|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
Professionalitzador |
| |
Recerca |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| Objectius |
Competències |
| Després d’haver cursat i superat l’assignatura, l’estudiant ha d’haver assolit els coneixements bàsics d’anatomia i fisiologia humanes |
|
|
|
| Tema |
Subtema |
1. Introducció
|
1.1. Introducció
Estructura I funció del cos humà. Medi intern i homeòstasi. Concepte de control i regulació. Sistemes reguladors de l’organisme. Potencial de membrana. Potencial d’acció. Potencial d’acció a la neurona, a la fibra muscular i al teixit autoexcitable. Propagació del potencial d’acció. Comunicació al teixit nerviós. Fisiologia de la contracció muscular.
|
| 2. Sistema Nerviós |
2.1. Sistema Nerviós
Organització, estructura i funcions. Receptors sensorials i sensibilitat somática. Sentits especials. Funcions motores. Sistema nerviós autònom. Sistema nerviós central. Funcions superiors del sistema nerviós. Son. |
3. Sang i Sistema Immunitari
|
3.1. Sang i Sistema Immunitari
Funcions i característiques de la sang. Components de la sang. Hematopoesi. Regulació de l’hematopoesi. Morfologia i funcions dels eritròcits i dels leucòcits. Paper de l’hemoglobina en la funció dels eritròcits. Ïndexs eritrocitaris. Regulació de l’eritopoesi. Cicle vital dels eritròcits. Leucòcits: tipus, morfologia i funcions. Hemostàsia. Inflamació. Reparació tissular. |
| 4. Sistema Cardiovascular |
4.1. Sistema Cardiovascular
Organització i funcions. Activitat elèctrica del cor. Electrocardiograma. Activitat mecànica del cor i volum per minut. Regulació del volum per minut. Cicle cardíac. Sistema vascular i dinàmica de la sang. Circulació arterial i venosa. Circulació capil•lar i limfàtica. Regulació local del flux sanguini. Regulació de la pressió arterial. Circulació coronària. Circulació cerebral |
5. Sistema Respiratori
|
5.1. Sistema Respiratori
Organització i funcions. Anatomia. Alvèols i membrana respiratòria. Irrigació del pulmó. Ventilació pulmonar i mecànica ventilatòria. Respiració externa. Transport de gasos a la sang. Respiració interna. |
6. Sistema Renal
|
6.1. Sistema Renal
Organització i funcions. Anatomia i irrigació del ronyó. Estructura del nefró. Formació de l’orina. Filtració glomerular i taxa de filtració glomerular. Mecanismes de regulació. Funcions tubulars: secreció i resorció. Mecanismes de concentració i dilució de l’orina. Anatomia i histologia de les vies urinàries. Transport i emmagatzematge d’orina. Reflex de micció. |
7. Sistema Digestiu
|
7.1. Sistema Digestiu
Organització i funcions. Sistema nerviós entèric. Hormones i pèptids gastrointestinals. Motilitat gastrointestinal. Boca. Glàndules salivals. Digestió mecànica i química a la boca. Faringe i esòfag. Deglució. Estómac. Regulació de la secreció d’àcid clorhídric. Barrera mucosa gàstrica. Motilitat i buidament gàstrics. Fetge i sistema biliar. Pàncrees. Intestí prim. Digestió de carbohidrats. Absorció de monosacàrids. Digestió de proteïnes. Absorció de pèptids i d’aminoàcids. Digestió i absorció de lípids. Absorció i secreció d’aigua i electròlits. Absorció de minerals i vitamines. Regulació de l’absorció de nutrients. Intestí gros. Absorció d’aigua i electròlits. Formació de la femta. Reflex de defecació. |
8. Sistema Endocrí
|
8.1. Sistema Endocrí
Organització i funcions. Concepte i tipus d’hormones. Mecanismes d’acció hormonal. Control de la secreció hormonal. Hipòfisi. Somatotropina i fisiologia del creixement. Tiroide. Medul•la suprarenal. Escorça suprarenal. Pàncrees endocrí i regulació de la glucèmia. Regulació de la calcèmia i la fosfatèmia. |
9. Sistema Reproductor
|
9.1. Sistema Reproductor
Organització i funcions. Regulació neuroendocrina de les funcions de reproducció. Sistema reproductor masculí. Espermatogènesi. Funció endocrina dels testicles. Pubertat. Penis, semen i reflexos sexuals masculins. Sistema reproductor femení. Cicle menstrual. Oogènesi i cicle ovàric. Funció endocrina dels ovaris. Cicle uterí i vaginal. Pubertat i climateri. Vulva i reflexos sexuals femenins. Fecundació, gestació i part. Glàndula mamària i lactància. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Sessió Magistral |
|
19 |
37 |
56 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves objectives de tipus test |
|
2 |
15 |
17 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels estudiants i presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral |
En les classes de teoria, que es desenvolupen a l’aula, s’impartiran els coneixements teòrics d’anatomia i fisiologia dels diferents sistemes del programa. Es facilitarà material gràfic, exercicis i activitats referents als diferents blocs temàtics de l’assignatura que els estudiants hauran de treballar de forma autònoma i complementària al desenvolupament de les classes teòriques. |
| Atenció personalitzada |
|
|
|
|
Descripció |
| Jordi Vilaplana Hortensi
vilaplana@ub.edu
Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia
|
|
| |
Descripció |
Pes |
| Proves objectives de tipus test |
L’avaluació de l’assignatura es durà a terme a través d’una prova objectiva, única per a tots
els grups de docència, que inclourà preguntes test de tipus vertader-fals (pregunta ben
contestada: 1 punt, mal contestada:-1 punt i no contestada: 0 punts). Per aprovar
l’assignatura l’estudiant haurà de treure un mínim de 5 sobre 10. |
100% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
Tortora, G. J.; Derrickson, B, Principios de anatomía y fisiología, 11a ed. Mèxic: Médica Panamericana, 2006
Thibodeau, G. A.; Patton, K. T, Anatomía y Fisiologïa, 6a ed. Madrid: Elsevier, 2007
Ganong, W. F., Fisiología médica, 20a ed. Mèxic: El Manual Moderno, 2006
, Diccionari enciclopèdic de medicina, 2ona ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000
|
|
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|