

MORALES, F.J. y YUBERO, S. (Coords.)(1999), El grupo y sus conflictos, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca.

MORERAS, Jordi (2008), "¿Conflictos por el reconocimiento? Las polémicas en torno a los oratorios musulmanes en Cataluña", a Ana I. Planet-Jordi Moreras, Islam e inmigración. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (Foro de Inmigración y Ciudadanía, nº 17), pp. 53-79.

MUNDUATE, L. y MARTÍNEZ, J.M. (1994), Conflicto y negociación, Eudema, Madrid.

NEL.LO, Oriol (2006), “És la cultura del no l’origen del conflicte ambiental i territorial que hi ha avui a Catalunya?”, a A. Ferran-C. Casas (coords.), La cultura del no. El conflicte ambiental i territorial a Catalunya. Vic: Eumo Editorial, pp. 27-43.

NIETO, Gladys-FRANZÉ, Adela (1997), "The projection of social conflict over urban space", Current Anthropology , Vol. 38 (3): 461-465.

PRUITT, D.G. (1981), Negotiation Behavior, New York, Academic Press.

PRUITT, D.G. (1983), “Strategic choice in negotiation”, American Behavioral Scientist, 27, pp. 167-194

ROBBINS, S. P. (2004), Comportamiento organizacional, 10a ed., Pearson Educación, México, , capítulo 14 “Conflicto y negociación”.

THOMPSON, Kenneth (1998), Moral panics. Londres: Routledge.

TRAUGOTT, Mark (comp.)(2002), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva. Barcelona: Hacer.

VINYAMATA, E. (1998), “La resolución de conflictos, un nuevo horizonte”, Revista de intervención socioeducativa, 8, , pp. 8-17

VINYAMATA, E. (1999), Manual de prevención y resolución de conflicto: conciliación, mediación, negociación, Ariel, Madrid.

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent