DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) RECURSOS TECNOLÒGICS PER A LA FORMACIÓ Codi 11151219
Ensenyament
Pedagogia (2002)
Cicle 3r
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
4.5 3 1.5 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
JIMÉNEZ GONZÁLEZ, JOSÉ MIGUEL
Adreça electrònica josemiguel.jimenez@urv.cat
Professors/es
JIMÉNEZ GONZÁLEZ, JOSÉ MIGUEL
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura, de caràcter eminentment pràctic, tal i com es pot observar en la configuració dels seus crèdits, pretén aprofundir en la integració de la tecnologia en el processos d’ensenyança -aprenentatge i en l’ús de diferents recursos multimèdia aplicats a la formació.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
1. Els recursos tecnològics. Organització dels recursos tecnològics. Elements materials.
2. Elaboració de material educatiu multimedia. Pautes per a l'elaboració del material. La guia didàctica. El guió multimedia. Pràctica 2. Elaboració de presentacions. Power Point
3. La imatge. Tractament de la imatge. Elaboració de presentacions. Pràctica 3. Tractament de la imatge. paint Shop Pro. Adobe Photoshop
4. El so. Tractament del so. Pràctica 4. El so digital i el vídeo streaming
5. El vídeo. Propietats. Modalitats d'ús del vídeo. Funcions del vídeo en educació Pràctica 5. La cámara de vídeo i l'edició digital d'imatges
6. La informàtica i la seva aplicació al procés educatiu. Usos educatius de la informàtica. Integració curricular de la informàtica. Selecció i avaluació de sofware per a us educatiu Pràctica 6. Eines telemàtiques: Navegadors, FTP, Correu-electrònic, Xats...
7. Internet com a recurs tecnològic. Aspectes tècnics. Aspectes funcionals. Aspectes psicològics i pedagògics Pràctia 7. Disseny, elaboració i utilització de materials hipermedia. DreamWeaver

Atenció personalitzada
Descripció
Tutoria. Temps destinat per part del professor a atendre i resoldre els dubtes. Es contempla la possibilitat de conectar via correu electrònic o motjançant el correu que ofereix l'entorn tecnològic de trebal utilitzat ( Moddle).

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació
Bàsica

  • AAVV (2001). eEspaña 2001. Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de la Información en España, Madrid: Fundación Retevisión.
  • ADELL, J. (1998): Redes y Educació. En DE PABLOS, J; JIMÉNEZ, J. (Coord.)(1998): Nuevas Tecnologías. Comunicación Audiovisual y Educación. Cedecs Psicopedagogía. Barcelona P177-212.
  • ADELL, J. i GISBERT, M. (1997): Educació a internet: L'Aula Virtual. Temps d'Educació. Universitat de Barcelona. Nº 18. pp. 263-277. 
  • Alonso, C.M. y Gallego, D.J. (1997). La informática desde la perspectiva de los educadores (I y II), Madrid: Comunicación Gráfica.
  • Alonso, C.M. y Gallego, D.J. (1999). Informática Educativa, Madrid: Catalina Alonso.
  • Barrio Valencia, J.L. y Domínguez Chillón, G. (1996). Estudio de caso: la escritura y el ordenador en un aula de educación infantil, Madrid: La Muralla.
  • BARTOLOMÉ, A. (1999): Nuevas Tecnologías en el aula. Graó-ICE. Barcelona.
  • Bartolome, A.R. (1999). Nuevas tecnologías en el aula. Guía de supervivencia, Barcelona: GRAÓ-ICE Universidad de Barcelona.
  • Blázquez Entonado, F. et al. (1994). En memoria de José Manuel López-Arenas. Nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación para la Educación, Sevilla: Alfar.
  • Burbules, N. y Callister, T. (2001). Educación: riesgos y promesas de las nuevas tecnologías de la información, Barcelona: Granica.
  • Cabero Almenara, J. et al. (1999a). Nuevas Tecnologías en la formación flexible y a distancia, Sevilla: Kronos.
  • Cabero Almenara, J. et al. (1999b). Prácticas fundamentales de Tecnología Educativa, Barcelona: Oikos-Tau.
  • Cabero Almenara, J. et al. (2000). Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación, Madrid: Síntesis.
  • CABERO, J (Coord. i altres). (2000): Las nuevas tecnologias para la mejora educativa. Kronos. Sevilla.
  • CABERO, J. et al. (1996): Medios de comunicación, recursos y materiales para la mejora educativa II..Ed. Ayuntamiento de Sevilla-Secretariado de Recursos Audiovisuales U. de Sevilla.
  • Cabero, J. et al. (1999). Tecnología Educativa, Madrid: Síntesis.
  • Castells, M. (1996). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. La Sociedad Red (vol. 1), Madrid: Alianza Editorial.
  • Cebrián de la Serna, M. et al. (1998). El ordenador en el aula. Proyecto Grimm, Málaga: Universidad de Málaga.
  • Cebrián de la Serna, M. et al. (2000). Internet en el aula. Proyectando el futuro, Málaga: Universidad de Málaga.
  • Cebrián, J.L. (1998). La red. Cómo cambiarán nuestras vidas los nuevos medios de comunicación, Barcelona: Círculo de Lectores.
  • CEBRIAN, M. et. al. (1997): El ordenador en el aula. ICE/ Universidad de Málaga.
  • Cebrián, M. y Ríos, J.M. (2000). Nuevas Tecnologías aplicadas a las Didácticas Especiales, Madrid: Pirámide.
  • Crook, C. (1998). Ordenadores y aprendizaje colaborativo, Madrid: Morata - Ministerio de Educación y Cultura.
  • CROOK, Ch. (1998): Ordenadores y aprendizaje colaborativo. MEC/Morata. Madrid.
  • Davis, J. y Merritt, S. (1999). Diseño de páginas web, Madrid: Anaya Multimedia.
  • De Pablos Pons, J. (1996). Tecnología y Educación, Barcelona: Cedecs.
  • De Pablos Pons, J. y Gortari Drets, C. (1992). Las nuevas tecnologías de la información en la educación, Sevilla: Alfar.
  • DE PABLOS, J. y JIMENEZ, J. (Coords.) (1998): Nuevas Tecnologías. Comunicación Audiovisual y Educación. Cedecs Psicopedagogia. Barcelona 
  • Delacôte, G. (1997). Enseñar y aprender con nuevos métodos. La revolución cultural de la era electrónica, Barcelona: Gedisa.
  • Díaz, P. et al. (1996). De la multimedia a la hipermedia, Madrid: Ra-ma.
  • Echeverría, J. (1994). Telépolis, Barcelona: Destino.
  • Echeverría, J. (1995). Cosmopolitas domésticos, Barcelona: Anagrama.
  • Echeverría, J. (1999). Los Señores del aire: Telépolis y el Tercer Entorno, Barcelona: Destino.
  • Echeverría, J. (2000). Un mundo virtual, Barcelona: Plaza & Janés.
  • FERRÉS,J. I MARQUÈS, P. (1996): Comunicación educativa i nuevas tecnologías. Praxis. Barcelona.
  • Gallego, D.J. et al. (1996). Integración curricular de los recursos tecnológicos, Barcelona: Oikos-Tau.
  • Gallego, D.J. y Alonso, C.M. (1997). Multimedia, Madrid: UNED.
  • García Areito, L. (2001). La educación a distancia. De la teoría a la práctica, Barcelona: Ariel.
  • Gismera Neuberger, S. (1995). Ordenadores y niños. Guía para la prevención de riesgos en la salud, Madrid: Pirámide.
  • Gómez Galán, J. y Sáenz del Castillo, A.A. (2000). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Badajoz: ICE/UNEX - Universitas.
  • Gros Salvat, B. (1997). Diseños y programas educativos. Pautas pedagógicas para la elaboración de software, Barcelona: Ariel.
  • Gros Salvat, B. (2000). El ordenador invisible. Hacia la apropiación del ordenador en la enseñanza, Barcelona: Gedisa.
  • Gros, B. et al. (1998). Jugando con videojuegos: educación y entretenimiento, Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Gubern, R. (2000). El eros electrónico, Madrid: Taurus.
  • Harasim, L. et al. (2000). Redes de aprendizaje. Guía para la enseñanza y el aprendizaje en red, Barcelona: Gedisa.
  • Landow, G.P. (1997). Teoría del hipertexto, Barcelona: Paidós.
  • León, J.A. y Vizcarro, C. (1998). Nuevas Tecnologías para el aprendizaje, Madrid: Pirámide.
  • Levis, D. (1997). Los videojuegos, un fenómeno de masas, Barcelona: Paidós.
  • Maldonado, T. (1998). Crítica de la razón informática, Barcelona: Paidós.
  • Marabotto, M.I. y Grau, J.E. (1995). Multimedios y educación, Buenos Aires: Fundec.
  • Marina, J.A. et al. (1999). Educación e Internet, Madrid: Santillana.
  • Martí, E. (1997). Aprender con ordenadores en la escuela, Barcelona: ICE Universitat de Barcelona - Ed. Horsori.
  • McClintock, R.O. et al. (1993). Comunicación, tecnología y diseños de instrucción: la construcción del conocimiento escolar y el uso de los ordenadores, Madrid: CIDE- Ministerio de Educación y Ciencia.
  • Millán, J.A. (1998). De redes y saberes. Cultura y educación en las nuevas tecnologías, Madrid: Santillana/Aula XXI.
  • Orihuela, J.L.y.S., María Luisa (1999). Introducción al diseño digital, Madrid: Anaya Multimedia.
  • Ortega Carrillo, J.A. (1999). Comunicación visual y Tecnología Educativa, Granada: Grupo Editorial Universitario.
  • Picard, R.W. (1998). Los ordenadores emocionales, Barcelona: Ariel.
  • Poole, B.J. (1999). Tecnología Educativa. Educar para la sociocultura de la comunicación y del conocimiento, Madrid: McGrawHill.
  • Repáraz, C. y Sobrino, Á.y.M., José Ignacio (2000). Integración curricular de las nuevas tecnologías, Barcelona: Ariel.
  • Repáraz, C. y Tourón, J. (1992). El aprendizaje mediante ordenador en el aula, Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra (EUNSA).
  • Ríos Ariza, J.M. y Cebrián de la Serna, M. (2000). Nuevas Tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la educación, Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • Rodriguez Diéguez, J.L. y Sáenz Barrio, O. (1995). Tecnología Educativa. Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación, Alcoy: Marfil.
  • Sancho, J.M. et al. (1994). Para una tecnología educativa, Barcelona: Horsori.
  • Squires, D. y McDougall, A. (1997). Cómo elegir y utilizar software educativo, Madrid: Morata - Fundación Paideia.
  • Tiffin, J. y Rajasingham, L. (1997). En busca de la clase virtual. La educación en la sociedad de la información, Barcelona: Paidós.
  • Valverde Berrocoso, J. (2001). Manual práctico de Internet para profesores, Albacete: Moralea.
  • Valverde Berrocoso, J. (2001). Manual práctico de Internet para profesores, Albacete: Moralea.

Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent