| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A11 | Laboratori | |
| A18 | Proves de diagnòstic del laboratori | |
| A36 | Reconèixer les causes de la malaltia i les amenaces per la salut dels individus i poblacions de risc | |
| A40 | Desenvolupament d’estratègies de salut i screening | |
| A46 | Les causes de la malaltia i formes d’emmalaltir | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B16 | Raonament clínic | |
| B21 | Sistemes de salut | |
| B24 | El metge com a docent | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A11 |
Interpretar el resultats Interpretar els resultats dels exàmens analítics bàsics de sang, orina i líquids pleural, cefaloraquidi, ascític i articular | |
| A18 |
Conèixer les indicacions i contraindicacions de les exploracions més comunes Conèixer els procediments requerits per obtenir el material necessari per a la investigació Saber interpretar els resultats de les diferents proves | |
| A36 |
Conèixer la validesa i el significat del diversos procediments utilitzats en el diagnòstic precoç de les malalties específiques | |
| A40 |
Desenvolupar les estratègies de control i prevenció de les malalties transmisibles Conèixer les bases científiques i operatives de les vacunacions Avaluar les vacunacions en situacions personals i clíniques especials | |
| A46 |
Conèixer les causes externes de la malaltia: microbiologia | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B16 |
Conèixer les limitacions de les exploracions complementàries i la interpretació quan el resultat obtingut no s’adiu amb les dades clíniques | |
| B21 |
Conèixer la visió i les demandes de la societat Conèixer el paper dels diversos nivells d’assistència sanitària Conèixer els serveis sociosanitaris i pal•liatius d’atenció a la població Conèixer el paper de les diverses professions sanitàries Conèixer l’estructura del sistema sanitari a Catalunya i a Espanya Conèixer el paper de la medicina privada en el sistema sanitari Conèixer la legislació corresponent | |
| B24 |
Ser conscient de la necessitat de ser docent i d’ensenyar a altres al mateix temps que es fa assistència Ser conscient de la necessitat de formar-se contínuament al llarg de la seva vida professional Ser conscient de la responsabilitat com a educador de la societat | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| A) INTRODUCCIÓ |
Tema 1.- MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA MÈDIQUES. Evolució històrica. Concepte i contingut. Estat actual i perspectives de futur de la microbiologia. Microbiologia clínica i malalties infeccioses. |
| B) ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DELS MICROORGANISMES I DELS VIRUS |
Tema 2.- ESTRUCTURA BACTERIANA (I). Mètodes d'estudi. La paret cel•lular: composició química, estructura i funció. Bacteris grampositius i gramnegatius. Formació de protoplasts i esferoplasts. Formes L. La càpsula i el glicocàlix bacterians. Apèndix: flagels i fímbries, estructura i funció. La membrana citoplàsmica. Mesosomes. El citoplasma. Ribosomes. Inclusions i substàncies de reserva. Tema 3.- ESTRUCTURA BACTERIANA (II). La regió nuclear: el genòfor. Replicació i divisió cel•lular. Elements genètics extracromosòmics. Formes de resistència: endòspores. Processos d'esporulació y germinació. Tema 4.- ESTRUCTURA DE LA CÈL.LULA EUCARIOTA. Microorganismes eucariotas: algues, fongs i protozous. Paret cel•lular. Membrana citoplasmàtica i sistemes de membranes: reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi. Mitocondris i cloroplasts. Ribosomes. El nucli i la divisió cel•lular. Diferències entre les cèl•lules eucariotas i procariotas. Relacions filogenètiques. Tema 5.- ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DELS VIRUS. Característiques generals dels virus. Estructura de la partícula vírica: coberta, càpside i àcid nucleic. Classificació dels virus. Generalitats sobre el procés de multiplicació dels virus. Viroides. Mètodes d'observació i estudi dels virus. Virus bacterians. Cicle lític d'infecció i lisogènia. Classificació dels virus. Acció dels agents químics i físics sobre els virus. |
| C) METABOLISME BACTERIÀ | Tema 6.- REACCIONS METABÒLIQUES. Biosíntesi de molècules. Obtenció d’energia. Nutrició dels bacteris. |
| D) GENÈTICA MICROBIANA |
Tema 7.- MUTACIONS I MECANISMES DE RECOMBINACIÓ GENÈTICA EN BACTERIS. El codi genètic. Organització, alteració i expressió de la informació genètica. Mutació espontànea i mutagènesi. Sistemes de reparació de DNA. La transformació bacteriana. Transducció: tipus. Conjugació bacteriana. Tema 8.- PLÀSMIDES BACTERIANS I ENGINYERIA GENÈTICA. Propietats i tipus de plàsmides. Replicació, integració i recombinació. Transmissibilitat i incompatibilitat. Expressió de gens plasmídics. Elements genètics mòbils: seqüències d'inserció i transposons. Tècniques d'enginyeria genètica: Aplicacions en medicina. |
| E) INTERACCIÓ HOSTE-PARÀSIT I IMMUNOLOGIA |
Tema 9.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (I). Microbiota normal o indígena. Antagonisme i sinergisme bacterians. Microorganismes residents i transeünts. Microorganismes oportunistes. Concepte d'infecció endògena i infecció exògena. Animals axènics. Gnotobiologia. Conceptes d'infecció, malaltia infecciosa i malaltia infectocontagiosa. Postulats de Koch. Tema 10.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (II). Factors determinants d'acció patògena. Capacitat de colonització: adherència bacteriana. Capacitat de penetració. Capacitat de multiplicació i invasió. Vies de difusió de la infecció. Focus primari i focus secundari de la infecció. Tema 11.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (III). Capacitat lesional. Toxines bacterianes. Toxines proteiques: naturalesa, toxicitat, acció específica. Tipus de toxines proteiques: mecanismes d'acció de les més conegudes. Paper de la resposta immunitaria primària com a mecanisme lesional. Sepsis, sepsis greu i shock sèptic. Paper de la resposta immunitaria adaptativa: reaccions de hipersensibilitat. Models d'infecció. Tema 12.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (IV). Malalties infecto-contagioses. Malalties infeccioses de reservori humà i transmissió interhumana. Zoonosis. Tipus i mecanismes de transmissió. Tipus de malalties infeccioses segons l’eliminació del microorganisme causal. Tema 13.- INTERACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS. Conseqüències físiques i biològiques de la interacció antígen-anticòs. Tècniques immunològiques. Reaccions de precipitació en medi líquid i en gel (immunodifusió i immunoelectroforesi). Reaccions d'aglutinació i fixació del complement. Tècniques immunoenzimàtiques i radioimmunològiques. Immunofluorescència. Citofluorometria. Aplicacions en el diagnòstic. |
| F) CONTROL DE LES MALALTIES INFECCIOSES |
Tema 14.- CONTROL DE LES POBLACIONS MICROBIANES. Concepte d'esterilització i desinfecció. Efectes dels agents físics i químics sobre els microorganismes. Efecte de la temperatura: esterilització per calor sec i humit. Radiacions. Filtració. Agents químics esterilitzants. Desinfectants, antisèptics i conservants. Graus d'acció dels germicides. Tècniques per a l'avaluació de la seva activitat. Tema 15.- IMMUNITZACIÓ ACTIVA I PASSIVA. Mètodes preventius i terapèutics. Immunització activa: vacunes. Tipus de vacunes, la seva preparació i valoració. Noves estratègies en el desenvolupament de vacunes. Producció de vacunes mitjançant tècniques de DNA. recombinant. Vacunes sintètiques. Immunització passiva: immunosèrums i immunoglobulines. Calendari actual de vacunacions. |
| G) SISTEMÀTICA BACTERIANA |
Tema 16.- TAXONOMIA BACTERIANA. Concepte d'espècie. Classificació, nomenclatura i identificació bacteriana. Problemes de l'ordenació taxonòmica dels bacteris. Classificació filogenètica. Taxonomia numèrica. Nous plantejaments: taxonomia genètica i molecular. El manual de Bergey. Tema 17.- IDENTIFICACIÓ BACTERIANA. Caràcters taxonòmics útils en la identificació dels bacteris: morfològics, estructurals, fisiològics i bioquímics. Característiques genètiques. Sensibilitat a agents antibacterians. Fagotípia i bacteriocinotípia. Estructura antigènica i serotípia. Inoculació animals. Claus per a la identificació dels bacteris. |
| H) VIRUS |
Tema 18.- PATOGÈNIA DELS VIRUS. Generalitats. Transmissió dels virus. Tipus d'infecció vírica. Oncogènesi vírica. Fases o estadis de la infecció vírica. Citopatogènia. Resposta de l'hoste davant la infecció vírica. Immunitat antivírica. Immunopatologia. Quadres clínics. Bases de la profilaxis i de la quimioteràpia antivírica. Tema 19.- DIAGNÒSTIC DE LA INFECCIÓ VÍRICA. Estudi citològic. Cultiu dels virus. Detecció d'antigens vírics i material genètic. Tècniques serologiques y de biologia molecular en el diagnòstic dels virus. |
| I) PARASITOLOGIA |
Tema 20.- PARASITOLOGIA GENERAL. Característiques generals dels paràsits d'interès mèdic. Definicions. Taxonomia. Tècniques de diagnòstic. Tema 21.- ELS PROTOZOUS. Característiques generals. Reproducció. Amebas. Gènere Entamoeba: morfologia, cicle biològic, determinants d'acció patògena patògenia, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, profilaxi. Altres amebas intestinals. Ciliads. Gènere Balantidium: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Hemoflagelats. Característiques generals. Gènere Leishmania. Leishmaniasis cutània: acció patògena, clínica, epidemiologia, tractament i profilaxi. Leshmaniasis mucocutaànea: tractament. Leishmaniasis visceral: acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Trypanosoma: acció patògena, epidemiologia, tractament, profilaxi. Flagel.lats intestinals. Gènere Giardia: característiques generals, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Flagel.lats atrials. Gènere Trichomonas: carasterístiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Plasmodium: cicle biològic (fase asexuada i fase sexuada), acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Toxoplasma: caràcters generals, cicle biològic, acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Cryptosporidium, Isospora, Babesia, Sarcocystis: acció patògena. Tema 22.- ELS PLATIHELMINTS. Característiques generals. Classificació. Classe Trematoda. Característiques generals. Classificació. Esquistosomiasi. Espècies causants. Cicle biològic. Acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Classe Cestoidea. Característiques generals. Cicle biològic. Acció patògena. Classificació. Gèneres Taenia i Diphyllobothrium: morfologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Parasitació per fases larvaries de cestodes. Cisticercosi. Gènere Echinococcus: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Altres cestodes d'interès clínic. Tema 23.- ELS NEMATOHELMINTS. Morfologia. Cicle biològic. Fisiopatologia. Classificació. Nematodes intestinals. Morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament, profilaxi. Les uncinariasis. Agents causals: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament profilaxi. Larves migratòries: "larva migrans" cutànea i "larva migrans" visceral. Nematodes tisulars. Les filàries: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi. Tema 24.- ARTRÒPODES. Característiques generals de les espècies d'aràcnids i d'insectes d'interès mèdic. |
| J) MICOLOGIA |
Tema 25.- ELS FONGS. característiques generals. Taxonomia. Morfologia. Creixement, reproducció i morfogènesis. Tema 26.- MICOSIS SUPERFICIALS, CUTÀNIES I SUBCUTÀNIES. Micosis superficials: etiologia, clínica, tractament. Micosis cutànies: etiologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, ecologia i epidemiologia, tractament. Micosis subcutànies: etiologia, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament. Tema 27.- MICOSIS SISTÈMIQUES. Característiques generals. Etiologia. Clínica. Diagnòstic de laboratori. Tractament. MICOSIS OPORTUNISTES. Candidiasi. Aspergil•losi. Pneumocistosi. Altres micosis oportunistes. |
| SEMINARIS | |
| Seminari 1 | El laboratori en el diagnòstic de les malalties infeccioses |
| Seminari 2 | Urinocultiu. |
| Seminari 3 | Coprocultiu |
| Seminari 4 | Antibiograma |
| Seminari 5 | Hemocultiu |
| Seminari 6 | El laboratori en el diagnòstic parasitològic |
| Seminari 7 | El laboratori en el diagnòstic de les infeccions de vies respiratories |
| Seminari 8 | El laboratori en el diagnòstic de les micosis |
| Seminari 9 | El laboratori en el diagnòstic de les infeccions per bacteris anaerobis |
| Seminari 10 | El laboratori en el diagnòstic de les meningitis. |
| Seminari 11 | El laboratori en el diagnòstic indirecte de les malalties infeccioses: serologia |
| Seminari 12 | Èbola |
| Seminari 13 | SARS |
| Seminari 14 | SIDA |
| Seminari 15 | A determinar |
| PRACTIQUES | |
| Pràctica 1 | Recordatori d l’us del microscopi. Normes generals de treball al laboratori. Identificació d’una mostra per estudi bacteriològic. Tinciò de Gram. Sembra de la mostra en medis de cultiu adients. |
| Pràctica 2 | Realització del estudi del sediment urinari. Realització d’un cultiu d’orina. Aillament i sembra de les proves d’identificació del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. |
| Pràctica 3 | Realització d’un coprocultiu (1ª part). Lectura de de les proves d’identificació del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. |
| Pràctica 4 | Realització de l’antibiograma del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. Lectura de les plaques de la 1ª primera part del coprocultiu. Realització de la 2ª part del coprocutiu. |
| Pràctica 5 | Lectura de l’antibiograma del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. Lectura de les plaques de la 2ª part del coprocultiu. Tinció de Ziehl-Neelsen. Sembra d’un hemocultiu. |
| Pràctica 6 | Lectura del hemocultiu. Estudi microscopic de preparacions de protozous. |
| Pràctica 7 | Estudi microscòpic de preparacions d’helmints. |
| Pràctica 8 | Estudi microscòpic de preparacions de fongs (llevats i fongs dematiacis). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits. |
| Pràctica 9 | Estudi microscòpic de preparacions de fongs (fongs hialins). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits. |
| Pràctica 10 | Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 11 | Realització de proves d’aglutinació en porta i en tub. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 12 | Lectura de la prova d’aglutinació en tub. Realització d’una prova d’ELISA. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 13 | Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 14 | Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Sessió 15 | Avaluació de pràctiques |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
52 | 39 | 91 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
31 | 46 | 77 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | ||||||
| Proves de desenvolupament |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Descripció general dels continguts de l'assignatura y del desenvolupament de l'ensenyement de la mateixa |
| Pràctiques a laboratoris | Segons horari oficial: Estudi i realització de les tècniques de laboratori emprades en el diagnòstic de les malalties infeccioses bacterianes, fúngiques, parasitàries i viriques. Previ a cada sessió pràctica es desenvolupará un seminari referent a les técniques que s'utilitzarán. La assistència a pràctiques i seminari previ es obligatòria pels alumnes amb excepció dels repetidors amb l'examen de pràctiques aprovat anteriorment. |
| Sessió Magistral | Exposició teòrica dels blocs temàtics segons horari oficial |
| Atenció personalitzada | Els alumnes poden acudir al despatx de la Unitat de Microbiologia de la Facultat de Medicina, de dilluns a divendres, de 12 a 14 hores. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| De dilluns a divendres, de 12 a 14 h. els alumnes seran atessos al despatx de la Unitat de Microbiologia de la Facultat de Medicina |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
Examen pràctic amb preparacions microscòpiques i preguntes breus referents a les pràctiques realitzades | 40% de la nota final | ||||
| Sessió Magistral |
|
Proves de desenvolupament sobre varis temes explicats a classe i als seminaris de laboratori | 60% de la nota final | ||||
| Altres | Per poder aprovar l'assignatura l'alumne ha de superar les avaluacions de pràctiques i de sessións magistrals amb qualificacions iguals o superiors a 5 sobre 10 en cada una d'elles. Els percentatges de pes de les avaluacions s'aplicaran quan es compleixi aquest requisit. |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
D'acord amb la Normativa Acadèmica i de Matrícula de Grau, no s'autoritza l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves d'avaluació. CONVOCATÒRIA ÚNICA (NO DIFERENCIEM ENTRE PRIMERA I SEGONA CONVOCATÒRIA) |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Murray PR, Rosenthal KS, Pfaller MA , Microbiología Médica, 6ª - 2009, Elsevier España S.L. |
||||||||
Es penjaran al MOODLE les publicacions científiques y les diapositives d'utilitat pel seguiment de l'assignatura |
|||||||||
| Complementària |
Murray PR, Baron EJ, Jorgensen JH, Landry ML, Pfaller MA, Manual of Clinical Microbiology, 6ª - 2009, Elsevier SL España
Ash LR, Orihel TC, Altas de parasitología Humana, 5ª - 2010, Editorial Médica Panamericana S.A.
Abbas AK, Lichtman AH, Pillai S, Inmunología Celular y Molecular, 6ª - 2008, Elsevier |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent