| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Comú | ||
| AC4 | Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals | |
| AC6 | Dominar la literatura en matèria d'estudis migratoris (des de diferents aproximacions disciplinars), així com la capacitat per documentar-se i per interpretar les polítiques migratòries i la incidència de les ciències socials en el seu desenvolupament | |
| AC7 | Dissenyar projectes vinculats amb els processos migratoris, així com projectes multidisciplinaris on s'articulin els diferents rols dels àmbits professionals implicats en l'estudi i intervenció sobre les migracions | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC1 | Aprendre a aprendre. | |
| BC2 | Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi. | |
| BC3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació. | |
| BC4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| BC5 | Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge. | |
| BC6 | Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concret. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC1 | Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. | |
| CC2 | Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. | |
| CC3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| CC4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. | |
| CC5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Reconèixer i conèixer els diferents models d’Estats del benestar europeus per a l’anàlisi crític de les polítiques socials i els serveis públics | BC2 BC3 |
CC1 CC5 |
|
| Conèixer els diferents debats al voltant de la construcció de les polítiques socials i les conseqüències que se’n deriven | AC4 |
BC3 BC6 |
CC3 CC5 |
| Aproximar-se al concepte de polítiques públiques, la seva gestió i les Polítiques Basades en Evidències | AC4 |
BC2 BC5 |
CC3 CC4 |
| Analitzar des d’una perspectiva de gènere l’organització dels treballs de cura formal i informal, les polítiques familiars amigables ( Family-friendly policies) i les conseqüències que se’n deriven per als gèneres | AC6 |
BC2 BC3 |
CC2 CC5 |
| Conèixer els processos de reestructuració i “crisi” dels Estats del benestar a partir dels anys 1990 fins als nostres dies | AC4 AC7 |
BC1 BC3 |
CC2 CC3 |
| Buscar aspectes de la cooperació amb els països del Magrib i Llatinoamèrica que afavoreixin les polítiques de benestar social | AC4 |
BC3 BC4 |
CC4 CC5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Polítiques socials: definició i dimensions | 1.1. Igualtat, Equitat i Necessitats 1.2. El concepte de cura social 1.2.1.Cura formal, informal i comunitària 1.2.2.Atenció a la infància i a la gent gran 1.3. Beneficis del Sistema de benestar 1.3.1.Seguretat Social 1.3.2.Pobresa i exclusió social 1.4. Polítiques Basades en Evidències |
| 2. Del Liberalisme als Estats de benestar | 2.1. De l’assistencialisme a les Polítiques socials 2.2. Tipologies d’Estats de benestar 2.3. Crítica radical 2.3.1.La perspectiva feminista: “Polítiques familiars amigables” i temps i treball 2.4. Temes a debat 2.4.1.Universalisme o selectivisme? 2.4.2.Justícia Social o Polítiques Socials 2.4.3.Governança i Polítiques Socials |
| 3.La Crisis financera mundial i les transformacions de l’Estat del benestar | 3.1. L’Estat del benestar espanyol: desenvolupament i reestructuració 3.2. Adults grans 3.3. Exclusió social 3.4. Habitatge 3.5. Educació |
| 4. Cooperació dels sistemes de Benestar social al Nord d’Àfrica i a Llatinoamèrica |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Seminaris |
|
10 | 15 | 25 | |||||
| Sessió Magistral |
|
15 | 9 | 24 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
8 | 10 | 18 | |||||
| Debats |
|
8 | 10 | 18 | |||||
| Treballs |
|
10 | 35 | 45 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
6 | 10 | 16 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a la presa de contacte, presentar l'assignatura i recollir informació dels estudiants, de manera presencial, o mitjançant l'ús de fòrums de presentació, sessions presencials mitjançant webconferència (Adobe Connect), presentacions gravades en vídeo pel professor i / o documentació publicada a l'aula virtual (Moodle) per a la seva lectura pels estudiants. |
| Seminaris | Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional. També pot ser realitzat mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura. Es possible també que en el context semipresencial, l'exposició dels continguts de l'assignatura es faci mitjançant webconferència (Adobe Connect), publicació de materials en diversos formats i altres eines de l'aula virtual |
| Resolució de problemes, exercicis | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura a l'aula virtual (Moodle): webconferència (Adobe Connect), Fòrums, entre altres. |
| Debats | Activitats on, individualment o en grup, els estudiants argumenten i confronten idees sobre un tema determinat, mitjançant l'ús d'eines síncrones com el xat o la webconferència (Adobe Connect) i / o asíncrones com el fòrum del Campus Virtual (Moodle) |
| Treballs | Treballs que realitza l'estudiant a partir de material i referències de l'aula virtual i que lliura a través de la mateixa |
| Presentacions / exposicions | Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita) |
| Atenció personalitzada | Temps que cada professor/a té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Seminaris | Comentari de lectures obligatòries d'articles i documents vinculats al contingut de l'assignatura, des d'una perspectiva crítica i documentada | 30% | |
| Treballs | Basat en l'elaboració i aprofundiment sobre un dels temes dels continguts del curs, el qual ha estat escollit per l'alumne/a, amb el vist i plau de la professora | 50% | |
| Presentacions / exposicions | Exposició oral del contingut del treball realitzat. | 10% | |
| Altres | Assistència i participació (presencial) |
10% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Es considera que l'assistència és obligatòria el 50% de les classes presencials. Per sobre del 80%, l'estudiant tindrà el 10% de la nota que s'indica |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||
Al-Anani, K., & Bertelsmann Stiftung. (2011). The future of the mediterranean :Which way for europe and north africa?. Gütersloh: Bertelsmann Foundation. Alonso, J. A., Aguirre, P., Santander, G., Fundación Carolina, CeALCI, & Instituto Complutense de Estudios Internacionales. (2011). La cooperación triangular española en américa latina :Un análisis de dos experiencias de interés. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI. Anne, M. (2001). Race and welfare in united states social history. Journal of Policy History, 13(2) Anttonen, A., Häikiö, L., & Stefánsson, K. (2012). Welfare state, universalism and diversity. Cheltenham: Edward Elgar. Astelarra, J.,(2010). Género y cohesión social :África e iberoamérica. Madrid: Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas. Baldwin, P., & Espanya. (1992). La política de solidaridad social :Bases sociales del estado de bienestar europeo : 1875-1975. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Berna, Y. (2012). The return to the family. Anthropological Quarterly, 85(1) Blakemore, K. (2003). Social policy :An introduction (2nd ed.). Berkshire, etc.: Open University Press. Bricall, J. M. (2013). Cinco ensayos sobre la crisis :Y sus consecuencias para el estado del bienestar. Barcelona: Rba. Canals Sala, J., Comelles, J. M. (2002). El regreso de la reciprocidad.Tarragona: Unviersitat Rovira i Virgili Carrasco, C., Borderías Mondéjar, C., & Torns, T. (2011). El trabajo de cuidados :Historia, teoría y políticas. Madrid: Los Libros de la Catarata. Casilda Béjar, R., & Tortosa, J. M. (1996). Pros y contras del estado del bienestar. Madrid: Tecnos. Castells, M., & Himanen, P. (2002). La sociedad de la información y el estado del bienestar : El modelo finlandés. Madrid: Alianza. Daniel, W. (2006). Paradoxes of new labour social policy: Toward universal child care in Europe?s "most liberal" welfare regime? Social Politics, 13(2), 286-312. Daniel, W. (2006). Social policy and social citizenship: Britain's welfare states. Publius, 36(1), 169-188. Edward, D. B. (1998). Revealing america's welfare state. Reviews in American History, 26(3) Esping-Andersen, G. (2000). Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona: Ariel. Esping-Andersen, G., (2007). Family formation and family dilemmas in contemporary europe. Bilbao: Fundación BBVA. Esping-Andersen, G., & Gallie, D. (2002). Why we need a new welfare state. New York: Oxford University Press. Esping-Andersen, G., (1993). Los tres mundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim. Fàbregas i Guillén, D. (2012). El estado subvencionador contra el estado del bienestar. Barcelona: Ediciones Invisibles. Fundación Carolina (2011). Barómetro 2010 de la fundación carolina :América latina y la cooperación al desarrollo en la opinión pública española. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI. Gallego Calderón, R., Gomà, R., Subirats, J., Adelantado, J.(2003). Estado de bienestar y comunidades autónomas :La descentralización de las políticas sociales en españa. Madrid: Tecnos. Garde, J. A., & Fundación Hogar del Empleado. (2000). Políticas sociales y estado de bienestar en españa : Informe 2000. Madrid: Trotta. Garrigues Walker, A., Herrera Gómez, M., Trinidad Requena, A. & Alemán Bracho, C., (2004). Administración pública y estado de bienestar. Madrid: Civitas. Hadas, M. (2012). Winners and losers: The consequences of welfare state policies for gender wage inequality.European Sociological Review, 28(2), 241-262. Haedo Pagliano, M. (2010). Los programas de cooperación internacional descentralizada de la unión europea hacia américa latina :Su papel como catalizadores del trabajo en redes de ciudades : Helga, E. (2010). The problem of dependency. Social Politics, 17(3) Hernes, H. M. (1990). El poder de las mujeres y el estado del bienestar. Madrid: Vindicación feminista. Jara Roncati, E.. (2011). La unión europea, los países de américa latina y el caribe :Una relación con pasado, presente y futuro. Zaragoza: Fundación Manuel Giménez Abad de Estudios Parlamentarios y del Estado Autonómico. Joan, M. N. (2011). Social policy reforms in Latin America. Latin American Research Review, 46(1) Johnson, N., (1990). El estado de bienestar en transición :La teoría y la práctica del pluralismo de bienestar. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Lavalette, M., & Pratt, A. (1997). Social policy :A conceptual an theoretical introduction. London etc.: Sage. Leighton, J. (2010). The origin of the welfare state in england and germany, 1850–1914: Social policies compared.German History, 28(1), 104-106. Lizama Quijano, J. (2010). Los caminos de la educación intercultural en américa latina :Cuatro ensayos. Barcelona: Icaria. Luhmann, N. (1993). Teoría política en el estado de bienestar. Madrid: Alianza. Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., y Tecnológico de Monterrey,(2009). Política pública y democracia en américa latina :Del análisis a la implementación. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública. Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., y Tecnológico de Monterrey (2009). Política pública y democracia en américa latina :Del análisis a la implementación. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública. Marshall, T. H., Bottomore, T. B., & Linares, P. (1998). Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza. Michael, B. K. (2010). The american welfare state and social contract in hard times. Journal of Policy History, 22(4) Mishra, R. (1990). Society and social policy :Theories and practice of welfare (2nd ed.). Hampshire; London: MacMillan. Mishra, R., & Espanya. (1992). El estado de bienestar en crisis :Pensamiento y cambio social. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social. Molina, E., San Miguel Abad, N., & Universidad Autónoma de Madrid. (2009). Buenas prácticas en derechos humanos de las mujeres : África y américa latina. Madrid: UAM Ediciones. Moreno, L. (2012). La europa asocial :Crisis y estado del bienestar. Barcelona: Península. Natalie, P. (2013). Heikki ervasti, jorgen goul andersen, torben fridberg and kristen ringdahl (eds.): The future of the welfare state: Social policy attitudes and social capital in europe. European Sociological Review, 29(2), 406-408. Nathalie, G. (2012). Is social policy retrenchment unpopular? how welfare reforms affect government popularity.European Sociological Review, 28(5), 691-700. Navarro, V. (2004). El estado de bienestar en españa. Madrid: Tecnos. Ochando Claramunt, C. (1999). El estado del bienestar :Objetivos, modelos y teorías explicativas. Barcelona: Ariel. Offe, C., & Keane, J. (1990). Contradicciones en el estado del bienestar. Madrid: Alianza. Picó i López, J. (1990). Teorías sobre el estado del bienestar (2a ed.). Madrid: Siglo XXI. Pil, H. (2010). The east asian welfare state debate and surrogate social policy: An exploratory study on japan and south korea.Socio - Economic Review, 8(3), 411-435. Pons Pons, J., & Silvestre Rodríguez, J. (2010). Los orígenes del estado de bienestar en españa, 1900-1945 : Los seguros de accidentes, vejez, desempleo y enfermedad. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza. Popple, P. R., & Leighninger, L. (1998). The policy-based profession: An introduction to social welfare policy for social workers. Boston etc.: Allyn and Bacon. Quesada Castro, F. (2008). Ciudad y ciudadanía :Senderos contemporáneos de la filosofía política. Madrid: Trotta. Rodrigues-Silveira, R. (2012). Gobierno local y Estado de bienestar :Regímenes y resultados de la política social en Brasil. Zarazoga: Fundación Manuel Giménez Abada. Rodríguez Cabrero, G. (2004). El Estado de bienestar en españa :Debates, desarrollo y retos. Madrid: Fundamentos. Sarasa Urdiola, S., & Moreno, L. (1995). El Estado del bienestar en la europa del sur. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Sociales Avanzados. Subirats, J. (2012). Análisis y gestión de políticas públicas (1ª en aquea presentació ed.). Barcelona: Ariel. Timmins, N.(2001). Los cinco gigantes :Una biografía del estado de bienestar. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Subdirección General de Publicaciones. Titmuss, R. M. (1958). Essays on the welfare state. London: George Allen $ Unwin. Titmuss, R. M., Abel-Smith, B., & Titmuss, K. (1974). Social policy :An introduction. London: Allen & Unwin. Titmuss, R. M., & Rocha Pujol, C. (1981). Política social. Barcelona, etc.: Edit. Ariel. Universitat Autònoma de Barcelona, & Fundación Esplai. (2010). Ciudadanía e inclusión social :El tercer sector y las políticas de acción social (Ed no venal ed.). Barcelona: Fundación Esplai. Vidal Fernández, F., García Roca, J., & Fundación Hogar del Empleado. (2006). Exclusión social y estado de bienestar en españa. Barcelona: Icaria. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |