DATOS IDENTIFICATIVOS 2014_15
Asignatura (*) HISTÒRIA ANTIGA D'ESPANYA Código 12083206
Titulación
Història (2001)
 Ciclo 3r
Descriptores Cr.totales Cr.Teoría Cr.Prácticos Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
6 4.5 1.5 Optativa 2Q
Modalidad y lengua de impartición Ver grupos de trabajo
Departamento Història i Història de l'Art
Coordinador/a
DILOLI FONS, JORDI
 Correo-e jordi.diloli@urv.cat
Profesores/as
DILOLI FONS, JORDI
Web
Descripción general e información relevante Plantegem aquesta assignatura com una aproximació a l’estudi de la societat de la Península Ibèrica des de la Protohistòria recent fins al Baix Imperi, fent especial incidència en l’evolució dels pobles preromans, la presència cartaginesa al sud peninsular, la conquesta i romanització de la Península i la implantació dels models socio- polítics impulsats per Roma a partir de l’època imperial.
Como consecuencia de la extinción del plan de estudios que estas cursando, en esta asignatura sólo tendrás derecho a examen. Para conocer la fecha de realización del examen, consulta el apartado de horarios de las asignaturas. En caso que necesites solicitar convocatoria extraordinaria, recuerda que para poder matricular este derecho a examen, deberás presentar una solicitud en la secretaría de tu Campus/Centro.

Continguts
tema Subtema
1.- Conceptes, mètodes i fonts. Concepte, límits i periodització de la Història Antiga de la Península Ibèrica. Historiografia i tendències actuals. Les fonts documentals: els textes històrics i literaris, l’epigrafia, la numismàtica i l’arqueologia. Estat actual de la investigació
2.- L'àmbit geogràfic Condicionants geografics. Situació i característiques físiques de la Península Ibèrica: factors d’aïllament i de relació. Incidència del medi sobre l’explotació dels recursos i la distribució del poblament. Les vies de comunicació naturals. Geopolítica
3.- Els contactes amb les cultures mediterrànies La documentació literària. La documentació arqueològica.
Àrees d’ocupació i comerç fenicis i grecs a la Península Ibèrica.
Colònies, factories i tallers. Els establiments del sud peninsular.
El nord-est peninsular: la qüestió de la pre-colonització i de la fundació de Rhode i Emporion.
Els contactes amb la població indígena. Influències i conseqüències
4.- Els pobles preromans de la Península Ibèrica Concepte i formació de la cultura ibèrica: L’estructura política i social. L’economia. Els assentaments i les necròpolis. La religió: els santuaris. La cultura material: l’escultura, la ceràmica i el metall. L’alfabet: estat de la qüestió. Arquitectura i urbanisme.
La problemàtica cèltica: les fonts literàries antigues i la distribució dels pobles celtes. Les dades de la lingüística.
Els Celtíbers: formació i desenvolupament segons la documentació epigràfica i arqueològica.
Distribució territorial de vacceus, vetons i carpetans. Els Lusitans. Els pobles del nord. Els pobles del nord-oest. Els galaics. La cultura Talaiòtica.
5.- La presència púnica a la Península Ibèrica Les fundacions púniques. Eivissa: la ciutat i el poblament rural. Les factories del sur i est peninsular. La Península Ibèrica i els primers tractats entre Roma i Cartago. Conseqüències de la primera Guerra Púnica. La “reconquesta” i conquesta de la Península Ibèrica per part dels Bàrquides. La fundació d’Akkra Leuke i Carthago Nova. Causes de la segona guerra púnica: la qüestió de Sagunt. Els inicis de la conquesta d’Hispania per Roma. El desenvolupament de la guerra: els Escipions.
6.- La conquesta romana de la Península Ibèrica Les campanyes del consul Cató: documents escrits i evidència arqueològica. L’obra de Tiberi Semproni Grac. Les guerres Celtíberes i Lusitanes. L’expedició romana a Galicia. La conquesta de les illes Balears. La pacificació de Celtibèria i Lusitània.
7.- La República romana i Hispània Les Guerres Civils, repercussions a Hispània. L’etapa Sertoriana. La consolidació del poder de Pompeu a Hispània. Trencament de les hostilitats entre Pompeu i Cèsar: la lluita militar pel control d’Hispània.
La transformació de les estructures indígenes. La importància de les fundacions urbanes. El paper de l’exèrcit. Els canvis ideològics i culturals.
La divisió provincial del 197 aC. L’administració provincial. El regim jurídic de les ciutats. Magistratures romanes a Hispània. Organització política i administrativa. Organització econòmica i social. Transformació i desaparició dels assentaments indígenes.
8.- L'Alt Imperi La reforma provincial d’August. Les diocesis. Conventus. Civitates. Populi. Les magistratures provincials. La política fiscal. Les institucions municipals. Agricultura i ramaderia. El règim de propietat. Les explotacions mineres. Comerç exterior i interior. Les vies i rutes de comunicació. La organització social indígena. La organització social romana. La religió. El culte a l’emperador. Les divinitats romanes i orientals a Hispània: introducció i evolució. La pervivència de formes culturals i ideològiques indígenes. La organització del culte.
9.- El Baix Imperi Hispània durant l’anarquia militar. Les primeres invasions germàniques. Valoració de la crisis del segle III. Dioclecià i els bagaudes. Hispània sota la tetrarquia. De Constantí a Teodosi. De Teodosi a les invasions germàniques. Les invasions : causes i conseqüències.
Economia i societat. Les noves formes de producció i explotació: el colonat i el latifundi. El sector artesanal. La mineria. El comerç: l’impacte de les invasions. Aspectes socials: bagaudes i heretgies socials. La religió. El cristianisme.

Atenció personalitzada
descripción
Aquest any aquesta assignatura únicament té dret a examen.

Avaluació
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Aquesta assignatura s'avaluarà mitjançant una prova escrita (75 % de la nota) que reflexi els coneixements del temari, l'assistència a les pràctiques externes, que és obligatòria serà l'altre 25 % de la nota.

La segona convocatòria serà igual que la primera.

Fonts d'informació
Bàsica

Textes literaris i obres clàssiques:

Bibliotheca scriptorum graecorum et latinorum TEUBNERIANA. Leipzig.

Loeb Classical Library. Londres, Cambridge, Massachusets.

Collection des universités de France. París.

Biblioteca Clásica. Ed. Gredos. Madrid.

Colección hispánica de autores griegos y latinos. Barcelona.

Bibliografía general:

BLÁZQUEZ, J.M. (1978): Historia económica de la Hispania romana. Ed. Cristiandad. Madrid.

CABO, A.; VIGIL, M. I. (1973): Historia de España. Edad Antigua Alfaguara. Madrid.

CARO BAROJA, J. (1975): Los pueblos de España. (2 vols.). Ed. Istmo. Madrid.

CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente. Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla.

DD. AA. (1987): Història de Catalunya.  Dirigida per Pierre Vilar. Vol. I.  Edicions 62. Barcelona.

DD. AA. (1978): Historia de España Antigua.   Ed. Cátedra. Madrid.

DD. AA. (1978): Hispania Romana. Madrid.

DD. AA. (1986): Historia de España. Ed. Gredos. Madrid.

DD. AA. (1960-1982): Historia de España. Dirigida por R. Menéndez Pidal. Madrid.

DD. AA. (1980-1981): Historia de España. Dirigida por M. Tuñón de Lara. Barcelona.

DD. AA. (1991): Los Celtas en la Península Ibérica. “Revista de Arqueología”. Madrid.

GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C.

HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid.

KRUTA, V.(1977): Los Celtas. Ed. Edaf.

LOMAS, F.J. (1980): Pueblos celtas de la Península Ibérica. Instituciones Indoeuropeas. Historia de España Antigua. Madrid.

MANGAS, J. (1980): Hispania romana.Historia 16. Madrid

MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1992): La campaña de Catón en Hispania. Ed. Universitat de Barcelona.

OLMOS, R. (1992): La sociedad ibérica a través de la imagen. Ed. Ministerio de Cultura. Madrid.

PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis.

ROLDAN, J.M. (2006): Diccionario Akal de la Antigüedad hispana. Ed. Akal.

RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona.

SANTOS YANGUAS, J. (1989): Los pueblos de la España Antigua. Biblioteca Historia 16, núm. 17.

TARRADELL, M. (1963): Les arrels de Catalunya.  Ed. Vicens Vives. Barcelona.

TOVAR, A.; BLÁZQUEZ, J.M.: Historia de la Hispania romana. Alianza Editorial. Madrid.
Complementària

(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.