|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A42 |
L’estructura i la funció de l’organisme humà en estat de salut i de cadascun del seus òrgans i aparells |
| | A43 |
El cicle de la vida |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A42 |
Conèixer i descriure les funcions normals dels diversos sistemes i aparells de l’organisme, en els diversos nivells d’organització (des de l’organisme intacte fins als nivells cel•lular, subcel•lular i molecular)
Conèixer els mecanismes homeostàtics i de regulació dels diversos sistemes i aparells
Conèixer les bases teòriques i l’aplicació dels diversos mètodes d’exploració funcional del sistemes i dels aparells.
| | | A43 |
Ha de conèixer con afecten en l’estructura i la funció normal els diferents estats de la vida: fetus, neonats, infants, adolescència, adults, vellesa i mort.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
Continguts teòrics
PELL (3 hores)
APARELL DIGESTIU (9 hores)
SISTEMA NERVIÖS (18 hores)
SISTEMA ENDOCRI (10 hores)
APARELL REPRODUCTOR (8 hores) |
PELL
1-Estructura de la pell. Tipus. Funcions.
2-Glàndules de la pell. Folicles pilosos.
3-Funcions de protecció. Sensacions. Excreció i absorció.
4-Perspiració i sudoració. Homeostasi tèrmica. Respostes a fret i calor.
5-Evolució de la pell amb el temps.Acné. Envelliment.
6-Colors de pell i pèl. Variacions fisiològiques.
APARELL DIGESTIU
1.Funcions generals. Control nerviós i hormonal. Moviments digestius: masticació. Deglució, fases i mecanismes. Activitats motores de l'estómac. vòmit. Funcions motores de l'intestí prim. Activitats motores del còlon. Defecació.
2. Secrecions de l’aparell digestiu. Secreció salival: composició i funcions de la saliva; regulació de la secreció salival. Secreció gàstrica: composició del suc gàstric; mecanisme de secreció del ClH: regulació de la secreció gàstrica. Secreció intestinal: regulació de la secreció intestinal. Secreció exocrina del pàncrees: regulació.
3. Circulació enterohepàtica. Funcions digestives hepàtiques. Composició de la bilis (sals, pigments, lípids). Significació funcional dels components biliars. Regulació de la secreció i excreció hepàtica. Funcions i regulació de la bufeta biliar.
4. Digestió d'hidrats de carboni, proteïnes i lípids. Digestió bucal: masticació i insalivació dels aliments. Digestió gàstrica. Digestió pancreàtica i intestinal.
5. Absorció d'hidrats de carboni, proteïnes i lípids. Absorció d'aigua i electròlits. Absorció de vitamines.
6. Intestí gros. Activitats de secreció i absorció. Flora intestinal. Fermentació i putrefacció. Funcions immunològiques del tub digestiu
SISTEMA NERVIÖS
1.- Excitabilitat elèctrica dels canals iònics : Característiques de les membranes de les neurones. Propietats funcionals dels canals sensibles als canvis elèctrics. Bases moleculars dels canals iònics. Diversitat de canals iònics.
2.- Transmissió sinàptica : Mecanismes cel•lulars de la transmissió química. Neurotransmissors : descripció, síntesi, emmagatzemament , alliberació i degradació dels principals neurotransmissors.
Neurorreceptors : estructura molecular, interacció amb els neurotransmissors, i mecanismes d’acció.
3.- Creixement neuronal en l’adult. Regeneració i plasticitat neuronal.
4.- Metabolisme energètic del cervell. Consum d’oxigen , situacions d’isquèmia. Estrès oxidatiu. Mecanismes d’inflamació cerebral.
5.- Biologia molecular de la visió, olfacte, gust i dolor.
6.- Bases fisiològiques de l’addicció.
7.- Bases fisiològiques de la ansietat i de la depressió.
SISTEMA ENDOCRI
1. Introducció al sistema endocrí. Organització i funcions. Efectes autocrí i paracrí. Concepte d'hormona. Tipus d'hormones. Emmagatzemament i secreció hormonal. Receptors i mecanismes d'acció hormonals. Relació jeràrquica del sistema endocrí amb el sistema nerviós.
2. Hipotàlem-hipòfisi. Sistema porta. Hipotàlem . Hormones i factors hipotalàmics. L'hipotàlem com a substrat del sistema circadià i de les respostes neuroendocrines integrades. Hormones de l'adenohipòfisi. Accions. Regulació.
3. Adenohipòfisi. Hormones de l'adenohipòfisi. Classificació general bioquímica. Hormona del creixement o somatòtropa. Accions metabòliques . Accions generals. Regulació de la seva secreció. Factors insulinoides de creixement. Somatomedina. Altres hormones amb efecte sobre el creixement de l'individu. Creixement i esteroides sexuals.
4. Glàndula tiroide. Metabolisme general del iode. El iode a l'estructura folicular. Tiroglobulina. Síntesi de la tiroglobulina : fases i regulació . La secreció de les hormones tiroïdals. Regulació local i regulació general de les funcions tiroïdals per l'hormona tireòtropa. Receptors de la tireòtropa.
5. Transport plasmàtic de les hormones tiroïdals. Accions de les hormones tiroïdals. Mecanismes d'acció de les hormones tiroïdals i origen principal de la triiodotironina. Efectes de l'excés i defecte d'hormones tiroïdals.. Regulació de l'eix hipotàlem-hipofiso-tiroïdal. Exploració de les funcions tiroïdals.
6. Glàndules suprarenals. Morfologia i embriologia suprarenals en relació a la seva funcionalitat. Les secrecions de medul•la i escorça suprarenals. Hormones de la medul•la: funció i control de la seva secreció. Hormones de l 'escorça mineralocorticoide. Síntesi, secreció i accions. Esteroides sexuals.
7. Els glucocorticoides. Síntesi, secreció. Cortisol: efectes metabòlics. Efectes antiinflamatoris. Efectes sobre poblacions cel•lulars de la sang i immunitaris. Altres efectes. Regulació de la seva secreció. Ritme circadiari. Reaccions d'estrès. Valoració de les secrecions suprarenals.
8. Pàncrees endocrí. Cèl•lules dels illots de Langerhans. Pàncrees exocrí i funcions endocrines. Insulina. Síntesi de precursors. Secreció de la insulina. Accions metabòliques i generals de la insulina.
9. Accions de la insulina al teixit hepàtic i a d'altres teixits. Conseqüències metabòliques de l'efecte d'insulina. Regulació de la secreció d'insulina. Homeòstasi de la glucèmia. Reacció contra la hipoglucèmia.
10. El glucagó. Síntesi, secreció. Accions metabòliques. Regulació. Glucagó entèric i d'altres hormones de l'eix entero-insular. Síndromes d'hipoglucèmia i hiperglucèmia. Valoració de l'homeòstasi de la glucèmia. C-pèptid. Proinsulina. Amilina.
11. Altes glàndules. Neuropèptids. Glàndula pineal: melatonina. Accions sobre gònades i d'altres efectes. Interacció llum-secrecions hormonals. Nucli supraquiasmàtic i hipotàlem com a integrants del sistema circadiari. Jet-lag o síndrome del canvi de fus horari.
APARELL REPRODUCTOR
1. Gònades. Generalitats. Embriologia fonamental de la gònada masculina. Funció gametògena. Maduració de les cèl•lules precursores dels espermatozous. Funcions de les cèl•lules de Sertoli. Efectes hormonals sobre maduració i nutrició de les cèl•lules de l'ejaculació.
2. Ejaculació. Substrat funcional. Característiques fisiològiques de l'esperma. Espermiograma i fertilitat. Regulació de la funció gametògena per les hormones de la hipòfisi. Accions de la testosterona en els espermatozous. Retrocontrol de la gametogènesi sobre hipotàlem i hipòfisi. La funció gametògena durant la vida del baró.
3. Funció andrògena de la gònada masculina. L'esteroidogènesi a les cèl•lules intersticials de Leydig. Accions paracrines de la testosterona. Metabòlits andrògens de la testosterona. Transport plasmàtic de la testosterona.
4. Accions generals de la testosterona. Efectes anabolitzants. Mecanismes d'acció. Prolactina, IGF-I i d'altres hormones amb efectes a la gònada masculina. La secreció d'andrògens durant la vida del baró. Exploració de les funcions reproductores masculines.
5. Gònada femenina. Generalitats i embriologia. Funció gametògena. Dotació fol•licular. Cicle femení. Maduració de l'estructura fol•licular. Ovulació. Luteïnització. Menstruació.
6. El cos luti com a glàndula. Regulació i interacció ovari-hipotàlem-hipòfisi. Sincronisme. Secreció de gonadotrofines, estradiol i progesterona durant el cicle femení.
7. Canvis morfològics de l'aparell reproductor femení en correlació amb els canvis hormonals. Estradiol: accions endocrines i paracrines. Transport plasmàtic. Mecanisme d'acció. Estradiol i sistema nerviós central.
8. Progesterona. Secreció. Accions. Temperatura basal. Secreció de moc i cicle. Dies fèrtils. Prolactina. Secreció i accions. Regulació de la secreció de prolactina. Hiperprolactinèmia.
9. El desenvolupament femení. Menarquia. Pubertat femenina. Telarquia. Exploració de la funció ovàrica. Determinacions hormonals i funció ovàrica. Pubertat masculina. El desenvolupament masculí. Canvis anatomofuncionals.
10. Control de la fertilitat. Climateris masculí i femení. Síndrome clínic i hormonal.
|
| Continguts pràctics |
Pràctiques relacionades amb el contingut teòric. Es realitzaran a l'aula d'informàtica, laboratori de ciències fisiològique i morfològiques .
|
| Seminaris |
Hi hauran seminaris per ampliar o introduir nous coneixements: Supòsits pràctics/ estudi de casos en aules-seminaris i on-line |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
48 |
72 |
120 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
14 |
14 |
28 |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
2 |
2 |
4 |
| Seminaris |
|
18 |
18 |
36 |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Proves objectives de tipus test |
|
5 |
0 |
5 |
| Proves mixtes |
|
4 |
0 |
4 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació dels continguts de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Exposició i desenvolupament dels continguts dels sistemes i aparells: Pell, Digestiu, Nerviós, Endocrí, Reproductor |
| Pràctiques a laboratoris |
Trreball interactiu professor alumne per introduir nous conceptes i ampliar coneixements.
|
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
Estudi en aula d’ordinadors utilitzant un programa de simulació de laboratori de fisiologia |
| Seminaris |
Estudi de supòsits pràctics/ casos relacionats amb el temari |
| Atenció personalitzada |
Unitat de fisiologia, Edifici 0, 1r pis
e- mail:
marialuisa.albina@urv.cat |
|
Descripció |
|
Mª Luisa Albina
Despatx de Fisiologia
Direcció e-mail: marialuisa.albina@urv.cat
Dr. Joan Bosch: Desprès de les classes teòriques
Dra. Sònia Fernández
Direcció e-mail:sonia.fernandez@urv.cat
Dra. Cristina Gutiérrez
Direcció e-mail: cristina.gutierrez@urv.cat |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Sessió Magistral |
|
Una prova parcial amb preguntes tipus test de la matèria impartida sobre sistemes estudiats fins la data de la prova
Primera convocatòria: prova amb preguntes tipus test sobre els sistemes impartits des de la prova parcial |
27%
33%
|
| Pràctiques a laboratoris |
|
L'assistència és obligatòria. Una falta sense justificació restarà 0,15 a la nota final. Més de 3 faltes comporta la no avaluació de l'assignatura
Es valorarà en l'última sessió pràctica. Prova mixta |
12% |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
L'assistència és obligatòria. Una falta sense justificació restarà 0,15 a la nota final. Més de 3 faltes comporta la no avaluació de l'assignatura
Es valorarà en l'última sessió pràctica. Prova mixta
|
3% |
| Seminaris |
|
Es valorarà l'estudi dels casos i supòsits pràcticas. Qüestionaris a Moodle i a classe. |
25% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
La nota final serà la suma de les notes obtingudes en els diferents apartats. Per aprovar, la suma ha de ser 5, o superior a 5 i ha d'haver nota de totes les activitats que s'avaluen - Per aprovar, la nota obtinguda en cadascuna de les proves avaluadores de les sessions magistrals no ha de ser inferior a 5. - Per aprovar, la nota obtinguda en els seminaris no ha de ser inferior a 4. Es prohibeix l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves a excepció del consentiment exprés del professor. 2a convocatòria: Els alumnes que no hagin aprovat en la 1a convocatòria, s'examinaran de les parts suspeses. Es guardarà la nota de pràctiques obtinguda durant el curs Els alumnes repetidors: Han de contestar les qüestions relacionades amb els casos clínics. No han de repetir les sessions pràctiques ni la prova avaluadora de les pràctiques Alguns continguts de l'assignatura s'impartiran i seran avaluats en castellà i d'altres en català. |
| Bàsica |
|
BRUCE M.K., BRUCE A.S. Berne y Levy. Fisiología. 6ª ed. Elsevier Mosby. 2009 CONSTANZO, L.S. Fisiología. Ed. Elsevier Saunders. 4ª ed. 2011 CÓRDOVA, A. Fisiología Dinámica. Masson. 2003 DVORKIN M.A.; CARDINALI,D.P. Best y Taylor. Bases Fisiológicas de la Práctica Médica. 14ª ed.Panamericana. 2010 GUYTON, A.C.; HALL, J.E. Tratado de Fisiología Médica. 12ª ed. Elsevier-Saunders. 2011 MULRONEY S.E., MYERS A.K. Netter Fundamentos de Fisiología. Elsevier Masson. 2011 SILBERNAGL, S.; DESPOPOULOS, A. Fisiología. Texto y Atlas. 7ª ed. Médica Panamericana S.A. 2009 SILVERTHORN, M.D. Fisiología Humana. Un enfoque integrado. 4ª ed. Médica Panamericana S.A. 2008 TRESGUERRES, J.A.F. Fisiología Humana. 4-ª ed. Mc Graw-Hill. 2010 MEZQUITA Pla , C. Fisiología Médica. Del razonamiento fisiológico al razonamiento clínico. Médica Panamericana. 2011 |
| Complementària |
|
http://teledoc.urv.es/ejournals
http://medicine.plosjournals.org
http://www.fisterra.com/recursos_web/no_explor/pubmed.htm
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|