Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A5 |
Explicar què significa el terme marcador en bioquímica clínica
Conèixer els principals marcadors de patologies
Conèixer l'ús dels resultats de la bioquímica clínica en el diagnòstic i maneig de les malalties mèdiques comunes
Descriure les principals aplicacions de la bioquímica clínica
|
| A8 |
Explicar què significa el terme marcador en bioquímica clínica
Interpretar els resultats dels paràmetres bioquímics d'una analítica de sang i orina
|
| A13 |
Explicar què significa el terme marcador en bioquímica clínica
Conèixer els principals marcadors de patologies
Conèixer l'ús dels resultats de la bioquímica clínica en el diagnòstic i maneig de les malalties mèdiques comunes
Descriure les principals aplicacions de la bioquímica clínica
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte
Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
Tema |
Subtema |
1. INTRODUCCIÓ A LA BIOQUÍMICA CLÍNICA I PATOLOGIA MOLECULAR |
Laboratori de bioquímica clínica i patologia molecular. Ús del laboratori. Interpretació dels resultats i intervals de referència. |
2. BIOQUÍMICA CLÍNICA GENERAL |
Equilibri d'aigua i ió sodi. Transtorns de l'ió potassi. Exàmen bioquímic de la funció renal. Equilibri àcid-base. Proteïnes i enzims. Immunoglobulines. Infart agut de miocardi. Exàmen bioquímic de la funció hepàtica. Metabolisme de la glucosa i diabetes mellitus. Regulació del calci. Fosfat i magnesi. Malatia òssia. |
3. BIOQUÍMICA CLÍNICA ENDOCRINOLÒGICA |
Control endocrinològic. Funció hipofisària. Fisiopatologia tiroidea. Fisiopatologia suprarenal. Funció gonadal. |
4. EXÀMENS BIOQUÍMICS ESPECIALS |
Ferro. Coure i zinc. Etanol. Metabolisme de lipoproteïnes. Marcadors tumorals. |
5. PEROXIDACIÓ I PATOLOGIA (RADICALS LLIURES) |
Reactivitat dels radicals lliures (ROS i RNS). Funcionalitat dels radicals lliures. Els radicals lliures alteren l'estructura d'altres molècules. Patologies vinculades amb els radicals lliures. Sistemes de defensa antioxidant (enzimàtica vs. no enzimàtica) |
6. INFLAMACIÓ I PATOLOGIA (CITOQUINES) |
Components primaris del sistema immune (limfòcits i altres leucòcits sanguinis). Definició de citoquina i nomenclatura (característiques moleculars). Efectes en les cèl•lules i especificitat deguda a receptors. Secreció de citoquines i activitat biològica de tipus Th1 i Th2. Resum de les principals patologies inflamatòries (el cas especial de l'asma bronquial). Ciqtoquines proinflamatòries primàries i secundàries (TNF, el seu receptor i l'activació de la resposta en el nucli). Possibles usos terapèutics derivats del coneixement de les citoquines. |
7. APOPTÒSI I PATOLOGIA |
Apoptòsi com a mort en condicions fisiològiques. L'apoptòsi està programada genèticament. Diferències i semblances entre apoptòsi i necrosi.Els receptors d'apoptòsi: FAS i FAS ligand. El TNFR1. Activació citoplasmàtica del procés apotòtic: les caspases. El mitocondri allibera que regulen apoptòsi. Les fases incials: la fragmentació del DNA. |
8. ESTRÈS DE RETICLE ENDOPLASMÀTIC I PATOLOGIA |
Definició de l'estrès de reticle endoplasmàtic (RE stress). La resposta adaptativa a l'estrès de reticle - Unfolding protein response (UPR). Vies de senyalització vinculades amb RE stress i UPR (ATF6, eiF2alfa i xbp-1). Chaperones i proteasoma. Patologies vinculades amb l'estrès de reticle endoplasmàtic. |
9. MUTACIONS DE CARÀCTERS GENÈTICS COM A MOTOR DE CANVI |
Polimorfismes i variabilitat dels grups humans. Mutacions silencioses. Agents alquilants, agents intercalants, nitrits, la oxidació i les fonts externes d'energia radiant. El sol i les radiacions ultraviolades. L'estudi del Xeroderma Pigmentosum, malaltia de Huntington i síndrome del cromosoma X fràgil. |
10. MITOCONDRI I PATOLOGIA |
Organització del DNA mitocondrial de l'èsser humà. Genètica mitocondrial. Variants genètiques del DNA mitocondrial. Malalties mitocondrials: definicions i tipus. Alteracions genètiques del mtDNA (mutacions puntuals; delecions; associació entre haplogrup i patologia mitocondrial). Alteracions de la comunicació entre els genomes mitocondrial i nuclear. Disfuncions mitocondrials en les patologies neurodegeneratives. Mètodes d'anàlisi. |
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Descripció dels continguts i organització de l'assignatura |
Sessió Magistral |
Desenvolupament dels continguts teòrics de l'assignatura a l'aula |
Seminaris |
Lectura, anàlisi, presentació i discussió crítica per part de l'alumne d'articles/documents relacionats amb els continguts de l'assignatura |
Pràctiques a laboratoris |
Desenvolupament dels continguts pràctics de l'assignatura al laboratori |
Resolució de problemes, exercicis |
Resolució d'exercicis relacionats amb el contingut teòric de l'assignatura |
Atenció personalitzada |
Ressolució de dubtes teòrico-pràctics fora de l'aula |
Bàsica |
|
Gaw, A. etal., "Bioquímica clínica ilustrada", Harcourt, any: 2006, EDICION: 2ª Diaz Portillo,Jacobo, "770 Preguntas Y Respuestas : Determinaciones Bioquimicas :Utilidad Y Valoracion Clinica ", Masson Gonzalez de Buitrago, JoseManuel "Patologia molecular", McGraw Hill, any: 2001 |
Complementària |
|
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
BIOQUÍMICA/13214008 | SENYALITZACIÓ I CONTROL DE FUNCIONAMENT CEL·LULAR/13214115 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |