DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) ESTÈTICA Codi 22012107
Ensenyament
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
4.5 1.5 3 Obligatòria Tercer Primer
Modalitat i llengua d'impartició
Departament Unitat Predepartamental d'Arquitectura
Coordinador/a
DE SOLA-MORALES SERRA, PAU
Adreça electrònica pau.desolamorales@urv.cat
Professors/es
DE SOLA-MORALES SERRA, PAU
Web
Descripció general i informació rellevant Introducció a les idees teòriques que han acompanyat a l’arquitectura, en particular, i a la producció cultural, en general, durant el segle XX.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
0.- Introducció 01_ La teoria com a pràctica de mediació.
A.- La fi del Projecte Modern 02_ Reificació, commodificació i alienació a la Metrópoli contemporànea.
03_ La cultura de masses. La teoría crítica. Introducció al pensament marxista.
04_ La critica de la Modernitat.
05_ El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri
B.- El paradigma del llenguatge 06_ Estructuralisme i Post-estructuralisme
07 El grau zero de l’Arquitectura. L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica.
08_ La Tendenza. L’Arquitectura de resistència.
09_ Neo-historicisme. Arquitectura Pop.
C.- El postmodernisme 10_ Postmodernisme. Arquitectura corporativa.
11_ Arquitectura i deconstrucció
12_ Arquitectura i complexitat.
13_ L’arquitectura de la globalització
14_ Arquitectura débil

Atenció personalitzada
Descripció
Els alumnes reben atenció personalitzada per l'elaboració de la presentació i en tot moment quan ho desitgin.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Aquest curs 2013/2014, aquesta assignatura que es troba en procés d'extinció tindrà només dret a examen. Serà la darrera convocatòria. (Tret de l'extraordinària, convocatòria que podreu demanar individualment i per escrit a la secretaria del centre el curs 2014/2015 si no la supereu enguany).


Fonts d'informació
Bàsica

Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea.

Georg Simmel:"La Metrópolis y vida mental", en Bifurcaciones [online]. núm. 4,primavera 2005. URL: http://www.bifurcaciones.cl/004/reserva.htm [fecha deconsulta: 30 de julio de 2007] .

La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista.

Theodor W.Adorno: “Sobre el carácter fetichista en la música y la regresión del oído”. Disonancias,cap. 1. Madrid: Rialp (1966)

La critica de la Modernitat.

Jürgen Habermas:“La Modernidad, un proyecto incompleto”. En Hal Foster (ed.): LaPosmodernidad. Barcelona: Kairós (1998).

El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri

Manfredo Tafuri:“Para una crítica de la Ideología arquitectónica”. En Tafuri et al.: De laVanguardia a la Metrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona:Gustavo Gili (1972).

Estructuralisme i Post-estructuralisme

Roland Barthes: “Elmito, hoy”. Mitologías. Madrid: Siglo XXI de España. (2000)

Charles Jencks,George Baird (eds.): El significadoen arquitectura . Madrid: Blume (1976).

El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica.

Peter Eisenman:“El fin del clásico: el fin del comienzo, el fin del fin “, Arquitecturas Bis 48, 3/1984

La Tendenza. L’Arquitectura de resistència

Aldo Rossi: Laarquitectura de la ciudad. GG: Barcelona (1971)

Neo-historicisme. Arquitectura Pop

Robert Venturi, Steven Izenour, Denise Scott Brown: "Algunasdefiniciones según el método comparativo". Aprendiendo de lasVegas. Gustavo Gili: Barcelona (1982).

Denise ScottBrown: “Aprendiendo del Pop”. Colección GGmínima. GG: Barcelona (2006)

Postmodernisme. Arquitecturacorporativa.

Frederic Jameson:Posmodernismo, o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Barcelona:Paidós (1991).

Arquitectura i deconstrucció

Philip Johnson, Mark Wigley: Arquitectura deconstructivista. Barcelona : Gustavo Gili (1988)

Arquitectura i complexitat.

Edgar Morin: “Elparadigma de la complejidad”. En I ntroducción alpensamiento complejo . Gedisa: Barcelona (1995)

L’arquitectura de la globalització

Marc Augé: “Delos lugares a los no-lugares”, Capítulo 3 de: Los no-lugares: Espacios delanonimato. Gedisa: Barcelona (2000).

Arquitectura débil

Ignasi Solà-Morales: “Arquitectura débil”. En I. Solà-Morales: Diferencias. GG:Barcelona (2003)

Complementària

Introducció. Resum del curs. Lateoria com a pràctica de mediació.

Neil Leach (ed.):Rethinking Architecture: a reader in cultural theory . Routledge (1997).

Michael K. Hays,(ed.), Architectural Theory since 1968. Cambridge, MA,MIT Press (1998). Introducció.

Terry E agelton:The significance of Theory. Oxford:Blacwell (1990)

Reificació, commodificació ialienació a la Metrópoli contemporànea.

Walter Benjamin:“ Sobre algunos motivos enBaudelaire”. Iluminaciones 1. Imaginación y sociedad. Madrid: Taurus(1998).

Massimo Cacciari:“Dialéctica de lo negativo en la época de la Metópoli”. De la Vanguardia a la Metrópoli: Críticaradical a la Arquitectura . Barcelona: Gustavo Gili (1972).

La cultura de masses. La teoríacrítica. Introducció al pensament marxista.

Walter Benjamin:“La obra de arte en la era de la reproductibilidad técnica”. Discursosinterrumpidos I. Taurus (1973).

György Lukács:“La cosificación y la conciencia del proletariado”, sección 1. En Historia yconsciencia de clase. Obras Completas, vol III, Ed. Grijalbo (1985).

La critica de la Modernitat.

Max Horkheimer yTheodor W. Adorno: Dialéctica de la Ilustración. Barcelona : Círculo deLectores (1999).

El punt final de la Modernitat: Manfredo Tafuri

M. Tafuri: Architectureand Utopia: design and capitalisty development. Cambridge: MIT Press(1976).

Tomàs Llorens: “ManfredoTafuri: Neovanguardia e historia”.

Llorens, Tomás: ManfredoTafuri : neovanguardia e historia. Monografía 1.1. Cátedra de Composición. Valencia: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 1983.

IgnasiSolà-Morales: “Más allá de la crítica radical. Manfredo Tafuri y laarquitectura contemporánea. ” en Inscripciones. Cap 15.

Cacciari,Massimo: “Dialéctica de lo negativo en la era de la metrópoli”. En Tafuri et al.: De la Vanguardia a laMetrópoli: Crítica radical a la Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili(1972).

Ignasi Solà-Morales(ed.). “Being Manfredo Tafuri: Wickedness, Anxiety, Disenchantment ». ANY , no. 25-26 (febrruary 2000).

Número especial de Casabella , no. 619-620(jan.-feb. 1995).

Estructuralisme i Post-estructuralisme

Ferdinand deSaussure: Curso de lingüística general. Barcelona: Planeta-Agostini (1985).

Umberto Eco. Laestructura ausente.

El grau zero de l’Arquitectura.L’autonomia de l’obra d’art. Linguística i gramática. Algorítmica.

Peter Eisenman : " Post-funcionalismo ",Arquitecturas Bis, nº 22, pp. 6-12, Barcelona, mayo, 1978.

Gandelsonas, Mario. "Neo-Functionalismo: After ModernArchitecture." Arquitecturas/Bis 22 (1978): 3-6.

Roland Barthes:Le degré zero de l’écriture

La Tendenza. L’Arquitectura de resistència

IgnasiSolà-Morales: “Tendenza: Neoracionalismo Y Figuración” en Inscripciones.Gustavo Gili (2003).

Kenneth Frampton:“Hacia un regionalismo crítico: seis puntos para una arquitectura deresistencia”. En Hal Foster (ed.):La Posmodernidad. Barcelona: Kairós (1998).

Neo-historicisme. Arquitectura Pop

Charles Jencks : Post-Modernism:the new classicism in art and architecture. Academy Editions, 1987

Charles Jencks : El Lenguaje de la arquitectura posmoderna. GG,1984

Charles Jencks : Whatis Post-modernism? Academy Editions, 1987

Postmodernisme. Arquitecturacorporativa.

François Lyotard:La condición Posmoderna. Mádrid: Cátedra (1987).

Arquitectura i deconstrucció

Mark Wigley: The Architecture of Deconstruction:Derrida's Haunt . The MIT Press (1995).

Arquitectura i complexitat.

George P. Landow:Hypertext 2.0. Baltimore: Johns Hopkins University Press (1997)

Gilles Deleuze“Rizomatic”. Introducción a Mil mesetas : capitalismo y esquizofrenia. Pre-textos:Valencia (1997).

L’arquitectura de la globalització

Saskia Sassen

Henri Lefevre Theproduction of space

Edward Soja

Arquitectura débil

Gianni Vattimo:“El pensamiento débil”. En El pensamiento débil. Cátedra: Madrid (1988)

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent