| tema |
Subtema |
| 1. El domini del parentiu. La gènesi de l'antropologia del parentiu. |
El parentiu com a campo de l'antropologia. Parentiu: organització social i `sistema simbòlic. Els domins del parentiu.L'aproximació evolucionista al parentiu. Les terminologies. |
| Tema 2. Les grans teories del parentiu: la filiació |
L'aproximació funcionalista, estructura social, relaciones socials i parentiu. Filiació descendència. Els sistemes i els grups de filiació. Les pautes de residència postmatrimonial. Els sistemes de llinatges i els sistemes polítics. El principi de la relativitat estructural. |
Tema 3. Les grans teories del parentiu. 2. L'aliança.
|
Incesto, intercambio y reciprocidad. Los antecedentes del estructuralismo: Durkheim, Mauss y Lévi-Brhul. Lévi-Strauss i l'estructuralisme. L'intercanvi matrimonial com a origen de les relacions de parentiu. La prohibició de l'incest. La regla de l'exògamia i el matrimoni entre cosins creuats. Les restructures elementals del parentiu. François Héritier i els sistemes semicomplexos.
|
Tema 4. Farxesfamiliars i societat urbana.
|
Parents, veïns i col·laboradors. Sociologia de la familia i antropologia de les relacions familiars. Les parenteles i l'organització de les relacions socials en la societat urbana. Parentiu i poder: les èlits. Parentiu i mobilitat: classes mitges. Parentiu i supervivència; les classes populars. La funció assistencial de les xarxes migratòries.
|
Tema 5. Patrimonis i matrimonis. Les estratègies.
|
De la norma a l'estratègia. L’Ethnologie de la Parenté: Segalen, Zonabend, Augustins i altres. Filiació cognatícia i selecció de llinatges en les societats camperoles. Llinatges patrimonials, nissages i estirps. Reproducció social i sistemes d'herència, successió i residència. El sentit práctico hábitus i estratègia a Bourdieu. Matrimoni, celibat i matrimoni consanguini. |
Tema 6. Família, grup domèstic i cicle familiar.
|
Viure junts, trweballar junts. Les aportacions de la història de la famíli. El Cambridge Grouop i els estudis sobre família i grup domèstic. Laslett i les tipologies de grups domèstics. Cicles familiars, cicles individuals i cursos domèstics. La familia: ideolofgia i ciència. Familia nuclear i familia troncal en limaginari científic: Le Play, Durkheim, Parsons, Laslett. |
| Tema 7. Canvis en la societat, canvis en la família. |
Adaptabilitat versus desestructuració. La industrialització i la teoria sobre les transformacions de la família. Nous valors, noves famílies. Familia burges, família pagesa, família obrera. Rols, gènere, estatus i models familiars. Els canvis recents en la família contemporània: la família "moderna avançada". Familias y multiculturalidad. Nuevas formas de família. |
Tema 8. Parelles i vincles conjugals.
|
Matrimoni i procreació. Nupcialitat, celibat i viduïtat. Unió conjugal i vida de parella. Relacions de parella i relacions de gènere. Noves formes de nupcialitat. La ruptura: el vincle conjugal com a metàfora de la família. Divorci i famílies recomposades.La monoparentalitat. L'homoparentalitat. |
Tema 9. Les famílies transnacionals.
|
La incidència dels procesos migratoris en les famílies. Famílies transnacionals, families reagrupades, famílies mixtes. L'organització familiar. Xarxes familiars i xarxes migratòries. Dones i immigració. |
|
descripción |
|
L'atenció personalitzada és important per resoldre els dubtes que pugui generar l'assignatura i, també per guiar els estudiants en la confecció dels treballs del curs. |
| |
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
|
L'avaluació es realitzarà a partir de la presentació de dos treballs. El primer és un qüestionari que avaluarà la lectura dels articles teòrics del dossier. El segon treball serà l'exploració etnogràfica i teòrica d'un tema elegit per l'alumne/a realicionat amb els continguts del curs. |
| Básica |
SCHNEIDER, D., American Kinship. A Cultural Acount, 1980, Chicago and London. University of Chicago Press.
ROIGÉ, X. GARCÍA, A. MASCARELL, M., Antropologia del parentiu. La diversitat cultural de les relacions familiars, 1998, Barcelona. Icària
BURGUIÉRE, A., KLAPISCH-ZUBER, M. y SEGALEN, M., Antropología histórica de la familia, 1991, Madrid. Taurus
SEGALEN, M, Antropología histórica de la familia, 1997, Madrid. Taurus
CADORET, A, Des parents comme des autres?, 2002, Paris. Odile Jacob
FLAQUER, L., El destino de la familia, 1998, Barcelona. Ariel.
BOTT, E., Familia y red social, 1990, Madrid. Taurus
ATTIAS-DONFUT, Cl. y SEGALEN, M., Grands-parents. La famille à travers les générations, 1998, Paris. Odile Jacob.
LASLETT, P. y WALL, R. (eds.), Household and Family in Past Time. Cambridge, 1972, Cambridge University Press.
HÉRITIER, F., L'exercice de la parenté, 1983, Paris. Gallimard.
GOODY, J., La evolución de la familia y del matrimonio en Europa, 1986, Barcelona. Herder
LÉVI-STRAUSS, C, Las estructuras elementales del parentesco. Buenos Aires, Paidós, 1994, Buenos Aires, Paidós
ATTIAS-DONFUT, Cl. i altres, Le nouvel esprit de la famille, 2002, . Paris. Odile Jacob.
ATTIAS-DONFUT, Cl. i altres, Le nouvel esprit de la famille, 2002, . Paris. Odile Jacob.
ATTIAS-DONFUT, Cl. (dir.), Les solidarités entre generations. Vielliese, familles, État., 1995, Paris. Nathan
ATTIAS-DONFUT, Cl. (dir.), Les solidarités entre generations. Vielliese, familles, État., 1995, Paris. Nathan
AAVV, Nouvelles Parentelles en Occident”. En: Anthropologie et sociétés, 24-35., 2000,
BESTARD, J., Parentesco y modernidad, 1998, Barcelona. Paidós
RADCLIFFE-BROWN, A.R. y FORDE, D. (eds.), Sistemas africanos de parentesco y matrimonio, 1982, . Buenos Aires. Paidós
SORONELLAS, M., Les families del Segle XXI. Algunes tendències, 2012, RTS. Revista de Treball Social, 197 (9-20)
SORONELLAS, M. (coord.), Familias en la migración. Emociones, solidaridades y obligaciones en el espacio transnacional, 2010, Barcelona. Icària
GRAU, J; RODRIGUEZ, D; VALENZUELA, H., Parentescos, Modelos culturales de reproducción, 2011, Barcelona. PPU
|
|
| Complementaria |
|
|
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|