DATOS IDENTIFICATIVOS 2014_15
Asignatura (*) GESTIÓ DEL CONEIXEMENT: ORGANITZACIÓ I TRANSFERÈNCIA Código 11665201
Titulación
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2012)
Ciclo 2n
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
3 Optativa AN
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Pedagogia
Coordinador/a
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
Correo-e juan.gonzalezm@urv.cat
jesusmaria.salinas@urv.cat
victoria.marin@urv.cat
Profesores/as
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
SALINAS IBÁÑEZ, JESÚS MARIA
MARÍN JUARROS, VICTORIA IRENE
Web
Descripción general e información relevante Aquesta assignatura serà impartida pel Dr. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es). Esta asignatura será impartida por el Dr. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es).

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comú
  AC2 Dominar les eines i procediments per a la planificació, organització i gestió dels processos d'e-learning.
  AC6 Incorporar estratègies i recursos de gestió del coneixement en els desenvolupaments d'innovació i recerca en e-learning.
  AC7 Gestionar i utilitzar la informació en el desenvolupament de projectes.
  AC18 Difondre i comunicar resultats d'investigació.
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.

Objectius d'aprenentatge
Objetivos Competencias
Conocer los procesos de gestión del conocimiento en red. Conèixer els processos de gestió del coneixement en xarxa. AC2
AC7
BC3
CC3
Aplicar las herramientas adecuadas para la gestión del conocimiento en la Sociedad de la Información. Aplicar les eines adequades per a la gestió del coneixement a la Societat de la Informació. AC6
AC7
AC18
BC2
CC3

Continguts
tema Subtema
1. La gestión del conocimiento en red
1. La gestió del coneixement en xarxa
2. Herramientas para la gestión del conocimiento
2. Eines per a la gestió del coneixement
3. Los procesos de gestión y transferencia del conocimiento en red
3. Els processos de gestió i transferència del coneixement en xarxa

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
6 6 12
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
20 36 56
 
Atenció personalitzada
6 0 6
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Actividades encaminadas a tomar contacto y recoger información sobre los alumnos y presentación de la asignatura.
Activitats destinades a prendre contacte i recollir informació sobre l'alumnat i a la presentació de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposición de los contenidos de la asignatura.
Exposició dels continguts de l'assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Formulación, análisis, resolución y debate de un problema o ejercicio relacionado con la temática de la asignatura.
Formulació, anàlisi, resolució i debat sobre un problema o exercici relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Atenció personalitzada Tutoría y mentoría para guiar el proceso de enseñanza-aprendizaje.
Tutoria i mentoria per guiar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
descripción
Tutoría y mentoría, con la ayuda de las TIC, para el tratamiento individual del proceso de enseñanza-aprendizaje. Tutoria i mentoria, amb l'ajuda de les TIC, per al tractament individual del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Avaluació
  descripción Peso
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària L'avaluació es basarà en: avaluació continuada a partir de la realització de les activitats que es proposen al llarg del curs; grau de participació en els debats i les aportacions que s'hi facin. És convenient seguir el cronograma de les activitats tal i com es proposen al curs i complir els terminis que es marquen per a cada lliurament. D'aquesta manera es podrà garantir la coherència i la correcta integració dels continguts de tots els cursosals que cadascú s'ha matriculat. Es recomana l'assistència a un minim del 80 % de les sessions de videoconferència. Finalment, es recomana consulta la informació escaient a l'espai Moodle de 100 %
Otros

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens. D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria. Finalment, es recorda a l'alumnat la convinença de consultar la planificació específica allotjada a l'espai Moodle de l'assignatura.

 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fonts d'informació

Bàsica

ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.

BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.

BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.

BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.

BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.

CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.

CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.

CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.

CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.

CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.

DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.

DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.

DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.

HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.

HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning,

New Jersey

, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction,

Massachusetts

, Addison-Wesley.

HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.

JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.

Madrid

: Síntesis.

JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.

KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.

KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.

KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.

MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.

MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning,

Cambridge

, Cambridge University Press.

NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).

NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.

ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.

PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching, San Francisco, Jossy-Bass.

PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.