DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) MÈTODE ETNOGRÀFIC I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ URBANA Codi 12815105
Ensenyament
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Primer AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Adreça electrònica joanjosep.pujadas@urv.cat
Professors/es
PUJADAS MUÑOZ, JOAN JOSEP
Web
Descripció general i informació rellevant Curs de caràcter metodològic on es desenvolupen les eines específiques per a la realització de recerques urbanes

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana, tant pel que fa al treball de diagnòstic i intervenció com a recerca bàsica
  AC3 Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans
  AC5 Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Aprendre a aprendre.
  BC2 Resoldre problemes complexos en contexts multidisciplinars relacionats amb el camp d'estudi.
  BC3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, en l'avantguarda del camp d'estudi, en un context d'investigació.
  BC4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BC5 Treballar en equip de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
  CC5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques de recerca i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat, així com l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per analitzar i assessorar sobre les fonts del problema i com abordar-los AC5
BC1
BC3
BC4
CC3
CC5
CC6
Ser capaç d'elaborar de manera individual o col•laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos AC1
AC3
AC5
BC2
BC3
BC4
BC5
CC2
CC4

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Las especificidades del método etnográfico orientado al análisis urbano, de las migraciones y de la intervención social. 1A. Escalas y territorio: unidades de análisis urbano
1B. Saliendo de la calle, del barrio y del gueto: olvidando los estudios de comunidad.
1C. La etnografía multisituada
1D. Perdiendo el miedo al trabajo con datos estadísticos y unidades territoriales macro.
1E. La articulación de lo macro con el diseño de observatorios micro.
Tema 2. La aproximación a la historia de vida de las personas: técnicas de entrevista en profundidad de orientación biográfica, modalidades de narraciones biográficas (biogramas, esbozos biográficos e historias de vida). 2A. La epistemología biográfica: persona, historia, memoria y sistema de representaciones.
2B. Los documentos personales y otras técnicas de orientación biográfica.
2C. Las entrevistas en profundidad de orientación biográfica.
2D. El material biográfico como base de datos o como documento en sí.
2E. Los relatos de vida paralelos y cruzados
Tema 3. Análisis de redes sociales: sistemas de registro y obtención de datos, modelos de explotación de datos, confección de sociogramas (egocentrados, institucionales, cliques, etc.). 3A. Sujeto, entorno social e instituciones
3B. La red social personal como estructura intersticial
3C. Díme con quién andas y te diré quién eres
3D. Técnicas de registro sociométrico para elaboración de redes y conjuntos
3E. Estudios de caso y aplicabilidad de la técnica
Tema 4. Técnicas de observación distante y de observación participativa en contextos urbanos discontinuos: técnicas, objetivos y experiencias. 4A. Observación distante. Tratar de situarse en el contexto. Formular preguntas
4B. Observar fenómenos, describirlos. Interactuar con la gente. Preguntar.
4C. Hacerse ver y ser visto. Presentarse. Buscar complicidades. Charlar. Ofrecerse a participar. Participar. Debatir el significado de la experiencia.
4D. No quedarse quieto. Seguir a los sujetos en sus itinerarios por la ciudad y por las periferias metropolitanas. Entender la lógica espacial y funcional de las pautas de vida. Entender el papel de las diferentes localizaciones de cada itinerario.
4E. Etnografía digital. Estrategias para etnografiar desde Internet.
4F. El papel del diario de campo.
Tema 5. Taller de escritura etnográfica de contextos urbanos Se ensayarán diferentes modalidades de informe de campo, usando las técnicas formalizadas e ilustradando el texto con ejemplos extraidos del trabajo de campo
Tema 6. Prácticas de campo

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Sessió Magistral
8 8 16
Seminaris
25 25 50
Resolució de problemes, exercicis
30 50 80
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació del programa i de les activitats a desenvolupar, de manera presencial o virtual, al llarg del curs. Presentació de les eines i metodologies a utilitzar durant el curs.

Presentación del programa y de las actividades a desarrollar, de manera presencial o virtual, a lo largo del curso. Presentación de las herramientas metodológicas a usar durante el curso.
Sessió Magistral Presentació sintètica de cada tècnica d'anàlisi i de la bibliografia que acompanya a cada apartat del temari. Introducció als seminaris i sessions de problemes que permetran familiaritzar-se amb cada tècnica.

Presentación sintética de cada técnica de análisis y de la bibliografía que acaompaña a cada apartado del temario. Introducción a los seminarios y sesiones de problemas que permitirán familiarizarse con cada técnica.
Seminaris Representen el lloc de trobada i de posada en comú del treball individual que cada alumne ha anat fent individualment, mitjançant el treball assistit d'exercicis i resolució de problemes de camp. Es tracta de comparar i confrontar els resultats obtinguts per cadascú i reflexionar sobre les potencialitats de cada tècnica.

Representan el lugar de encuentro y de puesta en común del trabajo individual que cada alumno ha ido haciendo individualmente mediante el trabajo asistido de ejercicios y de resolución de problemas de campo. Se trata de comparar y confrontar los resultados obtenidos por cada uno y reflexionar sobre las potencialidades de cada técnica.
Resolució de problemes, exercicis Mitjançant l'entorn virtual, es tracta d'anar fent el seguiment en l'elaboració dels diferents exercicis i problemes plantejats pel professor a classe, quinzena a quinzena. Hi haurà forum individual i chat per controlar l'avenç dels exercicis i un lliurament de cada exercici en data prefixada. Després de l'avaluació individual aquests materials es discutiran en seminari.

Mediante el entorno virtual, se trata de ir haciendo el seguimiento en la elaboración de los diferentes ejercicios y problemas planteados por el profesor en clase, quincena a quincena. Existirá un forum individual y un chat para controlar el avance de los ejercicios y la entregqa de cada ejercicio en la fecha establecida. Tras la evaluación individual estos materiales se discutiran en seminario.
Atenció personalitzada Aquesta metodologia s'utilitzarà, a criteri del professor, per anivellar aquells estudiants que no segueixin el ritme de treball pràctic continuat.

Esta metodología se utilizará, a criterio del profesor, para nivelar a aquellos estudiantes que no sigan el ritmo del trabajo práctico continuado.

Atenció personalitzada
 
Seminaris
Resolució de problemes, exercicis
Descripció

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris S'avaluarà la capacitat de síntesi i d'integració del treball personal amb el de la resta de companys. Així com la capacitat per problematitzar, comparar i resoldre problemes complexos 40%
Resolució de problemes, exercicis La realització dels exercicis i problemes plantejats pel professor, cada setmana lectiva constitueix el material de base per l'avaluació del curs, que després es debatrà, perfilarà i s'integrarà en un context més ampli, mitjançant els seminaris 60%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Cone, C.P. (1977). Guía para el estudio de la antropología cultural. Madrid: FCE. Hammersley,

M.; Atkinson, P. (1994). Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidos.

 

Pujadas, J.J. (1992). El método biográfico. El uso de las historias de vida en ciencias sociales.

Madrid: CIS.

 

Pujadas, J.J. (2010). Etnografia. Barcelona, Ediuoc.

 

Rabinow, P. (1992). Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos. Madrid: Jucar.

 

Taylor, S.; Bogdan, R. (1992). Introducción a los métodos cualitativos de investigación.

Barcelona: Paidos.

 

Velasco, H.; Díaz de Rada, A. (1997). La lógica de la investigación etnográfica. Madrid:

Trotta.

Complementària

Agar, M. (1991). “Hacia un lenguaje etnografico”. A: C. Reynoso (comp.). El surgimiento

de la antropología posmoderna (pag. 117-137). Mexico: Gedisa.

Asad, T. (1991). “El concepto de la traduccion cultural en la antropologia social britanica”.

A: J. Clifford; G. Marcus (comp.). Retóricas de la antropología (pag. 205-234).

Madrid: Jucar.

Atkinson, R. (1998). The Life Story Interview. Thousand Oaks (CA): Sage (Qualitative

Research Methods Series, num. 44).

Beattie, J.H.M. (1975). “Comprension y explicacion en antropologia social”. A: J.R.

Llobera. La antropología como ciencia (pag. 293-309). Barcelona: Anagrama.

Bernard, H. (1988). Research Methods in Cultural Anthropology. Newbury Park: Sage.

Clifford, J. (1991). “Sobre la autoridad etnografica”. A: C. Reynoso (comp.). El surgimiento de

la antropología posmoderna (pag. 141-170). Mexico: Gedisa.

Clifford, J. (1991). “Introduccion: verdades parciales”. A: J. Clifford;. G. Marcus (comp.).

Retóricas de la antropología (pag. 25-60). Madrid: Jucar.

Clifford, J. (1995). Dilemas de la cultura. Barcelona: Gedisa.

Conklin, H. (1975), “Etnografia”. A: J.R. Llobera. La antropología como ciencia (pag. 153-

163). Barcelona: Anagrama.

Cresswell, R.; Godelier, M. (comp.) Útiles de encuesta y de análisis antropológicos. Madrid:

Ed. Fundamentos.

Eggan, F. (1975). “La antropologia social y el metodo de la comparacion controlada”. A:

J.R. Llobera. La antropología como ciencia (pag. 179-202). Barcelona: Anagrama.

Ellen, R.F. (1984). Ethnographic Research. A Guide to General Conduct. Londres:

Academic Press.

Festinger, l.; Katz, D. (comp.) (1979). Los métodos de investigación en ciencias sociales.

Buenos Aires: Paidos.

Fischer, M. (1991). “El etnicismo y las artes postmodernas de la memoria”. A: J. Clifford;

G. Marcus (comp.). Retóricas de la antropología (pag. 269-319). Madrid: Jucar.

García Jorba, J.M. (2000). Diarios de campo. Madrid: CIS.

Garfinkel, H. (1976). Studies in Ethnomethodology. Englewood Cliffs: Prentice Hall.

Geertz, C. (1989). El antropólogo como autor. Barcelona: Paidos.

Geertz, C. (1994). “Generos confusos. La refiguracion del pensamiento social”. A:

C. Geertz. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas (pag. 31-49).

Barcelona: Paidos.

Geertz, C. (1994). “Desdel punto de vista del nativo’: sobre la naturaleza del cocimiento

antropologico”. A: C. Geertz. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas

(pag. 73-90). Barcelona: Paidos.

Geertz, C. (1994). “Conocimiento local: hecho y ley en la perspectiva comparativa”. A:

C. Geertz. Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas (pag 195-262).

Barcelona: Paidos.

Giele, J.Z.; Elder Jr., G.H. (1998). Methods of Life Course Research. Qualitative and

Quantitative Approaches. Thousand Oaks (CA): Sage.

Gluckman, M. (1975). “Datos etnograficos en la antropologia social inglesa”. A: J.R.

Llobera. La antropología como ciencia (pag. 141-152). Barcelona: Anagrama.

González Echevarría, A. (1990). Etnografía y comparación. Bellaterra: Servicio de

Publicaciones de la UAB.

Goodenough, W. (1975). “Introduccion”. A: J.R. Llobera. La antropología como ciencia

(pag. 25-45). Barcelona: Anagrama.

Grawitz, M. (1975). Métodos y técnicas de las ciencias sociales (2 vol.). Barcelona: Hispano

Europea.

Guasch, Ó. (1997). Observación participante. Madrid: C.I.S.

Hymes, D. (1993). “.Que es la etnografia?”. A: H. Velasco; J. Garcia; A. Diaz (comp.).

Lecturas de antropología para educadores (pag. 175-192). Madrid: Trotta.

Jarvie, I.C. (1975). “Nadel: sobre los fines y metodos de la Antropologia Social” A: J.R.

Llobera. La antropología como ciencia (pag. 271-292). Barcelona: Anagrama.

Kaplan, D.; Manners, R. (1975). “Antropologia. Viejos temas y nuevas orientaciones”. A:

J.R. Llobera. La antropología como ciencia (pag. 55-76). Barcelona: Anagrama.

Leach, E. (1975). “El metodo comparativo en antropologia” A: J.R. Llobera. La antropología

como ciencia (pag. 167-178). Barcelona: Anagrama.

Leach, E. (1975). “Problemas de clasificacion en antropologia social”. A: J.R. Llobera. La

antropología como ciencia (pag. 311-316). Barcelona: Anagrama.

Lévi-Strauss, C. (1975). “Las tres fuentes de la reflexion etnologica”. A: J.R. Llobera. La

antropología como ciencia (pag. 15-23). Barcelona: Anagrama.

Lewis, O. (1975). “Controles y experimentos en el trabajo de campo”. A: J.R. Llobera.

La antropología como ciencia (pag. 97-127). Barcelona: Anagrama.

Llobera, J.R. (1990). “El trabajo de campo, .panacea antropologica o camisa de fuerza

epistemologica?”. A: J.R. Llobera. La identidad de la antropología (pag.. 23-52). Barcelona:

Anagrama.

Malinowski, B. (1975). “Confesiones de ignorancia y fracaso”. A: J.R. Llobera. La antropología

como ciencia (pag. 129-139). Barcelona: Anagrama.

Malinowski, B. (1986). “Introduccio: objecte, metode i abast d’aquesta investigacio”.

A: B. Malinowski. Els argonautes del Pacífic Occidental (vol. 1, pag. 53-78). Barcelona:

Edicions 62.

Malinowski, B. (1989). Diario de campo en Melanesia. Madrid: Jucar.

Marcus, G. (1991). “Problemas de la etnografia contemporanea en el mundo moderno”. A: J.

Clifford; G. Marcus (comp.). Retóricas de la antropología (pag. 235-268). Madrid: Jucar.

Marcus, G.; Cushman, D. (1991). “Las etnografias como textos”. A: C. Reynoso (comp.). El

surgimiento de la antropología posmoderna (pag. 171-213). Mexico:Gedisa.

Marcus, G.; Fischer, M. (1986). Anthropology as Cultural Critique. Chicago: The University of

Chicago Press.

McEwen, W.J. (1975). “Formas y problemas de validacion de la antropologia social”. A:

J.R. Llobera. La antropología como ciencia (pag. 231-267). Barcelona: Anagrama.

Murdock, G. (1975). “Muestra etnografica mundial”. A: J.R. Llobera. La antropología

como ciencia (pag. 203-230). Barcelona: Anagrama.

Panoff, M.; Panoff, F. (1975). “.Para que sirve la etnografia?”. A: J.R. Llobera. La antropología

como ciencia (pag. 79-83). Barcelona: Anagrama.

Plummer, K. (1989). Los documentos personales. Madrid: Siglo XXI.

Quivy, R.; Campenhoudt, L. (1997). Manual de recerca en ciències socials. Barcelona:

Herder.

Rabinow, P. (1991). “Las representaciones son hechos sociales: modernidad y postmodernidad

en la antropologia”. A: J. Clifford; G. Marcus (comp.). Retóricas de la antropología

(pag. 321-356). Madrid: Jucar.

Reynoso, C. (1991). “Presentacion”. A: C. Reynoso (comp.). El surgimiento de la antropología

posmoderna (pag. 11-60). Mexico: Gedisa.

Rosaldo, R. (1991). “Desde la puerta de la tienda de campana: el investigador de campo

y el inquisidor”. A: J. Clifford; G. Marcus (comp.). Retóricas de la antropología (pag. 123-150).

Madrid: Jucar.

Sanjek, R. (1990). Fieldnotes. The Makings of Anthropology. Ithaca: Cornell University

Press.

Stocking, G. (1993). “La magia del etnografo. El trabajo de campo en la antropologia

britanica desde Tylor a Malinowski”. A: H. Velasco; J. Garcia; A. Diaz (comp.). Lecturas de

antropología para educadores (pag. 43-93). Madrid: Trotta.

Strathern, M. (1991). “Fuera de contexto. Las ficciones persuasivas de la antropologia”.

A: C. Reynoso (comp.). El surgimiento de la antropología posmoderna (pag. 214-274). Mexico:

Gedisa.

Tedlock, D. (1991). “Preguntas concernientes a la antropologia dialogica”. A: C. Reynoso

(comp.). El surgimiento de la antropología posmoderna (pag. 275-288). Mexico: Gedisa.

Tyler, S. (1991). “La etnografia posmoderna: des del documento de lo oculto al oculto

documento”. A: J. Clifford; G. Marcus (comp.). Retóricas de la antropología (pag 183-204).

Madrid: Jucar.

Werner, O.; Schoepfle, G. (1987). Systematic Fieldwork. Foundations of Ethnography and

Interviewing. Newbury Park: Sage.

Williams, Th. (1974). Métodos de campo en el estudio de la cultura. Madrid: Taller de

Ediciones JB.

Wolcott, H. (1993). “Sobre la intencion etnografica”. A: H. Velasco; J. Garcia; A. Diaz

(comp.).

Lecturas de antropología para educadores

(pa

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent