|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A41 |
Els coneixements bàsics |
| | A42 |
L’estructura i la funció de l’organisme humà en estat de salut i de cadascun del seus òrgans i aparells |
| | A43 |
El cicle de la vida |
| | A47 |
Terapèutica |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A41 |
Saber descriure la cèl•lula i identificar els diversos orgànuls cel•lulars
Saber establir les relacions entre les estructures intracel•lulars i les funcions que realitzen
Conèixer els processos de desenvolupament que condueixen a l’establiment del pla corporal de l’organisme humà i els mecanismes cel•lulars i genètics corresponents.
| | | A42 |
Conèixer i descriure l’estructura macroscòpica i microscòpica normal dels diversos sistemes i aparells
Conèixer i descriure les funcions normals dels diversos sistemes i aparells de l’organisme, en els diversos nivells d’organització (des de l’organisme intacte fins als nivells cel•lular, subcel•lular i molecular)
Conèixer els mecanismes homeostàtics i de regulació dels diversos sistemes i aparells
Conèixer les bases teòriques i l’aplicació dels diversos mètodes d’exploració funcional del sistemes i dels aparells.
| | | A43 |
Ha de conèixer con afecten en l’estructura i la funció normal els diferents estats de la vida: fetus, neonats, infants, adolescència, adults, vellesa i mort.
| | | A47 |
Conèixer els principals grups farmacològics
Conèixer els conceptes bàsics de farmacodinàmia i farmacocinètica d’aquests grups
Conèixer els principis generals del mecanisme d’acció dels fàrmacs, les bases de les interaccions i les reaccions adverses
Tenir coneixement de les diverses modalitats de tractament en cirurgia
Tenir coneixement de la resposta de l’organisme a l’agressió
Conèixer les bases de la cicatrització i tractament de les ferides.
Conèixer els fonaments físics de les tècniques emprades en les diferents terapèutiques i les seves aplicacions en cadascun dels trastorns dels diversos òrgans i sistemes.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
1. Introducció.
|
Concepte de lesió cel•lular i tissular. Conceptes bàsics de: creixement, regeneració, hiperplàsia, hipertròfia, atrofia, involució, apoptosi, degeneració i necrosi. Recuperació funcional y restauració estructural. Concepte de metaplàsia.
|
2. Mecanismes bàsics de la reparació: cicle cel•lular.
|
Activitat y aquiescència mitòtica. Fases del cicle cel•lular i el seu control molecular. Factores de creixement i factors d’adhesió. Pro-oncogens. Cèl•lula adulta. Envelliment cel•lular. Apoptosi i mort cel•lular.
|
3. Reacció inflamatòria.
|
Fases de la inflamació: iniciació, amplificació, estabilització. Focus inflamatori, capil•lars sanguinis i els factors quimiotàctics. El paper del teixit connectiu. Falles de la reacció inflamatòria. Inflamació aguda i inflamació crònica.
|
4. Reparació i regeneració del teixit connectiu.
|
Teixit connecti fibrós laxe i dens. Angiogènesi. Miofibroblasts. Cicatrització.
Envelliment i reparació de lligaments i tendons.
Envelliment, reparació i regeneració del teixit cartilaginós. Condrogènesi. Reparació del cartílag articular i fibrocartílag. Histofisiologia del envelliment del cartílag: cartílag articular, fibrocartílag. Coadjuvants/agravants del envelliment/reparació del cartílag
Envelliment, reparació i regeneració del teixit ossi. Osteogènesi. Remodelació òssia. Osteosíntesi-osteolisi. Remodelació permanent. Metabolisme ossi i calci. Remodelació del os compacte. Remodelació del os trabecular. Histofisiología de la remodelació. Factors que afecten la remodelació òssia del adult. Envelliment ossi: osteoporosi. Reparació de fractures.
|
5. Reparació i regeneració del teixit nerviós.
|
Desenvolupament, regeneració y plasticitat neuronal.
Sistema nerviós central: Mecanismes de lesió. Resposta glial. El paper dels factors tròfics. Neurodegeneració neuronal.
Sistema nerviós perifèric: Tipus de lesió: afecció del soma, afecció de les terminacions sensitives i motores. Requeriments moleculars per la regeneració axonal després d’una lesió del nervi perifèric. Reinnervació dels òrgans diana reparats. Recuperació funcional.
|
6. Reparació i regeneració del teixit muscular.
|
Concepte de regeneració i reparació muscular. Lesió muscular. Necrosi i canvis degeneratius de la fibra muscular. Regeneració muscular: mioblasts, miofibrilles regenerades. Límits de la regeneració muscular. Resposta nerviosa. Reinervació. Cèl•lules satèl•lits de Mauro. Factors d’activació de les cèl•lules satèl•lits de Mauro. Teoria alternativa de Reznik. Tipus de nexes i mecanismes de lesió. Conseqüències morfofuncionals. Mecanismes implicats. Modificacions neuromusculars secundàries en la senilitat.
|
7. Reparació i regeneració del teixit epitelial.
|
Renovació de les cèl•lules epitelials. Cèl•lules indiferenciades i cèl•lules mare.
Regeneració del teixit epitelial: la epidermis i el fetge.
|
8. Factors que modifiquen la qualitat de la resposta de reparació i regeneració tissular.
|
Regulació endocrina de la regeneració. Edat i capacitat regenerativa. Estimulació de la regeneració. Efecte de la activitat sobre la regeneració. Regeneració en condicions patològiques.
|
Pràctiques de laboratori
|
1. Observació amb microscòpia òptica de preparacions del teixit cartilaginós normal. Condrogènesi. Envelliment del cartílag. Observació pel microscopi.
2. Observació amb microscòpia òptica de preparacions del teixit ossi normal. Osteogènesi. Envelliment de l’os. Observació pel microscopi. Osteogènesi.
3. Observació amb microscòpia òptica de preparacions del teixit nerviós perifèric normal. Observació dels canvis produïts en la regeneració axonal.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| Sessió Magistral |
|
18 |
27 |
45 |
| Seminaris |
|
9 |
9 |
18 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
9 |
9 |
18 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació genèrica de l' assignatura |
| Sessió Magistral |
Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula |
| Seminaris |
Resolució al seminari, en grups reduïts, d’un problema directament relacionat amb els temes teòrics. |
| Pràctiques a laboratoris |
realització de pràctiques en el microscopi òptic |
| Atenció personalitzada |
Resolució de dubtes a la Unitat d'Histologia i Neurobiologia o per correu electrònic |
|
Descripció |
|
Neus Garcia
Virtual:mariadelesneus.garcia@urv.cat
Presencial: dimecres de 9 a 10 a la Unitat d’Histologia.
Manel Santafé:
Virtual: msm @fmcs.urv.es
Presencial: dimecres de 9 a 10 a la Unitat d’Histologia.
M. Àngel Lanuza
Virtual: male@fmcs.urv.es
Presencial: dimecres de 9 a 10 a la Unitat d’Histologia.
Rosa M. Fenoll
Virtual: rmfb@fmcs.urv.es
Presencial: dimecres de 12 a 14 h a la Unitat d’Histologia.
|
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Sessió Magistral |
|
L’avaluació de la matèria impartida a les sessions magistrals es realitzarà mitjançant una prova final. En aquesta prova s’avaluarà tota la matèria teòrica i pràctica impartida en les sessions magistrals i els seminaris. Aquesta prova serà una prova objectiva de tipus test, i consistirà en preguntes amb una sola resposta correcta. |
70 % |
| Seminaris |
|
Els coneixements adquirits en els seminaris s’avaluaran juntament amb els coneixements teòrics en el conjunt dels exàmens. L’avaluació continuada de la participació i aprofitament dels seminaris podrà ajudar a obtenir l’excel•lent i la matrícula d’honor si s’escau
|
15 % |
| Pràctiques a laboratoris |
|
L’assistència a les sessions pràctiques de laboratori és obligatòria. Es pot faltar amb justificant a 1 pràctica (entregar el justificant com a màxim 7 dies després de realitzar-se la pràctica). La no realització del pràctic, implicarà directament l’exàmen a la segona convocatòria.
Els coneixements adquirits en les sessions pràctiques s’avaluaran juntament amb els coneixements teòrics.
|
15 % |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
BLOOM W. Y FAWCETT D.W. Tratado de Histología. Ed. Labor. 12 ed. reimpresión 1995. GARTNER - HIATT. Atlas color de Histología. Panamericana. edición 3ª. 2008. KIERSZENBAUM, A. Histologia y Biologia Celular.ELSEVIER ES. 2ona ed 2008. J. Pardo Mindán: ANATOMÍA PATOLÓGICA GENERAL. Vol. 1, Ed. Doyma, 1991. Robbins: PATOLOGÍA ESTRUCTURAL Y FUNCIONAL. 5ª edic. Ed. ROSS KAYE. Histologia texto y atlas color con biologia celular y molecular. Elsevier. 5ena ed. 2007. STEVENS, A. Histología Humana. 3ª ed. Harcourt Brace. Madrid, 2007. Watson-Jones: FRACTURAS Y HERIDAS ARTICULARES 3 Ed. J. N. Wilson, 1980. |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| HISTOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS/14204104 | | HISTOLOGIA DELS ÒRGANS, APARELLS I SISTEMES/14204103 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| HISTOLOGIA I DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR/14204102 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|