|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A21 |
Principis generals |
| | A22 |
Fàrmacs |
| | A25 |
Anestèsia i control del dolor |
| | A29 |
Socials |
| | A31 |
Cures i tractaments en situacions agudes |
| | A32 |
Cures cròniques |
| | A33 |
Cures pal•liatives |
| | A47 |
Terapèutica |
| | A49 |
Economia de la salut, gestió i planificació sanitària |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B3 |
Comunicació amb els companys i treball en equip |
| | B6 |
Habilitats informàtiques i accés a base de dades |
| | B11 |
Responsabilitats legals |
| | B14 |
Aspectes econòmics |
| | B17 |
Medicina basada en l’evidència (MBE) |
| | B28 |
Aprenentatge autònom |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A21 |
Reconèixer la importància de la recerca bibliogràfica pels diversos mitjans
Supervisar el compliment d’instruccions, tant en els aspectes de seguiment de pautes farmacològiques com de procediments exploratoris o de canvis en hàbits de salut
| | | A22 |
Conèixer els principis de bona prescripció
Conèixer els diversos grups farmacològics amb les seves indicacions, dosis, vies d’administració, interaccions, contraindicacions i efectes adversos
| | | A25 |
Establir els esglaons del tractament del dolor segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut)
| | | A29 |
Valorar el suport familiar en la malaltia i el seu grau d’acord en l’adhesió al tractament
| | | A31 |
Conèixer i/o tractar l'insuficiència respiratòria aguda, crisi asmàtica, bronquiolitis, broncospasme, pneumotòrax a tensió, epiglotitis, broncospiració, obstrucció respiratòria per cos estrany, edema de glotis, crisi d’hiperventilació, embòlia pulmonar, aturada respiratòria. A més, cal valorar la permeabilitat de la via aèria
Conèixer i/o tractar l'infart agut de miocardi, angor, insuficiència cardíaca, edema agut de pulmó, fibril•lació ventricular, asistòlia, dissociació electromecànica, altres arítmies amb repercussió hemodinàmica. A més, cal conèixer les indicacions de la desfibril•lació, la cardioversió elèctrica i el marcapassos
Conèixer i/o tractar la intoxicació aguda greu
Conèixer i/o tractar la crisi hipertensiva
| | | A32 |
Valorar les diferents opcions terapèutiques
Conèixer les pautes d’analgèsia
| | | A33 |
Conèixer les estratègies per alleugerir els símptomes molestos o dolorosos del pacient terminal
| | | A47 |
Conèixer els principals grups farmacològics
Conèixer els conceptes bàsics de farmacodinàmia i farmacocinètica d’aquests grups
Conèixer els principis generals del mecanisme d’acció dels fàrmacs, les bases de les interaccions i les reaccions adverses
| | | A49 |
Conèixer el cost aproximat de les activitats diagnòstiques i terapèutiques
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B3 |
Fer una exposició científica davant d’un auditori de col•legues
| | | B6 |
Valorar la informació i el seu ús
Manejar, a nivell d’usuari, els diferents paquets informàtics i estadístics
Accedir al món del coneixement biomèdic utilitzant els referent de prestigi reconegut
Utilitzar diferents sistemes per accedir a bases de dades informatitzades per aplicar-les periòdicament
| | | B11 |
Assumir les responsabilitats legals, particularment en la prescripció de fàrmacs
| | | B14 |
Ser conscient dels costos de l’assistència sanitària
Ser conscient de la despesa que es deriva dels actes mèdics
Ser conscient del paper que té com a administrador de recursos públics
| | | B17 |
Justificar i sustentar qualsevol actuació i decisió mèdica basant-se en la millor evidència disponible
Conèixer les fonts de l’evidència (publicacions científiques, protocols, guies de pràctica clínica, bases de dades), la manera d’aconseguir-les i com mantenir-les actualitzades
Trobar l'equilibri entre l’evidència científica i l’experiència clínica
| | | B28 |
Ser capaç de gestionar l’aprenentatge autònom utilitzant les estratègies i recursos més adequats
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| CLASSES TEÒRIQUES |
Presentació de FARMACOLOGIA CLÍNICA. Objectius i activitats principals. Aplicació a la racionalització de les pautes terapèutiques. Presentació de com resoldre els casos clínics
T1. FARMACOLOGIA CLÍNICA EMBRIONÀRIA I FETAL. Pas de fàrmacs a través de la placenta. Farmacocinètica fetal. Condicions per a la producció de malformacions congènites. Fàrmacs teratògens: classificació. Principis a l'hora de prescriure fàrmacs en l'embaràs.
T2. FÀRMACS EN L'EMBARÀS. Influència de l'embaràs sobre l'acció dels fàrmacs: canvis farmacocinètics i canvis farmacodinàmics. Criteris d'utilització dels fàrmacs durant l'embaràs. Tractament de les afeccions més comuns en la dona embarassada.
T3. FÀRMACS EN LA LACTÀNCIA. Excreció de fàrmacs a través de la llet materna. Utilització dels fàrmacs durant la lactància: Qüestions a considerar. Fàrmacs contraindicats i fàrmacs que poden considerar-se segurs.
T4. FARMACOLOGIA CLÍNICA PEDIÀTRICA. Modificacions de la resposta als fàrmacs en el nen: alteracions farmacocinètiques i alteracions farmacodinàmiques. Característiques d'utilització de fàrmacs en el nen. Particularitats de l'ús de fàrmacs en la infància.
T5. FARMACOLOGIA CLÍNICA GERIÀTRICA. Factors determinants de les modificacions de la resposta als fàrmacs en l'ancià: factors farmacocinètics, farmacodinàmics i socials.
T6. UTILITZACIÓ DE FÀRMACS EN LA PATOLOGIA HEPÀTICA. Modificacions de la resposta als fàrmacs en cas d'afectació hepàtica: alteracions en el metabolisme i en l'excreció; canvis distributius per hipoproteïnèmia. Alteracions farmacodinàmiques. Iatrogènia hepàtica i digestiva.
T7. UTILITZACIÓ DE FÀRMACS EN LA PATOLOGIA RENAL. Modificacions de la resposta als fàrmacs en cas d'insuficiència renal; augment de la incidència de reaccions adverses; resposta terapèutica alterada; canvis responsables d'aquestes modificacions. Ajustament de dosis. Iatrogènia renal.
T8. FARMACOLOGIA SOCIAL. Factors que influeixen en el consum de medicaments. Automedicació. Compliment terapèutic.
T9. RECEPTA MÈDICA. Definició. Tipus de recepta mèdica. Què es pot prescriure amb recepta mèdica? Algunes recomanacions per evitar els errors de prescripció.
T10. INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES. Factors que augmenten la probabilitat d'interaccions farmacològiques. Mecanismes de producció d'interaccions. Normes generals per al control d'interaccions. Principals interaccions entre fàrmacs o grups farmacològics.
T11. REACCIONS ADVERSES INDUÏDES PER MEDICAMENTS. Importància de les reaccions adverses. Factors que intervenen en la seva aparició. Tipus de reaccions adverses. Mecanismes de producció dels diferents tipus de reaccions adverses.
T12. TOXICOMANIES. Dependència física i psíquica. Mecanismes de dependència. Importància medicosocial. Algunes de les toxicomanies més freqüents. Mesures terapèutiques enfront de les toxicomanies. |
| SEMINARIS |
S1. FARMACOTERÀPIA DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA. Maneig clínic dels diferents grups farmacològics. Criteris d'elecció i d'aplicació.
S2. FARMACOTERÀPIA DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA. Prevenció farmacològica. Maneig clínic dels diferents grups farmacològics. Criteris d'elecció i d'aplicació.
S3. FARMACOTERÀPIA DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Maneig clínic terapèutic dels fàrmacs antihipertensius. Criteris d'elecció i d'aplicació.
S4. FARMACOTERÀPIA DE LA DIABETIS I DE LES SEVES COMPLICACIONS. Maneig clínic dels diferents grups farmacològics. Criteris d'aplicació.
S5. TERAPÈUTICA DEL DOLOR. Farmacologia clínica i utilització terapèutica dels analgèsics, dels antiinflamatoris no esteroïdals i dels fàrmacs coadjuvants emprats en el tractament del dolor.
S6. TERAPÈUTICA DE L'APARELL RESPIRATORI. Farmacoteràpia broncodilatadora i antiasmàtica. Maneig clínic d'antitussigens, mucolítics i expectorants. Criteris d'utilització. Valoració crítica de l'eficàcia mucolítica.
S7. TOXICOLOGIA FARMACOLÒGICA. Tractament de les intoxicacions per fàrmacs i altres agents. Urgències toxicològiques. |
| PRÀCTIQUES |
P1. CASOS CLÍNICS TERAPÈUTICS. Disseny d'un tractament a partir d'un cas clínic. Revisió bibliogràfica. Realització Vademecum personal.
P2. SELECCIÓ DE MEDICAMENTS. Objectius de la selecció de medicaments. Criteris de selecció de medicaments. Establiment d'un procés de selecció de medicaments. Guia de l’OMS de la bona prescripció.
P3. FARMACOVIGILÀNCIA. Objectius de la farmacovigilància. Estratègies i metodologies per a la detecció i anàlisi de reaccions adverses produïdes per medicaments. Notificació voluntària de reaccions adverses produïdes per medicaments: TARGETA GROGA. Establiment de la relació causal entre la reacció adversa i el fàrmac sospitós de produir-la: algoritmes de causalitat. Resolució de problemes clínics lligats a tractaments farmacològics.
P4. ASSAIG CLÍNIC. La recerca farmacològica en l'home i el desenvolupament de nous medicaments. Tipus d'assaigs clínics. Declaració de Helsinki i legislació espanyola. Anàlisi i avaluació d'un assaig clínic. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
12 |
12 |
24 |
| Seminaris |
|
9 |
5.4 |
14.4 |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
16 |
17.6 |
33.6 |
| Atenció personalitzada |
|
0 |
0 |
0 |
| |
| Proves objectives de tipus test |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Exposició de les directrius de la assignatura a tots els alumnes simultàniament. |
| Sessió Magistral |
Exposició de temes principals a tots els alumnes simultàniament mitjançant lliçó magistral i medis audiovisuals. Aquests coneixements s'avaluaran a l'examen final mitjançant una prova tipus test. |
| Seminaris |
Exposició de temes específics dels seminaris, amb anàlisi a partir de casos clínics. Interactivitat professor-alumne. Medis audiovisuals. Informació previa al moodle.
Es realitzaran en dos grups a cada unitat docent.
Aquests coneixements seran objecte d'avaluació durant les sessions presencials i a la prova tipus test. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
Desenvolupament de les pràctiques.
Es realitzara en 4 grups per unitat docent i es subdividira a l'aula en grups de 4 o 5 estudiants.
L'assistència a les sessions presencials és obligatòria.
Hi ha 4 pràctiques, on cada una de les practiques té 2 hores inicial de presentacio i 2 hores finals de resolució. Amb un periode intermig per resoldre-les |
| Atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
|
Presencials:
Previ acord amb el professor per e-mail.
Virtuals:
A través del moodle o correu electrònic.
Fòrum obert de dubtes. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Seminaris |
|
Es faràn preguntes als estudiants per tal de resoldre els casos clínics relacionats amb els seminaris. A cada estudiant se li preguntara mínim 2 seminaris |
10% |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
L'assistència a les pràctiques i la realització dels treballs pràctics tutoritzat seran obligatòries.
Un 10% de la nota avaluarà els aspectes de presentació del treball i bibliografia utilitzada. |
50% |
| Proves objectives de tipus test |
|
Es realitzarà una prova tipus test de 80 preguntes de resposta múltiple (1 vàlida d'entre 5). Les preguntes de l'examen teòric faran referència als continguts del programa teòric i del programa de seminaris. Cada resposta correcte valdrà 1 punt i cada resposta errònia restarà 0,25 punts. Per realitzar l'esmentada prova l'alumne disposarà de 90 minuts.
Serà necessari contestar el 90% de les preguntes per avaluar el test. La prova es realitzarà la setmana de parcials. |
40% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Criteris generals d'avaluació i qualificació Per aprovar l'assignatura caldrà: 1. Aprovar el bloc teòric (prova test+ seminaris) 2. Assistir a les pràctiques 3. Aprovar els treballs pràctics. SEGONA CONVOCATÒRIA
Realitzar la part pendent de l'assignatura: prova test en cas de tenir suspes el bloc teòric i/o prova pràctica en el cas d'haver suspes el bloc pràctic. ESTUDIANTS DE MOBILITAT
Hauràn de complir els mateixos requisits especificats anteriorment amb l'excepció que el bloc pràctic d'assistència obligatòria es podrà seguir a través de l'aula virtual del moodle |
| Bàsica |
|
SPEIGHT, T. M.; HOLFORD, N. H. G. Avery's drug treatment. Última edició disponible. LAURENCE, D. R.; BENNETT, P. N. Clinical pharmacology. Edimburg: Churchill Livingstone, Última edició disponible. HARDMAN,
J. G.; LIMBIRD, L. E.; MOLINOFF, P. B.; RUDDON, R. W.; GOODMAN GILMAN
A. Las bases farmacológicas de la terapéutica. Goodman & Gilman.
Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, Última edició disponible. GRAHAME-SMITH,
D. G.; ARONSON, J. K. Oxford textbook of clinical pharmacology and drug
therapy. Oxford: Oxford University Press, Última edició disponible.
Martindale. The extra pharmacopoeia. Londres: The Royal Pharmaceutical Society, Última edició disponible. VELASCO, A.; BENEIT, J. V.; LUZAN, S. A. Farmacología I y II. Madrid: Colecció Pregrado, Última edició disponible. BAKKE, O. M.; CARNÉ, X.; GARCÍA ALONSO, F. Ensayos clínicos con medicamentos. Barcelona: Doyma, Última edició disponible. DUKES,
M. N. G. Meyler's side effects of drugs: an encyclopedia of adverse
reactions and interactions. Amsterdam: Elsevier, Última edició
disponible. |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| FARMACOLOGIA GENERAL/14204140 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|