| Competències |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| Comú | ||
| AC2 | Integrar el coneixement de les principals vies metabòliques i dels nutrients en situacions de salut i malaltia. | |
| AC5 | Percebre, apreciar i utilitzar la diversitat d'àmbits de coneixement que participen a l'àrea de la nutrició i el metabolisme. | |
| AC6 | Reconèixer les bases moleculars de les interaccions dels nutrients amb el genoma. | |
| AC7 | Incorporar eficaçment els avanços científics al propi camp professional. | |
| Professionalitzador | ||
| Recerca | ||
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| Comú | ||
| BC7 | Tenir sensibilització en temes mediambientals. | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| Comú | ||
| CC1 | Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. | |
| CC3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| CC5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objetivos | Competencias | ||
| Conèixer la importància dels mecanismes de recombinació i reparació del DNA i dels sistemes de modificacó i restricció. | AC2 AC5 AC6 |
BC7 |
CC1 CC5 |
| Conèixer les eines bàsiques de clonació molecular i diferenciar entre la clonació molecular, la terapèutica i la reproductiva. Conèixer les tècniques bàsiques per a la construcció de genoteques. Conèixer algunes aplicacions pràctiques de les tècniques d'enginyeria genètica. Prendre consciència que la nova biotecnologia té importants implicacions ètiques, legals, econòmiques i socials. | AC2 AC5 AC6 AC7 |
CC1 |
|
| Conèixer com està organitzada la informació al genoma eucariòtic, i les limitacions actuals del coneixement. Identificar les bases genètiques del càncer més conegudes. | AC2 AC5 AC6 AC7 |
BC7 |
CC1 CC3 CC5 |
| Adquirir el vocabulari bàsic i els conceptes necessaris per a l'autoaprenentage present i futur. | |||
| Conèixer els aspectes més rellevants de la utilitat de la genòmica en medicina. Apreciar l'avanç en diagnòstics i tractaments mèdics en funció de l'avanç en la comprensió de les funcions dels gens. | |||
| Conèixer algunes bases de dades de genòmica i proteòmica i les eines més elementals per a l'anàlisi bioinformàtica de seqüències. Ser capaç d'obtenir informació actualitzada a través de les bases de dades de genòmica, proteòmica, metabolòmica. | |||
| Ser capaç apreciar la velocitat dels canvis en els coneixements de la genètica molecular i la tecnologia del DNA recombinant. | |||
| Ser capaç d'obtenir respostes a preguntes concretes en un temps raonable, utilitzant cerques bibliogràfiques o altres. | |||
| Apreciar la interrelació existent entre el desenvolupament de la biotecnologia+TIC i el coneixement dels genomes. | |||
| Acceptar que hi ha molts aspectes desconeguts en genètica molecular. | |||
| Dissenyar l'esquema d'un experiment senzill per a aconseguir un determinat objectiu o per a respondre una pregunta. | |||
| Aprendre a utilitzar informació subministrada per les companyies de productes biotecnològics. | |||
| Utilitzar la terminologia de forma rigorosa en la redacció d'examens i exercicis. | |||
| Comprendre la interacció existent entre els gens i entre l’expressió del gens i l'ambient. | |||
| Continguts |
| tema | Subtema |
| 1. Introducció | Introducció. La Genètica Molecular i Enginyeria Genètica al segle XXI. Objectius de l'assignatura. |
| 2. Reparació i Recombinació | Importància de reestructuració de la informació del DNA in vivo. Danys al DNA i importància dels sistemes de reparació. Resposta SOS. Recombinació homòloga i Específica de lloc. Importància dels mecanismes de recombinació. |
| 3. Restricció i modificació | Metilació en la seqüència de procariotes i d'eucariotes. Sistemes de restricció i modificació en procariotes. Experiments d'Arber. Tipus i propietats dels enzims de restricció i modificació. |
| 4. Enzims en l'enginyeria genètica | Enzims més utilitzats en la tecnologia del DNA recombinant. Enzims de restricció tipus II. Altres enzims Fargments de restricció com a marcadors de malalties genètiques i DNA fingerprinting. Mapa genètic de restricció. |
| 5. Clonació molecular | Elements de clonació molecular en E. coli. Inserts. Vectors derivats de plàsmids i fags. Marcadors de selecció. Cèl.lules hoste bacterianes. Selecció de les colònies portadores de l’insert. Introducció a les plantes i animals transgènics. |
| 6. Reacció en cadena de la polimerasa | PCR (Polymerase Chain Reaction). La Taq polimerasa. Algunes aplicacions de la PCR. Errors de la Taq polimerasa i problemes per contaminació. |
| 7. Construcció de geneteques i cerca d'un insert clonat. | Biblioteques de genomes sencers, de cromosomes, de cDNAs. Tècnica dels Blots: Southern, Northern, Western. Screening de genoteques i de biblioteques d'expressió. Altres aplicacions dels Blots i problemes. |
| 8. Introducció a la Bioinformàtica (pràctiques) | Bases de dades i eines bioinformàtiques a Internet (SwissProt i els seus links, ExPaSy i l’accès a les eines, GeneCards i localització de gens als cromosomes). Splicing electrònic (GenScan). Traducció conceptual i ORFs, Identificació de la funció del gen (BLAST). Cerca de motius a la seqüència de proteïna (PROSITE). Altres bases de dades molt anotades (VEGA), d’informació biomèdica (SNPs-database), bibliogràfiques (MEDLINE), Human Gene Nomenclature Comitee (HGNC). |
| 9. El genoma eucariòtic | El genoma eucariòtic. Com està organitzada la informació? Introns i exons, splicing alternatiu, teoria de l’exon shuffling. DNA repetitiu. Metilació i transcripció. Gens i pseudogens. Famílies de gens. Gens codificats dins altres gens i gens solapats. Com podem definir “gen”?. Macroorganització dels genomes de plantes, animals i unicel.lulars eucariotes: mida, número de cromosomes, de gens, percentatges de DNA repetitiu, d’introns, etc. Genòmica comparada en l'evolució de la diversoitat animal. |
| 10. El genoma humà | Genòmica. Interaccions entre gens i entre gens i ambient. Medicina i genòmica. Teràpies de les malalties genètiques. Farmacogenòmica. Genoma mitocondrial i malalties mitocondrials. Anàlisi dels gens i de l’expressió gènica. Aspectes ètics i socials. |
| 11. Bases genètiques del càncer | Oncogens. Retrovirus amb i sense oncogen. Protooncogens cel.lulars. Anormalitats cromosòmiques. Amplificacions del DNA. Gens supresors de tumors. Gen RB1. Defectes en els sistemes de reparació del DNA. Metilació del DNA. Cicle cel.lular, apoptosi i càncer. Gen TP53. |
| Planificació |
| Metodologías :: Pruebas | |||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase | Horas fuera de clase | (**) Horas totales | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Sessió Magistral |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Metodologies integrades |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Seminaris |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Proves de desenvolupament |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| Proves pràctiques |
|
0 | 0 | 0 | |||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | |||||||||
| Metodologies |
| descripción | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura. Recull d'informació dels estudiants. Explicació del funcionament i de la metodologia del curs. |
| Sessió Magistral | Exposició teòrica dels continguts per part del professor. |
| Metodologies integrades | Bona part dels temes 4, 6 i 7 i tot el tema 8 estan en format PBL. Cal que l'alumne/a (en grup o individualment) resolgui els problemes "guiats" que se li plantegen, per la qual cosa haurà d'utilitzar bibliografia, TICs, anglès, informació de cases comercials, redacció científica, etc. |
| Seminaris | Utilització de textos amb preguntes perparades pel professorat. Comentar conjuntament les diverses respostes i/o seminaris sobre temes d'actualitat en base a publicacions científiques. |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques | Pràctiques bioinformàtica, PBL, bibliografia, etc. |
| Atenció personalitzada |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| descripción | Peso | ||
| Proves objectives de preguntes curtes | De preguntes curtes a raonar o textos curts a completar o discutir sobre alguna qüestió concreta del text. Proves de respostes múltiples. | ||
| Proves de desenvolupament | Escriure un assaig sobre un tema de genètica molecular i/o enginyeria genètica | ||
| Proves pràctiques | Examen pràctic a l'aula d'informàtica | ||
| Otros | Opcionalment presentació d'un tema de seminari |
||
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
La coordinadora de l'assignatura concretarà l'avaluació durant l'inici de les classes. Els estudiants que no hagin superat l'assignatura podran presentar-se a la 2ª convocatòria. El centre determinarà el calendari de proves al qual es donarà la corresponent difusió. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Lewin B., GENES VIII, 8th edition Oxford University Press, 2004
Lesk A.M., INTRODUCTION TO BIOINFORMATICS, 2nd edition. Oxford University Press, 2005
Micklos D.A., et. al., DNA SCIENCE, A FIRST COURSE, 2nd ed. Cold Spring Harbor Laboratory Press, 2003
Primose S.B. and Twyman R.M., PRINCIPLES OF GENE MANIPULATION AND GENOMICS, 7th ed. Blackwell Publishing, 2006
Watson J.D. et al., BIOLOGÍA MOLECULAR DEL GEN, 5a. ed. Editorial Médica Panamericana, 2005 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
http://www.quimica.urv.es/~segues /GenMol/
|
|||||||||
| Recomanacions |
| Otros comentarios | |
| Per cursar aquesta asignatura és recomanable haver superat un curs de Bioquímica general, de Biosíntesi de Macromolècules (o similar) i Biologia Cel.lular. |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.