| Competències |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| A5 | Identificar i diagnosticar els factors que incideixen en les situacions personals, familiars i socials. | |
| A6 | Dissenyar programes d'intervenció educativa (individuals, grupals i comunitaris). | |
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| B2 | Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el camp. | |
| B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. | |
| B6 | Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets. | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| C2 | Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. | |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. | |
| C5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipo A | Código | Resultados de aprendizaje |
| A5 |
Identifica les diferents situacions d'exclusió social. | |
| A6 |
Dissenya i desenvolupa programes d'acció socioeducativa. | |
| Tipo B | Código | Resultados de aprendizaje |
| B2 |
Recull la informació significativa que necessita per resoldre els problemes en base a dades i no només opinions subjectives i segueix un mètode lògic d’ anàlisis de la informació Segueix un mètode lògic per identificar les causes d’ un problema i no quedar-se amb els símptomes Presenta diferents opcions alternatives de solució davant un mateix problema i avalua els seus possibles riscos i avantatges Té un mètode d’ anàlisis que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes Troba la solució adequada Elabora una estratègia realista per a resoldre el problema Identifica els problemes amb anticipació abans de què el seu efecte es faci evident | |
| B3 |
Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar Analitza riscos i beneficis de la innovació Identifica necessitats de millora en situacions i contexts complexes | |
| B4 |
Gestiona i organitza el treball i el temps d’ acord amb la planificació donada Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats Presenta resultats d’ allò que s’espera en el temps previst Pren decisions de manera encertada basant-se en dades Reconeix els encerts i errors en el desenvolupament de la seva tasca Proposa millores a les orientacions relatives de com realitzar el treball amb qualitat Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst Analitza les seves limitacions i possibilitats per desenvolupar la seva tasca/treball Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible. Decideix que és allò que caldria que mostrés en relació al treball/projecte realitzat i ho aconsegueix d’ acord amb la seva planificació, en el termini previst | |
| B5 |
Col·labora en la definició, organització i distribució de les tasques del grup Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències Accepta i compleix les normes del grup Contribueix a l’ establiment i aplicació dels processos de treball de l’ equip S’ interessa per la importància de l’activitat que es desenvolupa en el grup Col·labora activament en la planificació del treball en equip, en la distribució de les tasques i terminis requerits Facilita la gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l’ equip | |
| B6 |
Controla suficientment els seus nervis per expressar-se en públic Les presentacions estan estructurades, complint amb els requisits exigits, si n’hi hagués En les seves presentacions utilitza medis de suport Analitza, valora i respon de manera adequada a les preguntes que se li formulen en una presentació oral Redacta documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística, registre adequats i il·lustra conceptes utilitzant correctament les convencions: formats, títols, peus, llegendes,... Les seves presentacions estan degudament preparades, utilitzant estratègies per presentar i dur a terme les seves presentacions orals (ajuts audiovisuals, mirada, veu, gest, control de temps,...) | |
| Tipo C | Código | Resultados de aprendizaje |
| C2 |
Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu... | |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació | |
| C4 |
Produeix un text escrit gramaticalment correcte Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa | |
| C5 |
Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics |
| Continguts |
| tema | Subtema |
| BLOC 0. CONSIDERACIONS PRÈVIES La Comunitat Científica Internacional en l'Educació Social |
Utilitat de la recerca per a entendre l'educació social: - Bases de dades: Web of Knowledge i ERIC - Revistes científiques d’impacte - Associacions internacionals: APA, EARLI, AERA, EERA |
| BLOC 1. LA INCLUSIÓ I L’EXCLUSIÓ SOCIAL. PERSPECTIVA MUNDIAL | 1. Introducció i definició de conceptes bàsics: estratificació social, pobresa, desigualtat, exclusió i inclusió social 2. Definició dels processos d’inclusió i exclusió social 2.1. Eixos de desigualtat 2.2. Àmbits on té lloc l’exclusió social 3. La inclusió social com a dret constitucional. Estratègies i respostes. 3.1. Polítiques socials i Estat del Benestar 3.2. Tercer Sector i societat civil |
| BLOC 2. ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL | 1. El procés d’intervenció socioeducativa 1.1. Models d’intervenció que exclouen i models inclusius 1.2. Estratègies i tècniques d'intervenció per a la prevenció i la inclusió social 1.3. Implicació i participació activa dels protagonistes 1.4. Els informes professionals 1.5. Aspectes ètics de l'acció socioeducativa |
| BLOC 3. GRUPS VULNERABLES. PROGRAMES, SERVEIS I RECURSOS | 1. Identificació de factors de risc i factors de protecció 2. Programes, Serveis i Recursos 3. Grups vulnerables 3.1. Infància i Família 3.2. Joves 3.3. Persones sense estudis 3.4. Dones 3.5. Immigrants i minories ètniques 3.6. Persones amb discapacitat 3.7. Gent gran |
| Planificació |
| Metodologías :: Pruebas | ||||||||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase |
Horas fuera de clase |
(**) Horas totales | |||||||||||
| Activitats Introductòries |
|
3 | 3 | 6 | ||||||||||
| Sessió Magistral |
|
37 | 65 | 102 | ||||||||||
| Seminaris |
|
36 | 95 | 131 | ||||||||||
| Debats |
|
35 | 85 | 120 | ||||||||||
| Treballs |
|
4 | 30 | 34 | ||||||||||
| Presentacions / exposicions |
|
15 | 8 | 23 | ||||||||||
| Pràctiques a través de TIC |
|
4 | 10 | 14 | ||||||||||
| Atenció personalitzada |
|
6 | 4 | 10 | ||||||||||
| Proves de desenvolupament |
|
0 | 10 | 10 | ||||||||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | ||||||||||||||
| Metodologies |
| descripción | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació de l'alumnat i presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Seminaris | Treball en profunditat dels diversos temes a partir de seminaris de lectura dialògics. |
| Debats | Debats a partir de lectures, pel·lícules, experiències socioeducatives... |
| Treballs | Disseny d'una acció socioeducativa. Outline paper: resum de les diverses lectures realitzades. Implication paper: presentació d'un tema de debat/reflexió de lectura. |
| Presentacions / exposicions | Exposició oral per part de l'alumnat de l'acció socioeducativa dissenyada. Presentació de l'outline/implication paper. |
| Pràctiques a través de TIC | Exercicis pràctics relacionats amb la utilització de bases de dades per a entendre la recerca en l'Educació Social. |
| Atenció personalitzada | Temps que cada professor/a té reservat per atendre i resoldre dubtes de l'alumnat. |
| Atenció personalitzada |
| descripción |
| A l'inici de curs s'informarà dels dies i horaris d'atenció de cada un/a dels professors/es de la matèria. |
| Avaluació |
| Metodologías | Competencias | descripción | Peso | ||||||||||
| Treballs |
|
Disseny d'una acció socioeducativa per a la inclusió social Dossier Outline/Implication paper de les lectures |
35% 20% |
||||||||||
| Presentacions / exposicions |
|
Presentació a l'aula del disseny elaborat Outline/Implication paper: presentació a l'aula |
5% 10% |
||||||||||
| Proves de desenvolupament |
|
Realització d'un outline/implication paper a partir d'un text proposat | 30% | ||||||||||
| Otros |
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
Cal tenir totes les parts de l'assignatura aprovades per poder superar-la. L'assistència és obligatòria. Només s'avaluarà l'alumnat que hagi assistit al 80% de les classes (teoria i seminaris). Es contempla una avaluació alternativa (no presencial), a la qual poden acollir-se els i les estudiants que així ho sol·licitin a la coordinadora de l'assignatura entre el dia 7 de setembre i el 30 de setembre de 2015. Després d'aquest termini NO serà possible acollir-se al pla alternatiu. Es preveu una segona convocatòria per a l'alumnat que no superi les proves de la primera. En aquest cas, consistirà en una prova de coneixements. La qualificació màxima a la que es podrà optar si es realitza aquesta segona convocatòria és d'un 5 en la qualificació final. Les persones que s'acullin al pla alternatiu, NO tindran dret a aquesta segona convocatòria. Els i les estudiants que no hagin sol·licitat el pla alternatiu dins el termini establert i que no hagin assistit al 80% de les classes presencials (teoria i seminaris) NO podran acollir-se a la prova de la segona convocatòria. D'acord amb la normativa vigent el professor/a podrà establir aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluades. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiant. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Aubert, A., Flecha, A., García, C., Flecha, R., & Racionero, S., Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información, última edició disponible, Hipatia
Bourdieu, P., & Passeron, J.C., La Reproducción, última edició disponible, Popular
De Botton, L., Puigvert, L., & Taleb, F., El velo elegido, última edició disponible, El Roure
Echeita Sarrionandia, G., Educación para la inclusión o educación sin exclusiones, última edició disponible, Narcea
Flecha, R., Compartiendo palabras. El aprendizaje de las personas adultas a través del diálogo, última edició disponible, Paidós
Flecha, R., Educación de personas adultas. Propuestas para los años 90, última edició disponible, El Roure
Flecha, R., ed., Successful educational actions for inclusion and social cohesion in Europe, última edició disponible, Springer, cop. 2015
Freire, P., Pedagogía del Oprimido, última edició disponible, Siglo XXI
Gómez, J., Latorre, A., Sánchez, M., & Flecha, R., Metodología Comunicativa Crítica, última edició disponible, El Roure
Oliver, E., & Valls, R., Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla, última edició disponible, El Roure
Sen, A., Desarrollo y Libertad, última edició disponible, Planeta
, , , |
||||||||
| Complementària | |||||||||
Atkinson, A., & Marlier, E. (Eds.).(2010). Income and living conditions inEurope. Eurostat Statistical books. Luxembourg: Publications Office of theEuropean Union. Aubert, A. (2011). Moving beyond socialexclusion through dialogue. InternationalStudies in Sociology of Education, 21(1), 63-75. Aubert,A., Flecha, R., GarcíaC., Flecha, A., & Racionero, S.(2008). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia. Aubert, A., & Garcia, C. (2009). La pedagogía crítica y el éxito académico de todosy todas. Teoría de la Educación. Educación y cultura en la sociedad de lainformación, 10(3), 229-241. Aubert,A., Garcia, C., &Racionero, S. (2009). Aprendizaje dialógico. Cultura y Educación, 21(2), 129-139. AAVV.(2011). El adolescente y su entorno en elsiglo XXI. Instantánea de una década. Esplugues del Llobregat: HospitalSant Joan deDéu. Disponible a: http://www.faroshsjd.net/adjuntos/1877.1-Faros_5_cast.pdf AyalaCañón, L., & Martínez López, R. (2001). Pobreza y exclusión social en laUnión Europea: la nueva estratificación social en perspectiva. Documentación social, 123, 245-267. Balsells,A., & Alsinet, C. (2000). Infancia yadolescencia en riesgo social. Lleida: Milenio. Barajas,E., & Sarrate, M.L. (2002). Laeducación de personas adultas. Retode nuestro tiempo. Madrid: Dykinson. Barudy,J., & Dantagnan, M. (2005). LosBuenos tratos a la infancia: parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: Gedisa. Bhalla, A. S. (1999). Poverty and exclusion in a global world. New York: St. Martin’sPress. Binstock, R. H. (2010). From compassionateageism to intergenerational conflict? The Gerontologist, 50(5), 574-585. Blanco,I. (2010). Governança, polis participativa i inclusió social. Polítiques d’inclusió social, Col·leccióInclusió Social, 2, 203-215. Bradbury, B., Jenkins, S., &Micklewright, J. (2001). The dynamics ofchild poverty in industrialised countries. New York: CambridgeUniversity Press. ConsejoEconómico y Social. (2003). Informe4/2003, sobre la situación de las personas con discapacidad en España.Madrid. Consellinteruniversitario de Catalunya. (2005). Projecteuniversitat i discapacitat a Catalunya UNI.DIS.CAT. Barcelona. Dean, E. (2012). Building resilience. Nursing standard (Royal College of NursingGreat Britain), 26(32). Domínguez,C., Flecha, A., & Fernández, M. (2004). Mujeres gitanas y Mercado laboral:mecanismos para superar su triple exclusión. Lan-Harremanak, Revista de Relaciones Laborales: Minorías culturales ynuevas tecnologías, II, 81-93. Elboj,C., Puigdellívol, I., Soler, M., & Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó. Elboj, C., & Puigvert, L. (2004). Interaction among ‘other women’: Personaland social meaning. Journal of Social Work Practice. London:Gran Bretanya. Escolar,J. et al. (2002). Integració sociolaboralde les persones amb discapacitat: situació, compromís i reptes de futur.Lleida: Editorial Pagès. Estivill,J. (Coord.). (2010). L’Observatori Catalàdela Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social: fonaments i precedentseuropeus. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Catalàd'Assistència i Serveis Socials. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Coleccions/inclusio_social/num_1/observatori_pobresa.pdf European Commission. (2010). Communication from the Commission to theEuropean Parliament, the Council, the European Economic and Social Committeeand the Committee of the Regions. The European Platform against Poverty andSocial Exclusion: A European framework for social and territorial cohesion.SEC (2010) 1564 final. Brussels: European Commission. Disponible a: http://eur-ex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0758:FIN:EN:PDF European Commission. (2010). Youth on the Move: An initiative to unleashthe potential of young people to achieve smart, sustainable and inclusivegrowth in the European Union. Luxembourg: Publications Office of theEuropean Union. Disponible a: http://europa.eu/youthonthemove/index_en.htm European Commission. (2010). Why socio-economic inequalities increase?Facts and policy responses in Europe. Brussels: European Commission. European Commission. (2008). European Year for Combating Poverty andSocial Exclusion 2010. Strategic Framework. Brussels: European Commission,DG Employment, Social Affairs and Equal Opportunities. Farley, L. (2004). “Bad for the Body, Badfor the Heart”: Prostitution Harms Women Even if Legalized or Decriminalized. Violence Against Women, 10(10),1087-1125. Fernández,M., Camprubí, A., & Caramé, A. (2010). Noves polítiques per a novestransformacions socials. Polítiquesd’inclusió social, Col·lecció Inclusió Social, 2, 19-32. Fernándezdel Valle, J., & Fuertes, J. (2000). Elacogimiento residencial en la protección a la infancia. Madrid: Pirámide. Flecha,R. (1990). La nueva desigualdad cultural.Barcelona: El Roure. Flecha,R., & Gómez, J. (1995). Racismo: nogracias. Ni moderno, ni postmoderno. Barcelona: El Roure Ciencia. Flecha,R., & Guilera, L. (2003). Participación, inclusión y diálogo en EducaciónDemocrática de Personas Adultas. Fenix.Revista Pernambucana de Educación Popular y de Educación de Adultos, 2,15-22. Flecha,R., & Serradell, O. (2005). Europa 2010: Hacia una educación de calidad,democrática e inclusora. Revista Radio yEducación. Personas adultas y nuevas tecnologías, 55, 51-65. Flecha,R., Touraine, A., & Wieviorka, M. (2004). Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en lainvestigación social. Barcelona: El Roure Ciència. Flecha,R., Vargas, J., & Dávila, A. (2004). Metodología comunicativa deinvestigación y cohesión social en Europa. Lan-Harremanak,Revista de Relaciones Laborales: Minorías culturales y nuevas tecnologías, II,23-33. Freitas, M.J., Friesenhahn, G.J., Frost,E., & Michailidis, M. (2005). Children,Young People and Families. Roma: Carocci. Fundació Caixa Catalunya. (2008). Informe de la Inclusió Social a Espanya.Disponible a: 3 GarcíaCarrasco, J. (1997). Educación de Adultos.Barcelona: Ariel. Garcia Yeste, C. (2014). Overcoming Stereotypes through the Other Women’s Communicative Daily Live Stories. Qualitative Inquiry, 20(7), 923-927. doi:10.1177/1077800414537218. Garcia, C., Ferrada, D., & Ruíz, L.(2011). Other Women in research: overcoming socialinequalities and improving scientific knowledge through the inclusion of allvoices. Qualitative Inquiry, 17(3),284-294. doi: 10.1177/1077800410397807 Garcia, C., Larena, R., & Miró, I. (2012). Overcoming genderstereotypes & improving learning through the participation of the 'Other Women' in schools. REMIE-Multidisciplinary Journalof Educational Research, 2(1), 37-55. García Yeste, C.,Lastikka, A.L., & Petreñas, C. (2013). Learning Communities. Scripta Nova, 427(XVII). Disponible en: http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-427/sn-427-7.htm Garcia, C., Martín, N., & Sampé, M.(2012). La Implicación y la Participación de las Familias: Elementos Clave parala Mejora del Aprendizaje en los Centros Educativos con Alumnado Inmigrante. Indivisa. Boletín de Estudios y deInvestigación, 13, 192-212. Garcia, C., & Pulido, C. (2010). Internet y los abusos sexuales amenores. Herramientas para la transformación.Revista Trabajo Social Global, 1(2), 183-201. García,C., Tellado, I., & Chiapelli, T. (2010). Visió general de la discussiósobre les àrees d’exclusió del projecte INCLUD-ED. Temps d’Educació, 38, 185-202. Garcia, C., & Yuste, M. (2012). Laformación de las familias para el aprendizaje de la comunidad. Cuadernos de Pedagogía, 429, 58-60. Glick, B. (2006). Cognitive behavioural interventions for at-risk youth. Kingston:Civic Research Institute, Inc. Gómez, C., Oliver, E., & Sordé, T.(2004). Tendencias en Europa: exclusión e inclusión social y laboral de lacomunidad gitana. Lan-Harremanak, Revistade Relaciones Laborales: Minorías culturales y nuevas tecnologías, II,34-49. González,M. (2002). Risc i protecció social en elmaltractament infantil: la perspectiva dels models organitzadors. Girona:Universitat de Girona. Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida. González,R., & Santana, J.D. (2001). Violenciaen parejas jóvenes. Madrid: Psicología Pirámide. Guest, Y. (2012). Reflections onresilience: a psicho-social exploration of the lifelong impact of having beenin care during childhood. Journal ofSocial Work Practice, 26(1), 109-124. Holstein, M. B., & Minkler, M. (2003).Self, society and the “new gerontology”. The Gerontologist, 43(6), 787-796. IMSERSO.(2010). Libro blanco del envejecimientoactivo. Madrid: IMSERSO / Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.Disponible a: http://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/extlbenvact20110126.pdf IMSERSO.(2008). Las personas mayores en España.Madrid: IMSERSO / Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Disponible a: http://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/infppmm2008.pdf Latorre,M., Gómez, A., & Engel, L. (2010). Metodologia comunicativa crítica,transformació i inclusió social. Tempsd’Educació, 38, 153-165. Macedo,D., & Freire, P. (1989).Alfabetización. Lectura de la palabra y lectura de la realidad. Barcelona:Paidós. Medina,O. (1997). Modelos de educación depersonas adultas. Barcelona: El Roure. Melgar,P., & Rammel, S. (2010). Anàlisi de la dimensió de gènere en el marc del projecte INCLUD-ED peradesenvolupar pràctiques educatives inclusives. Temps d’Educació, 38, 167-183. Melgar,P., & Valls, R. (2010). Estar enamorada de la persona que me maltrata. Trabajo Social Global, 1(2), 148-161. Melillo,A., & Suárez Ojeda, E.N. (2001). Resiliencia.Descubriendo las propias fortalezas. Argentina: Paidós. Oliver, E., Soler, M., & Flecha, R.(2009). Opening schools to all (women): efforts to overcome gender violence inSpain. British Journal of Sociology ofEducation, 30(2), 207-218. Oswold, F., Jopp, D., Rott, C., &Wahl, H. (2011). Is aging in place a resource for or risk to life satisfaction?The Gerontologist, 51(2),238-250. Paugam,S., & Hernández Díaz, M. (Trad.). (2007). Las formas elementales de la pobreza. Madrid: Alianza Editorial. PérezSerrano, G. (Coord.). (2006). Intervencióny desarrollo integral en personas mayores. Madrid: Editorial Universitas. PérezSerrano, G. (Coord.). (2004). Cómointervenir en personas mayores. Madrid:Dykinson. Persson, D. I. (2009). Unique challengesof transgender aging: Implications from the literature. Journal of Gerontological Social Work, 52(6), 633-646. Puigdellívol, I., & Krastina L.(2010). Inclusió i segregació al’escola: pràctiques inclusives i excloents amb l’alumnat vulnerable. Tempsd’Educació, 38, 95-113. Puigvert,L. (2001). Las Otras Mujeres.Barcelona: El Roure. Puigvert, L., Oliver, E., Valls, R., & Garcia Yeste, C. (2012). De la supersticióna la ciencia: Actuaciones de éxito desde la investigación que generantransformación social. RevistaInteruniversitaria de Formación del Profesorado, 73(26.1), 15-23. Requejo,A. (2003). Educación permanente yeducación de adultos. Barcelona: Ariel. Roch,E. (2012). A 300 metros de la exclusión social, a 300 metros de la inclusiónsocial, a 300 metros de ti. Revista deEducación Social, 14, 1-9. Rubio,M.J., & Monteros, S. (Coord.). (2002). Laexclusión social. Teoría y práctica de la intervención. Madrid: Editorial CCS. Sánchez-Aroca, M. (1999). La Verneda-SantMartí: A School Where People Dare to Dream. HarvardEducational Review, 69(3), 320-335. Santa Cruz, I., Siles, G., & Vrecer,N. (2011). Invest for the Long Term or Attend to Immediate Needs? Schools andthe Employment of Less Educated Youths and Adults. European Journal of Education, 46(2), 197-208. Sarasa, S., & Sales, A. (2009). Itineraris i factors d’exclusió social. Barcelona:Ajuntament de Barcelona (Síndica deGreuges). Disponible a:http://www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/ESTUDI_Itineraris_i_factors_d_exclusio_social.pdf SarrateCapdevila, M. L. (2006). Atención a laspersonas mayores. Intervención práctica. Madrid: Editorial Universitas. Seifert, K. (2012). Youth violence: Theory, prevention, and intervention. New York:Springer Publishing Co. Sen,A. (2000). Desarrollo y Libertad.Barcelona: Planeta. Sordé,T. (2006). Reivindicacions educatives dela dona gitana. Barcelona: Galerada. Subirats,J. (Dir.) (2004). Pobresa i exclusió social. Una anàlisi de la realitat europeai espanyola. Fundació la Caixa,Col·lecció Estudis Socials, 16. Barcelona: Fundació La Caixa. Subirats,J. (Dir.). (2005). Análisis de losfactores de exclusión social. Bilbao: Fundación BBVA/ Institut d’EstudisAutonòmics, Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.fbbva.es/TLFU/dat/exclusion_social.pdf Tortosa,J.M. (2001). Pobreza y perspectiva degénero. Barcelona: Icaria. Touraine,A. (1997). ¿Podremos vivir juntos?Iguales y diferentes. Madrid: PPC. UAM-UNICEF.(2009). Pobreza y exclusión social de lainfancia en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social.Disponible a: http://www.observatoriodelainfancia.msps.es/productos/docs/pobrezaExcInfEspana.pdf UNESCO.(2009). CONFITEA. VI ConferenciaInternacional de Educación de Adultos: "Vivir y aprender para un futuroviable: El poder del aprendizaje de adultos". Disponible a: http://www.unesco.org/es/confinteavi/ UNESCO.(1998). CONFINTEA. V ConferenciaInternacional de Educación de las Personas Adultas. Declaración de Hamburgo yla Agenda para el futuro. Hamburgo: Instituto de la UNESCO para laEducación. Valls, R., Garcia, C., & Duque, E. (2008). Inclusión y exclusión social desde la educación enEuropa. El proyecto INCLUD-ED. Quinesia.Revista de Educación Especial, 41,47-59. Valls,R., & Mulcahy, C. (2010). Projecte integrat INCLUD-ED: cohesió social i impacte polític a Europa. Presentació. Tempsd’Educació, 38, 91-94. Vilar, J. (2013). Cuestiones éticas en la educación social. Del compromiso políticoa la responsabilidad en la práctica profesional. Barcelona:Editorial UOC Villalba,C. (2003). El concepto de resiliencia individual y familiar. Aplicaciones en laintervención social. PsychosocialIntervention, 12(3), 283-299. Wolin,S., & Wolin, S. (2000). The struggle to be strong: how to fosterresilience in teens.Minneapolis: Free Spirit Publishing Inc. Monogràfics en revistes: CEESC: L'Educació Social i la Infància. Acompanyantcap al futur. Data publicació: 15/07/2003. Número: 03 CEESC:Educació Social i Polítiques Socials. Una reflexió necessària. Data publicació:15/05/2005. Número: 06 CEESC:Educació Social i Gent Gran. La dignitat de fer-se gran. Data publicació: 15/01/2006.Número: 07 EDUSO.Revista RES: Las personas en situación de exclusión social y la EducaciónSocial. Monográfico 30/oct/2011 EDUSO.Revista RES: Educación Social y Personas Mayores. Monográfico 04/ago/2008 EDUSO.Revista RES: Educación Social y Personas con Discapacidades. Monográfico24/may/2006 EDUSO.Revista RES: Infancia y Educación Social. Monográfico 19/nov/2005 Revistes d'impacte: Affilia-journal of Women and Social Work British Journal of Social Work Child Abuse & Neglect Child Abuse Review Child & Family Social Work Child Maltreatment Children and Youth Services Review Educational Gerontology European Journal of Social Work Families in Society - The Journal ofContemporary Social Services International Social Work Journal of Child and Family Studies Journal of Health Care for the Poor andUnderserved Journal of Social Issues Journal of Social Work Journal of Social Work Education Social Work Reserach Social Service Review |
|||||||||
| Recomanacions |